el portarró · revista del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici · 35
fauna coneguem el parc
Cabra pirinenca
Moni Balagué. Girola SCP
La cabra pirinenca, jardineria sostenible! Maria Pou Biòloga Potser en alguna de les excursions que heu fet pels Pirineus heu pogut observar algun ramat de cabres que us miren encuriosides mentre aneu fent camí. Aquestes observadores curioses de mida mitjana, amb banyes potents, dirigides cap enrere i cap a fora en els mascles i en forma d’arc en les femelles, i el pèl llarg i abundant, són les cabres de la raça Pirinenca. Tenen el pèl negre amb algunes zones blanques com la part baixa de les potes, la panxa, sota la cua, una part de les orelles, dues línies a la cara i una taca a la galta, que la fan molt fàcil de reconèixer. Els seus “rebesavis” provenen de la cabra primitiva centreeuropea, la Capra aegagrus, de la qual van sorgir moltes de les races ibèriques actuals i és “cosina” de la cabra Poitevine francesa, la Thuringian alemana i les Toggenburg i Valais suïsses. Abans es podia trobar en totes les àrees de muntanya del nord peninsular, però, en l’actualitat, es troba relegada als Pirineus, principalment aragonès, d’on va venir el primer escamot cap a una explotació del Pallars Sobirà, concretament a València d’Àneu. El cens d’aquest oví ha anat baixant de forma alarmant durant els últims anys , però la feina duta a terme per l’associació aragonesa ARACRAPI, que vetlla per la seva conservació i reintroducció, ha fet que l’any 2017 hi hagués un cens de 212 mascles i 2.263 femelles, repartits en 33 explotacions entre Aragó, Navarra, Castella Lleó i Catalunya.
Es considera una raça mixta, apta per a la producció de carn, els apreciats cabrits que es mengen principalment per Nadal, i llet. En la gran majoria d’explotacions de l’Aragó només s’explota la seva capacitat càrnica, però aquesta explotació del Pallars Sobirà ha incorporat també la seva aptitud làctia. Tot i la poca quantitat de llet que produeixen, si es compara amb altres races com l’Alpina, la seva qualitat és molt superior degut a un contingut en proteïnes i greix molt més elevat i que donen uns formatges i productes làctics derivats molt i molt apreciats. També serveix per a obtenir mascles capats, els anomenats crestons, que s’utilitzen com a guies dels ramats d’ovelles, molt apreciats antigament quan es feien les grans transhumàncies i que, en l’actualitat, encara es consideren unes eines molt valorades per a la gestió dels ramats d’ovins. Si les mireu bé podreu veure que estan molt ben adaptades al medi, presenten una gran rusticitat, i desenvolupen a la perfecció la seva feina: netejar el territori de males herbes i arbustos;... mentre elles es van alimentant van mantenint les muntanyes “netes” de la forma més sostenible i respectuosa possible. Així, si en les vostres passejades pels Pirineus us trobeu amb aquestes simpàtiques jardineres i la seva pastora o pastor, podeu atansar-vos i agrair-los la seva tasca en la conservació i gestió de l’espai.
