Esperidió 115

Editorial 3

El repàs 4

diades

Diada de Festa Major 6

Santa Tecla i la Mercè 8

El Concurs de les emocions 10

PER EMMARCAR

ÍNDEX

La Porra del Concurs 2014 12

1994: Un any de bojos 14

L’entrevista a Aleix Bordas 16

Premsa lila 19

25 anys de dones castelleres 20

El sondeig 21

Les nostres fotos 22

FE D’ERRATES

En el número anterior, en l’article dels escuts de la colla, es va atribuir el sobrenom de “Conxiteta” a la Concepció Maixé per error. Es demana disculpes pels malentesos que s’hagin pogut ocasionar i ens reafirmem en l’agraïment a la Concepció Maixé per la seva col·laboració amb l’article, el qual no hagués estat el mateix sense la seva ajuda.

Il·lustració de Jordina Estopà Masdeu.

Equip de redacció

Montse Blanch

Adrià Calvet

Jordi Castro

Arnau Curto

Jordina Estopà

Carlos Teixeira

Laura Pasano

Martu

Fotografies Miquel Seró

Maria Neus Baena

Xavi March

Col·laboradors

Sergi Cornadó

Núria Jacas

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona. C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona Apartat de correus 463 - 43080

Tarragona Tel. 977 235 134 www.collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert,

Tarragona

DL: T.765.85

EDITORIAL

Ies va fer el silenci a la Plaça de toros... tot el món casteller mirant-nos, atents a la gosadia més gran que hem portat mai a plaça. I d’entre el silenci multitudinari en surt un crit: - Vamos Jove! - ... pell de gallina, sonen gralles i el final ja el coneixem tots. Mans al cap. Ho vam fer. Ens vam regalar el castell més gran. Els vam regalar el castell més gran. Fer vibrar la plaça d’aquella manera no té nom. Potser el moment més bestial que ha viscut la Colla en els seus 35 anys d’història.

Estarem d’acord que aquell crit no és el més habitual en el lèxic o llenguatge casteller, però no deixa de donar més singularitat al moment. Un crit més propi d’esdeveniments esportius, tot i que el Concurs és el dia en què potser una exhibició castellera s’acosta una mica a la competició esportiva.

places més importants, al costat de les colles més grans, en algunes situacions complexes i fent castells grossos, on ens hem bregat a base de bé.

EL CRIT

Ara torna a venir un altre cop el més difícil, que és seguir fent els castells més grans sense mirar per damunt de l’espatlla a ningú. Que el gran èxit que ens acabem d’apuntar no ens faci perdre les bones maneres ni el saber fer casteller per les places. Ara més que mai, seguim teixint llaços amb colles i places per a que quan arribin moments com el del Concurs, ho tinguem tot de cara. Que davant la temporada castellera i assaig rere assaig, seguim en la línia de treball que ens està portant al capdamunt. I això no ho aturarà ni DÉU.•

Un crit que surt d’un racó de la plaça que no és lila. Algú que tot i no ser ni de la colla ni simpatitzant, desitjava el nostre èxit. I aquest sentiment el tenia una gran part del públic. I es respirava en l’ambient. I es va fer evident amb l’aleta.

I en aquest sentit, més enllà de mantenir el nivell casteller (que també), és molt important no perdre aquesta sintonia amb el públic casteller i l’afició que ve a les places. Que quan anem a provar el nostre màxim, quan vulguem entrar a la dimensió desconeguda dels 10 pisos, tinguem al públic de la TAP de cara, a la majoria de colles de cara, i a una ciutat de cara, això és un orgull i un mèrit del què no tothom gaudeix.

Algú podrà pensar que simplement som la colla que ve de baix i que arriba dalt de tot, amb la simpatia que això pot generar a l’afició castellera... però res més lluny de la veritat. Ja fa uns quants anys que ens movem per les

SA

C. Cartagena, 12

EL REPÀS

Es fa difícil resumir aquest últim tram de temporada en tan poc espai: però ho intentarem. Sort que les cròniques dels companys ens donen un cop de mà. Som-hi!

Passada la històrica diada de Sant Fèlix, vam tornar a despenjar la faixa per la Diada nacional de Catalunya. La Colla va voler avançar feina de cara l’últim tram de temporada i va descarregar al pla de la Seu el 3d9f, el 3d8a i el 5d8.

Tres dies després, arribava la primera de les grans diades del tram final. El primer diumenge de festes va suposar l’estrena d’un castell

inèdit per la Jove: el 2d9fm que vam carregar davant la sorpresa de tot el món casteller. Però si en voleu saber més d’aquesta diada més endavant trobareu una crònica de l’Evan Dedes.

Les colles grans ja les tenen aquestes coses

Una setmana més tard la Colla actuava per Santa Tecla. Una diada que va servir per a demostrar que la Jove és una de les colles més potents del país. Una diada en què repetíem la millor diada de la nostra història i en què, per primer cop, portàvem a plaça 4

castells de gamma extra (2d, 1c, 1i). Estic segur que un periodista com l’Albert Mercadé sabrà explicar-ho més extensament a la crònica que escriu en aquest número. També serà ell mateix qui us parli de la diada de la Mercè, en què el nostre va ser el primer pilar que va arribar a l’ajuntament, arrodonint així una Santa Tecla que passarà a la història.

Poc després viatjàvem a Cervera per a fer una actuació “indoor” a l’església de Santa Maria. Allí hi vam descarregar el 5d8 (això de fer una catedral dins d’una església té el seu què), el 3d8a i el 4d8. La pluja no pot aturar una Jove de Tarragona a pocs dies del concurs, no?

@nensdelvendrell · 12 octubre 2014

La plaça Vella és pura màgia! Vosaltres també en formeu part de la seva història; benvinguts @JoveDeTarragona i @JovesValls! #FiraNens14

La història castellera tarragonina s’escriu en lila

El 5 d’octubre és una data que està inscrita en or en els 35 anys d’història de la Colla Jove. Al Concurs de castells de Tarragona vam tancar definitivament el cercle del 5d9f descarregant-lo a la plaça que el va veure per primer cop vint anys després.

Crec que també vam carregar un altre castell no gaire difícil, però que es veu que a la ciutat de Tarragona li feia especial il·lusió que el féssim. Encara puc escoltar el Carles Cortés cridant “és el dia més gran de la història dels castells a Tarragona!”. No sé a què es devia

referir... I ara deixeu de mirar les repeticions del 3d10fm al YouTube i llegiu la crònica que ha escrit la Daria Valiente, féu el favor!

Després d’una ressaca castellera (literalment) que es va notar a l’assaig, a Santa Teresa vam reduir una marxa. I al Cós del Bou reduir una marxa significa descarregar el setè 5d9f de la temporada i el dotzè consecutiu. Som així.

Una setmana més tard vam anar a Alcover, on hi vam descarregar el 3d9f, el 4d9f i el 5d8. El pilar de 6, però, només el vam poder carregar. Repetiríem la mateixa actuació (per sisena vegada aquesta temporada) per

la diada de l‘Esperidió on, a més a més, vam superar el récord de 3d9f descarregats en una temporada (el tenien els Castellers de Vilafranca, amb 20), i vam completar el 21è tres folrat. Una magnífica forma d’acabar un any històric.

I l’any que ve, què?

Crec que la pregunta que tots ens fem és: i l’any que ve? Què passarà? Ampliarem la gamma? Descarregarem els castells que ens han quedat carregats? Farem totes dues coses? Només nosaltres ho podem fer possible. Tothom a assaig des del primer dia!•

1. 3de9f per la Diada Nacional.

Foto: Miquel Seró.

2. 3de8a a l’església de Santa Maria de Cervera.

Foto: M. Neus Baena.

3. La canalla per Santa Tecla.

Foto: Miquel Seró.

4. Concentrades a la pinya.

Foto: Miquel Seró.

5. 4de9f a Santa Teresa. El Vendrell.

Foto: M. Neus Baena.

6. 5de9f al Vendrell.

Foto: M. Neus Baena.

DIADA DE FESTA MAJOR

Avui és primer diumenge de festes i es respira gran diada. Sortim de casa per anar a esmorzar amb la penya colesterol a l’esmorzar organitzat pel Ball de Diables (bé, molt bé). Un cop “desayunaditos” tothom anem baixant cap al local. Allí ens diuen que la nit passada uns quants energúmens van fer de les seves als vinils dels vidres...

Però bé, arribat el moment, el cap de colla fa entrar a tothom dins del local: sortirem de 3de9f crida, anem primers i castell a castell. Hi ha divisió... a alguns els sembla genial, i a altres ens sembla poca cosa...

Entrem a plaça i a les 12 h amb puntualitat anglesa els terços pugen damunt del folre. Marca de la casa. El castell no té cap història. Setzè 3de9f descarregat. I pensar que no fa gaire ens costava tant de fer-ne un!

A la primera ronda es veuen un 9de8 dels Verds amb un sol enxaneta, i dos 3de9f per part de la Colla Vella i els matalassers.

En segona ronda descarreguem el nostre novè 5de9f. BESTIAL!. No hi ha altra definició (con lo que nos hizo sufrir el cabrón y ahora saboreamos cada uno con la misma intensidad). Em diuen que ha anat molt bé i la colla comença a cantar 1, 2, 3, 4, 5, 6... fins a 9! joder 9! i Jove Jove, Jove!

Els Verds ens deleiten a tots amb un bonic 4de9fa, i la Colla Vella dóna una de les sorpreses de la diada a plaça descarregant també un èpic 4de9fa. Els matalassers carreguen el 2de9fm in extremis. Avui no han tingut la flor al cul del dia de Sant Magí, tot i així, chapeau

I arriba el punt àlgid de la diada, el que tots esperàvem fa molt de temps.

@JoveDeTarragona · 14 setembre 2014 Felicitem als nostres teclers d’honor, castellers amb més de 25 anys de trajectòria @Santa_Tecla #castellers

Tota la colla es prepara per afrontar el nostre primer intent de 2de9fm. El cap de pinyes comença a mobilitzar tot déu, i al folre i manilles ens donen les darreres instruccions. En un zas! està tot a punt. Segons dalt, primer cordó amunt (me toca), col·locat el folre i les primeres manilles, arriben les primeres sensacions, i són molt bones! TOTS FORTS I A TREBALLAR. Sisens amunt! Crida el Jordi Crespo, sonant gralles i allò no es mou. És pedra! Passa l’enxaneta, tots

TEXT: Evan Dedes · FOTOS: m. NEUS BAENA

forts... tots forts... i CARREGAT! Comença a sortir la canalla, però una forta rebrincada fa que el castell es trenqui. Ni el folre ni les manilles cauen i deixa un bon saber fer de la Colla. Celebració de tothom al crit de Jove, Jove i Jove! que retomba per tota la plaça de la Font.

La resta de colles en tercera ronda planten el 3de9fa els Verds (qué pasada!), el 9de8 de la Vella amb tres enxanetes (como debe ser y punto). I el 4de9f molt just per part dels matalassers.

En ronda de pilars la tècnica decideix no arriscar més i descarreguem un fabulós pilar de 7. Els demés un espectacular pilar de 8 dels Verds, un altre pilar de 8 aquest tan sols carregat de la Vella de Valls, i pilar de 7 després de molts i molts anys descarregat dels matalassers, que lo celebraron con danzas y onomatopeias como sólo ellos saben hacer

Acabada l’actuació, al local cava i cervesa per a tothom per la gran actuació realitzada, i a dinar a l’Asturiano. Chuletones y chapopo bien regado de sidra ¡que nos lo hemos ganado!•

@JordiSentisM · 13 setembre 2014

Quan el que vols fer no depèn dels altres sinó del teu assaig, el millor és sortir primers. Per #DiadaFMTecla a totes @JoveDeTarragona

SANTA TECLA I LA MERCÈ

- Ei, ens faràs la crònica de Santa Tecla i de la Mercè per l’Esperidió, oi?

- Jo? Au va, no fotis! Si en vaig haver de fer tres ja aquell dia. Ja no se què més dir...

- Va, no siguis tiquismiquis tu ara! Si ets periodista! Fes-t’ho com vulguis però escriu alguna cosa. La teva Santa Tecla, no ho sé, el que vulguis. Ja se t’acudirà alguna cosa.

TEXT: ALBERT MERCADÉ · FOTOs: m. NEUS BAENA

La frase màgica. “Fes-t’ho com vulguis però escriu alguna cosa”. Doncs au, que sigui el que Déu vulgui. Us explicaré la meva Santa Tecla. Ja aviso ara que si algú vol llegir per què el dos de nou ens va quedar en intent, com van haver de treballar els terços del cinc de nou o si els sisens del tres de nou estaven tancats, el millor que podeu fer és passar pàgina perquè em sembla que després ja ve la crònica del Concurs, que allí crec que sí que parlen de castellassos.

El meu vint-i-tres de setembre no comença ni amb el despertador. Se li va avançar una trucada, encara des del llit.

- Ei, sóc el Xavi. No tinc la moto avui, que tens lloc per anar cap a Tarragona?

- I tant, hi aniré ara a les 10 que hem quedat per esmorzar.

- Hòstia, jo ja he esmorzat, però no s’ha mort ningú per esmorzar dues vegades. Ara vinc davant de casa teva!

Entusiasme per esmorzar i entusiasme pels castells. Però a Vilallonga tenim de tot. Un parell de minuts després, em creuava amb ma mare pel passadís...

- Nen, que no penses esmorzar?

- Mama, que avui és Santa Tecla! Ara a la una tenim una de les diades que esperem tota la temporada! Aquest any serà brutal, els Xiquets ens apretaran amb el dos de nou, i naltros hem

d’anar a totes a descarregar-lo, que el diumenge només el vam poder carregar. Això i repetir el cinc de nou, clar! I buf... si tot va bé, espero que tornem a intentar el pilar de vuit. Ja va sent hora que el descarreguem. De fet, tot just fa un any que el vam intentar per primer cop, en aquella mateixa plaça. Aix... quines ganes!

- I quan dius que penses dinar?

Conforme anàvem arribant a les dotze, el Cós del Bou s’anava omplint de panxes plenes i somriures radiants. Una estona per gaudir dels darrers moments del seguici i les primeres notes de gralla del dia –a Vilallonga no arriben les matinades, afortunadament– i penetrem a la plaça de la Font amb aquella sensació que, per uns moments, et fa creure que tots els ulls del món estan pendents del que passi aquell migdia a l’epicentre de Tarragona. Bé, què us he d’explicar. Tots ho heu viscut això!

I com que m’he promès que no parlaria de castells, em permetré el luxe de –gairebé– passar per alt tot allò que va passar entre la una i les quatre de la tarda. Només un apunt. Fa mesos –ja no dic anys, sinó mesos– m’haurien dit que ens plantaríem a una Santa Tecla amb fermes intencions de portar-hi quatre castells de gamma extra i els hauria pres per bojos.

I com dicta la tradició, a la tarda processó. O professó, com en diem nosaltres. O naltros, com en diem naltros. El cas és que no puc parlar gaire del moment en que l’aigua de la pluja us aigualia els gots de Chartreuse. Servidor, estava tancat entre quatre parets intentant plasmar sobre un paper totes les emocions que havíem viscut unes hores enrere. I allí, fent memòria, va ser quan em vaig adonar de tot plegat. No us passa que, sovint, som tan burros que permetem que les frustracions enterboleixin els bons records i, fins i tot, aconsegueixin eclipsar-los?

Jo havia acabat la diada enfadat. Allí ho vaig dissimular, però ara crec que ho puc admetre. Dec ser dèbil mentalment. Però és que jo tenia tan clar que era el dia que descarregaríem el dos i el pilar... Em passava allò tan típic de “l’arbre que no et deixa veure el bosc”. I mira, resulta que quatre hores després, mentre vosaltres fèieu d’armats darrere el Capità Manaies Fibra, jo vaig trobar la manera de serrar l’arbre. I clar, vaig haver d’anar corrent cap al local a celebrar el bosc.

I què dir de l’endemà... us diria que vam fer el tres de nou –per segon any consecutiu– i el cinc de vuit, i que això és la millor actuació que s’ha fet mai per la Mercè... però tot això, en realitat, ja ho sabeu. De fet, jo sóc dels incompresos que defensem

la teoria que, per la Mercè, amb una ronda de castells ja n’hi hauria prou.

De fet, fins i tot podria obviar que l’Oriol, la Marta, la Jordina i tota la tropa que els aguantava a sota van tornar a arribar a l’Ajuntament amb el pilar caminant. Perquè això, evidentment, també ho sabeu. De tot plegat, em quedo amb el moment en que la cara del “pelut” va il·lustrar el moment en que la satisfacció guanyava la partida al patiment. Si no m’erro, segons abans d’encarar les escales de l’Ajuntament –metre amunt metre avall.

En aquell moment màgic, amb les espatlles carregades de tradició, simbolisme i orgull tarragoní, de sobte em va vibrar la butxaca. Era ma mare. Vaig pensar: calla, que ho deu estar mirant per la tele i es deu haver emocionat.

- Nen, tu saps l’hora que és? Que no penses venir a dinar?•

EL CONCURS DE LES EMOCIONS

El dia 24 de setembre marca per molts dels tarragonins el final de l’estiu, s’acaba el període de festes i comença el temps de repòs i tranquil·litat. Per sort, els anys parells a Tarragona se’ns presenta la possibilitat d’allargar el període lúdicofestiu dues setmanes més amb el Concurs de Castells. La ciutat es converteix en la capital dels castells per excel·lència.

Enguany, el Concurs arriba en un moment molt dolç per la Colla Jove. Grans castells s’han culminat en les darreres temporades; i tot gràcies a molts castellers que s’han afegit, d’altres que n’han retornat, i per tots aquells que s’han mantingut ferms durant tots els anys. Fins i tot una gran part de tarragonins i catalans aplaudeixen i segueixen tant els castells com la labor social de la Jove.

Ens remuntem al divendres 3 d’octubre; al final de l’assaig previ del concurs, el Carles Ribas dedica la xerrada a preparar els castellers; anuncia els dos primers castells i ens encoratja a pensar castell a castell. També ens tranquil·litza i sobretot, ens fa tocar de peus a terra.

Jornada de descans, i això ja ho tenim aquí. Diumenge matí després d’un boníssim esmorzar ens trobem a la Rambla amb molts, moltíssims castellers. Comencen les emocions del dia! Entrar a la TAP genera un estat de nerviosisme i concentració barrejat amb una alegria immensa al sentir Els Segadors cantat per més de 13.000 persones que lluiten o somnien en un futur

millor. Augmenta molt més l’emoció quan veus la graderia lila, plena de gom a gom, entregadíssima animant sense parar.

I comença la vint-i-cinquena edició del Concurs de Castells. No us podré parlar amb gaire coneixement tècnic dels castells però sí de les sensacions viscudes durant el dia. Fa pocs anys que sóc castellera activa, tot i que gràcies a la família i amics he vist, patit, palpat, plorat i sobretot m’he emocionat amb els castells de la Jove des de fa molts anys.

L’11è mambo!

Ara sí, enfaixats s’inicia la primera ronda i totes les colles arranquen fort i ensenyen les seves cartes. Aquest any hi haurà concurs fins al final! Nosaltres concentrats i amb certa seguretat, descarreguem el 9d8 sense gaires dificultats, cosa que tranquil·litza els ànims tot i que anem pensant en els propers castells.

En la segona ronda descarreguem el 5d9f, amb més moviment que altres vegades, però segur. Fet que ens posiciona en un bon

TEXT: Daria Valiente · FOTOS: m. neus baena

@bordegassos · 6 octubre 2014

Sou colla de 10, però també sou colla d’11 5de9f consecutius (i els que queden!). Seguiu fent-nos viure moments històrics!

@JoveDeTarragona

lloc i com va sent habitual, esperem frisosos que l’Evan ens faci bivar amb l’11è mambo! Impressionant... 11! En portem 11!

El concurs continua, es veuen grans castells i es palpa la rivalitat entre colles i aficions. Però el concurs també ens ofereix un espai on els castellers “d’antes”, els de tota la vida, expliquen històries i “batallites” difícils d’oblidar... gràcies a ells les hores passen volant!

Arriba per a la Jove el moment amb més nervis de tot el dia: s’anuncia l’esperat 3d9f i pilar. Les emocions es troben a flor de pell, però tots tenim al cap molts pensaments. Tanquem la pinya i refilen les gralles. Aquest cop no ha pogut ser, però els castellers i seguidors en volem més! No defallim. Podem i ho farem!

És el moment, necessitem superar els reptes. Frases encoratjadores com la de les “mames de la Jove”: “Els petits somriures ens fan ser grans”, ajuden a superar-ho. El

Concurs significa repte, superació personal i col·lectiva, estratègia, concentració, valor, seny... però per mi la millor glòria no és guanyar sinó aixecar-se i superar les dificultats. Quarta ronda i s’anuncia el castell de la Jove: 3d10 amb folre i manilles! Sí, sí sííííí, la Jove és aquí! Ho necessitem i ens ho mereixem!!

Des de les profunditats del castell, on la respiració i la concentració dels que hi som van unides, s’intueix que podrem, són més grans les forces que les pors, es creu en el castell i en els castellers.

@jordi_cst · 6 octubre 2014

Amb molta il·lusió fem viure a la plaça un dels grans moments del concurs. Ens hem superat, Acció Reacció!! (perdona Carles per copiar). Felicitat desenfrenada, disbauxa suprema, plors i més plors! Totes les emocions fent pinya en un somni que hem aconseguit junts.

No és un castell, no és una actuació, no és un dia... és el reflex de la feina ben feta, durant molt temps. #TGNde10

Senyors i senyores SOM COLLA de 10! I tercers al Concurs!•

LA PORRA DEL CONCURS 2014

ÀNGEL ALTÉS

Si és any parell, és any de concurs, l’espectacle casteller més gran del món. I si hi ha concurs, a la Jove hi ha porra. La Porra de l’Esperidió és un costum molt nostre que hem estat portant a terme des de fa molt temps. Ja forma part de les nostres tradicions, com aquesta revista, el bingo de la colla o fer-nos una foto a les escales de la Catedral cada 5 anys.

El que ja no és tan tradicional, però comença a ser habitual, és aprofitar els resultats de la porra per a quelcom més que algun company o alguna companya de la colla s’emporti una quantitat de diners per a permetre’s algun capritxet. Així és, analitzar les butlletes una per una ens pot donar una idea de amb quins ànims afrontem el concurs i quina impressió ens causen les colles rivals. És d’agrair, i molt, que el concurs sempre ens depari alguna sorpresa. Afortunadament, la classificació final res té a veure amb els diferents rànquings castellers que podem consultar en mitjans de comunicació. Aquest fet dóna un valor suplementari al guanyador de la porra, que demostra habilitat i valentia per apostar per un resultat del tot inesperat. Qui aposta pel resultat que, a priori, era de preveure, no s’emporta res. I així ha estat en les darreres edicions.

Guanya l’únic encertant de quatre resultats

Fa dos anys, va haver-hi un únic afortunat. Enguany la dificultat ha estat molt superior i no hi ha hagut encertants de set, ni sis, ni cinc resultats. Hi ha hagut un únic encertant de quatre resultats: el company Pep Vidal que s’ha endut el premi i a qui felicitem de tot cor.

Però passem a analitzar el contingut de totes les butlletes. Comencem fent un escrutini general: enguany s’han presentat 80 butlletes, com ja hem dit abans, el que més ha afinat ha encertat 4 resultats, amb tres encerts hi ha hagut 18 butlletes, amb dos, 27 butlletes, amb un sol encert, 25 i fins a 9 butlletes que no n’han encertat cap ni un. Ho apreciem en el següent gràfic.

@carlesc1975 · 6 octubre 2014

L’abraçada de @CARLESTECLA i @jorangsub després del 3/10fm és un dels moments més emotius de la història dels castells a Tarragona! Graaans!

Com veiem, els encertants de dos, un o cap resultat, superen el 75% d’apostants. I no és d’estranyar, la porra 2014 ha estat, certament, complicada.

Curiosament, ningú aposta per la Vella

Però quins han estat els nostres encerts i desencerts? Comencem pel primer lloc de la classificació, pels guanyadors del concurs. Era força previsible. Eren els favorits. Però com també sabem, la seva victòria no va ser tan clara. La Vella de Valls va estar a punt de donar la campanada i va demostrar al món casteller que tots els cicles s’acaben, que en poden començar de nous i que els lideratges no són eterns. I aquí és on es produeix un fet força curiós. Fins a 63 butlletes de la porra van encertar el primer lloc. Les 17 restants van apostar per la Joves de Valls (8 butlletes) o per la Jove de Tarragona (9 butlletes). Però ningú, absolutament ningú, va apostar per la Vella de Valls que és qui a l’hora de la veritat va discutir l’hegemonia dels verds fins l’últim sospir. I això vol dir una cosa que ja hem assenyalat a l’inici d’aquest article. El concurs és una sortida totalment diferent. No té res a veure amb el que hem vist durant la temporada. No té res a veure amb els rànquings fins aquell moment, ni amb les impressions que han donat les colles en sortides importants durant la temporada. Una colla com la Vella de

@sergidelosrios · 6 octubre 2014

Aquest 3 de 10 FM de la @JoveDeTarragona també es pels q ja no estan entre nosaltres #castellers #TGNde10

“La classificació dels del carrer Santa Anna no la va encertar ningú. En 42 de les 80 butlletes, no sortien”.

Valls que ens havia omplert a tots de dubtes sobre les seves possibilitats, pot arribar al concurs i donar un cop de puny sobre la taula i recordar-nos a tots allò de “la Vella és la Vella”. No tan sols ningú no va apostar per la Vella de Valls com a guanyadora, a més, tan sols 13 butlletes la van posar en segona posició. En canvi, ja hem dit que 2 butlletes van apostar per la Joves de Valls com a guanyadora (que no va tenir el seu millor dia), però a més, fins a 29 butlletes van apostar que quedarien en segona posició. I és el més normal del món, les seves actuacions fins al moment els donaven com a favorits en totes les apostes, per ser ells els que poguessin discutir la supremacia dels vilafranquins. Però el concurs és únic, com s’ha demostrat.

També hem vist que 9 butlletes van apostar que seriem els de la Jove de Tarragona els que ens emportaríem el primer lloc. Bé, en cada edició del concurs hi ha alguna butlleta de la porra que fa aquesta predicció. Normalment, la interpretació que se n’ha vingut fent és que qui aposta per la Jove ho fa influenciat per una passió desenfrenada i poc realista de les nostres possibilitats. Però enguany, és aquesta la interpretació? Personalment no ho crec. A diferència d’edicions anteriors, ja no es pot dir que els que aposten per la Jove com a guanyadora són uns frikis esbojarrats. Les nostres possibilitats, ara, són reals.

Ens hem tornat realistes

apostar en 24 butlletes era força possible. Nosaltres anàvem a plaça amb un cartell molt potent.

@XavierRibera 6 octubre 2014

Per cert, @salamartin porta l’americana lila... segur que està celebrant el 3/10fm de la @JoveDeTarragona #TGNde10

Ara tocaria veure com esperàvem que quedessin en la classificació els de la colla del carrer Santa Anna. No la va encertar ningú. Abans del concurs, es donava per suposat que, com a mínim, les dues colles de Valls, els Castellers de Vilafranca i nosaltres quedaríem per davant seu. Però ja sabem que no va ser així. La classificació final depèn tant de la pròpia inspiració, com de la inspiració de les altres colles. Cal destacar que, si bé ningú va preveure el 4t lloc dels matalassers, hi va haver una aposta que els va situar en tercer lloc. El motiu? Que cadascú tregui les seves conclusions. En 42 de les 80 butlletes, els matalassers no hi sortien. És a dir, l’opinió majoritària va ser que no quedarien ni entre els 5 primers ni el 28è ni el 30è. De la resta, 33 butlletes els van situar en 5ena posició, 2 en la posició 28 i 2 en la posició 30. Aquests quatre apostants que van preveure una desfeta matalassera és de suposar que es van moure més pel resultat que els hagués agradat que no pas pel que era de preveure, i que els proporciona més plaer entregar una porra amb els matalassers en posicions de descens directe que no pas tenir alguna possibilitat d’endur-se els diners de la porra.

I ja que parlem de nosaltres, el que ara toca és veure quines van ser les prediccions que vam fer sobre nosaltres mateixos. Ja hem vist que 9 butlletes ens donaven com a guanyadors, 24 ens posaven en segon lloc, 38 en tercer lloc i 9 en quart lloc. Hi ha un fet a destacar: a diferència de les porres del 2012 i del 2010, hi ha hagut un alt índex d’encerts. Quasi bé la meitat dels apostants van encertar que quedaríem en tercer lloc. Normalment hi havia una majoria que ens situava molt millor que no pas quedàvem a l’hora de la veritat. Ens hem tornat realistes. La primera posició no era impossible però sí molt, molt complicada. En canvi, la segona posició per la que es va

Una de les coses que s’acostuma a fer quan es comenta la porra és fer saber a tothom els noms propis dels que han fet alguna aposta digna de ser destacada. En aquesta ocasió no ho farem. Com ja hem dit abans, ja no es pot tractar d’“il·lusus” a aquells que posen a la Jove de Tarragona en primer lloc de la classificació. Podríem publicar els noms i cognoms dels que van preveure que els matalassers quedarien en les posicions 28 o 30, els quals despertarien, de ben segur, la simpatia de més d’un. Però, tal com estan les coses entre nosaltres i els del carrer Santa Anna, més val que no ho fem, ja que es podria posar en perill la seva integritat física o la de les seves pertinences.

I bé, això és tot, el 2016 hi tornarem.•

1994: UN ANY DE BOJOS

ARNAU CURTO

L’any 1990 la Colla Jove Xiquets de Tarragona iniciaria un procés de creixement constant que no pararia fins a mitjans de dècada. Per Sant Magí es descarrega el primer 3d8 lila de la història, i aquell mateix any es carregaria el primer 2d8f per Santa Tecla i es descarregaria pel Concurs. Per Sant Magí del 93, i després de molts intents fallits, es descarrega en una mateixa diada el 3 i el 4d8 i el 2d8f. Un mes més tard, la Colla esdevindria colla de 9 carregant el 4d9f i descarregant el 5d8 a la memorable diada ajornada i en solitari de Santa Tecla.

El primer castell de 9 que descarrega una colla Tarragonina

Aquesta introducció és necessària per explicar la història d’un any on la Colla Jove va sacsejar els fonaments de l’statu quo casteller. Aquest relat comença per Sant Magí de 1994, on la Jove aconseguia descarregar, al primer intent, el 3d9f. El primer que descarregava una colla tarragonina a la plaça de les Cols, i el primer castell de 9 que aconseguia descarregar la Jove en els seus 15 anys d’història.

Aquell any l’objectiu que s’havia marcat l’equip tècnic era descarregar el 4d9f. No obstant això, en paraules del cap de colla que va assolir els castells de 9, Ferran Ventura, “el nostre 3d8 era una roca”. El convenciment, la confiança i la seguretat que desprenia aquest 3d8 era motiu suficient per a tirar-lo a plaça, un pis més i dalt d’un folre. No s’havien posat sisens a l’assaig. Mai.

No tot era tan fàcil com semblava. A Valls ens deien bojos (no seria l’última vegada) per voler intentar un castell de 9 a la plaça amb el pendent més pronunciat del món casteller. Però és clar... ja se sap que la bogeria de la Jove de Tarragona ha estat una de les principals “culpables” de fer evolucionar el món casteller.

Va ser Albert Gómez, cap de pinyes del moment, qui juntament amb un grup de castellers de la colla es va desplaçar a la plaça de les Cols a prendre mides del principal handicap de l’emplaçament. Les conclusions que es van extreure d’aquell estudi van ser, primer de tot, encabir el castell més entrat a plaça, amb la rengla mirant a les escales. També es va reforçar la pinya i el folre a la part de la baixada. I així, el 19 d’agost de 1994, poc després de les 12 h del migdia, el primer intent de 3d9f que veia la plaça de les Cols en tot el s. XX veu la llum. La plaça està plena de gom a gom, i el nombre de camises que porta la Jove espanta no només a les colles locals sinó també a les de fora.

Es comença a muntar la pinya. Pugen els segons i el folre, es col·loquen terços i quarts. Sonen gralles al primer peu. El castell es construeix segur i fort, sense pausa, amb la premissa de ser un 3d8 dalt d’una pinya. Es col·loquen els sisens amb molta rapidesa, seguits pels dosos i l’acotxadora. Passa l’enxaneta i la plaça és un crit d’alegria, però encara ha d’arribar el millor. Amb celeritat el pom de dalt es desmunta. Amb la canalla fora, la plaça ja veu el castell descarregat, i els integrants del tronc celebren el castell amb sisens baixant (i just en aquell moment hi ha una petita rebrincada

que es salva “sense gaires problemes”). Amb els genolls dels quarts a l’espatlla de terços la base esclata d’alegria i s’enfonsa el folre del tres.

La celebració dura una bona estona, i no és per menys, ja que la Colla Jove havia descarregat el primer 3d9f del seu historial al primer intent, posant-se així al nivell de les colles de Valls i de Vilafranca, fent-se un lloc a l’elit castellera.

La tripleta, i la creació del nostre monstre

Passat Sant Magí encara havien d’arribar altres èxits de la Colla Jove. Era any de Concurs, però la primera parada era Santa Tecla. Després de descarregar el 3, la Colla es volia treure l’espineta del 4d9f, i l’objectiu era clar: completar la tripleta màgica, és a dir, una de les actuacions límit del moment. I ho va fer. La Jove descarregava dos castells de 9, i també el 5d8, un castell que en aquella època es veia molt menys sovint que actualment, i que la Colla volia folrar.

Primer intent de 5de9f del segle. Colla Jove Xiquets de Tarragona. Concurs 94.

Després d’aquella diada es van començar a intensificar els assajos del castell que en aquella època es considerava una bogeria: el 5d9f. La feina que va dur a terme la tècnica de la Colla donaria per escriure un capítol sencer d’un llibre d’història de la tècnica castellera. No és estrany, doncs, que membres d’altres colles s’apropessin al Cós del Bou amb un ull posat a com ens anaven els assajos, i l’altre a com ens ho fèiem per quadrar la pinya i encaixar el complex folre del 5.

La tasca d’arquitectura de pinyes va donar els seus fruits a assaig i, tot i el poc marge de temps, es va poder treballar el 5d9f amb l’objectiu de fer-lo al Concurs.

Va arribar la data assenyalada i la colla va començar l’actuació amb convicció. Es va descarregar el 3d9f primer i el 4d9f després. Desmuntar un 4 folrat prèviament ens va fer perdre punts al final, però això poc importava. Sonaven gralles del primer

intent de 5d9f del s.XX. “Tinc gravada a la retina la imatge d’aficionats castellers que saltaven la tanca i venien a la pinya gegant i multicolor de la colla” explica el Ferran Ventura, “era un fet molt important. Era el primer intent del segle”.

Tots sabem com va anar. El castell va caure quan dosos ni havien entrat i la Colla Vella, que va guanyar el Concurs, respirava alleugerida. La Jove va quedar segona per culpa dels mítics “13 punts”, però havent escrit el seu nom en lletres d’or a la història dels castells.

Enguany, 20 anys després d’aquell no-tan-llunyà 1994, la Jove ha lligat el 5d9f amb la voluntat de no perdre’l mai més, i descarrega tots els castells de 9 que es planteja. No oblidem mai que la Colla Jove actual és filla d’aquells que alguns anomenaven bojos i que, amb les seves bogeries, ens van fer créixer a nosaltres i al món casteller. Va per vosaltres.•

“Aficionats saltaven la tanca i venien a la pinya gegant”

El transport de la Colla Jove!

L’ENTREVISTA

Quedem al Moto i, després d’esperar un quart d’hora, veiem que surt de dins el bar. Ell ens esperava a dins i nosaltres a fora. Bé. Després de demanar –ell un Nestea, nosaltres cafè– comencem l’entrevista.

L’Aleix és professor d’Educació Física de Secundària al Col·legi les Dominiques de Tarragona, on també és tutor de 3r i 4t d’ESO. A més a més és preparador físic del Sènior Femení del TGN bàsquet. També forma part dels Quatre Arreplegats, equip de futbol sala fundat per gent de la Colla. Corre, neda, i de vegades, fa bicicleta i gimnàs. Malalt de l’esport, com a aficionat/espectador, i com a practicant. Considera imprescindible fer coses per desconnectar de la colla i dels castells. Té l’aparença d’home seriós, metòdic i callat, però els que el coneixen bé saben que no sempre és així. Comencem.

Com vas arribar a la Colla?

A través de la família Sentís. Jo estava sortint

amb la germana petita, la Mèlia, i a poc a poc, a mesura de sentir parlar de la Colla a tothora i anar venint, m’hi enganxo i em donen la camisa el 1996.

A quin any vas entrar a la tècnica?

La primera vegada va ser amb Albert Grau com a Cap de Colla, però no vaig entrar amb la candidatura. A mig projecte em van venir a trobar, potser buscant idees noves. Posteriorment vaig estar dos anys més treballant per la Colla amb Ocaña, i els darrers sis anys amb Crespo i Sentís.

Has sigut Cap de Canalla i també Adjunt al Cap de Colla, quines diferències hi ha?

Cap de Canalla és lo més difícil i sacrificat. És el que t’ocupa més hores d’assaig i

d’activitats lúdiques. I a vegades no només has de gestionar als nens, sinó també als pares (riu). Per altra banda, l’experiència o l’avantatge de ser professor i d’haver entrenat a equips ajuda, doncs la gestió de grup és similar. Com Adjunt al Cap de Colla et toca estar al seu servei i aportant el que sigui necessari de les virtuts que un pugui tenir. L’experiència meva d’aquests sis anys és que el treball en equip està per sobre de tot. Podríem dir que la tasca concreta de canalla és un món a part i treballes diferent, en el cas de l’adjunt més o menys tots teníem el mateix paper.

Creus que hi ha hagut algun canvi de mètode en aquests darrers sis anys?

Primer, calia ser conscients del nivell que tenia la Colla realment; i segon, no seguir

TEXT: Montse Blanch i Jordina Estopà

A... Aleix Bordas

creient que érem la Colla que millor assajava, perquè no ho érem...i el temps ho ha confirmat. Després, crec que la clau és confiar amb la gent que té moltes ganes i té 100% de compromís. No viure del record, no viure del passat. Molta ambició i ser molt metòdics pels detalls i el treball...i això lligat a l’ambició i a un compromís molt gran del màxim gruix de gent de la Colla...jo crec que ens ha fet reviscolar.

Tu creus que hi ha hagut canvis en la manera d’assajar?

Sí, n’estic convençut. La planificació ha sigut clau. Planificar el calendari, els assajos, possibles recanvis... Si no tens tot això, pots tenir bona canalla, bons castellers de tronc, una bona pinya tres o quatre dies a l’any i et pot sonar la flauta... però la regularitat que hem assolit els darrers anys és gràcies a la feina i l’assaig, no hi ha res més que treballar, treballar i treballar.

Estant a la Colla les has vist de tots colors, tant com a casteller com a responsable. Amb quin moment et quedes?

Jo em quedaria amb les relacions que m’ha donat tant una cosa com l’altra. Com a membre de la tècnica perquè algú va pensar en algun moment que podia ser útil (riu) i després estan les relacions personals. Diria que els millors i els pitjors moments han sigut més a nivell personal i no a nivell casteller. A nivell casteller és evident: hem fet el 5d9f i fa quatre dies vam carregar el 3d10fm. L’evolució d’aquests anys és brutal, però el que et dóna la Colla i t’emportes són les relacions personals.

I un dels pitjors moments?

A nivell casteller, bé, vam començar amb el Crespo canviant el xip i pensant-nos que un 4d9f seria la nostra salvació per Sant Magí i ens va caure (riu), al cap de tres dies anem al Catllar i carreguem el 2d8f...i el súper nou projecte que havia de liderar la Colla i havia de canviar-ho tot estava trontollant per tot

arreu. Però vaja, són just aquests moments els que m’agraden molt, igual que aquell 3d9f que no funcionava després de les Vivendes i tot això...fent-ne un d’ultimàtum al Catllar... aquests moments són els que em posen. Són situacions límit de cara o creu. Igual ha passat aquest any amb el 5d9f de Sant Magí i el de Santa Tecla...o l’altre dia amb el 3d10fm després de caure de 3d9fa. Aquests moments són decisius i els més divertits.

Cap a on creus que hauria d’anar ara la Colla?

Cap on la Colla vulgui. La Colla ara està on ella ha volgut estar. Al capdavant d’ella ha anat passant gent, però ara jo crec que tenim les idees clares i és la gent la que et porta, la Colla et porta. La Colla ha de voler seguir creixent, no aturar-se aquí. Amb humilitat i respecte per cada castell, a totes les colles i actuacions. Hem de ser conscients que volem seguir estant on estem i que hem d’intentar seguir creixent a base de treballar. És possible que en algun moment haguem d’adoptar motivacions internes, reinventarnos en algun aspecte, no sé si en forma d’algun castell concret o no sé de quina manera, per no caure en l’autocomplaença. I això ho veus clar quan fas tresos de nou que no se celebren, això semblava inimaginable fa un temps. Fins i tot estem començant a deixar de celebrar el 5d9f. Hem de vigilar aquestes coses, perquè no podem afrontar algun d’aquests castells sense tensió, no tindríem èxit. Hem de buscar fórmules per seguir motivats, potser proves o mètodes diferents a l’assaig, el que sigui per no caure en la monotonia i que tot sembli normal o fàcil. I seguir valorant molt el que estem fent. Això per mi és el més perillós ara mateix.

Creus que és important que la gent que entra nova tingui una mica de visió d’on venim?

Sí, és imprescindible. Se’ls ha d’introduir en la perspectiva històrica. Una mostra d’això és que ara quan hi ha una caiguda sembla

nascut: 26/9/1978

entra a la colla: Al 1996

posició habitual: Terç de castell de 9 (i ara ja quart de castell de 10)

“Hem de buscar fórmules per seguir motivats”

FOTOS: MIQUEL SERÓ

que s’acabi el món i hi ha temporades que les estadístiques de caigudes eren brutals. Segurament perquè no ho coneixen, perquè des que estan a la Colla tot són èxits i si treballes molt tens moltes probabilitats d’èxit...però són les regles del joc, tu pots caure i sobretot quan jugues a aquest nivell. D’aquests castells un no es pot refiar, sempre pots caure i quan caus el que demostra el nivell de la Colla és la reacció. A més a més la gent nova ha de saber on està. Som una entitat amb 35 anys d’història i un que entra nou fins i tot ha de mostrar l’interès per saber on s’està ficant, qui són cadascuna d’aquelles persones, que potser ara estan en un segon pla i completament anònimes, i que fa vint anys potser tiraven de la Colla o van ser enxanetes, o presidents. Cadascú a la vida té els seus moments i hi ha gent que en algun moment ho ha donat tot i ara potser està una mica més apartat i la persona que entra ara si no sap això no li sabrà ni podrà reconèixer-li. Per mi és importantíssim.

Treballant tants anys amb Crespo i Sentís no t’has plantejat mai fer el pas per ser Cap de Colla?

En algun moment sí, sobretot en els anys que semblava que estàvem en un carreró sense sortida. Però més per un compromís vers la Colla que no pas per una il·lusió o un convenciment de que jo ho havia de fer, que era la persona o estava preparat. I crec que en aquestes condicions no s’ha d’afrontar un repte així. N’has d’estar convençut i tindre la il·lusió i la motivació per fer-ho. Però clar, dir que en cap moment m’ho he plantejat és fals. Inconscientment també et penses que potser et toca, que potser estàs fallant a la colla si no dones el pas.

Creus que en algun moment de la teva vida ho seràs?

Si he de respondre ara mateix, no (riu). Li tinc molt de respecte al càrrec i a la Colla i sóc conscient de les meves mancances en un càrrec com aquest. El meu interès aquests darrers anys ha sigut treballar per la Colla, i no pas ocupar càrrecs, i jo ara estic molt, molt i molt bé (riu). Estic tranquil i vaig a casa i puc dormir perquè no he de pensar què he de fer o deixar de fer i ara em limito a fer el que em manen. Ara mateix ho veig molt lluny.

Trobes interessant que, malgrat s’han canviat peces, tenim una tècnica con-

tinuista en quant a mètode?

Si tu has trobat un mètode amb el que la Colla va sola, que funciona, hauria de ser molt egocèntric i ingenu per part d’un Cap de Colla donar-li la volta a tot i canviar-ho.

Has de jugar amb la colla, és ella la que et dirigeix i has d’aprofitar el seu potencial i mantenir-lo. És important que qui entra a dirigir-la tingui cert bagatge del que s’hi cou allí dins, de com funciona. Perquè a l’hora de la veritat les decisions són importants, però ho és més la gestió. La gestió de l’entitat, del col·lectiu i la gestió de les persones.

A principis de temporada et podies pensar que assoliríem aquests registres? El número de 5d9f si feies quinieles i tot anava bé potser el podies intuir... ara, carregar el 3d10fm... Jo tenia la sensació que la Colla havia de seguir creixent però entre el nivell que estàvem i el 3d10fm hi ha tantes coses pel mig..! Imaginava potser el que hem anat treballant d’ampliar gamma amb el 2d9fm o el 3d9fa, ara el 3d10fm no me l’esperava.

Però és cap on ha desencadenat la Colla. Tens un 3d9f que més que bo, va de memòria (haha), fas una crida i la gent es torna boja i no hi cabem al local. És el dia, és el moment i puges convençut. L’estructura té confiança i bagatge, sonen gralles, i tot i que tot tremola, veus com va passant el temps i puja la canalla... i bé... encara hi penso... i és que és molt fort! És l’hòstia! Lo de l’altre dia és molt fort!•

No hi crec, eh? Les respostes curtes no m’agraden; ja ho veureu (haha)

Una plaça.

Per veure castells la Plaça del Blat, fer fer-los.... cada una té el seu encant.

Un cap de colla.

Entre Sentís i Crespo, el pare i la mare (riu) no em féu triar. He treballat amb dos caps de colla més i de tots n’he après. Cada moment és diferent; però crec més en el treball en equip que en un lideratge únic.

Un castell.

fa dos anys el 5d9f, l’altre dia el 3d10fm, però ara més que mai un que encara no ha fet la Colla, el 4d9sf.

Una diada.

Les Festes Majors de Tarragona, el Catllar, el Vendrell..

Una cançó.

Potser “Camins” de Sopa de Cabra, però abans de diades importants m’agrada escoltar música alegre, canyera, amb energia i molt forta; ja sigui al cotxe i/o a la dutxa.

Una pel·lícula. Alguna de l’estil Robin Hood, Braveheart, Gladiator o Kill Bill, i la saga de “Bourne”.

Un llibre. “Jugar con el corazón” de Xesco Espar.

Un element del Seguici Popular: Els castells.

Un record d’una celebració: La més recent, la del 3d10fm. La incredulitat del que acabàvem de fer damunt la pinya. En aquell moment no n’acabàvem de ser conscients, i crec que no ho som encara. Amb el 5d9f del Vendrell de 2012 i el 3d9f del 2008 va ser semblant.

“La colla et dirigeix i has d’aprofitar el seu potencial”

PREMSA LILA

anys de dones castelleres a la Jove

Estem de celebracions, portem un any en què tot són dades rodones a celebrar: 20 anys de 5/9f, tants castells de nou, gammes extres, etc. Però també hi ha una dada a celebrar que creiem que és molt important per a entendre la progressió de la colla.

Ara fa 26 anys, en concret el 30 d’octubre de 1988, unes quantes dones entusiastes, seguidores, mares, nòvies, amigues dels castellers de la Jove, gairebé totes membres de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, ens vam posar la faixa i ens vam lligar el mocador al cap per fer castells! No gaires, només vam assajar el 4/6. El Jordi Olivan (Cap de Colla), el Ferran i alguns homes més ens van ensenyar com i quan ens havíem de col·locar per a poder fer realitat les nostres ganes.

Així doncs, a la Diada de la Colla del 30 d’octubre de 1988 amb cercavila anem cap a la Plaça de les Cols, on hi aixequem un 4/5 net que es va poder coronar. Seguim la comitiva cap a la Plaça de la Font (davant de Casa Calvet) i allí intentem el 4/6 que va ser desmuntat. El segon intent no va anar massa bé i va fer llenya. Cal dir que vam fer els castells amb la samarreta lila de l’Associació perquè no teníem camisa.

Ens vam animar de tal manera que vam decidir demanar la camisa, o sigui, ser castelleres de ple dret. Ser castelleres vol dir entrar de crosses, de falques, de cordó, disposades a fer el que mani el cap de Colla. En definitiva: suar i patir per a “guanyar-nos la camisa”.

Així doncs, tal com consta al llibre d’actes de la colla, el 29 de novembre del 88 es dóna la camisa a onze dones però ja finalitzada la temporada. No serà fins el mes de març del 1989 que comencen els assajos i és quan més dones s’animen, i se n’apunten una bona tongada. És a partir d’aquest moment on a la nostra fitxa constem ja com a castelleres. Tot i que a la colla, per ser justes, el pom de dalt ja estava format normalment per nenes (acotxadores i enxanetes) i també hi havia alguna dona a les gralles.

L’acceptació de la dona com a castellera marca un abans i un després a la Colla Jove. La colla entra en el món real. Les dones som

a tot arreu. Participem en la defensa dels drets socials i polítics, estem presents en la recuperació dels ajuntaments democràtics, participem en la recuperació de tots els elements de la Festa Major, balls, balls parlats, bestiari, grups de música tradicional, etc., és a dir, que participem activament en la democratització de la societat i del nostre país. I com no podia ser d’una altra manera, la Colla també amb tots els seus integrants, homes i dones, és a primera fila al costat de la ciutadania tarragonina.

Ara fa 25 anys, doncs, que les dones som castelleres a la Jove. D’aquella creuada en quedem algunes que hem seguit activament fent castells: les tres que fem aquest article més la Roser Burillo, la Dolors Dolç i la Josepa Saltó (aquestes dues últimes en tasques tant importants com tota l’organització del marxandatge de la colla, que no és poc!).

De les que hi eren i que per diverses circumstàncies ja no hi són en continuen en alguns casos les seves parelles, i en d’altres el cercle s’ha ampliat amb els seus fills o filles.

I tots i totes sabeu com ens ha anat tot plegat, simplement fantàstic!

Avui som l’enveja del món casteller, però no només perquè fem bons castells, sinó perquè amb la nostra massa social som persones que participem de la vida de la ciutat, el nostre tarannà és obert, participatiu, i som tots i totes que hem superat amb escreix les reticències que tot canvi provoca. Avui les dones no només participem a la pinya i en les tasques administratives i de gestió, sinó que en els castells a partir de quarts fins el pom de dalt som presents d’una forma molt important.

Potser val a dir que encara queden cosetes a reivindicar, com que en igualtat de condicions en algunes posicions es prioritza als homes, i el llenguatge segueix sent molt masculí. A algunes ens agradaria més que fos neutre i així ens hi sentiríem més acollides. Però bé, les reivindicacions deixem-les per un altre dia. Només volem dir que ens sentim orgulloses d’haver contribuït a aquest canvi positiu i volíem fer-vos partícips d’aquesta part de la història de la nostra Jove de Tarragona.

Visca la Colla Jove!•

Anna Guasch · Margarida Novell · Marisa Suárez

JOAN MIQUEL ROVIRA

Jo intentaria descarregar el 3d10fm, ja que en els últims assaigs han anat molt bé col·locant sisens. I també tornaria atacar el 3d9fa i descarregar el p8fm.

TONI BAS

Jo crec que hauríem de descarregar el 3d0fm ja que el tenim carregat. De cara l’any que ve hem d’anar a descarregar tant aquest com el 2d9fm.

DAVID MARTORELL

Quin castell t’agradaria que la colla estrenés al 2015?

XAVI MARCH

La Colla Jove ha d’anar a descarregar el p8fm i el 3d9fp. Són dos castells que ara per ara ens toca com a colla gran anar a descarregar.

ÀNGELS BLANCA

Com la Colla com que ja hem provat manilles, hauríem de provar d’anar cap als castells nets i treure-li al folre tant al dos com al quatre.

ANNA JAMBRINA

Doncs trobo que primer hauríem d’anar a descarregar el 2d9fm igual com el p8fm. I després anar a pels castells nets com el 4d9, ja que després del 3d10fm seria el màxim que podríem arribar.

ANDREU XIMENIS

Crec que hauríem d’anar cap a castells com el 4d9 o el 2d8 i anar a descarregar el que ja tenim carregat com són el 2d9fm, p8fm i el 3d10fm.

@elspetsoficial 5 octubre 2014

Un castell llarg com anar al cel i tornar. Visca la Jove!!!!

http://fb.me/3eqUIlG5P

Les nostres FOTOS

MIQUEL SERÓ I M. NEUS BAENA