MAINHARDT - 8 2 / a g o st d e 2 0 1 5
AL BON AMIC, ELIO Com no podia ser d’una altra manera, des de MAINHARDT, volem retre-li un darrer homenatge a qui va estar un fidel col·laborador, soci i amic de l’associació. Amic nostre i de molta gent com podeu veure en aquestes xicotetes ressenyes que teniu a continuació. La teus paraula i el teu llegat sempre estarà present. EDICIONS BULLENT Mor Aureli Puig, les cobles ploren. Nosaltres també. Aureli Puig Escoí, Elio, un masover -deia ell-, una peça insubstituïble a la maquinària per la recuperació de la nostra cultura popular -diu la resta del món-, ha mort aquest cap de setmana. El soterraven ahir a Torreblanca. Sí, com diu Bernat Capó “Cada volta que una dona major o un vell llaurador o pastor de la nostra ruralia mor, és com si un petita biblioteca s’esfondrés o esclatés en flames”, no cal dir que ara crema una biblioteca immensa. Aureli Puig Escoí (les Coves de Vinromà, 1937Torreblanca, 2015) de petit, amb la família, marxaren com a refugiats de guerra al poble de Terrateig. En acabar-se la contesa, retornaren a la població de Torreblanca. Als cinquanta anys va decidir emigrar de l’urbs i muntar una granja de conills, fins que es va jubilar i va reprendre amb més força les seues inquietuds de lletraferit cultural. Es considerava un valencià del Maestrat i, en l’aspecte social, s’estimava les coses senzilles: “la tranquil·litat i la ruralia, relacionar-me amb el poble senzill i anònim que ha viscut amb dificultats, que si se’ls sap escoltar són una font inesgotable de saviesa tradicional”. Va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Mengem i cantem. cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques. Ha publicat els llibres Cobles i costums (2000); Les guerres carlines (2000); Diccionari de la indumentària (2002); Cobles, cançons i costums al nord del País Valencià (2006), Les guerres carlistes al nord valencià: cançoner (2008), Mengem i cantem. cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques (2010), Retalls de cultura popular castellonenca (2011) i Antologia eròtica : balls, cobles i cançons (2013). Ets viu als teus llibres i al cor de la gent que t’ha conegut.
ONADA Ha mort l’escriptor i historiador Aureli Puig Escoi. Ha mort Aureli Puig Escoi, conegut com ‘Elio’. Nascut l’any 1937 a les Coves de Vinromà, va viure gairebé tota la seua vida a Torreblanca. Ha estat un dels investigadors més destacats d’aspectes com el carlisme, la música o la indumentària tradicional valenciana. Gran col·leccionista, amb el nou segle va esdevindre un divulgador de la cultura popular; entre d’altres, va obtindre el Premi Bernat Capó per aquesta difusió. Com resava a l’autoria del llibre “Antologia eròtica. Balls, cobles i cançons”, els treballs d’Aureli Puig sempre posen de manifest l’estima pel nostre poble, la llengua i la seua gent. Des d’Onada Edicions, amb qui vam tindre la fortuna de treballar en “Les guerres carlistes al nord valencià”, volem transmetre la nostra condolença als familiars i amics d’una persona compromesa amb el país. ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I A la memòria d’Aureli Puig El divendres, passat, dia 15, la nostra associació havia programat la presentació de l’últim llibre del torreblanquí Aureli Puig Escoí, però malauradament, dos dies abans, el mateix Aureli ens comunicava que, a causa d’una petita intervenció quirúrgica havia d’anul·lar l’esmentada presentació i ajornarla alguns dies. Immediatament vam comunicar la notícia als mitjans amb gran pesar nostre ja que escoltar-lo sempre era un plaer, alhora que pensàvem en una nova data. Per desgràcia, això ja no serà possible ja que la senzilla operació a què es referia no era altra cosa que una biòpsia que va evidenciar la malignitat d’un tumor a causa del qual va morir unes hores després. Conegut popularment amb el sobrenom Elio, Aureli era un exemple de persona compromesa en la defensa de la llengua i tradicions. De professió llaurador, les seues inquietuds el van portar a interessar-se, a més, en la història i podem assegurar sense temor a equivocar-nos que era un autodidacta i investigador de treball rigorós, amb base documental, i la inquietud de qui vol saber la veritat i fer-la conèixer. Tot i que havia nascut a les Coves de Vinromà, va passar la major part de la vida a Torreblanca i el mas on vivia aplegava, a més de la seua gran humanitat, una exposició d’indumentària antiga i tradicional valenciana que mostrava il·lusionat a tota persona que el visitava.
57
