M A I NHA R D T - 8 2 / a g o s t d e 2 0 1 5
COMUNITATS D’APRENENTATGE: UN PROJECTE D’ÈXIT EDUCATIU JAUME PELLICER VERGE “Som éssers en transformació, d’adaptació” (Paulo Freire)
no
Amb motiu del Congrés Científic Internacional sobre Aprenentatge i Interaccions a l’aula celebrat a València al mes de març, m’agradaria compartir una reflexió amb vosaltres sobre un dels llibres dels quals es va parlar allà i que més repercussió ha tingut en les comunitats d’aprenentatge. S’anomena: Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. * Les comunitats d’aprenentatge suposen un punt i apart a les escoles tradicionals; academicistes (magister dixit); amb estructures de poder marcades; aïllades del món; etc. Suposen una oportunitat de transformació educativa i social, ja que són projectes socioculturals d’una escola i del seu entorn per aconseguir un centre de qualitat per a tots els que formen la comunitat educativa (mares, pares, alumnat, professorat, personal d’administració i serveis, voluntaris, entitats de la localitat, etc.). Estes comunitats d’aprenentatge impulsen processos de transformació social i educativa mitjançant la participació democràtica de tota la comunitat i els seus agents. Encara que en el llibre es parla àmpliament de la conceptualització del l’aprenentatge dialògic (de la superstició a la ciència, de l’enfocament individual al comunitari, el gir dialògic de les teories de l’aprenentatge i de les bases dialògiques de l’aprenentatge), la part que m’ha cridat més l’atenció per la seua importància en el nostre quefer docent és la dels set principis de l’aprenentatge dialògic: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències. El diàleg igualitari implica acceptar i fer realitat que totes les persones som iguals i que tots tenim veu i vot. L’autoritat d’una opinió, d’una postura ja no la dóna una titulació universitària o un càrrec polític sinó els arguments que hom pot donar per a defensar, rebatre o negociar una temàtica en particular. En paraules dels autors “les propostes plantejades han d’estar basades en pretensions de validesa i es rebutgen les pretensions de poder.” En una comunitat d’aprenentatge totes les opinions tenen el mateix valor. Tots sabem coses diferents que hem après en contextos formals (escola, universitat popular, acadèmia) o no formals (voluntariat, amics, associacions de veïns). Tots tenim capacitat intel·lectual per aprendre allò que necessitem i per aprendre al llarg de la vida. Amb el concepte d’intel·ligència cultural es constata que etiquetar
36
una persona en funció del seu coeficient intel·lectual no porta a res més que a afavorir un aprenentatge de mínims, no de màxims. “Si reconeixem la intel·ligència cultural de tots els xiquets i xiquetes podem accelerar molt els seus aprenentatges incorporant l’ús de totes les habilitats. La intel·ligència acadèmica no és més important que la intel·ligència pràctica”. D’altra banda, tots sabem que l’aprenentatge dialògic comporta un procés de transformació i de canvi social. Dones gitanes que llegeixen i interpreten García Lorca o Chejov; alumnat amb fracàs escolar que, després un procés de canvi, hi accedeixen a la universitat per voluntat pròpia, persones desarrelades de l’entorn que ara participen en projectes socials i educatius. Este nou model està basat en el diàleg, en la transformació i porta a l’escena pública tots aquells col·lectius que fins ara no eren visibles o no comptaven dins la societat de manera plena (persones amb alguna discapacitat física, psíquica o sensorial; col·lectius LGTBI; les minories ètniques; immigrants; etc.). D’esta manera s’ajuda a superar tot tipus de barreres que es troben per accedir a espais culturals i educatius en un ambient de plena igualtat amb la resta de participants. La clau d’esta transformació rau en la idea que “l’educació no només col·labora en la superació de desigualtats, sinó que en els sectors desafavorits és una de les millors formes de fer-ho.” L’aprenentatge instrumental és un dels pilars d’esta societat de la informació i coneixement. Quan parlem de diàleg igualitari no parlem del “currículum de la felicitat”, és a dir, de les bones
