FILOSOFIA ÚTIL
El poder de l’optimisme Les claus del pensament positiu El pessimisme és una moda que certs intel·lectuals decadents defenen com l’única visió il·lustrada i profunda del món. Molts d’ells s’enorgulleixen de ser pessimistes com si aquesta postura fos progressista i avançada. Res més absurd i més allunyat de la realitat. El pessimisme converteix els humans en éssers desgraciats i infeliços. Moltes persones tenen com ofici administrar les seves desgràcies com si pel fet de tractar-les i explicar-les els alleugerís de les malaurances. No s’adonen que com més s’acarona el pessimisme més t’atrapa i més et destrueix.
E
l pessimisme és negatiu i es basa en premisses completament falses. Se sustenta, a més, en actituds negadores i contràries a la vida, a l’entusiasme i a l’energia pròpia de qualsevol ésser natural. L’existència és una qualitat positiva i, en conseqüència, ha de revestir de positiu tot acte de permanència en l’existència. Qualsevol ésser viu, en una balança, venç allò no viu. De fet són dues postures incomparables. La vida és una realitat positiva. El pessimisme és destructor de l’existència.
170
::: Dona Secret ::: núm. 64 ::: Juliol 2020 :::
L’optimisme, en canvi, que es basa en pensaments positius, i en actituds favorables a la vida, ajuda a viure més, a ser més feliç, a tenir èxit i a triomfar en l’amor. És l’actitud més adequada amb l’expansió vital i amb l’alegria permanent de la natura exultant. Els beneficis de l’optimisme són innumerables i els perjudicis del pessimisme són demolidors. És cert que l’optimisme exagerat també té els seus riscs, però l’optimisme decidit ha de comptar també amb això. L’actitud optimista ha de contemplar també el possible fracàs. Així i tot, pot integrar en la seva opció qualsevol possible fracàs. Què s’ha de fer, per tant, per viure immersos en un raonable optimisme? En primer lloc, hem de considerar els aspectes positius i valorar-los en la seva justa mesura. Tenim molta sort d’haver vingut a l’existència. Infinitat de possibles éssers estarien contents pel fet d’haver nascut. No hem fet cap mèrit per néixer i, en canvi, som aquí. Per què nosaltres i no uns altres? No gaudíem de cap dret espacial per exigir l’existència i el destí ens va elegir a nosaltres. Com no reconeixerem
