ENTREVISTA
Caroline
CHEMARIN “L’escriptura és un magnífic espai de llibertat”
La Caroline Chemarin és professora de Lletres Clàssiques al Lycée Comte de Foix, però és una apassionada per la literatura infantil. La seva formació en francès, llatí i grec, li ha permès a aquesta escriptora obrir-se pas, tant a la seva carrera com a docent com al món creatiu literari, dues facetes que compagina bé gràcies al seu desig d’intercanviar idees i transmetre emocions als seus interlocutors. Per: César De Pablos / Fotos: Caroline Chemarin
Quan vas començar a treballar com a escriptora? Els meus primers poemes daten de l’època en la qual vaig aprendre a escriure. Des de molt jove, els meus professors em van encoratjar oferint-me llibretes per escriure o fent estudiar algun dels meus poemes a la classe… Un mestre de matemàtiques, fins i tot, es va atrevir a versificar les fórmules per fer-me-les més atractives! Ha estat una sort el fet d’haver estat escoltada i espero, com a professora, ser capaç d’assemblar-me a aquells que van jugar un rol tan important pel meu desenvolupament com a escriptora. La meva vertadera feina com a autora va començar bastant més tard: el 2017, just tenia 40 anys. Una mena de balanç. Em vaig demanar quin era el somni d'infantesa que finalment no havia dut a terme... publicar. Així doncs, vaig decidir enviar un primer manuscrit a diversos editors i, força ràpid, vaig rebre tres respostes. Les dues primeres assenyalaven un problema amb el format, la tercera era un “sí”. Quina aventura! Des de llavors, tot ha passat molt de pressa: vaig trobar un segon editor i poc després un tercer… Els meus setè i vuitè llibres sortiran abans de la reentrada. Perquè has decidit escriure contes infantils? La idea d’escriure llibres per a infants va néixer d’una trobada durant el Saló del llibre de Porta de Versailles, a París. Al pavelló d’ultramar, on jo presentava el meu primer treball, hi havia la parada d’una editora francesa, Mylène de Fabrique Saint-Tours. Vam connectar de seguida: totes dues teníem el mateix punt de vista pel que fa a la situació de les llengües regionals i amb ganes de treballar al voltant de la diversitat cultural per construir ponts entre els diferents imaginaris. Va ser així com la idea d’una col·lecció, que tingués com a objectiu el despertar de les llengües dels més joves, va fer el seu camí fins que el 2018 va veure la llum el que seria el prototip de qui anaven a ser els Petits Policontes. L’any següent, el 2019, vaig estar molt orgullosa de tornar al Saló del Llibre de París, aquesta
30
::: Dona Secret ::: núm. 64 ::: Juliol 2020 :::
