ENTREVISTA · CREU ROJA ANDORRANA
Sandra GÓMEZ:
quan m'ho demanés. En què consisteix la teva tasca i què t’aporta, tant a nivell personal com professional? La meva tasca consisteix en pilotar, portar, acompanyar i guiar tots aquells que es vulguin fer voluntaris, així com els nostres voluntaris. També és estar per ells, tot i que ara és una mica més complicat amb tota la feina que estem tenint. A nivell personal, m’aporta una satisfacció increïble. Quins perfils tenen els voluntaris que formen part de la Creu Roja? No hi ha un perfil de voluntari, un voluntari només ha de tenir moltes ganes d’ajudar. Ha de tenir aquest sentiment i aquesta crida interna que digui: jo vull fer això! Evidentment, ho tens o no ho tens, i no per això ets millor ni pitjor. No es necessita un perfil en particular, qualsevol persona que vulgui pot ser voluntària. De fet, ni tan sols has d’estar inscrit a una entitat. La pandèmia ha marcat un abans i un després per a l’organització? Imagineu-vos! Abans de la pandèmia a la Creu Roja teníem una plantilla de quinze persones i ara som unes vuitanta. Si bé seguim amb el nostre dia a dia, l’essència de la Creu Roja és ajudar i ser-hi present quan toca. Ara ens ha tocat estar aquí, en primera línia, amb la pandèmia, però això ens agrada i ens omple d’orgull. Aquí estem per donar un cop de mà quan ens necessitin.
No hi ha un perfil de voluntari, ni tampoc es necessita estar inscrit a una entitat per poder-ho ser, només hi ha d’haver persones amb moltes ganes d’ajudar els altres, explica la Sandra Gómez, coordinadora de l’àrea de voluntariat de la Creu Roja Andorrana qui, a més a més, reconeix que aquesta institució no podria funcionar sense el suport que reben cada any dels voluntaris. El 5 de desembre es va celebrar el Dia Internacional del Voluntariat. Què significa per a tu ser al capdavant dels voluntaris de la Creu Roja? No crec que hi hagi paraules per explicar el que significa. És brutal la sensació que em genera, perquè és tot un plaer i un orgull tenir la possibilitat de pilotar aquestes grans persones, que fan coses de manera altruista, sense demanar res. Crec que és increïble i estic molt agraïda que em deixin fer-ho. M’agradaria fer un petit incís i dir que, si bé el cinc de desembre és el dia del voluntariat, per a nosaltres tots els dies que surten al calendari són el dia del voluntari. Com va néixer la teva relació amb la institució. Tu vas triar la Creu Roja o la Creu Roja et va escollir a tu? Vam ser les dues, l’entitat i la Sandra. Va ser com un “flechazo”, com un amor a primera vista entre les dues. Jo sabia que, més tard o més d’hora, acabaria treballant per a la Creu Roja i la Creu Roja sabia que jo podria donar el millor de mi mateixa,
La pandèmia ha vingut per deixar-nos una lliçó? Crec que aquesta pandèmia ens està deixant una gran lliçó a tothom perquè cadascú agafi i aprengui el que vulgui agafar i aprendre de les circumstàncies. A nosaltres ens ensenya que avui estem aquí, que hi som, però també ens ha demostrat la força que podem tenir, quan fem pinya i, l’important que podem arribar a ser, quan hi ha una adversitat d’aquest tipus. Una organització com la Creu Roja podria f uncionar, avui dia, sense l’aportació dels voluntaris? No, una entitat com la Creu Roja no podria funcionar sense els voluntaris. De fet, l’essència de la Creu Roja són els mateixos voluntaris perquè en totes les àrees necessitem la seva ajuda. Quin missatge faries arribar als voluntaris, que durant el mes de desembre celebren el seu dia? M’agradaria dir-los que són molt grans, que són grans persones. La meva dedicatòria del dia 5 de desembre és que, si bé tothom ha de tenir un dia, per mi el dia del voluntari és el cinc, el sis, el set, cada dia de l’any, tots els dies que fan tasques altruistes i que estan al peu del canó. Felicitats, tant el dia cinc com també cada dia del calendari. Gràcies per existir i donar el cop de mà que ens doneu. •
TEST BRE U
► TEXT I FOTO: Noelia Farias
“Voluntaris, gràcies per existir i donar el cop de mà que ens oferiu”
Color preferit: Blau Millor dia de la setmana: Dilluns Un llibre: Tots Una pel·lícula: “La vida es bella” Una persona a la qual admiris: Dani, la meva parella El bé més preuat: La família Un número: el 4 i el 7
