PROJECTES DE CONSERVACIÓ
L’au rapinyaire més grossa de tot Europa i una de les més grans del món
E
l voltor negre (Aegypius monachus), l’au rapinyaire més grossa de tot Europa i una de les més grans del món, és l’espècie carronyaire més característica del bosc mediterrani. El seu plomatge és marró fosc, quasi negre, amb una gorgera de llargues plomes al voltant del coll. La seva cara sense plomes, la base del bec i les potes són de color gris blavós. La seva àrea de distribució comprèn el centre i el sud-oest de la península Ibèrica, la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, alguns països de l’Europa de l’Est i el centre d’Àsia fins al nord de l’Índia i el sud de la Xina. A diferència de les poblacions d’altres regions del món, els adults de voltor negre que viuen al nostre país són sedentaris i es mantenen tot l’any als voltants del territori de reproducció. També es diferencia d’altres espècies de voltors perquè els seus nius no es troben als penya-segats, sinó que és una espècie estrictament forestal que ni-
difica dalt dels arbres. Els seus nius, amb una acumulació de pals i branques elaborada pels dos membres de la parella, són molt grans, fins i tot poden arribar a mesurar 4 m de diàmetre i 3 m d’alçada i a pesar alguns centenars de quilos. És una espècie menys gregària que el voltor comú. És capaç de localitzar i aprofitar millor que el seu parent les petites carronyes amagades en zones arbrades, encara que també aprofita cadàvers més grans que troba a llocs més oberts. Quan coincideix amb altres espècies de voltors en una carronya sol imposar-se amb facilitat gràcies a la seva força i grandària.
El VOLTOR NEGRE El Zoo de Barcelona participa en el Programa Europeu de Cria en Captivitat (EEP) d’aquesta espècie.
Actualment el voltor negre es troba en greu perill d’extinció en moltes zones de la seva àrea de distribució. Tot i que les poblacions ibèriques han augmentat en els darrers anys, conservant-se en el nostre país la població de voltor negre més nombrosa d’arreu del món, la situació del nucli mallorquí, d’on provenen els nostres exemplars, segueix sent crítica. ZOO DE BARCELONA 21
Zoo_num_02.indd 21
19/7/19 14:33
