Esperidió 120

ÍNDEX

Editorial 3

El repàs 4

diades

Com qui no vol la cosa 6

Sant Magí: No m’hi acostumaré 7

El doblet més esperat de l’agost 9

La Canalla 15

L’entrevista a Bea de la Osa M 16

Escanneja aquest codi i consulta la revista Esperidió en versió digital (també números antics).

articles

La preparació física a la Jove 19 Recull d’activitats 19

Evolució de la taula de puntuació 20

Les nostres fotos 22

PER EMMARCAR

Mai havia marxat. Jordina Estopà.

Equip de redacció

Montse Blanch

Jordi Castro

Sergi Cornadó

Jordina Estopà

Ana Jambrina

David Martorell

Anna Rey

Maria del Mar Vileu

Fotos de portada i contraportada

Dani Seró

Fotografies

Maria Neus Baena

Núria Estrem

Claustre Agramunt

Xavi March

Alba Estrem

Col·laboradors

L’equip de canalla

Disseny i Maquetació

Cinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona Tel. 977 235 134 www. collajove.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

póster|5d9f sant MAGÍ

EDITORIAL Que surti la camisa de l’armari

Arriba aquest moment de la temporada on hem de demostrar més que mai tota la feina que hem estat fent des del mes de març, i el lloc per demostrar-ho és a plaça. Per això, més que mai, necessitem que tots els castellers i castelleres de la colla vinguin a plaça amb la camisa posada.

Quan en una diada gran com Sant Magí veus a companys castellers que feia temps que no veies, t’alegres primer perquè saps de la seva vida, però també t’alegres per la colla, perquè ja és un membre més a plaça!

No tothom pot tenir el compromís que voldríem. Però el que fa una gran colla és que quan ho necessitem, hi tornem a ser tots: els d’ara, els d’abans, els de sempre, els ocasionals, els nous... Tots som colla i tots som importants per fer-la gran.

Sense tu, casteller / castellera, les pinyes, els folres, les manilles, el tronc i la canalla no serien el mateix.

És el moment de treure la camisa de l’armari. Ens veiem a plaça!•

EL REPÀS

ciutat de castells|20.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de8, 4de8, 9de7, 5de7, 4de7a, 2pde5, 4pde4

Diada d’estrenes i d’il·lusió. Una diada dirigida als estrangers i als de casa, sobretot als castellers i castelleres que treballen cada dimecres, i que gràcies a aquesta diada s’han estrenat a les nostres estructures. Seguiu així!

l’arboç|24.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 3de9f, 4de8a, pde7f (c), 3pde4 Minyons de l’Arboç

3de7, 4de6, 4de6a (id), 4de6a, pde4

Colla Jove Castellers de Sitges

4de7a, 4de7, 3de7, 2pde4

Última diada abans d’afrontar l’assalt als castells de gamma extra. Descarreguem a primera ronda un molt bon 5de8, just abans d’encarar el castell de nou, que completem amb seny. A tercera ronda hem descarregat el 4de8 amb l’agulla. Per acabar la diada, amb la vista posada a la setmana següent hem provat el pde7f, que ha quedat en carregat després d’una batzegada inesperada a la sortida de la canalla.

festa major de vilanova|30.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 9de8, 4de9f, pd8fm, 5pde4 Castellers de Vilafranca

2de9fm, 3de10fm, 3de9fa, pd8fm Bordegassos de Vilanova

7de7, 4de8 (id), 4de8 (id), 4de8 (id), 2de7, 2pde5

Espectacular diada en tots els sentits. Fem la millor diada de la temporada completant els primers castells de la gamma extra de l’any. Hem començat la diada descarregant un 3de9f de postal, a segona ronda hem descarregat el primer gamma extra de la temporada, el 9de8, on s’ha demostrat la feina feta prèviament als assajos, ja que no ha patit en cap moment. A tercera ronda hem descarregat el 4de9f. A ronda de pilars no hem dubtat en atacar l’espadat de 8. Ha estat impecable fins a la carregada; després la concentració

festa major de vilallonga|31.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona pde4 cam, 3de9f, 4de9f, 5de8, pd7f, vde5 Colla Vella dels Xiquets de Valls pde4 cam, 4de8a, 3de9f, 5de8, pde6

Després d’un cap de setmana intens, no afluixem el ritme i portem a Vilallonga la tripleta màgica. A primera ronda descarreguem un 3de9f marca de la casa, a segona ronda completem el 4de9f i acabem amb un 5de8 de manual. A més a més, li hem sumat el pd7f que ha demostrat tenir la confiança suficient per a descarregar-lo.

ciutat de castells|03.09

Colla Jove Xiquets de Tarragona

4de8, 2de7, 3de7a, 4pde4

Seguim rodant estructures descarregant un 4de8 pesat, tornem a treure a plaça el 2de7 i a tercera ronda completem el 3de7a de cara a pujar-lo un pis més. Acabem la diada amb 4pde4.

i l’orgull han estat claus per completar el segon pilar de 8 de la nostra història. Una diada per recordar i que ens dóna embranzida per seguir fent grans passes.

fm de llorenç del penedès|07.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 4de9f, 3de8a, pde6

Nens del Vendrell

2de8f, 3de9f (id), 3de9f, 4de8, pde7f, 3pde4

Colla Joves dels Xiquets de Valls

2de8f, 3de9f (c), 4de8, pde5

Diada habitual al nostre calendari, una diada on donem la benvinguda a l’Agost sota la calor del Penedès. A primera ronda tornem a demostrar el bon nivell amb el 3de9f, seguidament a segona ronda tirem d’èpica descarregant un 4de9f que presenta un desajust en els pisos superiors. Per finalitzar la diada, completem el primer 3de8 amb l’agulla de la temporada. Per acomiadar-nos, descarreguem un bonic pilar de 6.

TEXT: ana rey· FOTOS: instagram @collajovetarragona

Foto: @jtorrenyo

Foto: @danisero Vilallonga

Foto: @elenagavalda

Foto: @elizir_

festa major de la canonja|14.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5de8, 3de9f, 4de8, pde7f, 4pde4

Xiquets del Serrallo

3de7, 3de7a, 5de6a, pde5, pde4

Decidits i convençuts portem el primer 3d9 amb folre de la temporada. Malgrat quedar-se en carregat, sortim amb el cap ben alt de plaça i completem la diada amb un 5de8 de postal i un 4 de 8. Sensacions contrariades que ens faran aixecar-nos amb més força que mai.

pilar de l’aigua de sant magí|18.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

Xiquets de Tarragona

Xiquets del Serrallo

pde5

Com cada any, les quatre colles de la ciutat fem un pilar per rebre l’aigua de Sant Magí que ve des de Brufaganya.

festa major del catllar |27.08

Colla Jove de Tarragona

9de8, id5de9f, 5de9f, 4de9f, pde7f, vde5

Colla Vella dels Xiquets de Valls

4de9fa, 5de9f, 3de9f, Pde8fm

Castellers de Vilafranca

3de9fa, 2de9fm, 4de9f, pde8fm

Si hi ha una plaça on es viuen intensament els castells aquesta és la del Catllar, per això hem completat una gran diada. Hem obert plaça amb un dels nostres clàssics, el 9de8.

En segona ronda, ni un intent desmuntat previ ens ha frenat per descarregar un altre clàssic lila, el 5de9f. El tercer castell ha estat un còmode 4de9 amb folre i hem finalitzat la diada amb un brillant pilar de 7 amb folre.

Primera diada d’un cap de setmana intens on ens ha tocat i ens tocarà suar la camisa.

sant magí|19.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

9de8, 5de9f, 3de9f, pde8fm (c), vde5 Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

2de7, 3de8, 4de8, pde6, 3pd5 Xiquets de Tarragona

3de9f, id2de9fm, id2de9fm, 5de8 (c), pde5 Xiquets del Serrallo

3de7a, 5de7a, 5de7, pde5

Aconseguim escriure una nova pàgina per la història. De sortida, hem apostat pel 9de8 abans d’atacar un dels grans objectius: el 5de9 amb folre. La supercatedral lila s’ha carregat amb velocitat per part de la canalla i s’ha descarregat amb un treball controlat del folre. Primer 5de9f de l’any i quinzè descarregat de la nostra història. Hem acabat les rondes de castells amb el 3de9f. La cirereta de la diada ha arribat amb el pilar de 8 amb folre i manilles, que tot i caure després de l’aleta, ha estat un pilar que feia 138 anys que no es veia a les Cols. Hem sentit junts!!!

l’arboç

|28.08

Colla Jove de Tarragona

pde4cam, 9de8, 5de9f, 4de9f, pde7f Colla Vella dels Xiquets de Valls

Pde4cam, 3de9f, 4de9fa, 4de9f, Pde5, Pde5 Castellers de Vilafranca pde4cam, 2de9fm, 3de10fm(id), 3de10fm, 4de9f, Pde8fm Minyons de l’Arboç

Pde4cam, 3de7, 5de7(id), 5de7, 4de7, Pde5(c)

Amb l’objectiu d’obrir la diada com una colla gran, ho hem fet possible. Hem començat la diada amb el 5de9f descarregat amb el qual hem tornat a agafar la mida, el segon en 24h i el tercer en deu dies. A més, hem fet història descarregant el primer 5de9f que veu la plaça de l’Arboç. A segona ronda, hem descarregat el 9de8 i hem acabat la tercera ronda amb un 4de9f que hem descarregat amb experiència i convicció. Per últim i per arrodonir el cap de setmana, hem tornat a assolir el pde7f. Doblet espectacular i amb fam de més.

Foto: @ladykirschen

Foto: @collajovetarragona

Cartell d’Edu Polo per la campanya #sentimjunts

Foto: @davidtarragona Guanyadora de la Foto del Dia de Tarragona Turisme.

Fotos Dani Seró

Foto: @danisero

Diades

COM QUI NO VOL LA COSA

TEXT: CARLES RIBAS · FOTO: M.NEUS BAENa

En un obrir i tancar d’ulls, ja som al cap de setmana W: Vilanova i Vilallonga, doblet ja tradicional al nostre calendari. Tinc la sensació que la temporada passa volant quan ets un soldat ras, això i possiblement trobar a faltar alguna sortida barcelonina com Sant Cugat o Cornellà, aquelles que anàvem lluny amb castells de nou. Però el fet és que el temps passa, i ja estem entrant a la plaça de la Vila de Vilanova amb la típica i tradicional pregunta de: hi ha pilar caminant? Per si de cas, faixa posada i entrada com “antes”.

Comencem amb un 3d9f ferm, sòlid, molt diferent a aquells tresos tremolosos i de desgast que havíem fet; un tres que, tot i ser aviat, augura bones maneres i promet bon futur. A la segona ronda, el 9, un castell criticat per molts, però fet per pocs… un castell de volum, de colla, de ser molts i bons en molts llocs. Un castell on l’assaig és primordial per buscar aquella sincronització de la canalla, la gràcia del castell. Tres aletes ben llargues i ben fetes carreguen l’estructura mastodòntica, la descarregada és bona i controlada, tranquil·la i plàcida. Un any més, el 9d8 al sac. Demostració de rejoveniment constant i orgull de colla.

Amb el 4d9f tanquem la diada, un altre quatre que sumem fet amb destresa i treball. Potser la noticia més destacada és que la Maria Ximenis em dóna l’oportunitat de tornar al folre, a veure si ho faig bé... gràcies Mariaxi!

Amb una diada de bon control mental i físic, ronda a ronda i castell a castell, ens plantem als pilars amb l’estat perfecte per encara el pilar gros. Tots els que algun cop o altre hem estat dins d’un equip tècnic, sempre hem comentat que si tinguéssim un bon pilar, la plaça de Vilanova seria molt bona per dur-lo a terme... doncs el nostre moment ha arribat. Tanquem la pinya justa, per no dir insuficient (toc d’atenció a tot casteller amb camisa lila a casa!), un bon cop de mà de vilafranquins i vilanovins ens l’arrodoneixen en quantitat i qualitat i el pilar tira amunt, i pilar de vuit amb folre i manilles descarregat... i som a finals de juliol.

L’altra V, Vilallonga, és una sortida teòricament més tranquil·la, però no de menor mèrit. Sortim de 3d9f, calcat al dia anterior: els canvis funcionen, i funcionen bé, la serenor en l’execució no és casualitat: és bo. El 4d9f de la segona ronda ja ens costa més, no agafa l’estabilitat que volem i brandem excessivament. Tot i això, treballat i descarregat. A la tercera, el 5d8, fet tal com s’ha de fer si en poc l’hem de pujar un pis més i recomençar la ratxa. I tanquem amb el pilar de 7 amb folre, possiblement el castell més complicat del cap de setmana, ho sabem. Tanquem pinya i folre sabent que no serà fàcil, tronc atent, i descarregat...

I com qui no vol la cosa... millor diada feta mai abans de Sant Magí a Vilanova, i millor actuació feta a Vilallonga, i ara SEGUIM.•

SANT MAGÍ: NO M’HI ACOSTUMARÉ

Aprincipis de juny em van dir que aquest any Sant Magí seria diferent, però jo no sé com es fa això de mirar i no tocar. Així que, dos mesos després, tan sols havia anat a un parell d’assajos i a tres sortides: ja t’hi acostumaràs, em deien, i... potser sí, però em sembla que no m’hi vull acostumar.

La Festa Major s’acostava, vaig tornar a passar pel local, vaig anar a La Canonja i al Cós del Bou; m’anava reubicant. La diada de la Festa Major petita pintava bé, les estructures les teníem a punt, l’assaig a la plaça de Les Cols va ser impressionant... A les apostes tothom coincidia: 9 de 8, 5 de 9, 3 de 9 (ja arribarà el moment de posar-hi l’agulla) i pilar de 8. Massa eufòria? No, segur que no. El problema: no sé com aguantar-ho sense posar-m’hi (no, no m’hi acostumaré). I arriba el dia d’un Sant Magí diferent des de bon matí. Després de 25 anys d’esmorzar a casa avui vaig a esmorzar de forquilla amb una colla de bons amics. Després anem cap al local: força gent, tots cap a dins a escoltar a l’Aleix. Ens diu que els deures els tenim fets (frase tòpica), que li posem la feina fàcil (aquesta és nova), que sortirem de 9 (com intuíem el 99% dels castellers), i ens remarca que no ens despisti res i que no es despisti ningú (per si algú no ho tenia prou clar), però no diu que ens veu a tots concentrats i segurs del que anem a fer (això ho dirà per TAC 12 en acabar l’actuació).

Anem quarts, així que paciència. Al final d’una ronda tranquil·la quadrem el 9: una gentada damunt de la pinya (qui ho diu que no s’ha de ser gamma extra per a poder fer aquest castell?). Sonen gralles i el castell puja molt segur, sense patir gens. És un bon dia per veure’l de lluny (tot i que no m’hi acostumaré). El descarreguem sense problemes, no hi ha crits, no hi ha celebració, el nostre objectiu principal no és aquest, no es despista ningú. Ens retirem del centre de la plaça i sento algú que diu que amb 1 enxaneta és un gran castell, però que amb 3 no té mèrit (de quina colla deu ser simpatitzant aquest?, em sembla que ell tampoc s’hi acostumarà).

La segona ronda comença amb un intent desmuntat de 2 de 9 dels Xiquets de Tarragona (per a assegurar que no ens despista res, sabem que juguem el nostre propi partit, però el cert és que a l’hora de recuperar el 5 com menys pressió aliena millor). Finalment arriba el nostre torn. Sembla que les mides són bones: la banda del 3 es veu mot bé, i a la banda del 2 el Martí i el Micki també el donen per bo. El castell puja ràpid, serè i consistent, i es carrega sense fer-me patir (segueix sent un bon dia per a mirar els nostres castells des de fora, tot i que no m’hi acostumaré). L’Aina baixa ràpid i ho celebra des de dalt del folre. Sembla que no té pressa per baixar; n’està segura com jo que el descarreguem tot i que una rengla comenci a tremolar. 5 al sac, l’hem recuperat, però jo tinc una sensació estranya: hi he participat?, en formo part?, no m’hi acostumaré?; m’obligo a no pensar-hi i m’afegeixo a l’abraçada col·lectiva. Una llagrimeta? Ep, això no, que tinc una reputació a mantenir. Torno cap al Gallo Moron, i la cara de pomes agres del personatge que abans trobava lleig el nostre

TEXT: NICO CAÑELLAS · FOTO: M.NEUS BAENa

Diades

9 em confirma les seves preferències, però ara no diu res: tan sols fa molt mala cara. Anem bé (que s’hi vagi acostumant).

Esperem el nostre torn a la tercera ronda. Ara sí que ja no ens preocupa gens el que facin les altres colles, no ens despista res, sols nosaltres mateixos ens podem fer la traveta, i sembla que la pressa per encarar el pilar ens fa haver de treballar massa per a descarregar el 3; ara sí que he patit i he hagut d’esforçar-me per no posar-m’hi (no m’hi acostumaré).

El castell ratllat a la ronda de repetició ens deixa reposar, i la renúncia a la ronda de millora no ens allarga en excés l’espera; al final anar quarts ens ha anat molt bé per al ritme de la diada. L’Estelada es replega per a deixar lliure la referència, tanquem folre i manilles, el Micki i el Jordi donen el vistiplau: anem a seguir fent historia (això de fer-lo girat cap a casa Prats és estrany; cap on mirava el pilar fa 138 anys?). El pilar puja bé, però no tant com a Vilanova, el pendent de la plaça de Les Cols vol imposar la seva llei i complica massa la feina del folre. El carreguem amb solvència però a la sortida de la Cristina hi ha dues fuetades i el pilar es trenca. Els crits de “Jove, Jove, Jove” tornen a omplir la plaça i se’m posa la pell de gallina, com deia el nostre cartell de Sant Magí. Ben mirat, a l’esmorzar i a les celebracions potser sí que m’hi acostumaré.

Per cert, a aquell personatge al que no li agradaven els nostres gama extra no se’l veu per enlloc; li deu fer por haver-s’hi d’acostumar.

EL DOBLET MÉS ESPERAT DE L’AGOST

TEXT: JÚLIA MARTÍ I MARIA XIMENIS · FOTO: M.NEUS BAENa

Aquelles papallones que sentíem quan pujàvem el carrer Major direcció les Cols feia tot just una setmana, tornaven a estar ben presents. El marc, però, era ben diferent. La petita plaça del Catllar es feia gran per unes hores, quan els castellers i les castelleres de les tres grans colles la ocupaven per allò que millor sabien fer. A diferència dels últims anys, no entrem amb pilar caminant; tot i així, totes les camises liles estaven a lloc i concentrades.

A pocs minuts de començar la diada sabem que la mà innocent de l’Aleix Bordas ens fa sortir primers! Així doncs amb la puntualitat que ja ens caracteritza sonen gralles i pugen quarts del nostre 9d8. La primera ronda segueix amb un treballat 3d9fa dels verds. Llibreta en mà i atenció en els detalls d’aquest grandiós castell! Seguim amb una esplèndida Vella que descarrega una de les seves millors cartes -i quina carta- 4d9fp! Castell d’execució ràpida i un pilar molt ben defensat per tots els seus integrants.

Mai no ha deixat de ser nostre

A segona ronda tenim clar que va el 5d9f, així que tots intentem arribar a lloc, que no és una feina fàcil… Pugem, el Pere està còmode i miro còmplice a la Júlia! Sonen gralles. Estem bé, molt bé, però de sobte sentim que el castell baixa, encara no havíem ni començat a treballar! Els rumors corren però tots ho teníem clar. Hi tornarem! Desprès del 80è 2d9fm dels de Vilafranca, tornem a tancar pinya del 5d9f! Estem igual de còmodes, és nostre! Tot i que una mica més treballat que Sant Magí, segon 5d9f a la butxaca! Somric a la Júlia i en Pere ens fa un petó a cadascuna! Gran Pere! Toco el cap al papa que m’aguanta a sota i cap avall, quina gran pinya! El celebrem! El gaudim! És nostre! Mai no ha deixat de ser nostre! Comentant la jugada, la plaça en va plena, la canalla de la Jove és massa! Tanca ronda la Vella amb un 5d9f al més pur estil vallenc, d’aquells que creen afició! Un castell patit a terços i quarts que ens demostra la gran dificultat d’aquest castell.

I ja ens torna a tocar! Tot i els rumors de plaça, tanquem amb un còmode 4d9f. A nivell de folre potser el millor de tota la temporada! Verds i Vella tanquen ronda amb un 4d9f i un 3d9f respectivament, amb la intenció clara de pujar-lo un pis més: Sant Fèlix està a tocar!

Ronda de pilars. Tot i que molta gent esperava el nostre espadat de 8, acabem la diada amb un gran pd7f de mèrit. Després de carregarlo per Sant Magí, el pròxim cop que tirem el p8fm l’anem a descarregar! Verds i Vella també executen un bon pd8fm.

Tot i la gran diada, cap fred! Demà anem a l’Arboç i sortim de 5!

Diades

L’Arboç. Les 13h del migdia, però (aparentment) sense fer tanta calor com els últims anys. L’equip de pinyes ja estem al mig de la plaça (o carrer?) fent rodonetes mentre van entrant els diferents pilars caminant. El nostre, per variar, amb una rapidesa i impecabilitat insultant arriba al nostre lloc de la plaça.

Després d’un 3d9f insultant de la Vella, un lent 3d7 dels amfitrions i un 2d9fm dels verds (que fan que sembli fàcil i tot fer aquest castell…), ens toca a naltros. El Biel va tancant la pinya, poc a poc perquè no es desmanegui de bon començament i, de sobte, els segons ja són a dalt. Ep! Això ja va de debò! Amb tots els peus bruts de la resta de pólvora que han deixat els diables al terra de la plaça, el folre va pujant. Amb el nucli ja lligat, miro a la Maria i al Pere. En menys de 24h ens tornem a trobar al mateix lloc, igual de còmodes i segurs del que estem a punt de fer. La canalla ja torna a ser a dalt de tot, les gralles ens anuncien que l’hem tornat a carregar i, de sobte ja torna a ser nostre! La Maria i jo tornem a omplir de petons al Pere i, amb les cames tremolant de l’emoció vaig baixant de la pinya per celebrar-ho amb la resta de camises liles.

El primer 5d9f que veu l’Arboç és de color lila! I com ja havíem demostrat al Catllar, aquest castell continua sent nostre (i és que mai havia deixat de ser-ho). I avui ho hem demostrat, sent ambiciosos i sortint a primera ronda amb la súpercatedral, la dissetena que la Jove descarrega (i és que, fins aleshores, mai cap colla no n’havia descarregat tantes!).

Segona ronda. La Vella ens torna a mostrar la confiança que tenen amb el 4d9fa i el descarreguen sense gaires maldecaps. La canalla dels amfitrions es fa enrere abans de poder coronar el 5d7, i sense problemes el baixen i Vilafranca comença a preparar el castell més alt que veuria l’Arboç avui. La pinya estava tancada, el folre i les manilles comencen a pujar ordenadament. Alguna cosa no està bé, els membres del tronc no semblen massa segurs, però continuen pujant. Un cop sonen gralles, però, decideixen desmuntar-lo.

Amb això arriba el nostre torn, ens toca tornar a encarar el 9d8. Encara que ho sembli, no és un castell fàcil i hem de tenir tots els sentits desperts i apretar més que mai. Però tal com vam demostrar ahir, l’hem descarregat amb una solvència insultant.

A partir d’aquí, els amfitrions van descarregar el castell que abans només havia quedat en intent, el 5d7 i, seguidament, els verds van fer el mateix, però amb el 3d10fm, fent així de l’Arboç la setena plaça de 10 de Catalunya. La Vella i els verds van tancar amb un 4d9f les seves respectives terceres rondes (pensant en pujar-lo un pis més la setmana que ve?). Per la seva banda, els amfitrions també van acabar la diada amb un 4d7, una mica treballat al pis de terços, però descarregat satisfactòriament. Per tancar la tercera ronda, naltros ens vam decidir pel 4d9f. Teníem ja la pinya preparada i la colla predisposada, malgrat el bat de sol que queia vora les 16 h de la tarda… Pinya tancada, segons a sobre la pinya. Ens toca pujar, crosses preparades, crosses dins! Sense moure els segons del seu lloc, creuem les mirades per donar-nos seguretat. La Maria continuava anant amb el nostre segon, el Pere, però jo aquest cop els mirava des del davant. Ho sabíem fer, però era l’últim castell i havíem d’estar més atents que mai perquè no ens jugués una mala passada. Després de dos peus desmuntats, és l’hora de tirar amunt sí o sí. Les gralles sonen i la canalla va enfilant l’estructura. El castell està carregat, però alço la mirada i veig el Pep. La seva cara em diu que la cosa no va massa bé, però el defensem com sabem i aconseguim descarregar-lo.

Després que un speaker anònim felicités les diferents colles pels seus reptes aconseguits, oblidant-se una de les colles… toca la ronda de pilars. Verds amb el seu pd8fm marca de la casa, naltros amb el segon pd7f del cap de setmana, la Vella renuncia al seu pilar de mèrit, i tanca l’actuació amb dos pd5, i els amfitrions han deixat en carregat el seu pd5.

Cap de setmana on hem #sentitjunts i hem #suatlacamisa, però Jove, això no ha fet més que començar!•

LA CANALLA

Sant Magí va ser un dia màgic!

Els monitors ens van convocar a les 10.45 al local, cosa que a nosaltres ens va sorprendre perquè la resta de la colla estava convocada a les 11. Sort que som tan puntuals, que a les 11 érem a lloc. Un cop arribats vam resoldre el misteri: resulta que ens havien preparat un vídeo per mostrar-nos que som l’enveja i el punt de mira de molta gent.

L’Aleix va pujar al balcó per a motivar al grup. Tots estàvem nerviosos però les ganes ens podien: ens esperava una diada espectacular. Com passa últimament, tornàvem a ser quarts, i després dels tres castells de les altres colles, uns millors que altres, vam sortir amb un 9/8 on es va estrenar molta gent, com la Ruth i el pom de les “gordas”. En aquest, les “noves” eren la Natalia i l’Abril, que portaven la Judith i la Laura (el pom de les novates). Felicitats a tots! Va ser el segon de la temporada i va anar molt i molt bé.

A segona ronda vam descarregar el primer 5/9 f de la temporada. Aquí també hem de felicitar molts nens de la canalla, perquè tots els que van pujar (Lluís, Carla, Evan, Maria, Lula, Avril, Cris i Aina) es van estrenar. Finalment vam acabar la diada amb un treballat 3/9 f, gràcies a algun que altre monitor...

A la ronda de pilars vam aconseguir carregar un pilar de 8, 138 anys després que la Plaça de les Cols el veiés per últim cop.

Quan vam acabar l’actuació vam anar en cercavila ballant fins al local, com cada any, on el cap de colla ens va felicitar i va dir que això anava a més, que no ens aturàvem. Després cadascú va marxar a dinar i a les 7 va començar la professó, on vam fer pilars i novament es van estrenar uns quants nens de la canalla. Ot, Biel, Aisha i Vladislav: seguiu aixi!

Ei, però el millor de la cercavila van ser les tonteries que vam fer, com la “cucaracha”, la “vaca lechera”... Però aquí no acaba el nostre cap de setmana. Tot just acaba de començar!

El dissabte vam dormir tot el dia per recuperar forces i el diumenge estàvem tots preparats per passar la famosa nit al local.

Just arribar vam fer un improvisat partit de futbol tot mirant els grans castells (per variar) que es van veure a la plaça de les Cols. Després de sopar vam preparar alguns balls, uns més treballats que altres, però que preparem amb molta il·lusió. En acabar vam veure una pel·lícula triada, o això van dir, entre tots els nens i nenes. Mentrestant, els monitors ens

feien crispetes i nosaltres ens les menjàvem. Un cop acabada aquesta primera pel·lícula, alguns dels petits ja estaven dormint i no van poder gaudir de la segona pel·lícula de la nit. Mentre tot això passava, els monitors anaven confiscant els retoladors que portàvem amagats a les butxaques. Alguns de la canalla es van quedar fins molt tard jugant a tota mena de jocs i els monitors intentaven dormir, sense èxit.

L’endemà només sortir el sol ja ens vam despertar tots, vam molestar els monitors, vam esmorzar i ens vam preparar per una caminada fins a la platja, que es va fer molt llarga a causa de la calor i les ganes de banyar-se... Un cop a lloc i amb la crema solar al cos, tots a l’aigua! Com era d’esperar, vam donar inici als tradicionals castells de la platja, que no tots tenen el valor de fer... En vam fer de tota mena, la majoria sense èxit i ensenyant algun cul, però ens divertíem igual. Quan es va fer l’hora vam recollir les coses, ens vam fer la típica foto i vam tornar cap al local, on ens esperaven els pares.

I així finalitzàvem un cap de setmana ple d’èxits! Gràcies colla per fer-ho possible, us animem a seguir venint als assajos de canalla perquè això que vam fer per Sant Magí no quedi com una anècdota! Jiji•

TEXT: Els nens grans de la canalla FOTOS: CLAustre AGRAMUNT I M. NEUS BAENA

L’ENTREVISTA

Quedem a la Fusteria per fer l’entrevista. Quan arriba es demana un xampú. Em diu que no sap què li puc preguntar, que creu que no té gaire a aportar. Li dic que ja ho veurem. La Bea treballa en un laboratori

Com vas entrar a la Colla?

Entro a la Colla el juny del 1993. Abans ja s’havien apuntat mons germans – el Lio, Thierry i la Lis – i va donar la casualitat que marxaven d’excursió amb la canalla i jo els vaig acompanyar a l’autobús. Allí el Joan Prats, que aleshores era el Cap de Canalla, em va preguntar si a mi no m’agradaria apuntar-me amb els meus germans. Clar, jo en aquell moment tenia 15 anys, estava en un moment del pavo increïble i primer li vaig dir que no. Però després anava veient com els meus germans arribaven a casa i explicaven lo bé que s’ho passaven, els amics que havien fet... i al final em vaig acabar decidint. I d’això ja fa 23 anys! (riu).

Quins records tens d’aquella època?

Tinc molt bons records de quan vaig entrar a la

amb altres membres de la Colla – Martí, Natàlia, Gasol, Bea Capitán, Isa Gómez -. És mare de dos nens: l’Aleix (3) i l’Aina (1), fet que fa que dediqui a ells tot el seu temps lliure. Exceptuant els dimecres, que la podem veure a l’Escola de Castells, i algun dia d’assaig.

Colla. Vaig tenir la sort d’aprendre a pujar relativament ràpid. També em van donar la camisa molt d’hora. De fet al mes i escaig d’entrar ja feia el meu primer castell a Bonastre (5d6 net, 4d7a) i a partir d’aquí vaig anar fent.

A més vas entrar en un any clau per la història de la Colla.

Sí! Aquell sant Magí aconseguíem –per fi–descarregar el 2d8f, 3d8 i 4d8 en una mateixa actuació, i per Santa Tecla –en solitari un 26 de setembre–, carregàvem el 4d9f i descarregàvem el nostre primer 5d8.

I l’any següent intentàvem el 5d9f.

Jo hi pujava! Anava de sisena a la sortida de l’enxaneta de la banda del dos, on ara va la Natàlia Vidal. I vam quedar segons en aquell Con-

curs! Clar... tinc molts bons records del meus inicis a la Colla. Tot va anar molt i molt ràpid. Aquell cinc de nou era el meu primer castell de 9! Jo aquell 94 vaig entrar a fer el 5d8 a la banda del dos i a vegades feia algun 4d8; d’aquí vaig passar al 5d9f. Completo el meu primer castell de 9 el 1995, a la diada de Sant Magí, on hi fem la Tripleta Màgica.

I coneixes el Martí.

Ens vam conèixer aquí a la Colla (riu) i té mèrit perquè conèixer una persona suada, amb la camisa estripada, faixa... no és lo més sexy que puguis ensenyar (riu), però passa. Me’n recordo del primer dia que vam parlar. Era el Sant Magí del 94 i jo estava amb la canalla... i com ells eren els monitors... lo típic que per veure els castells ens enfilaven... i a mi em va

TEXT: Jordina Estopà

A... Bea de la Osa Masdeu

enfilar el Martí. Ens vam posar a jugar amb la canalla el corro de la patata i vaig dir: sembla mentida que d’aquí dos mesos en faci 17 i estigui jugant a això. Aleshores vam parar i el Martí, que estava sota meu, em diu: tu tens 16 anys? Li dic que sí i em pregunta quan els faig, i quan li dic que el 9 de novembre em fa: “doncs baixa que jo sóc més petit que tu” (riu). I res, com per edat i afinitat anàvem junts ens vam anar fent més... fins que per Santa Tecla va sorgir. I fins avui!

Com entres a l’Equip de Canalla? Entro l’any del Maurici com a Cap de Colla, el 2000. Primer vaig començar com a monitora de lúdica. En aquell moment el Cap de Canalla era el Xavi Tarafa i li vaig comentar d’entrar a l’equip perquè era una cosa que sempre m’havia agradat... i em va dir que sí. Vaig seguir a lúdica el primer any d’Albert Grau com a Cap de Colla. En aquell moment el Jordi Sentís era el Cap de Canalla però, si no recordo malament, en aquella època el Jordi estava estudiant pel MIR i tenia dificultats per assistir a l’assaig. Aleshores vaig passar a fer una mica de pont i quan ell no podia venir em van mig encarregar de portar una mica els assajos i l’any següent ja em van agafar per la banda tècnica. Vaig fer un descans durant els dos anys d’Ocaña i vaig tornar, ara ja com a Cap de Canalla, el 2007 amb Ramon Borràs.

Fins quan vas seguir pujant a castells?

Tampoc vaig pujar gaires anys. El 95 pujava a tot, el 96 vaig seguir pujant a tot però vaig tenir l’accident per Santa Tecla. Vam caure d’un 4d9f i vaig tenir la mala sort de prendre mal. L’any següent jo volia seguir pujant, però per decisions tècniques ja no pujava a tot. Feia el 5 a la banda del 2 i el 4d8a, que descarregàvem per primer cop. El 98 per estudis no podia venir tant a l’assaig, i ja és l’any 2000 que torno a pujar. A principis d’aquella temporada vam caure d’un 4d8, però ma mare patia molt i vaig pensar que jo ja havia fet el que havia de fer i vaig parar. I a partir d’aquí vaig estar uns anys a l’Equip de Pinyes, uns anys a Canalla i he anat fent. Després de la mort de ma mare

vaig pensar que ja no la podria fer patir i vaig voler-ho tornar a intentar. En aquella època l’Aleix Bordas era el Cap de Canalla i un dia vaig venir a assaig i li vaig dir que m’ho havia estat pensant i que volia seguir assajant. Jo no li demanava res, només assajar. Això va ser el 2010 i el 2011 vaig tenir el súper regal de poder fer dos castells de 9. I fins aquí, perquè el 2012 ja va néixer el meu primer fill! (riu).

Recordo quan vas tornar a fer el 4d9f aquell 2011, va ser molt emocionant. Va ser molt bonic. A més, el meu primer 4d9f el vaig fer amb la Montse Prats d’enxaneta i pujava per la meva rengla. I el primer 4d9f després de més de 15 anys el vaig fer damunt de la Montse Prats i en la mateixa rengla per on havíem pujat el 95! En tinc un record molt especial d’aquell castell.

Des de fa uns quants anys has passat a ser una peça imprescindible de l’Escola de Castells. Com arribes a formarne part?

Pel Manel Burillo. Ell necessitava gent i, malgrat que és una feina poc lluïda, com que sempre m’ha agradat ensenyar i quan estava a Canalla m’ho havia passat molt bé ensenyant als nens, vaig pensar que seria una bona oportunitat de seguir lligada a la Colla però sense el compromís d’haver de venir cada dia a l’assaig. Jo m’ho passo molt bé i és la manera de conèixer molta gent nova.

Hem vist un gran canvi en els darrers anys en la manera de fer de l’Escola. Sí, abans quèiem molt (riu). Però el que és cert és que ara mateix hi tenim un bon nivell. No tothom podrà arribar a fer castells de 9, però hi ha gent que realment ho fa bé i aprofites això per poder fer unes proves de més qualitat.

Quin encaix té l’Escola dins de la Colla?

Jo crec que l’Escola pot fer una feina molt bona, però tenim el problema de ser una colla gran. Arribar al tronc d’una colla tant gran com som nosaltres és molt difícil; primer perquè ja tens molta gent de qualitat als troncs i arribar a fer-te un lloc entre aquests no és fàcil. Tampoc hi ha actuacions que et permetin baixar

nascut: 09.11.1977

entra a la colla: 1993

posició habitual: quint, sisena, pinya

FOTOS: CLAustre AGRAMUNT i cedida

“Jo no li demanava res, només assajar”

el nivell per estrenar aquesta gent d’Escola. Enguany, però, vam aprofitar molt bé la diada de Tarragona Ciutat de Castells on, gent que potser mai hagués pogut fer res, va tenir la seva oportunitat i això motiva molt.

Amb tot, hi ha gent d’Escola que ha aconseguit fer-se un lloc als troncs.

L’Aleix Bordas mateix és un exemple. També el Martí, el Cigró, Sergi Crespo, la Sabrina, Pau Tell, Merca, Pere Escoda, Carles Fernàndez... Hi tenim gent molt bona ara a Escola com la Sònia Vidal, el Martí Ferré... però és complicat fer el pas. És una responsabilitat mútua de la persona i de la tècnica. De fet, a l’assaig abans de turisme molta gent titular de tronc es va sorprendre del nivell que hi ha a l’Escola.

Ens veus molt diferents de quan vas començar a la Colla?

Abans lo màxim, màxim, màxim era la Tripleta Màgica... i ara és lo mínim! Per les sensacions es podria equiparar a aquells anys 93, 94... però no és el mateix. El que estem vivint ara és molt

fort, i fa molts anys que, entre cometes, dura. I veníem d’on veníem! Ara mateix hi ha poca gent que hagi viscut tota aquells travessia del desert per la que vam passar. Veníem d’un moment en que la Colla ho va petar, després vam estar un munt d’anys que fer un castell de 9 costava moltíssim, malgrat petits pics on ho vam aconseguir, com els 4d9f del 2004; i això d’ara és molt fort. Ara es treballa amb molta més serietat. Abans sí que ens ho preníem seriosament, però l’exigència que hi ha ara no hi era abans. I és una exigència per tots i a tots els nivells, des de l’enxaneta a l’últim cordó i això ens uneix molt més. Ara tothom és important i és un pas que ha costat molt de fer entendre, però crec que és el que ens ha ajudat a arribar on som i ens hi estiguem mantenint. Arribar és fàcil, ho vam veure el 94, però mantenir-ho és molt i molt difícil. Estem vivint un moment molt bonic, som ambiciosos, però sense deixar de tocar de peus a terra. La gent és conscient que el que fem és molt difícil i que s’ha de treballar molt dur per assolir el que ens proposem.•

Una plaça. La plaça de les Cols.

Un cap de colla.

L’Albert Grau.

Un castell. El 4d9f.

Una diada. Sant Magí.

Una cançó. ‘Beautiful day’ d’U2

Una pel·lícula. Moulin Rouge! de Baz Luhrmann

Un llibre.

‘El Senyor dels Anells’ de J.R.R. Tolkien

Un element del Seguici Popular. He portat el Drac... però sóc molt de l’Àliga.

Un record d’una celebració. Com em va rebre la canalla després del 4d9f descarregat de l’Esperidió del 2004. Hi penso i m’emociono.

“Molta gent es va sorprendre del nivell que hi ha a l’Escola”

LA

PREPARACIÓ FÍSICA A LA JOVE DE TARRAGONA

Com molts de vosaltres ja sabeu, la Colla Jove és una de les pioneres en l’aplicació d’exercici físic complementari en el panorama casteller. Aquesta activitat va començar en mans del Marc Bertran i de la Marta Vallhonrat l’any 2012.

Uns anys més tard em van proposar continuar amb aquest projecte que tants bons resultats havia portat fins al moment.

La Preparació Física a la Colla Jove consta d’una part comuna on tots els membres de la colla són benvinguts i una part de més personalitzada on es fa un seguiment més individualitzat dels castellers i castelleres per donar resposta a les necessitats específiques dintre del castell.

Les sessions comunes són cada dilluns a les 19:30h al local, exceptuant els mesos d’estiu on de forma alterna es realitzen les sessions a la platja de l’Arrabassada. Aquestes sessions compten de tres parts ben diferenciades:

• La primera d’elles està destinada a proporcionar als castellers una metodologia d’escalfament enfocada als assajos i diades castelleres.

• La segona part consta d’una bateria d’exercicis que tenen com a finalitat enfortir el tronc.

Per últim, la part principal de la sessió està composta de diferents circuits enfocats a treballar les Capacitats Físiques Bàsiques (força, velocitat, resistència, flexibilitat),

ja que les capacitats psicomotrius són treballades en els assajos de la colla.

Per tal de no divergir amb la filosofia d’assajos de la colla, es segueix una planificació clàssica amb dos grans “macrocicles” que coincideixen amb els pics màxims d’exigència castellera.

Aquest repartiment de volum i intensitat permet als esportistes percebre una progressió i millora de les capacitats físiques, entrenament rere entrenament.

Cal recordar que la preparació física no només té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats físiques sinó que té un impacte notori sobre la prevenció de lesions en els castells, fins a tal punt que l’any 1994 la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya juntament amb el Grup pel Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller van iniciar les jornades de prevenció de lesions en el món casteller.

En aquestes jornades s’exposen les noves metodologies de treball així com noves implementacions per tal de reduir les lesions durant la pràctica castellera.

Per últim agrair l’aposta que fa la Colla així com a tots els castellers/es que han format i formen part de les sessions. Amb el temps han anat sentint com a seu un grup que, a més de compartir la passió pels castells, també comparteixen la passió per l’esport.•

LA JOVE EN MOTO

una mica de carretera. Aquest any també hem anat a Andorra i a Sant Magí. El grup té samarretes noves i, com a temes pendents, la cursa de karts o el sopar dels integrants. Anem afegint nous membres, continuem creixent i ja ho sabeu: tots sou benvinguts!

RUNNER JOVE

TEXT: carles alberich ‘koke’

A la Colla, a banda de fer castells, també ens reunim per fer moltes altres activitats. Una d’elles està relacionada amb el running. Si l’agenda ens ho permet, un grup de gent intentem sortir a córrer un cop per setmana, per mantenirnos així en forma, passar-ho bé i poder preparar-nos per a les diferents curses solidàries que es van organitzant al llarg de l’any.

Ja són molt les curses on la samarreta lila s’ha deixat veure. Curses com la de l’Arrabassada, la de Constantí o la de Port Aventura ens han servit a molts membres de la colla per a recollir els fruits de tants dies d’entrenament.

La cursa més important, o com a mínim la que compta amb més participació, és la Cursa Nocturna del Seguici, on la Colla va tornar a ser l’entitat que va aportar més participants.

Dins del grup de gent que sortim a córrer no ens importa el nivell de cadascú: només busquem reunirnos i passar una bona estona tot corrent, esperant que cada cop s’animi més gent a acompanyarnos.

(dissabte 13 d’agost)

TEXT: jm rodríguez ‘JUANMA’

La jornada va començar aviat, cap a les 8 h, al local. Havíem quedat convocats per començar la sortida la Sabrina, el Sergi Solé, el Geri, el Merca, el Fer i un servidor. Un cop fets els últims ajustaments a les bicicletes, ens vam dirigir cap a la carretera de Santes Creus per recollir, a l’alçada de Pallaresos, la resta de l’expedició: el Lluís Sumoy, el Joan Olivé i l’Eusebi, que va compartir un tros del recorregut amb nosaltres. Amb l’equip al complet, vam continuar direcció El Pont d’Armentera, on poc abans d’arribar-hi vam patir el primer i únic incident de la sortida: una punxada a la bicicleta de la Sabrina que vam poder solucionar ràpidament amb l’ajuda d’una companya ciclista. Un cop resolt el contratemps vam encarar el tram més exigent del recorregut: Querol, Esblada, Seguer, Pontils, Viladeperdius, Valldeperes i, finalment, l’arribada a l’ermita de Sant Magí de Brufaganya, on vam descansar, prendre forces i omplir bidons pel camí a casa. Ja de tornada, el Lluís Sumoy encara va tenir forces per llançar-nos un atac en els últims quilòmetres abans d’arribar a la rotonda del Catllar. Allà ens vam acomiadar d’ell i del Joan Olivé i vam acabar l’últim tram cap a Tarragona amb les poques forces que ens quedaven. Els comptaquilòmetres dels que vam sortir i arribar a Tarragona van marcar poc més de 130 km, una xifra espectacular, especialment per uns debutants com la Sabrina i el Geri. Enhorabona!

Fa dos anys que el projecte de “La Jove en moto” es va posar en marxa i continuem assolint petits reptes. Sortim en grup a les diades que són interessants per poder fer un bon esmorzar i

Agrair un cop més la participació de tots per haver fet possible la recuperació d’aquesta activitat, en especial al Joan Olivé per acompanyar-nos durant tot el recorregut i fer-nos curt el camí.•

TEXT: aleix arnau

TEXT: sergi martín

EVOLUCIÓ DE LA TAULA DE PUNTUACIÓ 1932 -2016

_1902. Primer concurs de castells a Barcelona, organitzat per la Federació Gimnàstica Espanyola. Una competició amb la Colla Vella i Colla Nova on els participants havien de fer 4 estructures i un pilar en un temps màxim de 30 minuts. El jurat atorgaria els premis segons la vàlua de les construccions realitzades.

_1932. Se celebra a Tarragona el I Concurs de Castells. Les bases establertes generen una polèmica que les fa canviar un parell de vegades pocs dies després de sortir i els dies previs a l’actuació. Fins i tot durant el certamen van ser apunt de reformular-se de nou.

_1933. La Colla Vella renuncia a participar al concurs d’aquell any degut a les bases, que encara seguien generant molta polèmica. Pel que fa la puntuació, la Vella estava en desacord en la valoració del 2de7 respecte al 4de8. Els punts de la taula eren el valor en pessetes del premi a recollir.

_1962. A Vilafranca es fa un concurs en el marc de la Festa Major. Va ser una competició amb les colles de Valls, amb jurats i puntuacions. La premsa de l’època li va prestar poca atenció.

_1970. Al III Trofeu Anxaneta de Plata a Vilafranca, es puntuen per primera vegada el 3d9f, el 4de9f i el 3de8ps. Les 2 primeres edicions ja havien puntuat el 2de8f i el pde7f per damunt del 5de8, fet que havia generat polèmica i provocat la renúncia per part de la Colla Vella a participar-hi, per les discrepàncies en les valoracions de les estructures del pilar. El mateix any a Tarragona s’aconsegueix que la Colla Vella participi

TEXT:

SERGI CORNADÓ

al concurs amb una taula de punts amb una ordenació semblant a la de Vilafranca però amb puntuacions diferents.

_1980. Els castells gamma extra valorats són els històrics 3d8ps, pd8fm, 5d9f i 4d9sf. Al concurs següent ja s’incorporen les estructures del 2de8sf i el 2de9fm, on carregar el 2de9fm puntuava més que descarregar el 2de8sf.

_1992. Per raons estadístiques es decideix que el 3de9f carregat tingui menys puntuació que el 4de9f descarregat. Aquesta decisió genera polèmica, tot i que a la pràctica no va suposar cap

problema durant el concurs, ja que no es va veure cap 3d9f només carregat (1 descarregat, 2 intents).

_1997. S’inicia el Concur7 de Torredembarra per omplir l’espai de les colles no classificades per al de Tarragona. La taula de punts va des dels castells de 6 fins a la gamma de 8. Els criteris de la taula de puntuació s’unifiquen el 2013

amb una única taula amb intenció de crear un sol concurs en diferents caps de setmana.

_2004. El Patronat Municipal dels Castells realitza una proposta de puntuacions en què s’eliminen pròpiament els punts per a cada castell, i s’agrupen les construccions per nivells de dificultat, als quals s’assigna una lletra. Genera molta polèmica i fa que no prosperi, però sí

que serveix de base per la nova taula paral·lela (Desc.20) que generen un grup de periodistes per valorar actuacions fora del tram de concurs i que acaba evolucionant en una nova taula de puntuacions del concurs el 2006.

_2012. S’arriba al màxim de castells puntuats: un total de 41 estructures de les quals 19 són gamma extres.•

TAULA PUNTUACIÓ CONCURSOS 1932 - 2016

LES NOSTRES FOTOS

FOTOS: claustre agramunt i M.NEUS BAENa