59 | Conclusions
5. Conclusions Haver fet l’exercici d’analitzar un recull d’actuacions del Festival Llum BCN i l’interès que el públic manifesta per les actuacions es veu la possibilitat d’utilitzar el festival com una mostra d’un laboratori urbanístic, un esdeveniment en el que es permet a gent de diferents disciplines qüestionar la ciutat en la que vivim, les creences per les que ens movem i la manera en la que es planifica i s’entén l’espai públic. On la il·luminació ha demostrat canviar la percepció de l’espai públic i ser un material molt potent per apel·lar a la visió afectiva de l’espai públic actual. Un espai que com hem vist ha passat a ser més un no-lloc27 que un espai de relació. Un no-lloc entès com espai de pas, on un no desitja ni té cap necessitat de parar-s’hi, sinó més aviat un espai que et permet anar del punt A al B i pel que ni tan sols ets conscient de passar-hi ja que no hi ha res que et cridi l’atenció ni amb el que puguis sentir-te identificat. Un espai que no et pertany, amb el que no hi tens relació ni busques les relacions. Sembla que el ritme frenètic d’avui en dia, ajudat per l’escala de l’espai urbà i l’arquitectura del 22@ i la manca de diversitat d’usos hagin fet que molts dels espais públics d’aquest barri es puguin considerar no-llocs. Però és aquí on està la rellevància urbana del Festival Llum BCN que a través del seu format ha ajudat a vincular l’usuari amb el barri. L’esdeveniment cultural ha aconseguit dinamitzar la zona i generar la resposta d’un nombre elevat d’usuaris que han sentit una connexió amb l’espai, una
27
Augé, Non-Places. Introduction to an Anthropology of Supermodernity.
