DAVID BUENO
“HEM DE DESTERRAR LA POR DE LES AULES I INTRODUIR-HI L’ALEGRIA” DAVID BUENO ÉS DOCTOR EN BIOLOGIA, PROFESSOR DE GENÈTICA A LA UB I EXPERT EN NEUROCIÈNCIA. LA SEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL S’HA DESENVOLUPAT A BARCELONA I OXFORD, HA PUBLICAT DIVERSOS LLIBRES DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I APLICA LA NEUROCIÈNCIA A L’APRENENTATGE EN CADA ETAPA DE LA VIDA DELS ÉSSERS HUMANS. ESTEM EN MANS D’UN EXPERT, AIXÍ QUE ANEM A DESCOBRIR PERQUÈ, TAL COM ELL AFIRMA, LES EMOCIONS TENEN UN PAPER ESSENCIAL EN L’EDUCACIÓ.
Perquè vas decidir especialitzar la teva carrera cap a la neurociència? Va ser més fruit de la casualitat que d’una decisió meditada. Tenia clar que volia estudiar biologia, a partir d’aquí, em vaig enamorar de la genètica, i després, de la neurociència. El mateix camí m’hi va anar portant. És cert que naixem amb un número determinat de neurones que després anem perdent? Naixem amb el 60% de les nostres neurones, en fem de noves fins arribar als 4 anys i després ja no se’n fabriquen més. Als 4 anys ja tenim el número total de neurones que ens acompanyaran la resta de la vida. N’anirem perdent de mica en mica, això és inevitable, però l’important és que sempre estem fent connexions noves gràcies a l’aprenentatge de tot el que ens envolta. Què podem fer per estimular les connexions? És el mateix que fer esport, l’únic que cal és entrenament. Si volem un cervell resistent i plàstic hem d’entrenar-lo, i tenim mil maneres de fer-ho: llegint, anant al teatre, fent esport, parlant amb la gent, estudiant, fent trencaclosques, escoltant música, tocant un instrument... qualsevol activitat que el faci funcionar. Creus que la raça humana pot evolucionar per millorar el funcionament del cervell? Amb l’arribada de l’Homo Sapiens, va haver un canvi cap al pensament
abstracte ara fa 40.000-70.000 anys i d’allà no ens hem mogut. L’evolució és molt lenta. Sí que potser s’han donat petits canvis des de llavors, però no es percebran fins d’aquí a molts anys. Ets un expert en neurociència aplicada a l’aprenentatge, de quina manera combines aquests dos àmbits? Aprenem amb el cervell, per tant, podem veure què és el que motiva al cervell. Així es com descobrim estratègies pedagògiques més útils per a l’ensenyament. Com quines? El cervell valora per sobre de tot les emocions. Tot el que s’ensenya ha de tenir components emocionals. Per exemple, una emoció recurrent és la de la por. Espantar als alumnes perquè aprenguin és un mètode comú. L’endemà hi ha un examen i el professor et diu a classe: “Si no estudies, suspendràs”. I funciona? Sí. Però el cervell també associa la por als estudis, i a la llarga, la conclusió del cervell és que aprendre fa por. Aquesta emoció dóna resultats a curt termini, però si pensem en l’educació a llarg termini, està associant una emoció negativa als EXPOJOVE | 21
