Eliseta, la xiqueta del somriure etern FAMÍLIA SILVESTRE BENEYTO
Estimada Elisa, Quan arribaven les festes del poble sempre es respirava un ambient de festa i celebració, era moment de reunir-nos tots a casa i passar els dies junts, estiguérem on estiguérem la casa dels pares sempre ha sigut el nostre punt de reunió i de viure molts bons moments tots junts. Per això érem tan festers, ho hem viscut i respirat des que vam nàixer. Venies a casa, duies l’alegria i tots junts preparàvem els trages de festers, escoltàvem la música festera que tant t’agradava, fèiem festa. Però ara ja tot és diferent.
C O L· LABO R AC IO NS F ES T ERES
No faltaves a res, sempre et van rebre amb els braços oberts. Allà on hi haguera música i bon ambient, allà sempre et trobàvem, fora a la filà que fora, a un sopar de fi de mes, que tant t’agradava, al sopar de la llonganissa o la teua Entraeta el dia de Glòria, on mai no faltaves ben arreglada, preciosa i lluent amb els llavis rojos teus tant característics i la camisa de llunars del Porompompero. No calia cap excusa, la música i la festa formaven part de tu, la vivies al màxim, la duies a la sang. No necessitaves a ningú amb qui fer festa, tu ens la feies a nosaltres perquè tu eres la festa, el somriure, l’alegria en persona, tota plena de vida, d’il·lusió, de goig. Tu eres la nostra vida, ara se’ns fa massa dura, massa difícil sense tu…
128
Mai imaginàvem que aquest moment arribaria. Mai pensàvem que tu, tan valenta, tan forta, tan positiva, tan plena de vida i altres tantes coses bones i positives, ens diries adéu tant prompte. Ací ens tens a tots, enyorant-te cada segon de les nostres vides i recordant la teua positivitat i manera de vore la vida, com tu deies: tu no et vas a morir mai. I és cert, tu sempre estaràs a les nostres vides, al nostre pensament, a les nostres entranyes, al nostre cor…perquè tu, xiqueta nostra vas ser i segueixes sent entranyable. No hi ha dia que passe que no et recordem. Però pots estar ben orgullosa de la gran empremta que deixes en tots els qui t’estimàvem i estàvem a prop de tu en els grans valors que ens has deixat de per vida: positivisme, ganes de lluitar, energia, alegria, ganes de menjar-te el món i tantes altres coses més… Esperem que des d’allà on estigues als capvespres més preciosos, a la lluna, als trencs d’alba, a les illes més boniques del món, a la mar, a les estreles o al cel… sempre ens il·lumines i sempre ens dones un poquet d’això que et feia tan tu: el teu somriure etern i traure la part positiva de totes les coses. Et trobem massa a faltar, els dies són foscos sense tu, ens vas donar tant… i de sobte tot va desaparèixer. Sempre estaràs als nostres cors, d’on traurem les forces cada dia per seguir vivint i tirar endavant d’eixa forma tan característica, tan teua, que ens vas ensenyar a viure, sabem que allà on estigues sempre estàs amb nosaltres, ens guies, ens acompanyes, ens ajudes.
La teua absència és massa gran, el teu buit és massa profund. Ens quedaven tantes coses per viure junts, tants moments per gaudir i compartir, tant per conèixer, per viatjar, per riure, per somniar, per fer festa com a tu t’agradava. Com quan deies que celebraríem els 25 anys de la capitania del Contrabando d’allò més gran, comptàvem els anys que ens faltaven i planificàvem com ho faríem, sempre envoltats de la família i els amics que tant estimaves i tant importants eren per a tu; però ara tot s’ha acabat. La nostra xiqueta ens ha deixat, el dolor és tan gran que es fa insuportable, immesurable. Gràcies per haver-nos aportat tant a les nostres vides, intentarem viure com tu vivies, com a tu t’agradaria, com ens vas ensenyar, mestra. Gràcies per haver sigut la millor filla, germana, cunyada, neboda, cosina, amiga, companya, festera … GRÀCIES PER TOT, PER TANT. Eliseta, la xiqueta del nostre cor, del somriure etern, sempre plena d’alegria i d’amor. T’ESTIMEM I T’ESTIMAREM PER SEMPRE. Vola, vola alt, xiqueta nostra. Allí ens reunirem.
