Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra
Tindràs un germanet!
És comú que en saber la notícia, l’infant se senti confós, experimenti sentiments contradictoris i no entengui massa bé què implica l’arribada d’un germanet.
La notícia de l’arribada d’un nou membre a la família sempre és anunciada amb alegria i els adults generalment pressuposem que el germà/na gran també ho percebrà així. No obstant això, aquest fet implica una sèrie de canvis en el si familiar difícils de gestionar per als més petits. És comú que en saber la notícia, l’infant se senti confós, experimenti sentiments contradictoris i no entengui massa bé què implica l’arribada d’un germanet petit, i pot sentir ràbia, tristesa o desconcert. Per això és necessari gestionar-ho i treballar l’acceptació de la nova situació un cop ha nascut, adaptant-se a la nova organització familiar de manera positiva. Per facilitar l’acompanyament en aquest procés poden ser útils les següents eines. • Donar un espai i temps per explicar que arribarà un bebè a la família, i fer-ho amb antelació suficient per anticipar-li el fet, que se’n faci la idea, i que pugui expressar-se i fer preguntes que l’angoixin. No es tracta només d’un tema que es parla un dia puntual, cal anar introduint converses per recordar-li al nen/a que el dia s’atansa, i cal visualitzar-li com serà l’arribada (si el bebè és a la panxa, si ve d’un altre país...), normalitzant la situació, fent-la present i cada vegada més visible, perquè no l’obviï i la vagi interioritzant progressivament. • Cal preparar l’infant pel que es trobarà quan el germà neixi o arribi a la família, és a dir, se li ha de fer saber que durant un temps el pot cuidar, passejar... però que no hi jugarà ni podrà intercanviar-hi converses, perquè encara és massa petit. Això ajudarà a evitar frustracions quan vegi que no és el company 10
de jocs que se li havia dit. Perquè entengui com serà, se li poden ensenyar fotos de quan ell era bebè, del procés que ha fet, i explicar-li que el germanet/a també creixerà. • Establir vincle afectiu amb el nou germanet/a. El germà gran pot ajudar a preparar les coses per a la seva arribada, li pot fer dibuixos, pot descriure com se l’imagina, què faran junts, tocar la panxa de la mare... sempre que ell vulgui i sense forçar-lo. • En cas que s’hagi de fer algun canvi a la llar (canvi d’habitació, per exemple) cal que es facin abans que el bebè arribi, ja que de no ser així l’infant podria pensar que és una conseqüència de la seva arribada i això potencia la gelosia. • Dedicar-li temps, que esculli activitats per fer a soles amb cadascun dels progenitors, per tal que se senti protagonista. Un cop el bebè arribi, el procés d’adaptació de cada infant és diferent, però són comuns les regressions (és a dir, tornar a fer coses que ja tenien superades, com fer-se pipí, parlar altre cop com un nen petit), poden voler cridar l’atenció perquè senten que ja no són els únics protagonistes, sentir-se tristos, amb sensació d’abandonament i baixa autoestima, poden voler fer mal al nadó i titllar-lo de culpable de la situació, o poden desenvolupar algunes pors que abans no tenien. Si aquests signes perduren en el temps, és moment de buscar ajuda psicològica per tal d’afavorir una millor gestió de la situació. Amb paciència, amor i comprensió, els infants tindran la capacitat d’adaptar-se a la nova situació i gestionar-la de manera òptima.
