catarroja i les seues gents
CATARROJA i les seues gents ã VICENT BLASCO IBÁÑEZ
Canyes i fang. Traducció de Jaume Ortolà i Font. Editat per Companyia Austrohongaresa de Vapors, 2017 (Selecció de textos històrics i literaris a cura de Ramon Guillem)
El tio Paloma parlava dels temps passats, quan la gent no es multiplicava com els conills de la Devesa i només entraven en el sorteig uns seixanta pescadors, únics que constituïen la Comunitat. Quants eren ara? En el sorteig de l´any anterior n´havien figurat més de cent cinquanta. Si continuava creixent la població, hi hauria més pescadors que anguiles, i el Palmar perdria els avantatges del seu privilegi dels redolins, que li donava una certa superioritat sobre els altres pescadors del llac. El record d´aquests “altres”, dels pescadors de Catarroja, que compartien amb els del Palmar el gaudi de l´Albufera, posava nerviós el tio Paloma. Els odiava tant com els agricultors que rosegaven l´aigua creant camps nous. Segons deia el barquer, aquells pescadors que vivien lluny del llac, als afores de Catarroja, barrejats amb els llauradors i treballant la terra quan es pagaven bé els jornals, no eren més que pescadors d´ocasió, gent que venia a l´aigua empesa per la fam, a falta de coses més productives per a ocupar-se. El tio Paloma tenia clavat en l´ànima l´orgull d´aquests enemics, que es consideraven els primers pobladors de l´Albufera. Segons ells, els de Catarroja eren els pescadors més antics, aquells a qui el gloriós rei en Jaume, després de conquerir València, va donar el primer privilegi perquè explotaren el llac, amb el gravamen de lliurar la cinquena part de la pesca a la Corona. -Què eren llavors els del Palmar? –preguntava irònicament el vell barquer. I s´indignava recordant la resposta que donaven els de Catarroja. El Palmar portava aquest nom
nº 3 • març2019
perquè era remotament una illeta coberta de margallons. En altres segles baixava gent de Torrent i altres pobles que es dedicaven al comerç de graneres, s´establien a l´illa, i després de fer provisió de margallons per a tot l´any, alçaven el vol. A poc a poc van anar quedant-se algunes famílies. Els granerers es van convertir en pescadors, veient que això donava més guanys, i, més astuts i avesats per la seua vida errant als progressos del món, van inventar els redolins, i així aconseguiren un privilegi dels reis i perjudicaren els de Catarroja, gent senzilla que no havia eixit mai de l´Albufera…
A un costat del canal hi havia amarrades centenars de barques: tota la flota dels pescadors de Catarroja, odiats pel tio Paloma. Eren taüts negres, de diverses mides i fusta corcada. Les barquetes menudes,
21
