MAINHARDT - 8 2 / a g o st d e 2 0 1 5
REGAR I PLOURE AURELI PUIG ESCOÍ l com a ell li hauria agradat seguim publicant el seu llegat en cobles i cançons de la nostra terra Com a complement obligat, als nostres esforços de llaurar, adobar i plantar, hem de regar la terra, o siga mullar-la d’aigua, per a fer-la fèrtil i productiva; i si no ens és possible els nostres treballs seran inútils, i la collita se’ns anirà en orris. Es pot “regar a raig”, regar abocant a la terra l’aigua amb una galleda; o “regar a tesa o a manta”, regar aviant aigua als bancals. L’aigua de reg, provenia de rius, rierols, torrents, fonts, etc., i es conduïa per mig de “recs”, ja fets d’obra o teules, o cavats al terra. Però un dels sistemes de reg, més emprat, era el de pous. Per a l’extracció de l’aigua es feia ús de la sènia, màquina per a elevar aigua subterrània, composta d’una roda horitzontal, “rodet”, amb braços, moguda per una bèstia que volta, i amb la que engrana les dents d’una roda vertical, que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d’un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins l’aigua del pou on la màquina està instal·lada; els catúfols aboquen l’aigua dins d’una caixa de fusta, de baranes baixes pels costats i per davant i més ampla de boca que de sòl, que està col·locada davant la roda, dita “pastera”. La pastera descansa damunt dues pedres, i des d’aquesta per un canal exterior o subterrània, l’aigua va a parar al safareig o bé directament al camp que ha de regar. Tret de les planúries de l’horta de València, i altres de similars, de menys volada, les terres destinades a reg, i plantades d’hortalisses o llegums, eren escasses i de petites dimensions, a la vora de rius, fonts o rierols; destinada la seva producció al consum local. La resta de les terres, la majoria, eren de secà, i el seu reg depenia de la pluja, tal parlarem en apartat posterior. I sent temps d’anar a regar, sense més dilació, ens endinsarem en les cobles que hi són pròpies: Ma mare m’envia a l’hort, a regar el melonar, jo li pegue una revolta i me’n vaig a festejar.1 Les folies, són folies, i les cançons, són cançons, melonera sense reg no pot criar bons melons. Ai, la font de la Penya! si ella brollara,
regaríem les hortes i la Mallada.2 Jo vaig vore a un gos regar, i a un gat que collie espigues; a una gallina trillar i a un cantador dir mentides.3 En l’alt de la Carrasqueta, una vella es va pixar, va regar un bancal d’horta i un altre tant de secà.4 Amollava tan gran xorro, lo piu d’una catalana; que el carreter que bevia, tot quan volia regava.5 Una vella més que vella, de vella no pot pixar; li se rebentà una arruga, i ha regat un melonar.6 Poquet a poquet, va l’aigua a Canet; i tan poquet anava, que mai regava.7 Canet és una de les partides rurals de Castelló. LA PLUJA De tots els elements que intervenen en el negoci agrícola, la pluja és la més determinant, puix sense ella, a terres de secà no es podria plantar, i plantes i sembrats es moririen. A més els cabals subterranis, com rius, corrents, rieres, pous i fonts, s’assecarien, per la falta d’aportació d’aigua, sent impossible així
55
