Catalunya i Espanya en el projecte de l'esquerra, L'Opinió Socialista, 1986

Una reflexió sobre les alternatives plantejades al centralisme espanyol i la seva significació política diversa Joan Prats i Català L'èxit històric del centralisme a Espanya no representa ni de bon tros el seu caràcter indiscutible. Al contrari, el projecte constitucional dominant de l'Estat unitari centralista quasi mai no ha gaudit de suficient legitimitat social; per això li ha calgut imposar-se, normalment per mètodes autoritaris, i sempre ha estat contestat pels projectes alternatius foralistes, federalistes i nacionalistes.

Abans d'exposar breument la significació política diversa d'aquests moviments, cal fer una observació sobre la «descentralització administrativa». Les forces polítiques anticentralistes a Espanya mai no han tingut com a objectiu la simple descentralització administrativa, sinó l'establiment d'un sistema d'autogovern territorial dins un projecte constitucional diferent de l'Estat unitari centralitzat o administrativament descentralitzat. Hi ha treballs suficients que proven clarament que les doctrines, projectes o fins i tot textos legals, sempre ràpidament frustrats, que fan referència a l'establiment de regions administratives, enfortiment de les Diputacions provincials, creació de Mancomunitats provincials, regeneracionisme dels municipis o règims administratius especials de les regions, han estat formulats des del pensament o la política de l'Estat central com a resposta eventual a l'avançada del federalisme o dels nacionalismes. Aquests —llevat del cas dialogant que va representar la Mancomunitat de Catalunya, també ràpidament frustrada—, en els casos comptats en què van aconseguir de participar en el procés constituent, van exigir i imposar formes d'organització política que representaven la ruptura de l'estructura centralista i a vegades la superació de la mera descentralització administrativa.

Durant el segle xix, el carlisme es va resistir sempre políticament, amb les armes algunes vegades i doctrinalment a través del foralisme, al projecte polític dominant unitari i centralista. M'abstindré de fer la valoració d'aquest moviment històric, molt complexa i encara discutida; pel que fa al cas només cal assenyalar que ha deixat una empremta en la configuració de l'Espanya actual. El foralisme no solament es va imposar excepcionant a les províncies basques i Navarra del règim provincial uniforme o comú a través de la confirmació dels furs i les lleis paccionades sinó que ha influït decisivament en el partit nacionalista basc i en la conflictiva configuració interna del País Basc com a Comunitat Autònoma; ha permès, a més, la configuració actual de Navarra com a Comunitat Autònoma foral, fet que ha representat una forma 71