4 Pintura mural

4

Pintura mural

Títol/tema

Fragments de decoració mural pintada (Maiestas Domini i tetramorf)

Data/època

Finals segle xıı - principis segle xııı

Dimensions

140 × 150 cm; 165 × 85 cm; 100 × 125 cm i 105 × 75 cm

Núm. de registre del CRBMC

2850

Coordinació Pere Rovira

Direcció restauració

Javier Chillida (Chillida Conservación Restauración Art, SL)

Restauració

Ana Cristina de Árbol, Marta Corberó, Ainara Díaz i Pau Ramírez

Any de la restauració

2014

La capçalera de l’església de Santa Maria de Barberà (la Romànica) està constituïda per un absis central i dues absidioles laterals decorats amb pintura mural romànica.

La decoració de les absidioles es va fer a la calç a l’últim quart del segle xıı i s’atribueix a un artista del cercle del Mestre de Cardona, mentre que l’absis central va ser pintat al fresc poc temps després per l’anomenat Mestre de Barberà del Vallès. Amb tot, l’única part que conserva la decoració pintada sobre el seu suport original és la que correspon als tres registres de l’absis principal, ja que la resta de les pintures va ser arrencada per Ramon Gudiol l’any 1949. Les pintures arrencades van ser traspassades sobre teles i muntades en bastidors de fusta, excepte quatre fragments que van ser adherits directament a la conca absidal central.

Estat de conservació

El fet que estiguessin directament en contacte amb la paret va comprometre la conservació d’aquests fragments, a causa de les filtracions d’aigua de la teulada i l’existència d’esquerdes estructurals obertes en tot el gruix del mur. Els aixecaments i les pèrdues de la capa pictòrica i el desencolatge de les teles eren els principals danys presents. Per tant, calia retirar-los per tal de disposar un estrat d’intervenció entre les teles i el mur: un material aïllant que les preservés de futurs danys.

Intervenció

Els fragments desmuntats vas ser traslladats als tallers del CRBMC, on es van dur a terme una sèrie de proves per tal de determinar el material que havia de servir com a capa d’intervenció, el tipus d’adhesiu per fixar aquesta capa a la superfície de la conca i l’adhesiu per enganxar les teles de traspàs a la seva superfície.

El poliestirè expandit (Porexpan®), de 4 mm de gruix, va ser el material escollit com a capa d’intervenció. És un material hidrofòbic i resistent a la degradació biològica, utilitzat ja fa alguns anys com a estrat d’intervenció de les pintures murals arrencades. En aquest cas, va ser valorat entre altres materials per la seva adaptació òptima a la forma irregular del suport de guix, pel seu pes reduït i perquè ofereix la possibilitat futura de desmuntar les teles novament de manera mecànica, sense fer servir dissolvents. Per tal d’adherir les làmines de Porexpan® a la paret es va escollir el Plextol® B 500, que permetia enganxar-les amb rapidesa i fer correccions en la seva disposició.

En el cas de la fixació de la pintura mural traspassada al Porexpan®, l’adhesiu havia de funcionar com una cola de contacte i evitar la impregnació excessiva de les teles de traspàs. Es van fer proves amb diferents adhesius i, finalment, es va optar per usar el Lascaux® Acrylic Adhesive 498-20X, un cop valorades la bona adhesió de la resina i la reduïda impregnació de les teles gràcies a la seva densitat. En el cas d’un futur desmuntatge, l’adhesiu del revers de les teles es pot eliminar amb acetona.

— Javier Chillida

Danys en les teles traspassades Disposició de l’estrat d’intervenció  Restauració finalitzada

Material/tècnica

Pintura al fresc traspassada sobre tela

Títol/tema

Pintura decorativa

Data/època Segle xı

Dimensions

Diverses mides

Localització

Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona (Solsonès)

Núm. de registre del CRBMC

Del 3001 al 3007

Restauració

Restauracions Policromia, SL: Cristina Martí, Pau Ramírez i Gemma Rodríguez

Any de la restauració

2018

Les pintures murals decoratives, objecte de l’estudi i la restauració duts a terme, formen part de la campanya d’arrencaments que l’any 1919 la Junta de Museus, amb Joaquim Folch i Torres al capdavant, engega per preservar-ne la conservació. L’anomenen campanya de “Salvament del patrimoni artístic de Catalunya”, amb Emili Gandia com a arqueòleg encarregat de la supervisió de les feines.

El 1937 a l’església de Sant Quirze de Pedret es fa el primer arrencament de les pintures del segle xı, durant el qual es van trobar les del segle x en l’estrat inferior.

Les pintures murals que es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona van viatjar cap a Barcelona un cop arrencades, i posteriorment van arribar al museu esmentat on havien de ser exposades. La seva primera ubicació dins l’edifici del Palau Episcopal no permetia exposar-les amb les seves dimensions reals, i als anys 1990 es va decidir traslladar-les a una de les sales del primer pis, on encara es poden veure avui dia.

Estat de conservació

Les pintures murals intervingudes són les situades a la part frontal de l’absis i a les parets laterals del que correspondria a la nau de l’església.

Abans de la intervenció, es va dur a terme una documentació fotogràfica completa amb imatges d’infraroig, llum rasant i llum ultraviolada, a més de la llum difusa. El resultat va posar en evidència el que a ull nu es començava a detectar: que els aixecaments eren molt generalitzats a gran part de la policromia. Així doncs, en primer lloc es tractava de determinar la causa o les causes d’aquesta problemàtica que en feia perillar la conservació. Se’n van trobar diverses que, juntes, podien haver propiciat o accelerat el deteriorament de la capa pictòrica. El suport —estructura— de l’absis és a l’interior d’una sala del palau no visitable i amb tancaments antics, amb una temperatura i una humitat diferents de la sala d’accés al públic on es troba la superfície pictòrica del conjunt. A més a més, en aquesta última era evident el corrent d’aire que es creava per la seva situació dins el recorregut.

Aquests canvis de temperatura i sequedat ambiental van provocar, al nostre entendre, l’aixecament de les restes de la colletta utilitzada durant els arrencaments. Per tant, calia eliminar-les al màxim, per una banda, i equilibrar les condicions ambientals, per l’altra.

Intervenció

Així doncs, la intervenció de restauració es va centrar a eliminar al màxim aquestes restes fixant alhora els aixecaments de la policromia. L’aplicació d’humitat controlada a temperatura elevada va permetre el procés de neteja amb una retirada progressiva de les restes esmentades. Al mateix temps, es va anar fixant la superfície pictòrica amb la mateixa cola tradicional vigilant-ne els excessos.

En aquesta intervenció no es va eliminar la massilla antiga fins a poder valorar tot el conjunt; aquest punt queda per determinar en la fase d’actuació següent.

— Cristina Martí

 Restes de colletta del moment de l’arrencament

 Mostra dels aixecaments de la capa de policromia

Sala del museu en què es troben situades les pintures  Procés de fixació dels aixecaments de la capa pictòrica

Títol/tema

Pintura figurativa de temàtica religiosa dedicada a la Mare de Déu dels Dolors

Autor

Antoni Viladomat i Manalt (16781755)

Data/època Segle xvııı

Dimensions

460 m2

Restauració

Restauracions Policromia, SL: Cristina Martí (cap d’equip), Marta Corberó, Ainara Díaz, Laia Duran, Valèria Mamszynsky, Natàlia Nogueras, Sandra Piris, Núria Prat, Pau Ramírez i Cecília Sabadell

Anys de la restauració

2015-2016

L’església de Santa Maria de Mataró ja es troba documentada en una escriptura de l’any 1053, localitzada a l’arxiu de la catedral de Barcelona. L’any 1694 la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors és autoritzada pel Consell de la Vila a comprar els terrenys adjacents al temple per construir-hi la seva capella. El 1698 serà l’any de la benedicció del terreny i de la col·locació de la primera pedra.

El conjunt de la capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria es compon d’una avantsala que dona accés a la capella i, al fons d’aquesta, la sagristia que condueix cap a la cripta mitjançant unes escales situades a mà dreta i cap a la Sala de Juntes des de les escales de la banda esquerra.

És un dels conjunts més sumptuosos i ben conservats de Catalunya, considerada per molts historiadors com una de les joies patrimonials del Barroc català.

Estat de conservació

La documentació referent a la capella i a la mateixa congregació es perd entre els anys 1739 i 1779, ja que no se n’han trobat llibres d’actes. Aquest fet dificulta la relació de les ampliacions i els canvis soferts durant aquests anys. Dels de la dècada de 1990 en donen constància les factures conservades a l’arxiu, i també les inscripcions i els escrits als brancals de les dues finestres superiors i a les llunetes del sostre.

Durant la seva història, les pintures murals han anat experimentant una sèrie d’intervencions, de les quals cal destacar com a salvaguarda el paredat de l’entrada principal de l’any 1938, quan l’església va esdevenir mercat durant la guerra.

 Estat de conservació de la policromia de la volta abans de la intervenció

Aspecte de la capella després de la restauració

Tot i tractar-se de la mateixa tècnica, l’estat de conservació del tremp de la volta i el dels paraments era diferent perquè en aquests últims es va aplicar una capa d’acetat de polivinil a la dècada de 1960 com a capa de «protecció». Aquest fet va comportar una alteració en les seves característiques i va deixar la superfície pictòrica amb una brillantor atípica d’aquesta tècnica. En el cas de la volta, la problemàtica era diferent, ja que les alteracions van produir-se per la humitat i l’entrada d’aigua per la teulada. Les conseqüències van ser la pèrdua de policromia a les zones de les petxines, que van ser reparades en diversos moments de la història i se’n va deixar una gran part sense la policromia original. La resta de les decoracions presentava un estat pulverulent a causa de la pèrdua de l’aglutinant. Abans de la intervenció es va dur a terme un estudi de les pintures murals amb anàlisis per determinar

Detall d’un dels paraments amb una zona ja neta, vist amb llum ultraviolada. La zona blavosa correspon a la part que encara manté el vernís envellit Procés d’eliminació de la capa d’acetat de polivinil de la superfície dels paraments

sobretot la pel·lícula aplicada sobre el tremp dels paraments, amb el microscopi digital per obtenir imatges ampliades de detalls i amb una documentació fotogràfica de llum ultraviolada i llum difusa.

Intervenció

Com que la problemàtica era diferent entre els tremps dels paraments i els de la volta, els procediments d’intervenció portats a terme van ser els adequats a cada cas.

Paraments En els paraments es van efectuar diverses proves per eliminar la capa d’acetat de polivinil; es va començar per procediments mecànics i es va aplicar també escalfor, barreges amb diversos dissolvents o emulsions i gels per estovar la pel·lícula que es volia fer desaparèixer. Finalment, l’aplicació amb pinzell d’un dissolvent polar pur va comportar un efecte assecant en la capa de vernís que va permetre remoure’l sense dificultat. Aquest, en contraure’s, perdia l’adhesió a la capa pictòrica i se’n podia separar fàcilment. La reacció era diferent en les zones repintades, que representaven un percentatge important de la superfície, en què la capa d’acetat s’eliminava juntament amb les parts repintades.

Volta La neteja del tremp de la volta no es va fer en sec pel desgast que es produïa a la superfície de les decoracions. Després d’una recerca empírica i bibliogràfica, les proves van portar a considerar com a procediment de neteja més òptim l’ús d’un gel rígid fet a partir de l’alga agar-agar. Amb l’aplicació de plaques amb una sèrie de condicions necessàries controlades, es va dur a terme una neteja en humit sobre la policromia. La presentació de les zones de grans dimensions es va fer amb tons neutres per destacar la importància de les pintures d’Antoni Viladomat.

— Cristina Martí

La mateixa zona amb llum difusa

Procés de neteja de la policromia de la volta

Aspecte de la policromia després de la neteja

Títol/tema

Pintura mural de temàtica religiosa, pintura figurativa, sanefes geomètriques i vegetals

Data/època

Segles xvı-xvıı

Dimensions

60 m2 aproximadament

Localització

Església dels Sants Just i Pastor, Son (Alt Àneu)

Restauració

Conservació de Patrimoni 4Restaura, SL: Imma Brull i Nuri de Toro; amb la col·laboració de Nicola de la Aldea, Cristina Macho i Ares Pérez

Anys de la restauració

2014-2015

L’església dels Sants Just i Pastor del poble de Son és una nau capçada amb absis semicircular, campanar i decoracions llombardes als paraments exteriors, seguint el model de les esglésies romàniques de muntanya construïdes entre els segles xı i xıı. Pertanyia a un recinte emmurallat, del qual es conserva la torre de defensa de la mateixa època, la qual, juntament amb la torre rellotge del comunidor, el cementiri i un porxo, forma part del mateix conjunt amb catalogació de BCIN.

Les transformacions de l’interior amb voltes de creueria, capelles laterals, el discurs pictòric i el retaule de fusta policromada de Pere Espallargues presidint l’absis es van dur a terme al segle xv.

Als anys 1990 es va fer una intervenció a la coberta, i el 1991 es va restaurar el retaule, i del 1992 al 1994, les pintures murals dels arcs triomfals.

Estat de conservació

Les alteracions en general eren brutícia superficial, descohesió d’estrats, reintegracions de guix, sals en superficie, reinterpretacions cromàtiques, capes de recobriment de PVA i elements metàl·lics obsolets i oxidats que agreujaven l’estabilitat de la decoració mural.

Intervenció

Per a aquestes pintures, la nova proposta d’intervenció prioritzava establir criteris de conservació preventiva, els processos de neteja i la consolidació.

En la neteja, per motius de conservació, es van substituir les reintegracions de guix alterades per noves reintegracions de morter de calç prioritzant la consolidació.

Vint anys més tard, degut a les filtracions de la coberta, l’estat de conservació de les pintures era crític, i el 2014, dins el marc d’una intervenció integral que incloïa el manteniment de l’interior i l’exterior de l’edifici, es va programar també la intervenció de conservació-restauració per estabilitzar les pintures dels arcs triomfals i efectuar unes proves a la resta de paraments.

Restes de les pintures descobertes, situades a sota del cor, amb la representació del Gènesi, després de la restauració. Podem veure-hi Adam i Eva al paradís i la Trinitat, així com la inscripció

in principio·creavit caelum·et terram

 Un cop restaurat, restes descobertes al cor, sanefes i diversos personatges

 Vista general de les pintures del presbiteri

Les proves de prospecció van permetre destapar pintures inèdites a la capella lateral, al sobrecor i al sotacor, amb temàtiques complementàries que reflecteixen que tot l’interior de l’església havia estat pintat amb escenes de l’Antic i del Nou Testament.

En la pintura mural destapada amb bisturís, després de consolidar els estrats amb la injecció gradual de morters de calç, bisellant els perímetres i reintegrant les llacunes amb un criteri de lectura unitari per a tots els àmbits, la intervenció va consistir en la neteja de les superfícies en sec i es va optar per un retoc cromàtic sota to amb aquarel·les.

Finalment, també es volia destacar el conjunt de les cinc piques de granit i marbre —la baptismal, les dues d’oli, una de baptismal d’època romànica i les beneiteres—, tot prioritzant els processos de neteja per millorar-ne la lectura.

— Imma Brull i Nuri de Toro

Restes descobertes a la nau; àngel amb el tors inclinat i un àngel amb arc i fletxes. Darrere del mur sud de la capella, la Mare de Déu de la Llet asseguda amb el nen als braços. Després de la restauració Presbiteri: les Virtuts Cardinals després de la restauració

Les pintures murals romàniques de Sant Pere de Sorpe van ser arrencades el 1929 i el 1964 per mossèn Josep Gudiol i dipositades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. En el seu lloc, de resultes dels arrencaments a strappo, hi van quedar els morters d’intonaco amb restes de policromia prou significatives.

Les pintures s’ubicaven a la zona més pròxima a l’antic presbiteri de l’església romànica. Cal pensar, però, que en els seus orígens devien decorar la pràctica totalitat de l’edifici de tres naus, en un cicle iconogràfic complet que tan sols ens ha arribat parcialment, en gran part degut a les profundes transformacions arquitectòniques i decoratives que l’edifici, de tradició llombarda, ha patit al llarg de la història.

Arran de l’esfondrament de l’absis i l’absidiola sud a causa dels terratrèmols del segle xv, es va capgirar el sentit de la nau, de manera que les pintures romàniques conservades van quedar localitzades a la zona d’entrada de l’església. Al llarg dels segles xvı i xvıı, altres reformes van conferir a l’espai interior del temple una morfologia més pròpia de l’època barroca; cal destacar la nova capçalera plana presidida per un retaule renaixentista, l’afegit de voltes d’aresta, la divisió de les naus laterals en capelles, la instal·lació d’altars i d’un cor de fusta, diversos emblanquinaments dels paraments i l’afegit de pintures murals d’èpoques posteriors (segles xvı-xıx).

Material/tècnica

Pintura al fresc amb acabats de pintura a la calç

Títol/tema

Pintura figurativa de temàtica religiosa. Escenes de l’Antic i del Nou Testament (nau central); escenes al·legòriques (passatges de l’Evangeli), figures de sants, l’Esperit Sant i la Creu amb els emblemes de la Passió (arcs triomfals); figures de sants i arcàngels amb els símbols zodiacals (arcs formers). El banquet d’Epuló (campanar). Escena amb sant Sadurní? (capella sud-est)

Dimensions

120 m2 aproximadament

Localització

Església de Sant Pere, Sorpe (Pallars Sobirà)

Núm. de registre del CRBMC

10014 i 10015

Coordinació Pere Rovira

Restauració

Artec. Conservació i Restauració, SL: Isabel Balaguer, Maria Cardenal, Neus Casal, Ana Guillén, José Latorre, Caridad de la Peña i Carles Ribó

Any de la restauració

2012

Aquesta transfiguració de l’espai romànic primigeni dificultava en gran mesura la comprensió del conjunt; la restauració es proposava, en primer lloc, recuperar els vestigis romànics que havien quedat als paraments després de l’arrencament de les pintures, però també calia acotar i distingir les decoracions murals d’altres èpoques, a fi de crear un ordre en la presentació dels paraments.

Els vestigis murals dels arcs triomfals, actualment situats a la zona del cor; vista general i detall de la creu amb els emblemes de la Passió, després de la intervenció

D’altra banda, en el decurs de la intervenció també es van descobrir diversos fragments de pintura romànica no arrencada, que havien quedat ocults pels emblanquinaments i afegits posteriors, i que suposen la continuació de les pintures conegudes conservades al MNAC; al mur meridional de la capella sud-est, oculta per l’altar i per un emblanquinament, hi va aparèixer un fragment pictòric amb un doble registre compositiu, en què destaca la figura d’un sant (Sadurní?); a la part inferior del pilar nord-est de la nau central, hi va aparèixer un fragment de la Crucifixió; i als paraments de la nau central, per damunt de les voltes d’aresta barroques, s’hi va descobrir la continuació de les escenes de la nau central i dels arcs triomfals (en aquesta zona, només s’hi va dur a terme un treball de consolidació preventiva, en espera d’una possible actuació futura que permeti la recuperació de l’espai sotateulada).

Estat de conservació

És sobretot a partir de l’arrencament de les pintures que l’església havia caigut en un progressiu estat d’abandonament, i els espais interiors havien quedat greument deteriorats a causa de les humitats, procedents de les filtracions d’aigua de les cobertes i per la capil·laritat del terreny del cementiri adjacent.

Els revestiments murals es trobaven inestables i comportaven un risc de despreniment, degut a la disgregació dels morters, a la seva descohesió respecte al suport mural, i a la presència d’una gran quantitat de forats, fissures i esquerdes.

Les capes pictòriques presentaven un estat pulverulent generalitzat, així com aixecaments puntuals. També constituïen un factor d’alteració important els materials afegits en intervencions anteriors, com els diversos emblanquinaments, les múltiples reparacions dels murs, i també la presència d’enguixats i pintures plàstiques modernes.

Cartografia d’alteracions de les pintures descobertes al mur meridional de la capella sud-est Pintures i morters. In situ  Límit morter

estrat núm. 1: encintat romànic  Morter 1. Encintat romànic Alteracions. In situ

trencaments i deformacions  Esquerda

separacions i despreniments alteracions superficials

Incisions

estrat núm. 3: cicle mural romànic  Morter 3. Romànic (2n mestre)

Pintura 5. Original romànic (2n mestre) Descohesió. Morter Disgregació. Morter Pulverulència. Pintura

  Abans de restaurar. Dos detalls de les pintures descobertes a l’espai de sotateulada, per damunt de les voltes d’aresta barroques; destaquen una sanefa en forma de greca, animals fantàstics i una triple franja amb inscripcions (mur nord, entre l’Anunciació i la Visitació) i uns peus nus (mur sud) que, en relació amb l’escena inferior (el Pecat original), podrien formar part de l’Expulsió del Paradís. Detall dels vestigis murals de l’escena de l’Anunciació, actualment situada al primer tram del mur nord de la nau central. Després de la restauració

Després de la restauració. Detall de la pintura apareguda al mur meridional de la capella sud-est, que presenta dos registres compositius; al registre inferior trobem una escena amb la figura d’un sant (Sadurní), un animal i una estructura arquitectònica. Al registre superior, molt més perdut, s’hi observa una cama que trepitja una serp (l’arcàngel Sant Miquel matant el drac?)

Tot plegat proporcionava un aspecte ruïnós generalitzat que desmereixia tant el mateix edifici com el conjunt mural i altres béns mobles que es conserven a l’interior. En aquest sentit, la recuperació de les pintures va anar acompanyada d’una actuació de rehabilitació integral, adreçada a solucionar els problemes d’humitats i a la reordenació i l’arranjament dels espais.

Intervenció

Una vegada efectuada l’acotació de les pintures de diferents èpoques i entesa la superposició d’estrats, es van iniciar els treballs específics de conservació-restauració dels vestigis i de les pintures romàniques.

En primer lloc, es va dur a terme l’eliminació mecànica dels dipòsits de pols i brutícia, així com el sanejament dels revestiments i materials afegits que envoltaven i cobrien la major part de les superfícies que calia recuperar. Simultàniament, calia garantir l’estabilització del conjunt; l’assentament de les zones descohesionades es va fer mitjançant la injecció de morters hidràulics lliures de sals solubles, mentre que la recohesió dels morters disgregats es va aconseguir mitjançant un consolidant a base d’èsters de sílice. La capa pictòrica pulverulenta es va fixar amb empaperats de paper japonès i adhesiu metilcellulòsic, i els aixecaments de pintura es van fixar amb injeccions puntuals de resina acrílica en dispersió aquosa i en baixa concentració.

Per al sistema de presentació es va seguir un criteri arqueològic, restringint l’addició de material a l’estrictament necessari per afavorir la lectura del conjunt. Les superfícies d’intonaco es van tancar mitjançant bisells perimetrals i el segellament dels forats, les fissures i les esquerdes. En les llacunes i pèrdues perimètriques es va optar per la no-reintegració, amb la qual cosa es van deixar a la vista els paraments romànics de pedra, convenientment rejuntats i conservant els encintats originals. Només a la zona d’intradós dels arcs triomfals es va incorporar un morter de presentació, sota nivell i de tonalitat neutra, per tal d’afavorir l’estabilitat i d’unificar visualment els fragments conservats en aquesta zona. Totes les reintegracions es van dur a terme amb morters de calç (hidràulica i/o aèria) i àrids diversos, en composicions específiques per adequar els morters als diferents usos i a les característiques estètiques apropiades per a cada zona.

Títol/tema

Crist en Majestat, tetramorf i apostolat

Data/època Any 1123

Localització

Església de Sant Climent, Taüll (Alta Ribagorça)

Núm. de registre del CRBMC

10767

Es desconeix l’existència de fonts documentals antigues de l’església de Sant Climent de Taüll, excepte la cartel·la pintada a la primera columna de la nau central que documenta la consagració de l’església l’any 1123 pel bisbe de Roda. Tot i així, existeix una documentació (amb llacunes, però) que enregistra part dels fets succeïts a l’església des de principis del segle xx.

Es presenta una síntesi de fets destacats relacionats amb les pintures conservades a l’església:

— L’any 1904 Lluís Domènech i Montaner fa el primer reconeixement de la importància de les pintures murals romàniques.

— L’any 1920 s’activa la compra, l’arrencament i el traspàs de diversos conjunts de pintura mural al territori pirenaic, uns 400 m2 de superfície pictòrica. En el marc d’aquesta important operació i durant l’estiu de 1920, el restaurador Franco Steffanoni va fer els arrencaments de la decoració romànica de l’absis major de l’església, que posteriorment van ser traspassats. — L’any 1922 es fa la segona campanya d’arrencaments, en la qual s’extreuen altres escenes de l’absis central i la decoració de l’absidiola nord.

— L’any 1960 el restaurador Ramon Gudiol, juntament amb Andreu Asturiol, va fer l’arrencament de la decoració de la part inferior de l’absis central i d’una petita finestra.

— L’any 1968 Alejandro Ferrant, de la Dirección General de Bellas Artes, va encarregar la reproducció de les pintures de l’absis a Ramon Millet, i després dels arrencaments es va constatar que quedaven restes de pintures a l’absis. Per sort, la reproducció no es va fer directament sobre els murs. Es va construir un fals absis amb una estructura de fusta revestida amb plaques de guix sobre el qual es va fer la reproducció. Es va deixar, doncs, una separació entre la paret original i el fals absis.

— L’any 2000, el Servei de Restauració del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya va encarregar a l’empresa Arcor Restauració Pintura, SL la restauració de les pintures mu-

 Muntatge fotogràfic. Desplegament del parament vertical de l’absis després de la restauració. Zona del col·legi apostòlic  Desplegament del parament vertical de l’absis després de la restauració. Zona inferior en la qual es van recuperar tres finestres amb decoració pictòrica de la primitiva església

Restauració

Krom Restauració, SL: Mercè Marquès (cap d’equip), Nicola de la Aldea, Marta Escoda, Raquel García, Noemí Jiménez i Anna Perich. Col·laboració: Ares Pérez

Aspecte de l’església després de la intervenció

rals que no havien estat arrencades. Els treballs es van desenvolupar en dues fases durant els anys 2000 i 2001. Es va intervenir en el mur del frontis i en l’absidiola nord: escenes del gos, dels paons, figures de sant Corneli, de sant Climent i de sant Pere.

— Es va comprovar que hi havia parts de decoració original oculta per sota de les capes d’emblanquinament i es van recuperar diverses escenes completes de la decoració a la part frontal de l’absis central i als arcs triomfals: un àngel-soldat músic, Caín matant Abel, altres personatges i diverses sanefes.

— Els anys 2012 i 2013 es va desenvolupar un projecte d’intervenció per a una nova presentació del conjunt pictòric de l’absis major, dirigit col·legiadament per la Direcció General de Patrimoni Cultural i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), amb el finançament de l’Obra Social “la Caixa” i amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

— El març de 2013 es va fer l’extracció de la reproducció de les pintures murals. L’any anterior, s’havia dut a terme una endoscòpia per esbrinar el sistema d’ancoratge de la reproducció al mur i comprovar l’existència de pintura original conservada després dels arrencaments pictòrics. El conservador-restaurador Pere Rovira, responsable de L’Àrea de Pintura mural i Escultura sobre pedra del CRBMC, va dirigir aquests treballs previs i va supervisar la restauració que es va iniciar seguidament.

Intervenció

Tant els revestiments com la pintura mural estaven molt malmesos després dels arrencaments i de l’ancoratge de la reproducció. L’objectiu de la restauració va ser la recuperació, la consolidació i la salvaguarda de les zones de decoració descobertes a les parts inferiors de l’absis, en unes finestres paredades, així com la restauració de les capes profundes que encara s’havien conservat als murs de l’absis major.

L’any 2001 es va iniciar la revaloració de les capes profundes de les pintures murals que s’havien mantingut adherides als murs després dels arrencaments, i es van restaurar les restes de les escenes següents: clipeus de l’Agnus Dei amb els àngels sostenidors, la mà de Déu, Llàtzer a la porta d’Epuló, l’ofrena d’Abel i l’escena de l’home assegut. L’actuació del 2013 va aprofundir en aquest objectiu i també va donar altres fruits. Va permetre estudiar els materials, la tècnica i la metodologia de treball dels pintors que van intervenir-hi, va servir per descobrir l’existència de tres etapes decoratives successives en l’absis major i, especialment, va permetre recuperar i restaurar les capes profundes de la conca absidal mostrant les figures del Crist Majestat, els evangelistes, Maria i els apòstols. Actualment, gràcies a la restauració de les restes conservades in situ, és possible copsar l’impacte a través de la imatge que es percep del conjunt pictòric en el seu context arquitectònic original, a l’església romànica de Taüll.

— Mercè Marquès

Estratigrafia d’una pintura al fresc després d’un arrencament amb la tècnica de strappo Detall final. Recuperació de la decoració de la junta de carreu i de l’òcul pintat. Aquesta decoració es troba en un estrat inferior a la decoració pictòrica de l’absis

Muntatge fotogràfic. Desplegament de la conca absidal després de la restauració

Sant Lluc evangelista. Detall, després de restaurar, de la superfície vista amb llum rasant, en què s’observen el dibuix preliminar i la superposició de les capes de colors

Títol/tema

Decoració geomètrica: imitació carreuat amb una aspa de decoració al seu interior de color vermell mangra

Autor

Desconegut

Data/època

Segles xıv i xv

Núm. de registre del CRBMC

12482

Restauració

Meritxell Izquierdo (cap d’equip) i Sara Sagastegui

Anys de la restauració

2015-2018

L’església de Sant Domènec va ser construïda entre els anys 1292 i 1310.

Es tracta d’un gran edifici, la qual cosa demostra la importància demogràfica de la població durant aquest període i la riquesa de la comunitat dominica a la zona.

Les pintures es podrien datar entre els segles xıv i xv, dins la tradició francesa del gòtic lineal.

L’estat de conservació de les pintures estava supeditat a un conjunt d’intervencions i modificacions anteriors; l’església va patir un seguit de desperfectes, ja sigui per causes naturals, com els terratrèmols del segle xv, o humanes: les destrosses provocades durant la Guerra Gran (1792-1795), o també la Guerra de la Independència (1808-1814), quan es va convertir en caserna; a més, a partir del 1835 va ser presó i magatzem.

Descobriment de pintura mural gòtica a l’àmbit del cor

Estat de conservació

Amb motiu de totes aquestes vicissituds, l’estat de conservació presentava diferents afectacions: capes de morter sobreposades a la pintura; una fina capa de calç molt adherida directament a la pintura mural; zones de llacunes, esquerdes i forats, reomplerts amb ciment alguns i d’altres amb guix; disgregació de la base de preparació en diverses zones, algunes de les quals amb bombaments, i, per acabar, zones de pèrdua i desgast de capa pictòrica.

Intervenció

El procés de conservació-restauració ha resultat bastant laboriós per les grans dimensions de la pintura i el seu estat de conservació. Primerament, s’han reomplert les esquerdes mitjançant injeccions d’un morter de calç i sorra; a continuació, s’han eliminat les diferents capes de morter sobreposades a la pintura mural gòtica amb l’ajuda de piquetes i martells de goma.

El treball més delicat ha estat l’extracció a punta de bisturí de la darrera capa de calç, adherida fortament i directament sobre la pintura mural; per a aquest treball ha calgut estovar la duresa de la calç per zones, amb l’ajuda d’esponges d’aigua calenta, i eliminar-la ràpidament amb el bisturí i els bastonets de fusta. Seguidament, s’han consolidat les zones més disgregades i els bombaments de la capa de preparació.

A continuació, s’ha procedit a l’extracció i l’eliminació de ciment i guix d’intervencions anteriors aliens a l’originalitat de la pintura mural. La neteja mecànica i química de la capa pictòrica s’ha portat a terme amb una solució d’aigua desionitzada amb sabó neutre depenent de la brutícia, atès que amb raspalls suaus i aigua freda i/o tèbia ja n’hi ha hagut prou a la major part de la superfície (un cop comprovada la resistència del pigment).

Després de l’assecatge de la neteja, s’ha fixat la capa pictòrica amb resina acrílica i, a continuació, s’ha fet la reintegració matèrica de les llacunes i forats d’ancoratge, amb morter de calç.

Finalment, s’ha fet la reintegració cromàtica de les llacunes seguint un criteri totalment arqueològic.

— Meritxell Izquierdo

Vista frontal del cor

Decoració de la part central del mural després de la restauració

Títol/tema

Pintura figurativa de temàtica religiosa i pintures decoratives

Autor

Desconegut

Data/època

1728

Dimensions

138,40 m2 (superfície de revestiments barrocs)

Núm. de registre del CRBMC

12617

Coordinació Pere Rovira

Restauració

Neus Casal i Caridad de la Peña (caps d’equip), Maria Borja i Marina Prats

Any de la restauració

2015

En el context de l’obra de rehabilitació arquitectònica de l’església romànica de Sant Serni de Meranges (segle xıı), i mitjançant els sondejos efectuats al mes d’octubre de 2015, es van detectar pintures murals barroques conservades als paraments interiors de l’edifici.

Aquestes pintures havien quedat ocultes per les successives capes d’emblanquinaments i altres pintures posteriors, la majoria força modernes, que havien estat superposades en funció dels gustos de l’època i en relació amb les diverses transformacions que l’edifici ha experimentat al llarg de la seva història.

Una vegada comprovada l’existència de les decoracions murals, per tal de garantir-ne la conservació i també per afavorir-ne les possibilitats de recuperació futura, durant el mes de desembre del mateix any es va dur a terme una intervenció d’acotació i consolidació exhaustiva dels revestiments barrocs.

Es va aprofitar també per descobrir algunes zones de pintura, per poder reconèixer les característiques del cicle pictòric i deixar-ne un testimoni visible, en espera que en un futur les pintures es puguin descobrir i restaurar en la seva totalitat. La resta de superfícies dels paraments, allà on no es conservaven revestiments barrocs, van ser repicades, enguixades i repintades, per tal d’adequar els paraments interiors de l’edifici.

Sembla que totes les pintures localitzades formen part d’un mateix programa decoratiu, pintat el 1728 per encàrrec del rector (com revela la inscripció descoberta al frontis de l’arc triomfal), i formalment responen als cànons estilístics i decoratius de l’època barroca.

Les pintures es conserven generalment a la part superior dels paraments, per damunt de la línia d’imposta. A la zona del

Procés de consolidació dels revestiments descohesionats presbiteri (arcs triomfals), hi trobem Déu Pare amb la bola del món, envoltat d’un celatge amb putti, i flanquejat per les figures de dos bisbes, envoltats aquests per una orla decorativa. Al llarg de la nau central (volta de canó apuntada, arcs torals i mur oest), hi trobem diversos motius decoratius d’inspiració vegetal (volutes, fulles i florons de cromatisme variat). A la capella sud-est (entorn de l’arc d’obertura), hi apareixen unes teles probablement corresponents a la vestimenta d’algun personatge o bé a uns cortinatges.

Estat de conservació

Els revestiments presentaven un estat de conservació força precari, degut al seu estat fragmentari (zones de pèrdua) i a la gran quantitat d’esquerdes i zones descohesionades (separades respecte al suport mural), bona part de les quals comportaven un perill actiu de despreniment de matèria. També destacava la pulverulència força generalitzada de la capa pictòrica. Tot plegat es devia, principalment, a les filtracions d’aigua de la coberta i a les humitats per capil·laritat que l’edifici havia patit durant anys, i que havien afectat sobretot els costats nord i oest de la nau.

Intervenció

A partir de les alteracions detectades, la intervenció va comprendre tots aquells processos necessaris per a la correcta estabilització del conjunt. La consolidació dels morters descohesionats va consistir en el farciment de les bosses d’aire i separacions, mitjançant la injecció d’un morter hidràulic sense sals solubles, després de la injecció d’una solució hidroalcohòlica per afavorir la penetració del morter. En les zones descobertes, l’adhesió puntual d’algunes zones perimetrals del lliscat de guix es va dur a terme mitjançant la injecció d’una resina acrílica al 3% en aigua desionitzada.

Tot seguit, i per tal de garantir el correcte tancament del conjunt, els forats i perímetres oberts es van omplir amb un morter de calç blanca hidràulica natural i sorra rentada. Les esquerdes i llacunes interiors de les pintures que es preveien deixar a la vista es van massillar, preferentment sota nivell, amb un morter de calç hidràulica i pols de marbre blanc.

Per acabar, les superfícies pictòriques (tant les que es deixarien al descobert com les que posteriorment serien repintades amb calç amarada per a l’arranjament dels paraments) es van fixar i protegir amb una resina acrílica aplicada per nebulització.

Les zones de pintura deixades al descobert com a testimonis visibles i significatius de les pintures que decoraven l’interior de l’església en època barroca estan ubicades al parament sud, a la volta i al frontis de l’arc triomfal, al mur oest que tanca els peus de la nau, i al costat de llevant de la capella sud-est.

Detall de la inscripció «Rector Escobayro, 1728» al frontis de l’arc triomfal, després de la intervenció

Detall de la figura d’un bisbe envoltat per una orla decorativa (parament sud de les pintures de l’arc triomfal), després de la intervenció