M A I NHA R D T - 8 2 / a g o s t d e 2 0 1 5
ARQUEOLOGIA: CONVERTIR EL PASSAT EN EL NOSTRE PRESENT PAZ CALDUCH BARDOY Com cada segona quinzena de juny, des de fa quatre anys, un grup format per arqueòlegs, historiadors i estudiants ens reunim per dur a terme la corresponent campanya d’excavació als peus de l’ermita de Santa Llúcia, a Alcossebre-Alcalà de Xivert. Al principi ens vam moure per suposicions basades en algunes troballes fortuïtes, però finalment aquestes no eren tan sols suposicions. Aquestes donaren peu a constatar una realitat. Hi havia un assentament de cronologia ben antiga que ens remuntava a uns dels pobladors més antics que habitaven en el que avui és part del nostre terme. Ens situem al davant d’un enclau important de la geografia i de la història de la nostra localitat. Actualment podem retrocedir, fins a 4.000 anys en el nostre origen, tan sols en aquest context. S’han determinat estructures de diferents èpoques i dins d’aquestes, objectes lítics, metàl·lics o ceràmics, que mostren que aquest lloc no fou un assentament esporàdic, sinó que la seua ocupació es va perllongar en el temps, en els segles, tot i tenir alguns períodes de no ocupació. Aquests milers d’anys que podem retrocedir ens traslladen a I‘època del bronze, quan tindria lloc l’ocupació més antiga, una segona ocupació que dataria de I’època del ferro i la tercera d’època musulmana, essent l’última la construcció de l’actual ermita de Santa Llúcia a finals del segle XVll. Tot açò ens ajuda a entendre que aquest turó ha estat un lloc important per les seues condicions geogràfiques, topogràfiques i climàtiques durant milers d’anys. Però, que és el que ens mou per a investigar el nostre passat, un passat llunyà. Bé, és una resposta senzilla però difícil d’explicar. Estudiar el passat pot ser una afició, una professió o ambdues coses, en tots dos casos té al rerefons una curiositat per conèixer una realitat diferent a I’actual. Per veure l’evolució dels humans a l’hora de valorar els béns materials i immaterials, per conèixer les causes i les conseqüències dels canvis que han tingut lloc en els diferents períodes de la història, tant els físics i intel·lectuals propis dels humans, com tot allò que ens envolta (arquitectura, cultura material, religiositat, geografia, etc.). Tot un seguit de preguntes a les quals intentem donar una resposta adequada. La manera que tenim aquells que ens dediquem d’alguna manera a l‘arqueologia no és una altra
12
que l’estudi de camp, és a dir, estudiar un context: un vestigi i tot el que podem trobar en ell. Aquest ens permet, en la majoria d’ocasions, respondre les preguntes al mateix temps que fa que ens en plantegem altres de noves. Tal vegada algunes persones es senten identificades, però a títol personal aquesta curiositat que em mou a dedicar-me a l’arqueologia es converteix, quan estic dins d’un jaciment, davant d’una troballa, d’una exposició, etc., en una mena de sensació que barreja la interrogació, la satisfacció, el nerviosisme al mateix temps que la tranquil·litat i, sobretot avui per avui, la il·lusió. Aquesta il·lusió és major si es tracta d’investigar el passat del lloc on has viscut al llarg de tota la teua vida. Ens hem de considerar afortunats per això. El nostre terme ha estat una zona poblada en diferents punts del territori des de fa milers i milers d’anys, en diferents moments, per persones, costums i formes de viure molt diferents. Tot això ha deixat uns vestigis que, per sort, han arribat fins a nosaltres i ens permeten reconstruir la nostra historia. No obstant això, per poder dur a terme endavant un projecte d’aquest tipus es necessita alguna cosa més que il·lusió i ganes de fer-ho. Ens movem en un món d’interessos, positius o negatius depenent de qui els mire. Al meu parer, I‘arqueologia és un camp deixa’t de banda perquè d’ella no s’obtenen beneficis ràpids i directes. L’arqueologia és un àmbit que necessita constància i voluntat per treure’l endavant. Per això, el recolzament, a qualsevol nivell, és important i necessari per donar-li el valor que es mereix. Jo no estaria escrivint aquestes paraules si ell no m’hagués ensenyat el valor de fer allò que t’agrada, per això iaio, et dedique aquest article.
