4
opiniĂł
EL GRAT 711 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA FEBRER 2020
El Centre d’Alcoi
Pixant fora de lloc XVIII per Àlex Agulló i Guerra
D
urant un grapat d’anys he cercat infructuosament dues persones, acèrrimes seguidores del Madrid una, i del Barça l’altra, amb la intenciĂł de fer un experiment: La proposta, mai acceptada, passava per estar disposades a permutar els seus dĂŠus futbolers durant una temporada, o tan sols mitja... impossible! Ni de manera remota contemplen el poder acceptar eixa proposta experimental de canviar i, provisionalment, deixar d’esser “dels seusâ€? durant un perĂode limitat de temps. AixĂ que si amb temes tan (in)transcendents no funciona, per redreçar el mĂłn global i el particular de res en tinc ganes. Rellegint l’anterior parĂ graf em roda pel cap una proposta. Abans de formular-la comence demanant disculpes per la gosadia. SĂłn quimeres meues però podrĂem incorporar a la polĂtica eixa eina de revisiĂł i modificaciĂł, si cal, de jugades conflictives que ocorren durant alguns partits de futbol. Ja sĂŠ que el VAR estĂ per a temes rellevants no per a banalitats però, si mĂŠs no de manera provisional, podrĂem fer l’experiència. Al mateix temps, i per completar l’experiment, caldria elaborar un catĂ leg detallat d’infraccions amb la seua sanciĂł corresponent. Per exemple, quan ĂŠs fa publica qualsevol acusaciĂł i aquesta ĂŠs desmentida per l’altra part, actua el VAR i a qui haja mentit, o a qui haja afirmat o negat mitja veritat, automĂ ticament sanciĂł. Això si, adaptada a la gravetat del fet. Des d’un simple advertiment, o una targeta (groga no que pot derivar en altre tipus de complicacions), o una expulsiĂł temporal amb suspensiĂł de sou, fins unes cĂ stigs mĂ xims que implicaren una sanciĂł econòmica i expulsiĂł definitiva del parlament/ajuntament... per acumulaciĂł de reincidències o per la gravetat dels fets analitzats. Ja sĂŠ que no hi ha punt de com-
parança. Que parlem de partits diferents. Que mai no serĂ comparable la validesa d’un gol amb nimietats com la confirmaciĂł o denegaciĂł d’afirmacions habituals entre polĂtics de diferents partits on, el/la rival, pot acusar de badomies com robar, defraudar, o d’actuar tendenciosament, de manera il¡legal, o simplement pot mentir repetidament de manera intencionada. Si els deus tradicionals s’aplicaren a la feina i foren ells qui sancionaren automĂ ticament a totes aquelles persones que, voluntĂ riament s’hagen presentat per administrar allò que ĂŠs de totes i de tots, segurament el VAR no caldria fer-lo servir. Però ells/elles tampoc no han reaccionat a la meua crida anterior per seure i negociar propostes comunes, divines, que redrecen la catastròfica perspectiva actual. Ni tan sols s’han molestat en enviar-me cap WhatsApp, agraint la meua bona voluntat. No tenim massa opcions, o juguem nosaltres la partida, o els trumfos de la baralla segueixen/seguiran en les mateixes mans de sempre. I jo, ganes de pontificar ja no me’n queden ni miqueta ni gens. Ah i ho deixe caure per si de cas a alguna persona li passara pel cap: no estic a cap llista electoral, ni tinc intencions d’estar-hi, aixĂ que a eixes dues persones que m’han manifestat la seua disponibilitat a votar-me, si fora el cas, els pose en antecedents, no fora que algun dia perdera encara mĂŠs la xaveta i... Els meus deus, rebordonits i farts, en un dels primers manaments em dicten que no veuen altra alternativa a la supervivència del planeta que cremar, oficialment i solemnement, cada dia cinquanta cotxes. I el teu cotxe, i el meu, tambĂŠ estan en la llista dels aspirants a ser legalment sacrificats per orde divina. Que qui avisa no ĂŠs traĂŻdor.
OPORTUNIDAD PARTICULARES PRECIO A CONVENIR R: 657 784 146 R: 660 529 024
P
Diego L. Fernåndez Vilaplana Professor de Geografia i Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi./
ortem anys i anys veient com cau a trossos el Centre d’Alcoi. Alertant que qualsevol dia haurĂem de lamentar una desgrĂ cia. Doncs bĂŠ, aquest dia ha arribat, va ser dimecres passat. Una dona ha mort entre els enderrocs dels seu edifici, vĂctima de la desĂdia de governs de tots els colors. L’Ajuntament ha fet pĂşblic un breu comunicat per recordar que l’immoble ĂŠs de propietat particular. I amb això pretenen allunyar la seua responsabilitat. Però obliden mencionar que l’administraciĂł local ha de garantir la seguretat. La casa complia amb la preceptiva inspecciĂł tècnica d’edifici i, per tant, els propietaris havien atès el seu deure de conservaciĂł i manteniment. Tampoc han oblidat remarcar que ha estat conseqßència de la pluja. AlgĂş ha escoltat que s’enfonsaren les cases habitades a cap altra ciutat? Què ha fallat? Les explicacions del portaveu socialista no han pogut ser mĂŠs desafortunades, dijous a migdia assegurava que no hi havia cap edifici en risc de ruĂŻna imminent. Dos hores desprĂŠs es desplomava un nou bloc de cases al carrer Sant Mateu. L’alcalde, per la seua banda, no ha dit absolutament res, enfeinat com estava presentant el carrer Entença com a destinaciĂł turĂstica a Fitur. I no estic fent cap broma, perquè no en tĂŠ gens ni mica, consulteu si no l’hemeroteca. No es parla d’altra cosa aquest dies. I alguns recorden, amb raĂł, que el problema ve de lluny. I ĂŠs veritat, l’any 1982, la Generalitat va declarar el cor de la nostra ciutat BĂŠ d’Interès Cultural com a Conjunt Històric-ArtĂstic. La mĂŠs alta protecciĂł urbanĂstica que li se pot atorgar, nomĂŠs per darrere dels Patrimonis de la Humanitat. I van arribar els diners, milers de milions de pessetes que Sanus va soterrar a les clavegueres... i a la butxaca de Calatrava, entre d’altres. Voreres de marbre italiĂ , andrones de ferro forjat, arcades i voltes als subterranis, faroles gaudianes,... luxes asiĂ tics que fins i tot envejaria la Florència del Mèdici. Però les cases seguien sent les mateixes que a finals del segle XIX habitaren els petroliers. Ni un duro per rehabilitar teulades, cap ajuda per rehabilitar i dignificar les cases del hereus del vell proletariat. Per a què? Aquelles façanes no sĂłn mĂŠs que el decorat de les festes de Nadal,
Sant Jordi i la Setmana Modernista. L’administraciĂł, municipal i autonòmica, ha tractat els residents del Centre Històric d’Alcoi com a ciutadanes i ciutadans de segona. Testimonis incòmodes d’una Barbaritat Valenciana, una mĂŠs. Un gueto que calia escombrar. Primer al Raval Vell, on ningĂş no endevinaria que allĂ estan els nostres arrels. I desprĂŠs li va arribar el torn al Partidor. Des de la placeta Les Eres fins al CamĂ nomĂŠs queda l’escenari d’una pel¡lĂcula bèl¡lica de dubtosa qualitat artĂstica. Al PP li ho van posar com a Ferran VII, nomĂŠs havia de perpetrar el crim. I ho va fer, amb molt de gust i deixant el seu marxamo. La dècada ominosa dels Peralta, Sedano i Pastor va suposar el cop definitiu per al barri. Però abans, com el bon xarcuter, havien d’exprimir el porc fins al final. De la nit al matĂ, va aterrar a Alcoi una empresa il¡licitana anomenada La Rajola. Una SL que fins a eixe moment es dedicava al ramat, ben significatiu, però que a la nostra ciutat va preferir fer negoci amb la compra d’immobles. Cases que desprĂŠs l’Ajuntament li comprava per un preu significativament superior, fins a tres vegades mĂŠs. Una tasca d’intermediari ben profitosa on van anar a parar els pocs recursos que el consistori va invertir. El retorn dels socialistes va obrir noves expectatives, fa prĂ cticament deu anys. La seua oposiciĂł crĂtica al PP feia esperar alguna actuaciĂł, encara que fos modesta. Però no ha estat aixĂ. Al contrari, l’únic que han fet ha estat muntar un barracĂł a la Plaça per omplir les xarxes socials. Un sainet per avergonyir-nos, que han arrossegat per tot l’estat amb una suposada publicitat positiva per a la ciutat. Un presumpte prestigi que en dos dies, com les pròpies cases, s’ha ensorrat. Ens estan deixant sense Centre Històric, sense Ă nima ni història. I, a mĂŠs, ara sabem que les nostres vides corren perill. NingĂş no podrĂ dir que no es veia vindre. Poblacions de mida semblant i, fins i tot, mĂŠs reduĂŻdes han aconseguit fer renĂ ixer els seus orĂgens i convertir els centres en una font de riquesa i un orgull. Alcoi no. A casa nostra nomĂŠs ha estat un negoci profitĂłs per a un pocs. Una irresponsable gestiĂł que posa en perill la integritat de les veĂŻnes i els veĂŻns del Centre.
/ / ! " # ! $ # %
& ' ( ') * + , - " .
