► Text i foto: Noelia Farias
Ser voluntari moltes vegades significa renunciar al teu temps lliure i també a moltes altres coses. Què reps a canvi? A canvi rebo la satisfacció personal de poder ajudar altres persones, de poder sentir-me útil i d’estar al costat de la gent que ho necessita. També hi ha molta gent que agraeix tot el que fem i que ens diu que fem molt bona feina, però crec que això no té importància. El més important, principalment, és la motivació personal que tens, les ganes de fer bones accions i veure que estàs ajudant la gent.
Joan Carles LÓPEZ:
“No tinc límits, qualsevol activitat per a la qual la Creu Roja demani la meva col·laboració, sempre que pugui hi estaré disposat” Sense dubte, l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 va ser determinant perquè el Joan Carles López se sumés com a voluntari de la Creu Roja Andorrana, en un dels pitjors moments de la crisi sanitària, per fer el repartiment d’àpats a la gent gran que no podia sortir de casa. Orgullós de formar part de la "gran família" de la Creu Roja i sempre amb la millor disposició per afrontar nous reptes, López ens explica la seva experiència, com a voluntari, dins d'aquesta institució. Fa temps que ets voluntari de la Creu Roja. Ens podries explicar quina va ser la teva motivació? La crisi sanitària de la Covid-19 em va impulsar a fer-me voluntari de la Creu Roja. La pandèmia em va agafar en un moment de la meva vida en el qual no em trobava bé i, aleshores, la crisi sanitària i el confinament, que ens va deixar a tots una mica tocats, em va fer prendre la decisió d’ajudar la Creu Roja, per tenir una mica més d’activitat, i així poder ajudar les persones que ho necessitaven. 34
Tenies moltes expectatives abans de començar a fer el voluntariat? Sí que en tenia moltes, però mai m'havia imaginat que podia cobrir tantes àrees de treball. Jo vaig començar a la Creu Roja amb un projecte inicial, que va ser el repartiment d’aliment a la gent que estava confinada i que no podia sortir de casa, així que nosaltres els portàvem el menjar. Però després vaig entrar a l’àrea social i vaig començar a col·laborar amb les campanyes de donació de sang, al centre de dia, però també vaig fer de fuster, de lampista i, posteriorment, em van oferir la possibilitat de ser socorrista i em van formar per poder desenvolupar aquesta tasca. Per tant, ara, amb la reactivació de les activitats, em dedico també, com a voluntari, a l'àrea de socorrisme. Com a voluntari, què t’omple més d’orgull i quins valors et transmeten aquestes experiències? Les activitats que més m’agraden, i que més em toquen la fibra són, sobretot, les sortides amb els padrins, perquè és on reps més afecte i perquè són persones molt sensibles. Aquestes experiències em motiven a seguir ajudant als altres, a fer el bé sempre que pugui, i això em fa sentir molt satisfet. A més, m’omple d’orgull la bona relació que hi ha entre companys, així com poder formar part d’aquesta gran família. Quina part és la més complicada de la tasca que fas o quina és més feixuga? Durant tot aquest temps de voluntariat a la Creu Roja, el moment en el qual he tingut més por va ser el voluntariat a l’hospital, al Centre Intermedi de Control. Perquè allà arribava la gent amb coronavirus en un estat molt greu i vaig veure la pitjor cara d’aquesta pandèmia. També em van afectar molt les defuncions de persones que vaig conèixer al Cedre, que ara no hi són i que no he pogut acomiadar. Fins a on t’agradaria arribar amb la teva feina com a voluntari? (Riu) Pensa que vaig començar repartint àpats, a l’inici de la pandèmia, i he anat creixent i creixent, he estat a la botiga solidària, he hagut de fer de fuster, de lampista, també als Stoplabs i ara estic format com a socorrista. No tinc límits, qualsevol activitat per a la qual Creu Roja demani la meva col·laboració, sempre que pugui hi estaré disposat, sigui repartint menjar, a una col·lecta de sang, amb sortides de padrins, o el que calgui fer. •
“A canvi rebo la satisfacció personal de poder ajudar altres persones, de poder sentir-me útil i d’estar al costat de la gent que ho necessita”.
| DONA SECRET | Núm. 81 · Desembre 2021
