Esperidió 118

En record de l’Òscar Mallol, que ens va deixar massa aviat el passat mes de novembre. Sempre estaràs entre nosaltres.

Equip de redacció

Montse Blanch

Adrià Calvet

Jordi Castro

Arnau Curto

Jordina Estopà

Albert Mercadé

David Martorell

Laura Pasano

Foto de portada

Josep Maria Milà

Fotografies

Anna Rey

Maria Neus Baena

Josep Maria Milà

Miquel Seró

Col·laboradors

Sergi Cornadó

Núria Jacas

Edu Polo

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12

Tarragona

DL: T.765.85

EDITORIAL

L’editorial del primer número de l’ESPERIDIÓ al 2015 portava per títol “La temporada més difícil... un altre cop”. Després d’haver paït tot el que hem viscut enguany podria semblar que allò era una premonició però en absolut es plantejava en aquest sentit. És simplement una constatació: ens hem convertit en una de les colles punteres, amb unes expectatives molt grans al damunt i amb uns objectius castellers que són de màxims. I quan estàs aquí, mantenir-se és el complicat i caure ha d’estar entre les travesses de resultats possibles.

de l’error la propera vegada que ho intentes el rendiment és molt millor.

I la temporada que ve tornarà a ser la més difícil. S’esperarà molt de la Jove i haurem de ser capaços de tornar a fer un exercici col·lectiu de compromís i il·lusió que combini els castells que portem a plaça i la manera en com els fem.

El repte està servit

De sotragades i de no reeixir en els nostres propòsits ens ha passat i ens seguirà passant (esperem que poques vegades). Fer-ho al nivell on ara mateix hem situat la colla té més repercussió. Quan les expectatives són tan altes, la caiguda també ho pot ser. Però més enllà del primer cop, quedem-nos amb la capacitat de reacció del col·lectiu i en com hem reconduït una situació molt complicada per acabar l’any amb castells de 9 i pilars de 8. Com deia aquell: “Al loro, que no estamos tan mal!”.

Les darreres temporades eren una evolució constant cap a l’excel·lència castellera i se’ns ha col·locat al capdamunt del món casteller. De temporades com la d’enguany també se n’aprèn. La massa social que ha engrandit la colla els últims anys no havia viscut pràcticament cap desengany casteller, i estarem d’acord que a la vida necessites alguna ensopegada per créixer i valorar quan les coses et surten bé. I també estarem tots d’acord en què quan ets capaç d’aprendre

Creure’ns millor del que som no ens farà bé, i creure que la temporada vinent anirà millor perquè toca és erroni. La temporada 2016 ens portarà alegries si treballem de valent i sabem generar aquell estat d’ànim al pati d’assaig que ens faci creure cegament en tot allò que estem portant a plaça. El repte està servit.•

@XAVIERRIBERA 20 set. 2015

Quan treballes, treballes i se’t posa tot de cul, només hi ha una via. Seguir treballant. Més i millor! #AmbtuTOT @ JoveDeTarragona #Sempre

EL REPÀS

ARNAU CURTO

Doncs au, ja hem acabat una altra temporada. Un any (o uns últims mesos) gens fàcils, certament. M’agradaria poder dir que ho hem petat, que ha estat la millor temporada de la nostra història i fer un repàs d’aquells dignes de ser llegits, plagats de castells de gamma extra descarregats. Però no serà així. I mira que ho tenia preparat, eh? Vinga va! Som-hi!

Després de petar-ho molt fort a l’agost, a principis de setembre vam actuar a Cambrils, on hi vam descarregar el 2de8f, el 5de8 i el 3de9f. Una d’aquelles actuacions per afluixar una mica i preparar estructures per Santa Tecla. A la diada de Catalunya hi vam descarregar de nou el 3de9f i el 5de8. Ho vam acompanyar amb un 4de8a i el pd7f.

I llavors... Santa Tecla

Que la diada del Primer Diumenge de Festes va ser una “diadus horribilis” ho sabem entesos i ignorants. Per la gràcia del destí, la sort ha fet que sigui l’experiència d’en Xavier Altès la que ens expliqui com va anar tot plegat. Com també va ser complicada Santa Tecla i la Mercè. La Mònica Rius us explicarà què va passar amb la seva magnífica prosa.

A Reus vam assolir descarregar el 3de9f i el 4d8a. Malauradament, quan tot semblava indicar que la Jove podria recuperar-se de les caigudes de festa major... ens cau un castell que no es quedava en intent des de 2007: el 5de8. O som molt dolents, o la vida té un sentit de l’humor molt estrany. I dolents ja us recordo que no ho som pas.

Vam acabar la diada amb el 4de8. I amb un pd7f que havia d’esdevenir la nostra carta guanyadora.

Morts? Més voldrien alguns

A la Fira de Santa Teresa es va canviar el xip i es va remuntar el vol lleugerament. El Jordi Crespo, amb la seva veu característica, us narrarà per escrit què hi vam fer. Us ho avanço jo: vam descarregar dos castells de 9, el 4de8a i hi vam carregar el pd8fm.

A Alcover no hi vam portar dos castells de 9, però hi vam descarregar el 3 i el 4de8, el

1. 2de8f descarregat a Cambrils

Foto: M. Neus Baena.

2. 3de9f a la Diada.

Foto: M. Neus Baena.

3. Pilars a la Via Catalana. Barcelona

Foto: M. Neus Baena.

4. P7f al Mercadal.

Foto: M. Neus Baena.

5. Alcover

Foto: M. Neus Baena.

6. Alcover

Foto: M. Neus Baena.

4de8a i el Pd7f. A l’Esperidió hi vam fer el 3 i el 4de9f amb les formes que se li pressuposen a la Colla Jove. També hi vam descarregar el 5de8, que va fer quedar en anècdota la caiguda de Reus. I vam carregar el pd8fm. I qui diu carregar diu semi-descarregar, perquè va caure amb els dos nens fora. Però carregat, al cap i a la fi

Ràbia? Potser sí, però ja sabeu... A les bones, a les dolentes, a les regulars i fins i tot a sota l’aigua sense bombona d’oxigen, Colla Jove Xiquets de Tarragona SEMPRE.

L’any que ve, que s’agafin.•

Diades

DIUMENGE DE FESTES?

TEXT: XAVIER ALTÈS · FOTO: josep m. milà i M.NEUS BAENa

Resta de manilles: amunt!

Diuen que en les grans diades cal tenir previst fins al més petit detall perquè tot vagi bé, així que jo avui he sortit de casa ben afaitat i m’he posat un after-shave d’aquells cars baixats d’Andorra. Avui és una d’aquelles diades amb previsió d’abraçades i petons i cal estar preparat.

A la Colla hem aconseguit arribar a mantenir un nivell d’assajos molt alt. Hem après que el secret no és sols sortir a plaça a passar-ho bé sinó que es tracta de passar-ho bé treballant per tal d’aconseguir el que pretenem. Perquè surtin els castells calen moltes hores assajant construccions que molts cops poden no arribar a aixecar-se mai. Per això ens ho passem bé a l’assaig, però som conscients que és a les sortides i aconseguint fer els castells que volem, el que dóna sentit a la feina de l’assaig. Per això, avui ha de ser un d’aquells dies tan especials que conformen la nostra principal raó de ser. I ho serà, segur que ho serà perquè estem preparats i res no pot fallar.

Concentrats i forts: amunt!

Està estadísticament demostrat que les estadístiques no serveixen per a res, però aquestes mateixes estadístiques ens deien que el cinc de nou algun dia havia de caure i que aquest dia estava cada cop més a prop. És un castell que havíem descarregat molts cops i de vegades semblava que li havíem perdut el respecte i que el teníem totalment dominat, encara que cap de les dues coses fos així. La seva enorme dificultat, confirmada pels pocs intents que es poden veure a plaça, ens avisava que un dia podia caure però ens anàvem entossudint en allargar cada cop més aquest moment. La llàstima és que hagi estat precisament avui quan sols l’hem pogut carregar. Qualsevol dia és mal dia per caure però avui era un dia especialment dolent. No passa res, a pitjors caigudes ens hem sobreposat.

Sisens drets!

De moment anem bé i penso que la gent del nostre tronc és bona, és molt bona i em mereixen tota la confiança del món, però als que realment admiro són als que tinc a sota, aquests sí que són els meus herois i ara quan el descarreguem, el primer que faré és anar-los a felicitar i a donar-los les gràcies perquè s’ho mereixen tot i més.

Entren setens!

Ara recordo que fa quasi un any el vam carregar i allò va ser enorme, segur que avui ho superem i si fos periodista ja tindria escrita la porta dels diari de demà.

la Jove al primer diumenge de festes

20155de9f (c), 3de10fm (i), 4de9f (id) 4de9f (i) P5

Però de cop i volta no entenc res i me n’adono del desastre pel que no estàvem preparats. Hem assajat molt però per això no estàvem a punt. No sols s’ha ensorrat el castell si no també part de la pinya i l’espectacle és tan demolidor que et trenca el cor. Ara podem intentar dos cops el quatre de nou que no ens en sortirem i això és el més dramàtic de tot. No és que haguem caigut, és el com ho hem fet, és la impossibilitat de reaccionar i això ens agafa a contrapeu. Oblidem ja quatres amb agulla i pilars de vuit perquè no estem preparats per remuntar una diada que serà de les més dures que pugui recordar.

20143de9f, 5de9f, 2de9fm (c), P7f

20139de8, 5de9f, 3de9f, P7f

20123de9f, 9de8, 5de9f (c), P6

20113de9f (c), 5def (id), 4de9f, 4de8a

20105de8, 3de9f (id), 3de9f, 4de9f (id), 2de8f (id)

Diuen que dels errors se n’aprèn. Personalment sóc partidari d’aprendre dels errors dels altres perquè sempre és menys dolorós, però ara ens tocarà treure’n conclusions dels nostres, perquè és evident que n’hi ha hagut i masses. Caldrà fer-ho amb el cap fred i amb tranquil·litat i ara

a plaça, no és pas el millor moment encara que això no tothom ho entengui així. Ara el que toca és aixecar el cap perquè en el fons, no som ni millors ni pitjors que fa unes hores, som els mateixos, igual de bons en segons què i igual de dolents en altres coses, senzillament que hem viscut una experiència que tots ens hauríem volgut estalviar i que ens ha descobert mancances que no sabíem o no volíem veure. Caldrà seguir mirant amunt, i endavant que no ha estat res i qui vulgui delectar-se amb desgràcies que es miri el telenotícies que allò sí que són calamitats i no el que ens ha passat a nosaltres. Segueixo admirant el tronc i reverenciant la pinya, tots ells segueixen sent uns herois amb els qui l’adversitat m’hi fa estar encara més a prop.

Segur que amb el temps i amb una cervesa a la mà recordarem la diada entre rialles perquè el temps tot ho relativitza i la memòria és bondadosa sabent endolcir els moments amargs i sobretot perquè ens haurà servit per aprendre un munt de coses que ens ajudaran a ser més grans. A mi mateix m’haurà ajudat a madurar i segurament hauré après que potser no és bo pensar tant mentre es fa un castell.•

@JORDIMUNOZM · 21 set. 2015

Segur que la @JoveDeTarragona es refarà de l’entrebanc i seguirà marcant el pas #castellers

SANTA TECLA 2015

Un any més arriba Santa Tecla. La nostra Festa Major, una de les diades més esperades de l’any. M’han demanat que escrigui la crònica de Santa Tecla i la Mercè, tot un honor i una responsabilitat (i la primera sensació en acabar la diada... un “marrón”).

TEXT: MÒNICA RIUS · FOTOS: JOSEP MARIA MILÀ I m. neus baena

Aquest any és especial per a mi. Torno a portar camisa després de molts anys. Porto tot l’hivern anant als assajos, intentant no perdre-me’n ni un. Em costa entendre com n’he pogut estar tants anys allunyada. La colla, d’una manera o una altra, sempre ha format part de la meva vida i malgrat els anys passats segueix sent la meva gran passió.

Els assajos han canviat molt des que jo era canalla. Es fan moltíssimes proves a cada assaig, l’exigència és molt alta. I és que el nivell actual de la colla no s’entendria sense aquest canvi de mentalitat i de manera de fer. La colla prepara grans castells, castells amb els que ni somiàvem fa uns anys (bé, algun d’ells sí... el somiàvem i el treballàvem).

La temporada fins ara ha anat bé, molt bé de fet. Portem dos 5de9f, dos 9de8 i s’ha aconseguit el primer pde8fm descarregat!!! A més de descarregar més d’una quinzena de castells bàsics de 9. Però la colla no en té prou i vol més, i per això s’ha estat assajant tant dur, amb la idea de tocar el cel per la Tecla.

Aquest any però, la Diada del primer diumenge de festes ens surt completament del revés. Les expectatives eren molt altes (ho havíem de petar!) i, després de tres caigudes (5de9fc, i3de10fm, i4de9f), vam sortir de plaça “només” amb un 5de9f carregat i un pilar de 5. Vam caure massa, van ser caigudes de les que fan mal i no hi estàvem acostumats. A partir d’aquí, tres dies per recuperar-nos, aixecar-nos i tornar a demostrar de què som capaços.

Entre els dies 20 i 23 es veuen moltes samarretes de la Jove pel carrer. És molt fàcil posar-se-la quan les coses surten bé, però després del diumenge... no tant. La reacció em va fer emocionar

i sentir orgullosa de la colla. Això també és la Jove.

El 23 havíem de girar la truita. Per Santa Tecla havíem d’apretar i superar-nos. No ho havia fet mai, però de bon matí vaig anar al pilar d’Ofici i en acabar vaig entrar a la Catedral amb unes companyes de la colla (per elles és ja tota una tradició) per veure la sortida del braç de la Patrona. Vam buscar la complicitat de l’arquebisbe i la vam trobar, ens va saludar i ens va assegurar que seria un gran dia, una gran Diada. Ho havia de ser. Va semblar un senyal celestial. Després, el típic esmorzar lleugeret (llonganissa, fesols, ous...) per agafar forces i cap al local.

En arribar, recordo veure cares de concentració però notar a la gent més tranquil·la que diumenge. Em va agradar, era un bon senyal. La gent tenia ganes de tornar a fer castells i fer-los bé, tenia ganes de demostrar a plaça tot l’assaig acumulat.

Vam entrar a plaça (va ser d’agrair que enguany no hi hagués cap escenari al mig) i va començar l’actuació. Tot i els nervis i algun petit canvi en l’estructura, vam sortir amb un gran 3 de 9. La pinya i el folre eren una roca i el tronc ni es movia. Primera ronda perfecta, com ho necessitàvem. Va arribar la segona ronda i tocava treure tot el que portàvem a dins. Vam tornar a encarar-nos amb el 5de9f, aquest castell tan nostre que diumenge, després de 3 anys, “només” havíem pogut carregar. El castell es va lligar perfecte, i mentre pujava, tornava a semblar el nostre 5 de sempre, tranquil i ferm. Com si diumenge no hagués existit. Però just abans de la carregada, hi va haver alguna indecisió als pisos superiors i el vam haver de desmuntar. La descarregada es va fer amb tranquil·litat. Ens acabàvem de demostrar que ho podíem tornar a fer. En tercera ronda hi vam tornar però el castell va pujar molt més mogut, van reaparèixer nervis i cansament i finalment va caure just abans de la segona aleta. Va quedar en intent. Va ser un cop dur per la colla. Vam acabar la diada amb un 4 de 8 i un pilar de 5.

Els ànims estaven molt tocats, les expectatives eren molt altes i no tan sols no s’havien assolit, sinó que vam caure com

la Jove a Santa tecla

20153de9f, 5de9f (id), 5de9f (i) 4de8, P5

20149de8, 2de9fm(i), 5de9f, 3de9f, P8fm(c)

20133de9f, 5de9f, 4de9f, P8fm (c)

20123de9f, 4de8a, 4de9f, P7f (c)

20115de9f(c), 4de9f, 3de9f(c)

20105de8, 3de9f, 4de9f

feia anys que no quèiem. Aquest any Santa Tecla va fer mal en tots els sentits.

A la tarda tocava anar de processó i la veritat és que no hi havia massa ganes, però la gent hi va anar, la colla ens necessitava a tots i la gent va reaccionar. Una altra vegada moltes samarretes de la Jove. Vaig veure castellers a la processó que feia molt temps que no venien per la colla però que en un moment així també van entendre que la colla els necessitava i van venir per estar tots junts, per donar la cara. El seu suport em va reconfortar.

En entrar a la plaça de les Cols, la gent que hi havia asseguda a les escales va començar a aplaudir de manera espontània, conscients i agraïts de tot el que la colla ha donat a la ciutat i convençuts del que tornarà a donar. Se’m van posar els pèls de punta (era de llagrimeta però no la vaig deixar sortir).

Amb tot el que havíem viscut i encara no s’havien acabat les festes, a la colla encara li quedava una darrera cita. Al dia següent arribava la Mercè, hi havia molta gent tocada, també físicament, però vam treure forces d’on no n’hi havia i vam plantar un 3 de 8 i un 4 de 8 molt treballat. Ja només ens quedava el pilar caminant. Però aquest any tampoc va poder ser. No vam passar del carrer de la Nau. Definitivament no havia estat la nostra millor Festa Major. Tot i això, per la Mercè vaig tornar a veure castellers a plaça amb camisa, dels que feia anys que no veia. Em va agradar i em va ajudar a recordar que tot això també és la Colla Jove.

Costa agafar perspectiva, sí, però ho hem de fer, hi estem obligats. Estar allà dalt no és només fer grans castells sinó també aixecar-nos després de les relliscades, seguir lluitant i demostrant qui som. I per fer això, ens ho hem de creure i, per creure’nsho cal recordar. Recordar d’on venim, recordar el que hem fet i tenir la certesa i la convicció de que hi podem tornar. Només depèn de nosaltres i n’estic convençuda que ho farem.

Som la colla Jove, ara ens toca ensenyar el nostre caràcter i intentar fer una lectura positiva de tot el que ha passat, encara que sigui difícil. Necessitem fer una reflexió que ens ajudi a ser més forts i ens permeti arribar més amunt.•

@LAURALLOSES · 21 setembre 2015 Seguirem endevant, seguirem lluitant. Sempre Colla Jove.

“Vam caure com feia anys que no quèiem. Aquest any Santa Tecla va fer mal en tots els sentits”.

BÀLSAM DE SANTA TERESA

La colla ha convertit la Plaça Vella del Vendrell, i més concretament la diada de Santa Teresa, en un escenari idíl·lic pels seus grans reptes convertits en èxit. Aquest cop, però, veníem d’una Santa Tecla molt dura, probablement massa cruel.

Amés a més, després, a la diada del Mercadal. vam acabar de reblar el clau amb un intent de 5de8 que ja no recordàvem com ens feia sentir i aconseguia fer trontollar l’essència del nostre caràcter i treball.

En definitiva, molts dies llepant-nos les ferides per arribar a una diada que es presentava com una revàlida final; un examen a la nostra actitud i a qui som quan fem castells. Aquest cop Santa Teresa no podia esperar un gran èxit de la colla Jove, malgrat això, per als seus castellers el repte a afrontar era majúscul. I ho vam fer bé, de fet, tot lo bé que podíem en aquelles circumstàncies. La colla en un escenari meravellós, no només pel lloc sinó també per tot el que hi vam viure, va respondre.

El castell triat per començar va ser el 3de9f. L’execució va ser plàcida,

transmetent la tensió necessària per encarar la diada creixent en confiança. El primer pas estava fet i havia retornat les sensacions que la colla buscava.

En segona ronda va arribar el torn del 4de8 amb l’agulla; el castell es va haver de treballar pels pisos superiors, però en cap moment va donar la sensació de perdre el control, ni molt menys de perill. L’estructura del 4 es descarregava doncs amb suficiència i en deixar el pilar despullat, aquest es va mostrar sòlid i segur.

@EMASIPF · 11 octubre 2015

Avui a la Plaça Vella, les 3 úniques colles que han descarregat el 3d9f a la 1a! @JoveDeTarragona @nensdelvendrell @ JovesValls #castellers

Arribats a aquest punt, era important tancar la tercera ronda descarregant un altre castell de 9, i així va ser. Era el moment del 4de9f, castell que havia quedat en intent per festa major i no havia tornat a plaça des d’aleshores. Si hi havia un moment

TEXT: JORDI CRESPO · FOTOS: m. neus baena

mentalment complicat era aquell i la resposta va ser exemplar. Es va anar bastint amb un lleuger tremolor i mostrava les tendències que ens han acompanyat tota la temporada. Ara bé, en un exercici d’orgull col·lectiu, tothom va mantenir la posició generant una sensació de control que encara es va fer més evident un cop carregat el castell. La descarregada es va realitzar amb la tranquil·litat necessària perquè la colla es tornés a sentir feliç fent castells. Els deures estaven fets, l’examen s’havia aprovat amb escreix i era l’hora de gaudir.

Després de tot i amb les ferides encara ben recents, la Jove es tornava a enfrontar a un castellàs de la magnitud del pilar de 8 amb folre i manilles. Poc a poc i amb el suport i ajuda de la plaça l’estructura es va anar construint. El pilar va tirar amunt, tot i que en cap moment va semblar que es trobés del tot còmode. Es va carregar amb autoritat, però l’encaix quartmanilles cada vegada treballava més forçat i es va trencar en la sortida de l’enxaneta. Un final potser no tan brillant com desitjàvem que en cap cas pot eclipsar el valor de l’esforç realitzat.

La diada de Santa Teresa va ser molt més que els nostres castells. Vam poder gaudir de l’exhibició de casta castellera de la Joves de Valls amb un espectacular 2de9fm que ha marcat el seu camí cap al creixement i l’evolució aquesta temporada. Pel

final queden els grans reis de la festa, uns més que brillants Nens del Vendrell que ens van fer el regal de permetre’ns compartir amb ells un dia històric. La colla va alliçonar tots els presents amb el seu COM estrenant dos grans castells com el 3de9f i el 4de8a amb l’autoritat de qui se sap més que capacitat per afrontar el repte. Un COM que no es pot valorar amb xifres castelleres, sinó que és la llavor d’on han crescut fins a fer-se més grans que mai.

El final perfecte per la diada va ser aquell aplaudiment mutu entre la colla i els Nens que aconsegueix emocionar-me cada any com si fos el primer. Arribàvem ferits a la plaça vella i aquesta ens va reconfortar amb el seu bàlsam de Santa Teresa.•

la Jove a SANTA TERESA

20153de9f, 4de8a, 4de9f, P8fm (C)

20143de9f, 5de9f, 4de9f, P6

20133de9f, 5de9f, 4de9f, P8fm (c)

20129de8, 5de9f (id), 5de9f, 3de9f, P7f

20113de9f, 4de9f, 4de8a (c)

20103de9f, 4de9f(c), 4de8a (c)

El transport de la Colla Jove!

LA CANALLA

Coses de fer-se gran...

TEXT: Abril Milà i Laura Lloses

FOTOS: EQUIP DE CANALLA

Bones, Com als monitors els ha fet molta mandra escriure alguna cosa maca a l’apartat de canalla, ens toca fer-ho a nosaltres. Com tampoc ens han dit de què hem de parlar, hem decidit parlar sobre els monitors.

Primer dir-vos que tot el que llegireu no va amb mala intenció.

Bueno, gràcies per tot el que ens heu ensenyat durant aquests anys i gràcies per confiar en nosaltres. Gràcies també per tots els moments que hem passat junts i per totes les activitats tan guais que ens heu organitzat: Quan vam anar al Jungle Treck, totes les vegades que ens hem quedat a dormir al local, les vegades que hem anat tots a la platja, les estones de cine, però una que volem destacar és aquella gimcana que vam fer amb la canalla de minyons, ens va encantar i gràcies a això vam conèixer a minyones molt simpàtiques!. No ho oblidarem.

Gràcies per ajudar-nos en els moments difícils. Gràcies a tots per tot.

I bueno, després de dir tot lo bo ve lo dolent: per fi podrem anar per les places lliurement

sense haver de demanar permís, per fi podrem fer el que volguem als assajos i les actuacions, per fi podrem deixar de sopar envoltades de brossa i “cucarachas” les nits de divendres i per fi ens lliurem d’aquests monitors pesadets!

@GORKABERTRAN 2 oct. 2015 Moltes gràcies a tots els valents k seguiu al peu del canó. Vosaltres feu gran la @JoveDeTarragona #compromís #treball #orgull

Però també toca posar-nos tristos… Perquè ja no podrem anar de colònies, ni a les activitats hiperxules de la canalla i si mai volem un gelat ens l’haurem de pagar…

Com podeu observar la canalla és com un petit món apart, i creiem que quan deixes de ser canalla és com si deixessis l’escola per entrar al institut, ja no t’ho donen tot preparat i t’has de buscar més la vida. Creiem que serà divertit, una experiència nova i diferent. No volem despedir-nos sense donar les gràcies, també, a tots els que van ser monitors en “sus tiempos”. Gràcies a ells ara som com som. Ens van ensenyar a pujar i ens han servit de referent durant aquests 7 anys que portem a la colla.

Volem, també, donar les gràcies a tota la canalla. Ens ha encantat formar part d’aquesta supercanalla de 10. Des del primer dia fins l’últim hem compartit moltes experiències in-

oblidables: hem rigut junts, hem plorat junts (a vegades d’alegria, a vegades de mals d’amor, a vegades de tristesa…) Sou molt grans i molt bona gent, gràcies petits.

I bueno, ja hem donat les gràcies a tots els monitors i a tota la canalla, però creiem que tots els que esteu llegint això (i els que no), és a dir, la colla en general, també us mereixeu els nostres agraïments per les infinites coses que heu fet per nosaltres, així que gràcies COLLA JOVE!.

I per acabar, dir-vos a tots que mai oblidem que som la Jove, una colla que no es rendeix, que tot i que les coses no sempre surtin com vulguem, hem de mirar endavant, perquè som bons, més que bons, som els millors! I la temporada que ve ho petarem!

VISCA LA COLLA JOVE!

A reveure.•

La Jove Eskerrik asko ta besarkada handi bat DES DE LA BARRERA

Al empezar a escribir unas líneas sobre nuestra visita a Tarragona invitados por la Colla Jove, no se puede comenzar de otra manera que no sea agradeciendo la invitación a mostrar nuestras danzas y tradiciones más allá de nuestras fronteras, lo que si bien siempre es gratificante, en este caso ha sido un auténtico placer.

Un placer, porque si bien es habitual que te traten bien allá donde eres invitado, son escasas las ocasiones en las que sales fuera de tu país y aun así te sientes como en casa. Y no solo por el trato, sino especialmente por permitirnos participar en los castells de la diada de Santa Tecla. Una experiencia tanto cultural como humana que no esperábamos.

En estos tiempos, en la era de la información, en la que parece que todo es conocido, formar parte en directo de algo así es algo espectacular. Todos habíamos visto castells, algunos incluso en directo, pero el participar y verlo a escasos metros es una experiencia que no podemos más que agradecer a la colla y a todos sus miembros. Ahora todos hemos aprendido lo que es cargar y descargar un castell y lo que supone de trabajo, esfuerzo y sacrificio un 3de10fm.

Lo único que nos deja un sabor agridulce es que la diada no fue para la colla todo lo buena que debería haber sido, y lo accidentado del día y lo ajustado de nuestro horario de partida, no nos permitió despedirnos como es debido. Por ello quería aprovechar estas líneas para mandar un abrazo a Ricard, Sergio, Jandro, Merka, Oriol, Topo, Jordina... A todas las personas que hemos conocido en este viaje y a toda la colla por habernos proporcionado la oportunidad de compartir estos días con vosotros y vosotras.

Eskerrik asko ta besarkada handi bat!•

@URIAGUILERA · 13 set. 2015

La felicitat es troba en les petites coses,be,i en assajos com el d’avui! @ JoveDeTarragona #femSantaTeclad10 #castellers

Iker Gil - Maestro de danza de Elai-Alai dantzari taldea

L’ENTREVISTA

Li dic de quedar per l’entrevista i, després d’anul·lar-me la cita fins a dues vegades, sembla que a la tercera va la vençuda. Finalment quedem un dimecres al vespre al local, després que ell surti de treballar. En Carles Ribas va entrar a la Jove l’any 2000, amb un grup d’amics. A part de per fer castells, per ell era l’excusa perfecta per sortir

Què et va moure a presentar-te com a cap de colla?

Què o qui? (riu). Vaig començar sent segon cap de pinyes, després vaig ser tres anys cap de pinyes i aleshores, no sé si de manera maquinada o no, em van fer descansar un any i vaig ser el blanc perfecte per fer el pas. Vaig mantenir algunes converses amb diverses persones i aleshores vaig decidir presentar-me.

En tenies ganes?

No és una cosa que m’hagués plantejat mai. Jo sempre havia dit que a pinyes m’ho havia

de festa. És estibador portuari al Port de Tarragona i el seu temps lliure li agrada passar-lo amb el seu fill Macià o escapar-se a la muntanya, viatjar, anar a córrer o veure un bon partit de rugbi – malgrat Halfpenny estigui lesionat –. Però avui hem quedat per parlar dels dos darrers anys com a cap de colla de la Jove de Tarragona. Comencem.

passat molt bé, però que cap de colla era una altra dimensió. La temporada 2013, que no tenia cap càrrec, és quan m’ho començo a imaginar i penso “per què no?”. És un altre punt de vista de la colla, molt més gran, una responsabilitat major. Ara ja ho tinc tot fet a la colla (riu).

Quin és per tu el millor moment d’aquests dos anys?

No n’hi ha un. És molt complicat resumirho tot en un moment. Des del primer castell que descarrego com a cap de colla a Riudecanyes, el primer castell de vuit, de nou, el

primer pilar de sis, de set... són un conjunt de moments. Evidentment n’hi ha de més intensos, com el 5de9f a les Cols, els 9de8, el 2de9fm carregat, el 3de10fm carregat al Concurs, descarregar les manilles amb el pilar de 8... Hi ha molts petits i grans moments per recordar.

I el pitjor moment?

De pitjors moments n’hi ha molts, malauradament. Els pitjors moments són les nits sense dormir, per X motius i factors. Factors interns, externs, gestionar certs temes... La Santa Tecla 2015 ha sigut molt dura, però jo crec que

TEXT: Jordina Estopà

A... Carles Ribas

el pitjor moment és quan en un castell que tu has decidit portar a plaça se’t lesiona algú. Quan se’t lesiona un casteller passes a una batalla psicològica on penses què hauries hagut de fer perquè allò no passés.

Quina visió tens del món casteller des de la figura del cap de colla?

Ja fa temps que dic que el món casteller està molt boig i que corre molt. A més, per desgràcia, no només per la Colla Jove sinó pel món casteller en general, aquesta ha sigut una temporada molt dura. Hi han hagut moltes llenyes. Si un any has assolit X objectiu és com si estiguessis obligat l’any següent a fer-lo altre cop, sí o sí. Tinc por que estiguem perdent el nord i aquesta és una cosa que, crec, s’haurà d’anar treballant.

Com creus que ens veuen a nosaltres?

Penso que, en termes generals, el món casteller espera més de la Colla Jove que la pròpia Colla Jove. M’arriben ínputs de moltes bandes – positius, però també negatius –, però en general la sensació és que des de fora se’ns veu un potencial que nosaltres no ens creiem. No fa tant ens deien que nosaltres seríem els que desbancaríem a Castellers de Vilafranca, doncs bé, s’ha demostrat que encara ens queda molt per aprendre. Hem de seguir treballant en moltes coses, sobretot a nivell psicològic.

Sembla que l’assaig hi és però que ens falta cap.

Sí, tenim un dèficit de treball psicològic i tinc por que això s’hagi impregnat en el nostre caràcter. No sé si és que el nostre caràcter té dies dèbils o són coses puntuals, ja que l’any passat vam demostrar que podíem ser molt forts mentalment quan volíem. Ho vam veure a Sant Magí, ho vam veure a Santa Tecla i ho vam veure al Concurs. És segur que aquest any hi hagut coses de l’aspecte mental que no he sabut gestionar, possiblement pel propi desgast.

Jo sóc una persona que a vegades dono les coses massa per fetes, sóc del parer que quan aprens una cosa, aquesta ja no l’has d’oblidar. Evidentment aquest és el meu parer, potser a nivell més general aquestes coses les has d’anar recordant per tenir la gent més concentrada. Hem crescut com a colla i hem d’aprendre a créixer mentalment; i aquest és un treball a tenir i a fer. La Colla Jove és molt forta, però ens ho hem de creure.

Costa molt tirar d’un col·lectiu?

Sempre costa, tenir-lo motivat i atent no és senzill. Sempre dic que el que ha fet Castellers de Vilafranca en aquest sentit és espectacular. Quan batallaven sols contra ells mateixos i amb una fam de castells vertiginosa i ara que potser han tingut una temporada més renyida, han seguit estant allà dalt apretant, apretant i apretant. Estar al capdavant i

nascut: 04.04.1984 entra a la colla: 2000 posició habitual: primeres mans

FOTOS: ANNA REY

“Hem d’aprendre a créixer mentalment”

tenir la gent motivada és molt complicat. Dit això, entre tots plegats potser hauríem de fer certes reflexions de cap a on volem anar i quina colla volem ser la temporada 2016, la 2017 i la 2051. En ha faltat saber activar una colla que semblava submergida en un estat de “ja ho farem”, però tot acaba venint i tot acaba arribant només si es treballa... si no es treballa bé les coses arriben a mitges o no arriben. Hem fet bons assajos i hi ha hagut dies que hem sigut moltíssims, però sí que és cert que ens ha faltat un punt de nervi, de ganes, de fam i de ràbia.

En aquest sentit, el factor social pot ajudar?

El factor social hi pot tenir a veure, però si tu fas castells grans i els descarregues la gent t’ha de venir. Per molt moviment social que fem, si després aquesta gent no et ve a assajar potser tindràs un factor social molt elevat, però un nivell casteller molt baix. Els castells porten castells. En aquest sentit sóc molt quadriculat. Estan molt bé les festes i tal... però a mi dóna’m castells.

I amb els mitjans de comunicació, quin és el rol que adopta un cap de colla?

Aquest és un tema que, si el món casteller evoluciona a aquest ritme, ens hem de començar a plantejar. Havent-ho viscut en primera persona, crec que a vegades no es té pietat amb el cap de colla. I no parlo en quant a l’entrevista o les preguntes, sinó en el sentit que els caps de colla som personetes normals i corrents que tenim una vida que procurem fer-la lo més sociable possible quan no estem fent castells... això que et truquin a tothora és possiblement el que he portat pitjor. Potser s’haurà de començar a organitzar tot una mica millor, si no acabem les 24 h enganxats al mòbil. Crec que no ens mereixem això (riu), dit amb molt de “carinyu”, eh.

Com veus la Colla d’aquí a cinc anys?

Espero que havent canviat molt de com som ara, per simple i pura i dura evolució. Penso que de la temporada 2007 a la 2008 hi va haver un trencament en la manera d’entendre la Colla. L’equip de Jordi Crespo, Aleix, Sen-

tís i Eusebi van canviar el mètode de treball i ens van donar eines per millorar. El seu va ser un model d’èxit i, si volem seguir evolucionant, hem de tornar a fer una revolució.

Així, l’actual és un model obsolet que necessita un canvi?

No m’agrada parlar de canvi, més aviat de transformació, ja que l’essència és molt bona. El que ens ha funcionat ho hem de seguir mantenint... i alguna cosa més. No ens podem quedar només amb el que ens va bé i ens funciona, per això és important que entri gent fresca amb idees noves.

Què li diries al cap de colla entrant?

Li diria a ell, i a tot el seu equip en general, que tenen absoluta carta blanca. No tenen perquè aferrar-se a les combinacions o alineacions que fèiem nosaltres. Les poden aprofitar, si volen. Però que no se sentin pas condicionats i que no tinguin por a fer canvis ni a innovar. I ja no és tant què li diria a ell sinó a la Colla en general; potser ens hem de plantejar seriosament implantar el tercer dia d’assaig, potser ens hem de replantejar el calendari o ser conscients de quins castells volem portar a certes places i potser hem de prendre més consciència encara del que espera el món casteller de nosaltres.

T’atreveixes a fer la porra del Concurs 2016?

No, però voldria guanyar-lo. I que els altres fessin castells molt grans i tots descarregats... i nosaltres guanyar. Seria molt bonic.

Què tens ganes de fer ara que deixes de ser cap de colla?

Ser un casteller ras i un manat. Que em diguin tu aquí, tu allà (riu). Passar desapercebut i sobretot tornar a gaudir amb la màxima intensitat dels castells, que els últims anys també els he patit. Al Catllar, la millor diada de la història de la Jove, vaig patir els castells... tinc ganes de gaudir-los. També tinc ganes del factor sorpresa de no saber què farem a plaça (riu).•

@ALBERTGRAUVALLS · 18 oct. 2015

A les verdes i a les madures... Gràcies @JoveDeTarragona seguim treballant #castellers Dissabte , l’Esperidió!

Una plaça? Les Cols

Un cap de colla. Tots, són uns valents

Un castell. El 3d8xs

Una diada: El Catllar

Una cançó: Nessun Dorma, em motiva abans d’una diada.

Una pel·lícula: Cyrano de Bergerac

Un llibre: L’home a la recerca del sentit de Viktor Frankl

Un element del Seguici Popular: La Mulassa!

Un record d’una celebració: Buaah! La Tripleta Màgica del 2009.

“Més enllà del castell, aquell dia vam fer colla”

Ens ordenem els calaixos de la història DE L’ARXIU

text i FOTO: marta gascón

Quan entres al local de la Colla Jove t’envaeixen una sèrie d’emocions i sensacions que es van tornant d’un lila més intens a mesura que passes temps i temps entre aquelles quatre parets de color morat. Va ser aquella tarda que en obrir la porta de la sala de juntes em vaig adonar que aquelles quatre parets d’aquell color s’havien transformat també en casa meva i com a tal havia de posar el meu granet de sorra per cuidar-la. I el pensament va ser: què passaria si hi hagués una catàstrofe al local? Totes aquelles fotografies, vídeos... tot allò que conforma la història gràfica de la Colla podria desaparèixer!

Solució: obrir l’armari dels àlbums de fotos i digitalitzar-les. A això se li va sumar la reorganització de tot l’arxiu fotogràfic. Diada rere diada, castells rere castells, castellers rere castellers. Tot passava per davant dels meus ulls, processant informació, ordenant fotos, on l’experiència de castellers històrics, als qui agraeixo molt l’ajuda, em va servir per identificar places, diades i anys de moltes fotografies no retolades. Així anava passant els dies.

Després d’un temps, una proposta de la Junta actual em va fer anar més enllà en la història de la Colla Jove. Reordenar també la documentació. Així va ser i així està fet. Premsa sobre la Colla Jove i sobre el món casteller, la revista L’Esperidió, documentació diversa sobre diades, l’antic local social, sobre la Coordinadora, les fitxes dels castellers de la Colla Jove... Tot ha estat revisat i reordenat per tal de tenir un Arxiu històric a disposició de qui el necessiti.

Val a dir que a la Colla hi ha hagut un treball previ a agrair fet pel Pere Audí, la Marisa Suárez i tots/es els secretaris/ es i tresorers/es i demés membres de les diferents juntes que han passat per la Colla Jove.

Sí que ha estat un treball feixuc i complicat, però com passa amb tot en aquesta vida, hi ha una part positiva: conèixer d’una manera més intensa esdeveniments que s’han succeït a la nostra Colla des de l’any de la seva creació, per allà al 1979.

Aquest és el meu gra de sorra per cuidar CASA NOSTRA! VISCA LA COLLA JOVE!•

“Tot ha estat reordenat per tal de tenir un arxiu històric”

La meva primera vegada Jordi Hernández Pacheco DE LILA

Quan em van demanar des de la colla que escrivís unes línies sobre les sensacions i vivències del meu primer dia amb la camisa de la Jove, la il·lusió i el sentit de responsabilitat em van omplir.

Experimentar els primers assajos, ara farà un any, en una colla que estava en estat de gràcia i que s’estava proposant fites mai aconseguides per ella (3d10fm pel Concurs) em motivava de manera especial. Aquesta motivació i el gran ambient que es vivia i es viu a la colla van fer que la meva adaptació en aquest gran grup humà fos molt còmoda i agraïda.

Van anar passant els mesos i la camisa em va arribar hores abans d’una de les diades més especials pels tarragonins, Sant Magí. Quina sensació el tindre la camisa a les mans i cosir-hi l’escut de la colla. Me la vaig posar i amb la faixa sota el braç cap al local de la colla per afrontar la primera pujada a les Cols amb la Jove.

Els “veterans” anaven fent les seves porres del que faríem a plaça, i personalment qualsevol estructura em posava els pèls de punta, però amb una seguretat de poder-ho fer tot ja que no ens parava res i ho descarregàvem tot.

9d8 de sortida i després tot es veurà. Repassar la “xuleta” de les pinyes i cap al lloc indicat. Ja col·locat, buscava sensacions amb els laterals i amb els companys de davant i de darrere, i a pel primer gama extra del matí.

Tot anava perfecte, enxanetes fent l’aleta, la plaça vibrant, però alguna cosa està fent-lo perillar. L’Aleix Bordas perdia verticalitat i s’anava tirant endavant, però la seva lluita i la força dels seus companys va fer que pugués aguantar l’esforç titànic i descarregar aquest gran castell.

Tothom es felicitava i es col·locava al lateral de la plaça esperant quin seria el proper castell. Per dintre, la majoria pensàvem i visualitzàvem el 5d9f, però calia saber l’estat de l’Aleix i si li necessitava un canvi o afrontar un altre castell.

Un cop més, a l’Aleix li va poder la seva passió pels castells i per la colla i a pel 5d9f. Personalment voldria dir que em feia respecte, però en portàvem tants de seguits i no queia mai que el fàcil era pensar: “A pel següent i cap a la saca”. I certament no va ser gens senzill doncs l’Aleix es va ressentir del mal patit a l’esquena i va estar a punt

de plegar-se de nou. El que passa es que la Jove per Sant Magí podia amb qualsevol cosa i el vam descarregar. La imatge de tots saltant a la plaça celebrant-ne un altre més i la gent felicitant-me per l’estrena de camisa no em marxarà mai del cap i del cor. El Jordi Crespo em va dir en broma que no la rentés, que de cara al Catllar necessitàvem la sort que ens havia portat per Sant Magí. Tot i que pugui sonar brut, no la vaig rentar, i “cony!” (perdó per l’expressió) que bé que ens va anar.

@JORDISENTISM · 24 octubre 2015

El 2013 també vam perdre 2 p7f amb la canalla fora. Des de llavors 12 consecutius desc 2014 i 2015. Aprendre i persistir #castellers

A dia d’avui, tot i haver sofert la gran ensopegada de Santa Tecla segueixo pensant i sentint-me orgullós de formar part de la millor colla castellera de Tarragona. Visca la Jove!•

“Tot i que pugui sonar brut, no vaig rentar la camisa”

LA JOVE EN MOTO

La temporada s’acaba i també les sortides en moto a les diades. L’any passat, va començar un petit projecte: a cada actuació de la colla molts castellers hi anaven amb moto, llavors, per què no fer un grup i anar-hi plegats?

@KRETZO65 · 20 setembre 2015

Dia girat en que no ha sortit res de res @JoveDeTarragona Oportunitat per aprendre i tornar-hi; sense dubtar, sempre tornem.

A la colla es comparteixen moltes coses: emocions, treball, somriures, passió… Les motos també tenen alguna cosa de tot això. El que fem és anar a l’actuació, però abans fem un bon tomb i un esmorzar com cal. Hi ha diades que som molta gent, d’altres en què no tants, però sempre hi ha companys disposats a anar-hi, fer petar la xerrada i cremar una mica de benzina.

La idea és fer més activitats a part de les sortides ordinàries de la colla. L’any passat va quedar pendent anar a Andorra i al Museu de la moto de Bassella. Volem tornar a provar-ho.

Durant les festes de Tarragona una representació del grup vam anar a la sortida nocturna de Santa Tecla, al costat d’unes 300 motos més i després tots cap a l’assaig. Poder passejar per la ciutat on

fem Castells dins d’aquest ambient és una experiència molt maca.

A Catalunya hi ha cultura de motor i dins de la colla tenim molts castellers “motoritzats”. Tots tenim les nostres obligacions, família, feina o simplement aquell dia vols anar amb l’autocar pel que sigui, però segur que algú hi va amb moto per comoditat o pel simple plaer d’anar amb moto.

Aquest segon any hem repetit esmorzars que l’any passat van anar molt bé. A l’Àrea de Guissona de Montblanc, a la Riera de Gaià o descobrir llocs nous, com la sortida de la Diada de L’Arboç, per anar a conèixer el Mazinguer Z molt conegut per la gent de les motos de per aquí.

Tenim pàgina a Facebook, es diu “La Jove amb Moto”, també tenim grup de whatsApp per organitzar les sortides o publicar qualsevol cosa relacionada amb la colla, el grup o temes d’interès per al grup: salons, exposicions, concentracions… Ara ja ho sabeu, tothom que s’hi vulgui afegir és benvingut!•

TEXT: Sergi Martin - FOTOS: LA JOVE EN MOTO

Les nostres FOTOS

MIQUEL SERÓ i M.NEUS BAENA

QUÈ HI DIUS?

DAVID MARTORELL

Creus que enguany hi ha hagut un canvi de lideratge al món casteller?

TONI PRATS

Vilafranca encara segueix al capdavant, però s’ha vist enguany que tant Minyons com la Vella de Valls han pujat més fort que altres anys i estan molt aprop dels verds.

ÁLVARO BELTRAN

El que veig és que les colles han anat apretant més, sobretot les més punteres, i el que és el lideratge dels Castellers de Vilafranca cada cop té més perill perquè la Colla Vella i Minyons van cada vegada més forts i arribarà un punt en que el lideratge no estarà gens clar.

SÒNIA VIDAL

ORIOL CAROD

Seguim igual que altres temporades amb Vilafranca al capdavant. Però la Vella i Minyons han apretat molt enguany. I darrere ens trobem la Joves i naltros. S’està marcant el mateix de cada temporada però amb la Vella i Minyons amb un pas endavant dels altres anys.

JORDI ALASÀ

ARNAU FÀ

Sí, ja que la Vella ha passat per davant de Vilafranca en diades clau. I Minyons també veig que està apretant molt sobretot amb el seu 3de10fm.

Jo crec que sí, tot i que no és perquè Vilafranca ha afluixat, però la Vella i Minyons han recuperat les tendències d’abans. Minyons ha tornat a ser la colla que era i la Vella ha recuperat l’hegemonia que sempre havia tingut.

Jo crec que el lideratge comença a canviar cap a Valls i Terrassa, però també hi ha una tendència al canvi en molts altres aspectes respecte aquest.

Foto:

M. Neus Baena.