METGES DE CATALUNYA | 18
Medicina i Catalunya, una mica d’història Una pinzellada per les pandèmies de la història Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània
En el moment que escric aquestes pàgines portem dos mesos i mig amb la presència d’una malaltia infecciosa a les nostres vides que de moment no podem eradicar. El COVID-19 (SARS-CoV-2), aparegut a finals del 2019 a la Xina, ens ha mostrat ràpidament la seva cruesa fins a convertir-se en una pandèmia aquest 2020. Evidentment, la presència de les pandèmies no és un fet exclusiu del segle XIX, XX i XXI. La primera pandèmia, tot i que a la Bíblia es parla d’algunes pestes, va tenir lloc el 430aC a la Guerra del Peloponès (431-404aC) amb una febre tifoide que va matar una quart de la població i les tropes ateneses. La següent més coneguda va ser la pesta antonina (probablement era la verola), durant els anys 165-180dC, que va tenir un rebrot quasi un segle després. Una altra de les grans pandèmies de la història ha estat la pesta de Justinià (Justinià I, el Gran), provinent d’Egipte, la qual va estar molt activa entre els anys 541 i 700. No obstant, la més coneguda ha estat la pesta negra (bubònica) que va començar el 1348 i es creu que va matar uns setanta cinc milions de persones. Va arribar a l’Europa occidental provinent de mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea (entre el Regne Hongarès i el Napolità). A partir d’aquí, la malaltia va allargar-se fins el segle XVIII, amb més d’un centenar d’epidèmies per tot el vell continent, on encara es poden trobar casos aïllats. A Catalunya, les tropes que van combatre a la Guerra
dels Segadors (1640-1652) van portar la pesta a Barcelona que va causar un gran nombre de morts. El 1489 el tifus va arribar a Espanya durant les guerres entre cristians i musulmans a Granada. Hi ha documents que diuen que els primers van arribar a perdre 20.000 persones per la malaltia. Al segle XVII, durant la famosa Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) uns vuit milions d’alemanys van morir degut a la pesta bubònica i la febre tifoide, que un segle i mig després va afectar la Grande Armée de Napoleó a Rússia el 1812. La febre groga també va fer estralls al segle XVII, a Amèrica del Sud, el 1648, i va repetir-se al llarg del segles. Cal destacar que el 1821 va afectar Barcelona causant milers de víctimes.
Un segle després, va ser la verola la que va acabar amb la vida de 400.000 europeus. Una malaltia que va ressorgir al segle XX causant la defunció d’entre 300 i 500 milions de persones a tot el món, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha donat per eradicada la malaltia. Durant els segles XIX i XX també va destacar la pandèmia del còlera, on el metge i bacteriòleg Jaume Ferran i Clua (1851-1929) va tenir un paper fonamental amb el descobriment d’una vacuna per a aquesta malaltia i també per a la tuberculosi. Molt possiblement, la pandèmia més coneguda, i que patim més sovint, és la de la grip, la qual ja trobem el 412aC gràcies a la descripció del metge Hipòcrates (460-370aC). La primera
