ENTREVISTA
Pere
MOLES
i la discreta bellesa dels estripagecs Artista visual multidisciplinari, el Pere Moles és un apassionat pels estripagecs, aquells barrots de ferro que abans protegien les finestres de les cases pairals i bordes. La seva obra és prou coneguda al Principat d’Andorra, però també ha arribat a racons tan llunyans com ara Austràlia. Actualment, les siluetes curioses d’aquests artefactes d’antany són visibles a l’exposició ‘Estripagecs: contrastos, fusió i memòria’, a Cal Pal, fins al 10 de novembre. Per: César De Pablos | Fotos: Moles Disseny
La darrera vegada que vam parlar amb tu, ja van abordar part de la teva passió pels estripagecs, just abans de marxar a exposar les teves obres a Austràlia. Durant aquest període, com va evolucionar la teva visió artística? Això ha estat un abans i un després perquè jo anava fent coses però de portes endins. Jo mai no havia exposat enlloc ni havia estat en cap galeria d’art ni res que s’assemblés. El d’Austràlia va ser un concurs en què em vaig animar, vaig enviar la meva proposta i em van seleccionar. Aquesta és la mostra d’escultures més important del món, que es fa a dues ciutats d’Austràlia: a la primavera, a Perth; a la tardor, a Sidney. Poder participar aquí va ser com sortir a la llum, en aquest cas amb els estripagecs... abans sí que havia fet alguna cosa molt puntual aquí a Andorra, per a amics meus i familiars. Imagino que la teva participació en l’Sculpture by the Sea, a Austràlia, et va obrir algunes portes, no? Parla’m d’això. Jo organitzo, com a comissari d’art que soc, l’Andorra Landart, i tracto amb molts artistes cada dos anys que fem la selecció de participants que hi vindran, però sempre he estat com en un segon pla, mai no havia exposat o estat a primera línia. Una mica a causa de l’Sculpture By The Sea, hi ha un canvi i una demanda per poder fer aquesta exposició a Cal Pal. Exposar a Cal Pal és tota una fita, donada la importància d’aquest espai històric. Com va ser possible coordinar aquesta sinergia? Al final les coses flueixen i no saps com, no? Parlant amb gent i parlant amb la propietària de la casa, les coses han anat sorgint. De totes maneres, Cal Pal, és una de les construccions més representatives de l’arquitectura tradicional andorrana, avui concebuda com un espai de reflexió; és com un museu o un espai sociocultural, obert al públic, que busca ser un espai de reflexió entorn de la identitat i als orígens del patrimoni cultural d’Andorra. Els estripagecs ho són. Fins ara, des de la seva inauguració, Cal Pal va acollir una exposició re-
14
::: Dona Secret ::: núm. 66 ::: Setembre 2020 :::
