16
EL GRAT 711 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA FEBRER 2020
càtedra antoni miró
Art&Cultura
Col·lecció Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani (I) -Publicacions de la Universitat d’Alacant-
Josep Sou · Director Tècnic de la Càtedra Antoni Miró - Universitat d’Alacant
P
odríem començar aquest article, o aquesta ressenya, amb una determinant declaració d’intencions: posar en valor l’alt grau de coherència que habita a l’endins d’aquest projecte – realitat, el de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant. I diem açò, per tal de fer valer la manera en què les evidències s’hi afermen i ens acompanyen en la nostra valoració. Doncs sí, les publicacions a què fem referència són producte d’una lògica que les abriga a totes elles. Així, cal esmentar, encara que ja és sabut, que la Càtedra convoca, amb periodicitat anual, unes ajudes (premis) a la investigació, per una banda al voltant de la figura d’Antoni Miró, i per l’altra a prop de la reflexió sobre aspectes substancials referits a l’art contemporani. Com també, la convocatòria de referència abasta la vessant creativa, premiant projectes formals que hauran, a la fi del període de generació, o de realització pràctica, exhibir-se públicament en l’àmbit de diverses exposicions muntades a l’efecte. I diem allò de la coherència perquè si bé és connatural exercir l’estudi, reflexió i pràctica de l’art al si d’una càtedra universitària, i nascuda amb aquesta finalitat, com ara la Càtedra Antoni Miró, a més d’altres molts i importants interessos també que ara no venen al cas, resta palesa que la voluntat inicial, o la pretensió primera, s’ha acomplert amb suficiència. Sí. Doncs les convocatòries anuals d’ajudes comportaven la necessària publicació dels treballs de recerca, per a posar de manifest, i compartir, els resultats obtinguts després de la labor investigadora o divulgativa. I la coherència que anunciaven a les primeres línies d’aquest escrit s’evidencia: per l’oportunitat en la creació de la Càtedra Antoni Miró per part de la Universitat d’Alacant, per la vocació devers el compromís amb els creatius i estudiosos de l’art, i per la voluntat d’aproximar aquests esforços els ciutadans, mitjançant la publicació dels treballs on s’exhibeix la creativitat manifestada des d’àmbits ben diversos i força interessants, o complementaris. I amb açò explicat a manera de pòrtic, passarem, tot seguit, a comentar quina ha estat la labor, que des de la Càtedra Antoni Miró s’ha dut a terme en matèria editorial; treball força rigorós, acurat i dinàmic i que mai no ha deixat de donar fruits després de cadascuna de les convocatòries d’ajudes esmentades amb anterioritat. Dos són els llibres que el professor Romà de la Calle aporta en aquesta col·lecció: Diàlegs entre les imatges i les paraules, (2016), on l’autor estableix un contacte aprofundit amb diversos creatius del sud del País Valencià, amb la feliç intenció de posar en valor l’art i els artistes que en aquesta part del país laboren en benefici d’una experiència identitària, ben diversa no obstant. També amb la seu nova i valuosa aportació: Experiència Estètica i Crítica d’art, (2019), el professor De la Calle duu a terme l’estudi al voltant de
tretze artistes i grups del sud del País Valencià, oferint una continuïtat al treball primer que ens oferí. En aquest cas concret, i a manera de resum, podem dir que Romà de la Calle valora, ben especialment, l’abast de la naturalesa de les actitud vitals dels artistes i la seva repercussió posterior en l’obra que executen. L’artista, i professor, Rafael Calbo amb la seua obra: L’altra pintura, (2016), realitza un molt acurat estudi al voltant de l’àmbit de la pintura comercial (l’altra pintura), manifestant, tothora, la importància que ha tingut com a fons primordial d’aprenentatge, i el valor que se n’ha transferit al món de la indústria i de l’economia, per tant. El llibre de David Rico: Pobresa, Marginalitat i exclusió en l’obra artística d’Antoni Miró, (2017), acull un interessant recorregut per l’obra de l’artista, i pels tret fonamentals que a judici de l’autor inspiren el treball pictòric d’Antoni Miró. El resum podria estar: l’especial manera que el pintor té d’aproximar-se a la crua realitat que la vida ens ofereix, i la major i especial manera que en té a l’hora de projectar la seva anàlisi en la proposta artística resultant. Al títol del llibre viu, amb exactitud, la veritable intenció de David Rico. L’escriptor Jordi Tormo, al seu treball: Antoni Miró, la mirada rebel, (2017), ens il·lustra, des dels camins de la coherència, l’actitud vital d’Antoni Miró, així com des d’aquesta s’estableix una rigorosa continuïtat devers la seva obra creativa. La vida i l’obra del pintor potser siguen una mateixa cosa. Pertanyent a diversos autors (Fernando Castro, Joan A. Llinares, J. F. Yvars, Romà de la Calle, Carles Cortés, Miquel Cruz, Enric Balaguer, Vicent Manuel Vidal) la Càtedra publica el volum: Art i Societat. L’obra i el gest en Antoni Miró, (2018). És aquest llibre un recull de les ponències que s’hi van desenvolupar al curs promogut per la Universitat d’Alacant, a propòsit de la figura d’Antoni Miró, el juliol de 2015. Conferències, totes elles, que apleguen, en bona mesura, el tarannà creatiu d’Antoni Miró, així com les conseqüències que la seva actitud vital comporta per a la seua obra. També el medi social, i la realitat física de l’àmbit urbà, intervenen de mode decisiu en la interpretació del fet cultural que comporta l’art. No res és innocu, doncs tot determina, d’una manera o bé d’una altra, la darrera presència de l’art entre nosaltres. Les artistes Sílvia Viana: Soldats, (2018); Mercè Díaz: (Memòria i identitat), (2018) i Luisa Pastor: (Cossos de fàbrica), (2018), acullen i mostren per igual, i a les publicacions indicades, el resultat obtingut després de la seva reflexió creativa, en obtenir les ajudes (premis) de la Càtedra per a la realització i desenvolupament d’un projecte creatiu-expositiu. Des de la diversitat, com no podia ser d’una altra manera, la presència d’una gran qualitat formal i expressiva, posa de relleu l’oportunitat d’aquesta convocatòria, i la necessitat de seguir aprofundint en aquest camí. La professora i artista plàstica Sílvia Sempere: Anàlisi de la creació artística
“la voluntat d’aproximar aquests esforços els ciutadans,mitjançant la publicació dels treballs on s’exhibeix la creativitat manifestada des d’àmbits ben diversos i força interessants,o complementaris” des d’una perspectiva sistèmica, (2019), posa de manifesta al seu llibre (resum acurat de la seva tesi doctoral), l’enorme importància, en societat, del valor de l’art, i de les seves implicacions per a capir, necessàriament, els valors que la modernitat i la innovació propugnen. També la posició ètica del creatiu, i el compromís amb la recerca de la novetat, suposen un camí d’on ja no s’hi pot tornar enrere. Els professors i artistes Paco Sempre: L’inefable Wabi-Sabi, (2019), i David Trujillo: Cartografies de l’invisible, (2019), reuneixen als llibres-catàlegs respectius, la formalització dels seus projectes, pels quals obtingueren sengles ajudes (premis) de la Càtedra Antoni Miró per a la creació artística. En ambdues publicacions s’evidencia una constant: la tossuda recerca de la novetat i també de la reflexió creativa, com a camí fonamental per a exercir l’experiència artística. En el cas de
Paco Sempere, serà el tractament específic de la matèria qui transitarà la principal línia diferencial. Així com David Trujillo s’hi capbussa i fita els límits delicats que la tecnologia incorpora, per a confegir el seu univers creatiu, tot apel·lant a la matèria cordial. Darrerament el professor i erudit Joan Borja: Joan Navarro Ramon: vida, colors i formes (2019), ens atorga la possibilitat de fer-ne el coneixement del pintor alteà Joan Navarro Ramon. No només la seua realitat biogràfica interessa en aquesta proposta, tot i essent força representativa a l’hora de comprendre millor la seva creativitat, sempre en evolució constant. També els aspectes essencials que singularitzen la seva trajectòria compositiva, i l’ús que en fa de la matèria artística, comporten un permanent punt d’interès. El paisatge, tan dinàmic en el seu cas, representa la força motriu i identitària d’aquest artista. Només ens resta afegir la gratitud enorme a la Fundació Banc de Sabadell, també als Ajuntaments d’Alcoi, d’Otos i d’Altea, així com a la Universitat d’Alacant, el suport seguit que en fan per a que l’experiència de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA siga possible, i per al conreu entusiasta de la cultura.
