Entitats
La Biblioteca Pública oberta a tot el món
T
ots considerem la Biblioteca Pública com un centre cultural esencial en qualsevol societat que vullga progressar. Coincidirem en que la biblioteca és una institució que posa el seu fons documental al servici dels ciutadans be per al seu esbargiment o be per al seu coneiximent. Però la biblioteca també compleix una altra funció que vull assenyalar: Ser un lloc físic obert a totes les persones sense cap distinció. A d’ella pot accedir qualsevol per conseguir un llibre, un diari, una revista o material informàtic, però també pot accedir per encontrar un espai amable i càlid, un lloc on ningú li preguntarà d’on ve o quí és, sino que li oferirà els seus servicis amb una frase amable. El passat mes de setembre de 2017 vaig tindre l’oportunitat de visitar amb la meua dona, els Estats Units. Tots coneguem la importància del sistema bibliotecari nordamericà, escampat per tota la Unió amb un personal molt professionalitzat. Naturalment era visita obligada la que ferem a la Biblioteca del Congrés en Washington que meravella per la seua magnificiència arquitectònica i el volum del seu fons documental, uns 36 milions de llibres i en la que conseguirem, com un trofeu, el carnet de lector. No menys icònica és la biblioteca pública de Nova Iork amb la seua entrada principal, en la quinta avinguda, guardada per dos lleons que s’han convertit en el seu simbol més visible.
16
Pero vull parlar-vos del que verem en la biblioteca pública central de Chicago, la Harold Washington Library Center, nomenada així en honor del primer alcalde afroamericà de la ciutat. És un edifici de vuit plantes construit en 1991 en el cèntric barri del Loop a poc més d’un quilòmetre del Millenium Park. Entre els usuaris habituals de la biblioteca, xiquets, estudiants i lectors de premsa, hi havien persones que alli els diuen homeless, es a dir persones sense casa, pobres de solemnitat. Sentats en una cadira tenien al seu costat, en una borsa de plàstic, les seues úniques i escasses pertenences. Allí estaven, dibuixant en un paper, llegint una revista o construint un trencaclosques d’eixos que tens que anar encaixant les peces. Estaven en una biblioteca perquè no podien estar en cap altre lloc. La biblioteca els oferix un espai acollidor, càlid en hivern i fresc en estiu. Penseu que a gener o febrer la temperatura màxima en Chicago pot ser de 0 graus centigrads alcançant unes mínimes de 20 graus baix zero. Allí poden sentir-se segurs, tranquils, utilitzar els banys, connectar-se a internet o passar el dia fins que a la nit tinguen que anar a dormir a l’estació de trens o autobussos. La biblioteca pública compleix també un paper social. Dona accés al coneiximent, facilita la lectura, presta llibres i pel.licules, però és també un lloc de pau, un lloc de respecte, un espai al que
es pot accedir sabent que ningú t’impedirà el pas per raó del teu orige, del teu aspecte, del teu estatus social o econòmic. No importarà el teu color. L’idioma, inventat per comunicar-se, no servirà per diferenciar-te ni discriminar-te. No seràs mai un estranger perquè la biblioteca serà la teua casa. En una època de crisi, on milers i milers de persones han segut expulsades de la societat del benestar, on tantes altres tracten de fugir d’un present de fam i misèria, la biblioteca pública fa bones les paraules inscrites als peus de l’estatua de la llibertat que s’alça a l’entrada del port de Nova Iork. Eixes paraules són un poema d’Emma Lazarus, escriptora d’origen sefardí, la familia de la qual va sofrir ella mateix les penalitats de l’expulsió de Sefarad: “Guarden, antigues terres, la seua pompa llegendària!” crida ella amb silenciosos llavis. “Dóna’m les teues cansades, les teues pobres, les teues amuntegades multituds anhelants de respirar en llibertat, La desgraciada deixalla de la teua abarrotada platja, Envia a aquests, els desemparats, enviame’ls a mi. Jo alce la meua torxa darrere de la porta daurada!” •••
Massanassa Festes
Francesc Rodrigo Comes Bibliotecari
de SANT JOAN 2019
