METGES DE CATALUNYA | 26
MC Magazine Fra Ramon
Mata Hari (2a part) El debut com a Mata Hari té lloc el 13 de març de 1905, gràcies a Emile Guimet, director del Museu de les arts asiàtiques, que la convida a la sala d’espectacles del museu. Després d’haver creat una hàbil expectació mitjançant una àmplia difusió d’invitacions i notes de premsa, enlluerna el públic congregat, ballant tres danses orientals de la seva creació i amb una demostració final de titelles javeneses. Gabriel Astruc, present en l’exitosa representació al museu, detecta el seu talent i possibilitats, i se li ofereix com a mànager. En pocs dies, aconsegueix un contracte per a l’Olímpia, després del qual empalma un èxit rere l’altre en tots els teatres de la Belle Époque, omplint arreu on va. De la mà del seu nou agent artístic, el seu caixet es dispara, els seus èxits es comenten per tot París i esdevé un fenomen social a la capital francesa. A més dels espectacles oberts al públic, els aristócrates parisencs afalaguen els seus convidats amb actuacions privades de Mata Hari. Se sap que balla als palaus de la comtessa Graffulhe, del compte Edmond Blanc i de la princesa Murad, a l’ambaixada de Xile, al Cercle Royal i a diferents ministeris. Mentrestant, al 1906, Rudolf MacLeod guanya l’apel·lació i se li assigna la custòdia de la filla, Louise Jeanne. No li costa gaire convencer el jutge que no és la mare ideal. Per fer-ho, l’advocat defensor recopila retalls de premsa, propaganda i fotografies de Mata Hari. En paral·lel, es va desenvolupant la seva vida mundana. Utilitza el teatre per al reclutament d’amants amb elevat poder adquisitiu, que contacten per primera vegada amb ella en el seu camerino, on solen acudir amb flors per afalagar-la. Pel seu domicili dels Champs Elyseès, en poc temps, hi desfilen persones influents de tot occident: banquers, polítics, dipolmàtics, militars, aristòcrates, empresaris, priodistes, jutges, fiscals, advocats i músics. Entre ells, Henri Rotchild,
Giacomo Puccini, el ministre de la Guerra de França, Pierre Messimy i ambaixadors i diplomàtics presents a París. A més dels múltiples amants ocasionals, manté algunes relacions més o menys
duradores, gairebé sempre de forma simultània. S’especula que Eduard VII d’Anglaterra i el príncep hereu alemany William, fill del Kaisser, podrien formar part de la relació
