M A I NHA R D T - 8 2 / a g o s t d e 2 0 1 5
MÉS EUROPA En la mesura que avançava l’estiu hem anat seguint pels mitjans de comunicació com els moviments migratoris, molt especialment el de refugiats, es convertien en el principal problema d’Europa. Imatges dantesques il·lustraven qualsevol informació. La situació s’ha desbordat. I, no tant pel que s’anomena pobresa negra-emigració econòmica, sinó per la política: per motiu de violència o de guerres civils. És una tragèdia humana. Cap país pot resoldre aquest afer des de la soledat. És un repte per a tots, ja siguen els que per situació geogràfica són punt d’arribada o, els que sumen el major nombre de peticions d’asil, el cas d’Alemanya per haver estat fins ara el que s’ha mostrat més generós. Ningú no ho pot assumir en solitari, per molta capacitat econòmica o demogràfica que tinga, un tsunami de població com el que ens està arribant. Fer front a aquesta crisi amb un mínim de garanties demanda que tots els països de la Unió assumisquen la dimensió global del problema. En un primer moment es plantejava el debat en termes que confrontaven seguretat i solidaritat; quan cal, prèviament, un acurat diagnòstic. El problema té la suficient dimensió per adonar-nos-en de què no passa per la construcció de murs o de subvencionar aquells que organitzen centres d’acollida. Tot va més enllà. Cal canviar la perspectiva. La dimensió és global i cal arribar a les arrels del problema, amb mesures econòmiques i geoestratègiques. Europa ha de definir ben aviat el seu paper davant els milers i milers de persones que fugen de l’horror de les guerres o de la misèria. Com sempre passa, de la necessitat es pot fer virtut. I, així aquesta crisi pot ser aprofitada per a enfortir i refermar els vincles que fonamenten les relacions entre països europeus. Ja sabem que a curt i mitjà termini les seues economies demandaran treballadors. La majoria dels refugiats són gent jove, amb fills, que saben que durant alguns anys, potser molts, no podran tornar als seus països i la seua esperança és Europa. Per a ells, un terme que significa espai de pau, de llibertat i de seguretat. Nosaltres, del que podem estar segurs és de què amb les divisions internes conreem dubtes entre la ciutadania i donem aire als xenòfobs i als que volen menys Europa amb més fronteres nacionals. En la crisi, Alemanya s’ha convertit en el líder continental necessari, per l’acció del seu govern i pel compromís majoritari de la seua ciutadania. És evident la seua autoritat moral i el seu mèrit en no haver defugit el problema. Tampoc no es pot ignorar que en molts països europeus, el nostre inclòs, s’ha mobilitzat la resposta solidària de bona part de la ciutadania i dels seus governs. Cal confiar que la Unió Europea definirà una política comuna orientada a un augment de les ajudes al desenvolupament, a elaborar una estratègia solidària, a assegurar i garantir la pau i els drets humans als territoris en conflicte.
Alumnes d’Alcalà d’excursió per Càceres amb Donju
4
