ENTREVISTA
Mossèn Ramon SÀRRIES:
► Text i foto: Noelia Farias
"M'hauria agradat fer un Museu Bíblic aquí a Andorra" Fa 53 anys que el van ordenar com a sacerdot. És el més petit dels quatre germans d'una família de pagesos, que van néixer al Mas d'en Porta, a la Segarra. Va ser nomenat com a rector de la parròquia d'Andorra la Vella l'any 2003, un fet que recorda amb molta estima. Admet que, als seus 76 anys, ja ha fet tot el que podia fer, però reconeix que encara li queda un projecte pendent, que és fer un museu de la Bíblia al país. Fa molts anys que es dedica al sacerdoci. Recorda com van ser els seus començaments? Vaig ser ordenat sacerdot a l'estiu del 1968. El primer nomenament fou La Pobla de Segur, al Pallars. La Pobla, en aquell moment tenia uns 3.500 habitants i hi havia molta activitat social i laboral. Hi arribava amb la il·lusió i entusiasme del qui comença. Se'm va confiar la pastoral d'infants i adolescents, tot el període d'època escolar. Feia poc que havia acabat el Concili Vaticà i hi havia molta activitat renovadora a l'Església: vàrem iniciar el nou estil de fer catequesi, es feien moltes activitats amb la jovenalla: teatre, grup d'esplai, caramelles... Recordo amb molta estima aquells anys. Entre nosaltres diem que la primera parròquia és la primera núvia.
Com va viure la seva primera missa a Andorra? Com va ser rebut per la gent de la parròquia? Jo vaig venir a Andorra, per primera vegada, l'agost de 1978, un dissabte que es va escollir com a Papa, Juan Pablo I, que va estar trenta-tres dies, tot coincidit amb la primera missa que vaig fer a Andorra en la qual em vaig presentar com a Vicari, com ajudant de rector. Després, com a rector de la parròquia, va ser l'any 2003. Recordo que va ser un 6 de setembre, de l'any 2003, quan vaig fer la primera missa amb una festa molt bonica, plena de gent, perquè moltes persones ja em coneixien.
"El repte per sortir d'aquesta pandèmia és continuar tirant endavant i no acovardir-se."
Com es va adonar que volia dedicar la seva vida al sacerdoci? La vocació es forja en el temps de seminari, parlant amb els companys, amb els superiors, reflexionant-lo, meditant-lo molt i pregant. És una opció que es fa, i en aquest procés de discerniment, alguns companys meus van deixar el seminari. Crec que va ser un procés de maduració lent. Altrament, no saps on vas. Perquè no es pot viure de castells en l'aire, sinó de realitat. Ser capellà és una realitat molt empenyativa, de compromís, com totes les decisions que fem en la vida. Ser sacerdot és un compromís perquè saps que has pres una decisió amb la qual renuncies a moltes coses i, en canvi, fas l'opció d'altres, que pots ser que no siguin molt valorades per la gent, però és una elecció.
18
Alguna vegada li va passar pel cap penjar els hàbits i fer vida com qualsevol altra persona? No, perquè jo ho havia madurat molt abans d'ordenar-me com a Capellà, havia fet una reflexió molt profunda sobre aquesta decisió. I, quan alguns companys meus de curs van deixar el sacerdoci, jo no vaig dubtar: jo havia escollit aquesta opció, per això ho he continuat fent. Ser sacerdot és una decisió que es va renovant al llarg de la vida. No és com comprar un cotxe. El sacerdoci és un compromís a perpetuïtat que es renova al llarg de la vida. Doncs mai s'ha plantejat formar una família i deixar-lo tot? Sí que m'ho he plantejat, però he anat renovant els meus compromisos i valorant més l'opció del sacerdoci que ja havia fet, i no deixar-lo tot per començar de nou.
| DONA SECRET | Núm. 81 · Desembre 2021
