ENTREVISTA:
uns moments en els que en la major part tents d'introduir —amb campanyes fasdels països europeus occidentals comen- tuoses— plantejaments neoliberals i neoçava ja a plantejar-se amb claredat l'en- conservadors, avui ja molt durament trada en crisi dels plantejaments neocon- qüestionats per l'experiència concreta servadors, neoliberals. S'albirava l'inici dels fets d'aquests darrers anys, a Europa d'esgotament de l'ofensiva neoconserva- i als EUA, de l'experiència de governs de dora. Els grans partits de l'esquerra euro- dretes, de polítiques monétaristes. Sempea, a Alemanya, Àustria, Itàlia, Gran bla com si estiguéssim condemnats a reBretanya, etc., iniciaven amb força pro- petir, amb una dècada de retard, un cicle cessos innovadors, amb una clara volun- de debats i plantejaments que ens tat expansiva. Avui, aquest fenomen ha podríem estalviar. Si es parla tant de mopres encara més força, és més clarament dernització, caldria començar potser per perceptible. És un procés molt ampli de ajornar el nostre debat polític. replantejament dels continguts i les formes de la política d'esquerra a Europa. —Si bé les polítiques neoliberals han Mentrestant, ací, hi ha sectors de l'esque- fet, o sembla ser que hi ha prou indicis de rra cultural i política que es troben encara que estan fent fallida, de tota manera, com en una etapa de lamentacions o de nostàl- es plantegen les contrapolítiques des del gia de vells fonamentalismes, conjuntu- punt de vista, per exemple, de la socialderalment desfasada. No es tracta de mini- mocràcia a Gran Bretanya? mitzar l'abast de l'ofensiva de la dreta a tot l'occident. Es tracta d'assenyalar que —No prendria el cas del laborisme anja han passat moltes coses —efectes, reac- glès com a exemple arquetípic d'aquests cions, noves possibilitats i perspectives— processos de replantejament de l'esqued'ençà que s'inicià el procés de ràpides rra europea. El Partit Laborista està en transformacions econòmiques, tecnolò- aquests moments fent un canvi important giques i socials que hem viscut, a tot Eu- amb el lideratge de Kinnock, que tendeix ropa i al nostre país, des de fa una quin- a unificar més el partit, políticament i culzena d'anys. I sense caure en el fàcil opti- turalment. Però existeix encara una hemisme d'esperar una ràpida inversió de rència molt forta d'«obrerisme», en el tendència —per exemple en el terreny sentit més reivindicatiu, de cultura d'opoelectoral immediat a Europa— sí que es sició, de vells tics, de corporativisme, de pot parlar objectivament d'una forta re- falses esperances de realització del sociapresa cultural i política de les esquerres. lisme democràtic en un sol país. És la siCert pessimisme a casa nostra obeeix a tuació que fa dir, per exemple, a Peter que el desconeixement d'allò que pro- Glotz, dirigent del SPD alemany, que els dueix l'esquerra europea era —i en part comunistes italians Alessandro Natta o segueix essent— considerable. No sóc Achille Occheto són «més realistes» que partidari, en absolut, de l'exercici del mi- els socialistes britànics Benn o Heffer. metisme, del jugar a modes, de copiar D'aquesta manera, podria dir-se que el models, en el camp de la política, o més procés d'innovació política en el laboexactament del debat cultural-politic. risme britànic manté certs retards pel que Però crec, en canvi, que estem obligats a fa a dues qüestions estratègicament fonafer plantejaments solvents, informats. mentals: el paper del sector públic i de les Vistes les coses des d'una altra perspec- nacionalitzacions i la qüestió de la unitat tiva, en el camp de la dreta, també el re- política europea. Si mirem vers altres païtard és notori. En fi, hem assistit en sos hi trobem experiències de reelaboraaquests darrers mesos electorals als in- ció programàtica i també de pràctica de 94
