METGES DE CATALUNYA | 12
Entrevista “Defensar la millora de les condicions laborals també significa afavorir l’acte assistencial” David Arribas Tutusaus Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en Medicina familiar i comunitària i Diplomat de Postgrau en Direcció Estratègica i Desenvolupament de Recursos Humans per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). President del Sector Primària ICS (2012-2016), secretari de finances i d’acció sindical de Metges de Catalunya (MC). Després d’anys amb un secretari d’acció sindical conegut i carismàtic com el Dr. Josep Lluís Pi, prens el relleu i assumeixes el càrrec. Quins objectius et fixes per a aquesta nova etapa? He tingut la sort de compartir amb el doctor Pi els seus anys com a secretari d’acció sindical i he après al seu costat. Intentaré fer el que em correspon pel càrrec: crear xarxa i transmetre que l’acció sindical és la columna vertebral de Metges de Catalunya (MC). M’agradaria que els nostres delegats i delegades tinguessin sempre present que són els garants de la nostra actuació i que la seva feina com a representants dels companys i companyes és tan rellevant com la que fan a nivell assistencial. Per aconseguir-ho, s’ha previst algun canvi en l’estructura organitzativa de la secretaria?
Hem definit un grup de treball ampli amb les persones que cada sector del sindicat ha escollit com a referents d’acció sindical, i també de les assemblees territorials. Sobre aquest grup, junt amb els càrrecs que estatutàriament s’ocupen de l’acció sindical, com són el secretari i la vicesecretària general, pivotaran les decisions i les estratègies. I naturalment, les propostes de gran calat també hauran de rebre el vistiplau del Consell Executiu del sindicat. La meva tasca serà dirigir i coordinar el grup. La idea és treballar de manera descentralitzada? Que l’acció sindical sigui més visible en els centres i territoris? Sí, la idea és aquesta. Els delegats i delegades han d’interioritzar que l’acció sindical forma part de la seva feina habitual i que la presa de decisions és compartida i transversal. També hem
d’aprofitar l’expertesa que tenen molts companys i companyes per implementar les accions que són adequades per a cada sector o territori. No hem de pensar que els problemes dels facultatius són homogenis. Els interessos i les inquietuds són canviants en funció de l’àmbit de treball o el territori. Ens hem d’adaptar a aquesta realitat per ser efectius. Els sindicats, com altres institucions, travessen una crisi de credibilitat. Què cal fer per tornar a comptar amb la confiança dels treballadors? Hem de trobar líders que, en el nostre cas, entenguin que defensar els drets laborals dels seus companys i companyes també significa afavorir l’acte assistencial, que quan demanem millorar les condicions, aconseguir més temps per a les visites, per fer formació i recerca,
