METGES DE CATALUNYA | 6
Entrevista “El pressupost de Salut hauria de superar els 12.000 milions” Entrevista a Antoni Comín i Oliveres (1971), conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya durant la XI legislatura del Parlament de Catalunya. Llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i postgraduat en Humanitats, és professor adjunt del Departament de Ciències Socials d’ESADE (Universitat Ramon Llull). En aplicació de l’article 155 de la Constitució, el govern espanyol el va cessar del seu càrrec el dia 27 d’octubre de 2017. Entrevista realitzada el dia 1 de desembre de 2017 BLOC 1: SITUACIÓ POLÍTICA
llibertat per construir relat i definir el projecte, i com que la política és sobretot relat i lideratge, serà qui tindrà la llibertat per marcar el camí. Per carregar la pedra de la resistència davant de l’Estat i la seva deriva autoritària, que és una pedra molt pesada, és molt millor fer-ho amb dos braços.
La primera pregunta és obligada: com està i com és la seva vida a Brusel·les? El meu company sempre em diu que quan li pregunten això cada dia a Barcelona respon el mateix: estem molt forts però molt tristos. Penso que és una bona resposta perquè estem bé, tranquils, però amb un sentiment d’injustícia molt gran per no poder estar a casa nostra, amb les nostres famílies. Si pogués tornar al dia 28 d’octubre, prendria la mateixa decisió? Sí, però les dues decisions –fer la Declaració o convocar eleccions- eren vàlides, des del punt de vista polític. Ambdues, tenien riscos, oportunitats i conseqüències. Aquella setmana vertiginosa i històrica havíem de decidir entre la frustració i la repressió. Si s’haguessin convocat eleccions es carregava sobre les espatlles de l’independentisme la frustració, i si es tirava endavant la declaració d’independència es carregava la repressió. No hi va haver garanties que si es convocaven eleccions no hi hauria repressió: el PP no retirava el 155 i el fiscal no va dir que fes enrere la querella. Per tant si s’hagués fet la convocatòria d’eleccions ens podríem haver trobat amb frustració i amb repressió. La declaració va ser una decisió legítima i raonable. Això no vol dir que una altra decisió també ho hagués estat. Creu que els membres del Govern empresonats ara pensen que hauria estat millor optar per la ‘via belga’?
No em puc posar en la seva consciència ni saber què pensen ara. En aquell moment ens vam prometre que respectaríem les decisions personals, que eren totes difícils. Tots coincidíem en què tant una cosa com l’altra, l’exili o quedar-se a Barcelona arriscant–se a anar a la presó, tenien sentit i eren útils políticament. En una entrevista recent ha reivindicat el realisme, especialment en els plantejaments que s’han de fer després del 21-D. Però alhora afirma que després de les eleccions hi haurà dos governs: un legítim i un interior. Això no és allunyar-se de la realitat? De Govern només n’hi haurà un. El que no podem fer és convalidar el 155 afirmant que el govern a l’exili ja no és el govern legítim. Ens vam presentar a les eleccions per combatre i eliminar el 155, no per convalidar-lo. Potser no hem de parlar de dos governs sinó d’un govern amb dos braços, el de l’interior i el de l’exterior, cadascun dels quals que tindrà unes oportunitats i unes limitacions. El braç interior tindrà capacitat de gestió, però molt coartada financerament i jurídicament per l’Estat, el braç exterior potser no estarà tant en el dia a dia de les decisions administratives, però tindrà molta més
La violència i la repressió de l’Estat s’ha situat en el centre del debat des de l’1 d’octubre. Diferents membres de l’executiu i de JxSí han afirmat que el Govern no havia contemplat un escenari de violència extrema. De debò no ho preveien després del que va passar durant la jornada del referèndum? Sí que ho vam preveure, ho vam fer ja en la preparació del programa de les eleccions del 27 de setembre de 2015. El que no podem donar per fet és que l’Estat espanyol ens reprimirà de manera explícita, i anticipar oficialment aquesta repressió, perquè seria com legitimar la violència d’Estat. En el nostre relat, era important situar la violència com a innacceptable, de tal manera que si l’Estat l’acaba exercint, com ha acabat succeint, a ulls del món aquesta violència serà vista com a intolerable, com va passar l’1 d’octubre. Això és una victòria perquè l’ús de la violència ha quedat totalment deslegitimat. I sí que teníem previst què faríem en cas que l’Estat fes ús de les forces de l’ordre: no confrontar-nos-hi. Confrontar-se amb la violència de l’estat era correr el risc que es produís un conflicte i en això també hem sigut molt clars dient que era una línia vermella i que per part de la societat civil independentista
