Entitats
Escola d’Adults
L’espectre malhumorat
F
eia molts anys que l’espectre de Paco, com així li diuen al protagonista d’aquesta història, vagava sense rumb fix, perquè encara estava de penitència fins que no esmenara tots els errors que havia comés en la seua vida terrenal, de fet va ser una persona amb un càrrec important i va tenir en les seues mans la potestat per a decidir qui vivia i qui moria... Ara aqueix tipus de poder ja no existia, i ell només era un dels milers que van expiant culpes pels llimbs, càstig que li pertocava per a tota l’eternitat. No obstant això, algunes seqüeles li quedaren, la més definitòria tenia a vore amb el fet que encara li agradava manar, i estava ben acostumat que li feren rigorós cas. Un bon dia arribà a la mansió que en altre temps havia pertangut a ell i a la seua família, per cert, la trobà ben conservada i sense que li faltara detall, de fet estava en venda perquè els seus hereus i actuals amos volien fer caixa com fóra. Paco es trobava molt còmode i a gust, però un tant avorrit, atés que ja no tenia a qui espantar, i, d’altra banda, quin sentit tenia vagar pel casalot sense ningú que isquera corrents amb els pèls de punta, ni tant sols una rata repel·lent per entretenir-se. El cas és que estava ja desesperat i pensant d’anar-se’n a un altre lloc sense preveure per a res la que se li esperava. L’endemà, ben prompte, li va semblar escoltar sorolls fora de la casa; sense pensar-s’ho gens ni mica es precipità cap a la paret mentre pensava... —Recollons, serà veritat açò, no m’ho puc creure, ara dotorejaré a vore... I traient el cap entre els murs, voilà, ahí estaven, la família al complet, el pare, la mare, tres xiquets, la donzella i un gosset que, a tot estirar, no alçava dos pams del sòl. Els xiquets es portaven poc de temps i es semblaven molt, pèl-rojos i pigosos, igual que el pare, llevat que ell
50
duia un bigot ben poblat. La mare, ben vestida i esvelta, es notava que venien de bona família. Paco estava expectant, a partir d’ara si que anava a gaudir fentlos por, a tota aquella gent. Després que tots s’instal·laren, cadascun en la seua estança, Paco entrà en acció. Hi havia coses que ell desconeixia, una espècie de quadres però que emetien sons i llums de colors. Els xi-
quets no jugaven, estaven immersos en aquelles màquines infernals que els tenien hipnotitzats. Paco es preguntava: • Però, quina bogeria és aquesta?, no pare de fer sorolls, de moure mobles, de fer caure els quadres, fins i tot el meu, tant replicat en temps passats en cada escola i cada ajuntament..., i, ells com si res.
Massanassa Festes
de SANT JOAN 2019
