Esperidió 133

Equip de redacció

Adrià Calvet

Clàudia Raya

Jan Magaroles

Jordina Estopà

Judit Romeo

Pere Domènech

Xavier Altès

Yasmina Armesto Corrector

Francesc Mínguez

Col·laboracions

Tomas Sampietro

Montse Trilla

Foto de portada

Jordi Granero

Foto contra port.

Xavi March

i Claustre Agramunt Maquetació

Kiko Méndez

Colla Jove Xiquets de Tarragona.

C.Cós del Bou, 23

43003 Tarragona

Apartat de correus 463

43080 Tarragona

Tel. 977 235 134 www.jovedetarragona.cat

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert

C. Cartagena, 12

43004 Tarragona

DL: T.765.85

Enguany ha estat el Ball de Pastorets. Ja fa 10 anys que l’Associació d’Amics de la Colla edita una col·lecció de contes per a infants i aquest any els ha tocat a ells el protagonisme del conte del seguici de Tarragona. 10 anys poden ser molts o pocs segons com es miri però segur que seran molts més perquè quan ens hi posem, ens hi posem amb una perseverança no a l’abast de tothom. Algú es podrà preguntar per què una colla castellera, l’objectiu de la qual no és altra que el de fer castells, esmerça tants esforços a l’edició de contes. La resposta és tan simple com senzilla, i no és altra que simplement perquè som així, perquè no ho podem evitar, perquè no entenem que puguem ser sense obrir-nos a la nostra gent i a la nostra ciutat i és per això que editem contes i revistes, fem revetlles, festes i paelles, muntem tobogans, festes pels més petits i tot allò que se’ns acudeix, sempre oberts a una Ciutat en la que ens involucrem com el que més.

No ens entenem sense un local amb una porta ben gran que no serveixi per tancar sinó que sigui un lloc de pas tant cap endins com cap enfora i creiem que la Ciutat també ho enténaixí perquè la nostra tossuderia al llarg dels anys es veurecompensada una vegada i una altra.

Si ens fixem,perexemple, en el passat dia 2 d’octubre, no calser massa observador per veure que poquesvanserlescolles que es varen poderpresentar al Concurs de Castells amb unaafició tan nombrosa i entregada a unacolla. Tot i saber que no anàvem a guanyarens ho van demostrar, omplint una bona part dela graderia que van tenyir amb el color lila de les sevessamarretes i que va estar tota l’estona al nostre costat lluny detribunerismes estèrils. Fins i tot en els moments més complicats, quan més ho necessitàvem, ens va donar l’empenta definitiva que ens calia. Seria difícil d’imaginar la nostra reacció i el nostre èxit sense el seu suport.

No ens agrada anar sols pel món, no ens agrada celebrar sols els nostres èxits, no ens agrada fer castells sols per nosaltres i no entenem una Colla sense l’escalf de la afició i la Ciutat. Cada cop estem més convençuts que sense ells, ens serà molt complicat arribar allà on volem. No ens agrada estar sols i un cop darrera l’altra ens arriben arguments que ens demostren que no hi estem.

Sabem que no ens fallaran, com mai ho han fet fins ara i és també la nostra obligació no defraudar-los. De moment, l’únic que podem fer és seguir treballant tot el possible per tal que se’n sentin orgullosos i senzillament dir GRÀCIES.

EL REPÀS

Xiquets de Tarragona: 5de8, pde4cam.

Xiquets del Serrallo: 3de7, pde4cam.

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau: 3de8, pde4cam.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de8, 2de8f, 4de8, 3 pde5, 4 pde4.

Xiquets de Tarragona: 5de8, 7de8 (id), 3de8, 4de8, pde5 (i), 3 pde4.

Xiquets del Serrallo: 3de6, 4de6, 3de6a, 4de6a, 2 pde4.

Colla Castellera de Sant Pere i Sant

Pau: 3de8, 2de7, 3de7a, pde5, 5 pde4.

La primera diada del mes ens serveix per rodar estructures que tenim consolidades. Tot i això, el 2de8f requereix d’una defensa més gran de la prevista en una jornada marcada per la calor.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4de9f, 3de9f, 5de8, 4 pde5, 5 pde4.

Castellers de Vilafranca: 3de9f, 4de9f, 2de9fm, pde8fm, 10 pde4.

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3de9f, 2de8, 4de9fa (i), 4de9f, pde7f.

Xiquets de Tarragona: 5de8, 3de9f, 2de8f (id), 2de8f, pde5 (c), 2 pde4.

Primera tripleta màgica de la temporada! Després de gairebé tres anys, recuperem el 5de8. El nostre castell torna a casa. No el fèiem des de la diada de Santa Teresa del 2019! L’acompanyem amb els dos castells bàsics de 9, els quals hem de treballar gairebé al límit, però els aconseguim completar.

Després d’una Santa Tecla passada per aigua, arribem a la Mercè amb més previsió de pluja. Les quatre colles acordem fer una sola ronda, la qual emprem per realitzar un 4de8 de tràmit. Tres anys després, tornem a afrontar el pilar caminant més esperat del món casteller. Tot i les estrenes, l’espadat arriba a l’Ajuntament amb un temps de 9 minuts i 12 segons! Cinc anys consecutius completant-lo!

La Mercè (24/09)

Colla

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4de8, pde4cam.

Castellers de Vilafranca: 3de10fm, 4de10fm (i), 5de9f, 4de9 (c), pde5, 10 pde4, pde4 (c).

Text: Pere domènech

Diada Nacional (11/09)

Foto: ÀngelDiaz

Santa Tecla - El Primer Diumenge (18/09)

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Marina Luaces

XXVIII Concurs de Castells de Tarragona (02/10)

Jove Xiquets de Tarragona: 9de8 (i), 3de9f (id), 3de9f, 4de9f, 2de9fm (c), pde5.

Foto: Jordi Granero

Colla Joves Xiquets de Valls: 4de9, 2de8 (i), 2de8 (c), 5de9f (c).

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 2de8 (c), 4de9 (i), 3de9f, 4de9f, 2 pde5.

Xiquets de Tarragona: 5de8, 3de9f (c), 4de9f, pde5, 2 pde4.

Moixiganguers d’Igualada: 5de8, 3de9f (c), 2de8f, 10 pde4.

Capgrossos de Mataró: 3de8, 5de8, 4de8, pde5, 6 pde4.

Castellers de Sants: 4de8, 3de8, 2de8f (id), 2de8f, 5 pde4.

Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3de8, pde7f (c), 4de8, 3de8a (i), 3 pde4.

Castellers de Barcelona: 3de8, 2de8f (c), 4de8, pde5, 2 pde4.

Xiquets de Reus: 3de8, 2de8f, 4de8 (id), 4de7a, pde5, 4 pde4.

Castellers de Sabadell: 4de8, 9de7, 5de7 (id), 5de7, 4 pde4.

Fires de Santa Teresa - El Vendrell (16/10)

L’Esperidió (22/10)

Aquesta edició del Concurs de Castells serà recordada com una de les remuntades més èpiques de la nostra història, i és que en finalitzar la segona ronda encara no havíem sumat cap punt! Tot i això, el bon saber fer de tota la Colla i la convicció en les nostres possibilitats ens han ajudat a superar els entrebancs fins a assolir una preuada quarta posició.

Pel record quedaran els ànims de la nostra afició abans de fer el 3de9f, la lluita per completar el 4de9f amb tots els canvis i la valentia i actitud de colla gran per afrontar el primer gamma extra de l’any a cinquena ronda. Chapeau!

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5de8, 3de9f, 4de8, 2 pde5, 4 pde4.

Colla Joves Xiquets de Valls: 5de8, 3de9f (id), 3de9f (id), 4de8, pde5.

Nens del Vendrell: 4de8, 3de8 (id), 3de8 (c), 5de7, pde5, 6 pde4.

Arribem a les Fires de Santa Teresa amb ganes de tornar-hi a completar castells de 9, tres anys després. Tot i que la intenció inicial era fer-hi la tripleta, el retard en l’inici i un sistema de rondes estrany acaben fent-nos optar per afrontar-hi només el 3de9f, el qual acompanyem del segon 5de8 de la temporada.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5de8, 4de8, 3de8, pde5, 15 pde4.

Bordegassos de Vilanova: 4de7, 4de7a (id), 3de7, 4de7a, pde5.

Nens del Vendrell: 5de7, 4de7, 3de7, pde5, 2 pde4.

Acabem la temporada amb una actuació plàcida. Tot i això, aprofitem la diada per continuar rodant el 5de8, un castell que enguany ha sortit massa tard a plaça i que a tota la Colla li fa il·lusió poder pujar dalt d’un folre la temporada vinent. Com sempre, acabem l’actuació amb molts pilars de 4, en els quals hi ha moltes estrenes. L’any que ve, més i millor!

Foto: Jordi Granero

Foto: Aitor Ubeda

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

SANTA TECLA

Text: TOMAS SAMPIETRO ROYO

ARA, FESTA MAJOR: PRIMER DIUMENGE DE FESTES

Doncs ja la tenim aquí, la nostra festa major. Enguany, doblement especial: commemoració del 700è aniversari i retrobada teclera després de dos anys. Dins d’un programa de festes molt ric i farcit, el Primer Diumenge, diada important dins el calendari casteller.

Ens trobem al local a les onze. Abans d’arrencar cap a plaça, deixem passar els veïns de més amunt, per allò dels protocols.

Avui és d’aquells dies que tots tenim molt clar els castells que toca fer. El més important és recuperar l’esglaó perdut, el nostre esglaó perdut. En una temporada de mig canvi generacional, la nostra estructura preferida és la que més ens està costant d’afinar. Però no cal posar-nos nerviosos. Fent un repàs històric, les primeres proves amb el cinc de nou, tot i no tenir èxit a plaça, eren filles de la primera generació de cincs de la Colla. En començar la segona etapa, el cinc de vuit també va costar de dominar, però després ens ha donat moltes alegries folrades. Podríem considerar que, enguany, ha tocat iniciar una altra renovació. Només és el començament, l’excanalla està arribant als pisos baixos. Tinguem una mica de paciència, alhora que aprofitem l’experiència.

Som a plaça. Allò que els castells es fan amb calor, no sé si és imprescindible o simple resignació, però avui el temps ens han donat un respir. Ja ens va bé per arribar a tercera ronda amb menys cansament.

Avui, l’execució del quatre i tres de nou folrats no ha estat la més bonica. També cal saber-los fer així, potser teníem el cap a la tercera ronda, en l’esglaó perdut. Descarreguem el cinc de vuit amb una mica de treball. És el que més celebrem: no sempre el castell més gran és el més desitjat.

Pel que fa a la resta de colles, hem vist uns Castellers de Vilafranca dins un terreny conegut, molt segurs amb els folres de tres i quatre, i déu-n’hi-do amb les manilles del dos i del pilar. Una Vella de Valls ambiciosa amb un bon dos de vuit, un intent de quatre amb folre i agulla al que encara li falta, i bé amb els folres de tres, quatre i pilar. I

Foto: Neus Baena

uns Xiquets que van recuperant terreny perdut amb tres de nou amb folre, cinc de vuit i dos de vuit amb folre.

A la tarda, obertura del local no prevista, però aconseguida gràcies a l’empenta dels més joves. I sort en tenim dels més joves! La Colla us necessita.

ARA ENS TOCA A TOTS, SANTA TECLA

«23 de setembre, nanos, avui és el dia gros… Avui la fem grossa, eh!». O ho havia de ser.

Arribat el dia de Santa Tecla, a primera hora, fem el pilar d’entrada d’ofici. És el moment més tranquil de les festes per gaudir del seguici amb els més petits i els avis de la família, tot esperant trobar-nos al migdia al local, on també van arribant els companys i companyes que participen en el seguici.

Al Cos del Bou, ja hem canviat carretilles, bèsties, picarols i instruments per la camisa lila. La previsió del temps diu que fins a mitja tarda aguantarà, però comença a escapar-se alguna gota. Complert el protocol amb els veïns ratllats, quan ja estem preparats per anar a plaça, comença a ploure obligant a reobrir el local per refugiar-nos. Cadascú té la seva previsió de diada al cap: si cal repetir la del primer diumenge de festes; si ara tenim maduret aquest castell, i així avancem feina de cara al Concurs… Com que no amaina, les xerrades amb companys van guanyant protagonisme i la gent va fent les seves teories castelleres.

Després de dos ajornaments horaris, es decideix suspendre la diada. Al llarg de la tarda també se suspenen la professó i altres actes.

«Qui l’ha feta grossa» ha estat la pluja.

I l’endemà per la Mercè ens pensàvem que ho petaríem

amb 3 rondes però tampoc. La pluja tornava a retallar la diada i després d’un 4/8 de tràmit, el nostre pilar caminant arribava pletòric a l’Ajuntament.

A vegades s’escolten opinions durant l’any que “lo del pilar caminant” és una cosa més, sense importància… però aquell dia no pots evitar els nervis i l’alegria de que arribem un any més davant l’Ajuntament.

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Marina Luaces

EL CONCURS

Text: AIDA JIMENEZ PERPINÑA

Fins al final

Tres quarts de nou de matí. El so de les nostres gralles ens guien fins a la Tàrraco Arena Plaça. Esmorzars, retrobaments, abraçades, trenes, nervis… Rituals indispensables abans d’un gran dia.

Aquella sensació indescriptible que ens apareix quan se sent: «Entra a plaça la Colla Jove Xiquets de Tarragona». Arribava el moment de tenir els nuclis confirmats, els primers cordons controlats, els canvis avisats… Ens havíem de preparar per al nostre primer 9de8 d’aquesta temporada, castell de confiança.

10:40 h del matí, primera ronda. «La Colla Jove intentarà el 9de8». Va ser un moment de desesperació, de plors i impotència. No obstant això, havíem de continuar endavant, analitzar que tothom estigues bé, mostrar una actitud de força i no tirar la tovallola.

12:30 h del migdia, segona ronda. «La Colla Jove intentarà el 3de9f». No podíem confiar-nos, però sabíem que era un castell nostre, que ens transmetia seguretat i tranquillitat, però l’havíem d’assolir. L’intent desmuntat va ser un punt d’inflexió. Era difícil creure que, en aquell moment, ens trobàvem en 41a posició, un malson. Passem ronda.

13:15 h del migdia, tercera ronda. «La Colla Jove intentarà el 3de9f». Per fi, comencem la diada. El descarreguem, ens el creiem i el celebrem. Sabíem que res estava perdut, però havíem de confiar en els nostres castellers i castelleres. I en la nostra canalla.

Calia estar atents al següent castell, canvis difícils d’abor-

dar per culpa de baixes, tensió i molta comunicació.

14:37 h del migdia, quarta ronda. «La Colla Jove intentarà el 4de9f». Pugen segons, amunt tot el folre, es col·loquen quarts… Però les mides no eren prou bones, així doncs es decideix fer un peu desmuntat. Una espera eterna, l’organització no comunicava si anàvem nosaltres un altre cop, ja que érem últims de ronda. Aprofitem per millorar encaixos de la pinya, arrodonir… Hi tornem! Assolim la nostra segona construcció. Ja teníem els dos castells de nou bàsics a la butxaca. Ens estàvem aixecant, ens tornàvem a fer grans. La colla demana el dos de nou. L’havíem treballat i assajat, era el dia, no hi havia dubte.

16:11 h de la tarda, cinquena i última ronda. «La Colla Jove intentarà el 2de9fm». Pell de gallina, concentració, nervis… Ha arribat el moment. Es col·loca el nucli, es tanca la pinya, puja el folre, es col·loquen les manilles, sonen gralles, pugen dosos, es col·loca l’enxaneta i… CARREGAT!!!!!!!!!!!

Havíem tornat a demostrar al món casteller qui som i d’on venim. Demostrar-nos que som colla de gamma extra i que ningú ens ho pot negar. Gràcies grada, afició, públic… Ens vau aixecar i ens vau fer volar. «No és com es comença sinó com s’acaba»

SOM LA COLLA JOVE I AIXÒ HO TENIM CLAR.

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Quatre anys després, per fi, hem pogut tornar a gaudir de l’emoció de participar d’una porra del Concurs. I quina porra! La d’enguany ha estat una de les més difícils dels últims anys. I és que el podi ha estat d’allò més imprevisible (i sinó, continueu llegint aquest breu article).

El que ha quedat demostrat és que fent porres som pitjors que @MatalasserGETGN fent tweets, i per mostra una dada: de 60 participants, només un ha encertat el podi sencer. De fet, s’ha de reconèixer el mèrit que té, i és que aquesta persona ha estat l’única que ha encertat les cinc primeres posicions i, a més, s’ha endut ell tot sol la suculenta quantitat de 59,67€ del premi (sí, falten 33 cèntims que s’han esfumat). Enho-

La Joveporra!

rabona, Santi Delgado!

Les posicions més senzilles d’endevinar han estat la nostra (45 encerts) i la dels lagartus (32); tot i això, les posicions de la Joves i la Vella han estat ben complicades: només les han encertades 5 i 4 persones, respectivament. Gent de poca fe…

El premi a l’amor incondicional per la Colla és per en Jan Magarolas, i és que va renunciar a fer la porra amb el cap per fer-la amb el cor, ja que va ser l’únic que va apostar per naltros com a flamants guanyadors del XXVIII Concurs de Castells de Tarragona. Esperem que a la pròxima tingui raó!

En canvi, la gran decepció ha estat el Jordi Grau, que amb només 3 en-

certs ha quedat molt lluny del que se n’esperava. Definitivament, no anem bé…

Algunes curiositats: el Pep Prats només ha encertat una posició, i ha estat la més difícil: la 30a (Castellers de Cornellà). A més, hi ha hagut més persones que han apostat pels Moixiganguers com a cinquens classificats (30, la meitat) que no pels matalassers (27). De nou, el cor ens demanava que quedessin en 17a posició apostar per colles hegemòniques a la seva ciutat.

Apa, ja està. Que no hàgim d’esperar quatre anys més pel proper concurs!

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: M. Neus Baena

DEU ANYS DEL CINC DE NOU

Text: JAN MAGAROLAS GUINOVART

La nineta dels nostres ulls

escrit amb lletres d’or —la primera pàgina l’escrivíem un any i un mes abans, tot carregant el primer 5 de 9 amb folre de la nostra història. A L’Esperidió no volíem deixar passar l’oportunitat de parlar d’un aniversari tan important per a naltros i per això hem parlat amb tres dels testimonis que van somiar aquell castell, primer, i que el van fer possible, després.

D’aquella primera supercatedral completa, com dèiem, ja en fa més d’una dècada, però sembla que el record ha quedat congelat a la memòria. I no és per menys. Ferran Ventura, Jordi Sentís i Laura Lloses eren tres components imprescindibles d’aquell castell i les seves versions resulten de vital importància per a entendre com la Colla Jove va arribar a descarregar la seva pròpia bèstia negra, en paraules seves, i què va significar aquell fet per naltros. «Recordo aquell 5de9f com un dels més parats que havíem fet fins al moment, no es va moure gens i va anar molt ràpid», assegura Laura Lloses, l’enxaneta de deu anys encarregada de carregar i descarregar aquell castell. Ferran Ventura, des de la pinya, va tenir una sensació molt semblant: «Va ser un castell perfecte».

Han passat més de deu anys d’aquell mític 14 d’octubre del 2012 que va quedar gravat a foc a la història de la Colla Jove. No cal recordar-ho aquí perquè seria ofendre la memòria dels nostres veterans, i això no està bé. Aquella diada de Santa Teresa al Vendrell va ser la segona pàgina d’un capítol de la nostra vida que està

El camí per assolir aquell èxit rotund no va ser fàcil, ni ràpid, ni directe. I probablement, això és el que fa que la Colla s’identifiqui tant amb el 5 folrat, per les dificultats que vam tenir per fer-nos-el nostre. El llarg procés va començar a la dècada dels anys 90, quan el món casteller tenia els 3 i el 4 de 9 amb folre com a fites màximes i poc es plantejava d’anar més enllà. La Colla Jove va ser la primera a plantejar-se aquell castell quan no hi havia ningú amb qui comparar-se, i l’equip liderat per Ferran Ventura, aleshores cap de colla, va ser el responsable d’idear un folre nou de trinca. «Quan el 1994 vam provar per primer cop aquell castell, veníem de descarregar moltes vegades el 5de8; apostar per un castell desconegut era engrescar la gent», diu ell. I en aquell moment es tenia millor el 5 que el 2, quines coses. Així que, sobre un paper, com comencen els grans reptes, un equip de somiadors va començar a pensar com podrien bastir aquell folre desconegut.

Al llarg de la dècada la Colla Jove va realitzar diversos intents d’aquell castell, fins i tot després de veure com altres colles el feien i el desfeien realitat. El 1998, després de molts intents infructuosos i una llenya especialment dolenta, la Colla es va haver d’oblidar del

El primer 5de9f descarregat de la Colla, el 2012, al Vendrell. Foto: Francesc Virgili.

castell durant dotze anys. «L’any 2010 el folre del 5de9f ja estava completament inventat i l’havien fet quatre colles, i aleshores, amb Jordi Crespo de cap de colla, ens el vam tornar a plantejar seriosament», recorda Jordi Sentís. Aquells assajos van recuperar part de la feina feta a la dècada dels 90: «Es notava que era un castell que tenia un pes psicològic important a la Colla, però hi anàvem convençuts», explica Sentís, que poc després esdevindria cap de colla. «El coneixement adquirit als 90 va ser molt útil i li vam baixar el pes a l’estructura», assegura Ventura.

Va ser per la Santa Tecla del 2011 que la Colla va carregar, in extremis, el 5de9f, però hauria d’esperar un any més per descarregar-lo, a Santa Teresa del 2012. Va ser després d’un de carregat el Primer Diumenge (Santa Tecla) i d’un intent al Concurs. «Portar el 5de9f al Vendrell no era la intenció, l’objectiu era haver-lo descarregat abans», afirma Sentís, tenint en compte que és un castell que necessita tota la temporada per assajar-se. La Colla tenia clar que no podia tancar aquell 2012 sense descarregar el seu millor castell. «Era la fita que tots estàvem esperant. Descarregar el cinc va ser espectacular, i la festa de després ya ni te digo», fa Ferran Ventura, tot rient i mig emocionat.

Aquell 14 d’octubre, la vendrellenca plaça Vella va veure la convicció d’una colla que no es rendeix mai, la seguretat d’una colla que havia vist que aquell castell es podia descarregar i que l’intent previ del Concurs li havia deixat tocat l’amor propi. Va ser després d’un primer intent desmuntat que va provocar uns canvis a canalla i va fer que entrés Laura Lloses d’enxaneta titular: «Vaig ser la persona més feliç del món, perquè m’havia quedat l’espineta de voler-lo descarregar». Des d’aleshores, Lloses ha fet el 5de9f en tres posicions — enxaneta, dosos i sisens— i en tantes ocasions que no els sap comptar. «Descarregar el 5de9f va ser un punt d’inflexió per nosaltres. Ens el vam fer nostre i representa moltes coses», fa ella, amb convicció.

En paraules de Sentís, completar la supercatedral «va suposar, per fi, domar la bèstia negra, aquell castell somiat que ens havia donat tantes decepcions, va ser un moment molt màgic i amb molta gent plorant». Una opinió semblant a la d’en Ventura, que diu que «va ser un pas importantíssim per a la Jove, allò que els periodistes en diuen Gamma Extra… Era un castell dificilíssim». Pel veterà cap de colla és «el record més important» que té de la Colla, fins i tot més que el 3de10fm, que ja és dir. Amb raó portava gran part de la seva vida al darrere d’aquest castell que tant ens ha costat.

Des d’aquell primer descarregat al Vendrell, la Colla Jove ha descarregat el 5de9f en 34 ocasions més, molts dels quals de manera consecutiva i més que cap altra colla. El darrer va ser en aquell ja llunyà Sant Magí del 2019. Els tres testimonis s’emocionen quan se’ls pregunta com reaccionarem quan el tornem a descarregar. Sigui quan sigui, sense fer previsions. «És un moment

que tots estem esperant amb moltes ganes, traurem sentiments que hem estat guardant molt de temps», assegura Lloses. «La Colla reaccionarà de colló de mico i espero que sigui l’any que ve. Crec que preferim descarregar el 5de9f abans que el 2de9fm, però una colla gran els ha de poder fer tots dos», diu Ventura. «El tornarem a fer i tornarem a sentir que tenim la nineta dels nostres ulls dominada, podrem tornar a mirar als ulls a les colles grans», vaticina Sentís.

El 5 de 9 amb folre és el castell de la Colla Jove, per tot allò que ens ha donat: el més bo i el més dolent.

Ben segur que molts de naltros volem repetir molts i millors castells que aquest, però també tenim clar que si un castell identifica una colla, aquest és el 5 de 9 folrat amb la Colla Jove. I, en certa manera, ens defineix.

El darrer 5de9f que hem descarregat, a la diada de Sant Magí 2019. Foto: Claustre Agramunt

LA CANALLA

Noves mares de canalla: una muntanya russa de sentiments

Què passa quan tres mares d’acotxadores ens asseiem al voltant d’una taula i ens preguntem: i tu, com ho portes això? Ha estat tota una experiència compartir aquests sentiments amb algú que saps que sent el mateix que tu, però que en el fons, com tot a la vida, ho vivim de maneres diferents.

Culmina aquesta primera temporada per a nosaltres, en què les nostres filles han començat a formar part de la Colla Jove, totes tres han complert sis anys fent castells, som:

Iria i Aina, mare i filla.

María i Manuela, mare i filla.

Eva i Àuria, mare i filla.

Per començar, i abans de continuar, hem d’aclarir que totes tres famílies coincidim amb una cosa: cap de nosaltres prové de tradició castellera. Únicament havíem viscut els castells com a espectadores.

L’Aina quan encara ni caminava quasi ja deia «enxaneta, enxaneta…» i feia l’aleta. Un dia, el seu pare va arribar a casa i va anunciar que ben aviat rebríem notícies de la Colla perquè l’Aina comencés. La van rebre com una gran família i fins ara així ens sentim.

L’Àuria sempre deia que volia fer castells, fins que un dia el pare del Pol i el Nil Masjoan se la va emportar a un assaig i allà es va quedar meravellada, convençuda que allò era el que ella volia fer.

Amb la Manuela passàvem gairebé cada dia per davant del local i en un assaig van sortir l’Àuria i el Roc Pombo i la van portar cap a dins.

Totes tres famílies valorem enormement la gran tasca que fa l’equip de Canalla. Han aconseguit que hi hagi un fort lligam entre tots i totes. És igual si són petits o grans, el que compta és que tota la canalla sigui un gran equip, que s’estimin i que es respectin. Assoleixen que, d’una manera o d’una altra, sentin com si estiguessin al pom quan es porta un castell a plaça, celebren els èxits de tothom i empatitzen amb els moments més difícils. No hi ha rivalitats ni competicions. I tot això és fruit d’una tasca magnífica, ben feta, que es fa als assajos i també en els moments de

Text: IRIA, MARIA, EVA

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

lleure. Les nostres filles es fan grans a cada castell i totes aquestes vivències úniques amb la Colla són un aprenentatge fonamental per a la seva experiència de vida.

Sovint ens qüestionem si som prou bones mares per a deixar enlairar a les nostres filles més de 100 metres, sense una corda que les subjecti, però quan han assolit el seu objectiu desprenen pura satisfacció, pur orgull, pura felicitat i llavors és quan ens convencem que sí, que fem bé de deixar-les fer el camí que elles han triat, el que els agrada i les fa felices. Potser hi ha poques coses que emocionin tant com una aleta i viure-ho des de dins ha de ser infinitament emocionant.

I les caigudes… Això ja és més complicat. Som molt conscients que hi ha un risc i que una caiguda no només pot afectar-les físicament, sinó també emocionalment. Però si les deixem participar dels castells és perquè assumim aquests riscos i perquè confiem plenament en l’equip de Canalla i amb l’equip de la Colla, que vetllen per la total seguretat de tothom, que mai deixaran carregar un castell que no tingui totes les garanties i que estan preparats per afrontar les caigudes i ajudar la canalla a vèncer les pors. També hi ha riscos en altres activitats com el patinatge, el futbol, el bàsquet o la natació.

Com gestionem els nostres neguits abans de cada diada? Resulta que cada una de nosaltres té les seves pròpies tècniques.

Iría (mare de l’Aina): «En el meu cas, preparem la motxilla juntes, que no ens deixem res, dos mocadors, la faixa, uns altres pantalons blancs de recanvi (perquè sempre acaben negres), el protector, l’aigua, els fruits secs… Ens posem els pantalons, fem la tre-

na i ara sí, ja és hora de posar-nos la camisa, la que en el seu moment hi vam dibuixar el símbol de l’Aina, la formigueta, que tota la família porta tatuada en representació d’ella, i vam escriure la seva frase com si fos un amulet de la sort: pas a pas tocaràs el cel, la formiga reina Aina.

I per acabar, fem una petita reunió… Aina avui potser no puges a res, passa-t’ho increïble amb els teus amics, juga molt i celebra-ho fort, però en cas que et diguin de pujar, recorda… Riu, gaudeix del que fas, i pensa sempre que si creus que ho pots fer, ho faràs…

Jo mateixa em vull convèncer amb aquelles últimes paraules que li dic… Ho farem, ho aconseguirem, ho descarregarem i ho celebrarem…

tita escletxa per veure’n un tros, per si de cas… Ara ja he aconseguit veure’ls sense haver de tapar-me. Al primer moment, quan veig a l’Àuria amb el casc i damunt de les espatlles d’un company o companya soc un manat de nervis, però llavors la veig somrient, tranquil·la i segura i confio plenament en ella. Quan es corona el castell els nervis ja són eufòria, però tornen quan baixa i s’esvaeixen quan veig que ha anat tot bé».

Una vegada ja som a plaça… tornen els nervis… què fem? Busquem sempre mínim 4 cascos… qui puja? I sigui qui sigui la que pugi en el meu cas, sempre primer busco l’espatlla d’una mama molt veterana que em tranquillitza molt, i després sempre gravo o faig fotos, sembla que si m’amago darrere de la càmera, no ho veig, i tot va bé».

Eva (mare de l’Àuria): «Nosaltres no tenim cap ritual en concret. Intentem viure cada jornada com un dia normal. Igual que sempre, hem de córrer a última hora per arribar puntualment. Sempre, abans de començar una jornada, li diem que l’important és gaudir del dia, que pot ser que faci un castell, però també pot ser que no en faci cap, que sigui com sigui, volem que s’ho passi bé.

Jo, personalment, he hagut de fer un aprenentatge per fruir els castells i no patir-los. Al principi, els mirava com quan mires una pel·lícula de por, amb els ulls mig tapats, però amb una pe-

María (mare de la Manuela): «Per a mi, la seqüència ritual que mantenim cada matí abans d’una diada és essencial per mantenir la calma. A la Manuela li planxo la camisa, com si eliminant les arrugues creés un escut protector, com si estigués aplanant les meves pors i ansietats. Un cop apretada la faixa, li poso el mocador que he brodat amb el seu nom, com si a través d’ell la pogués acompanyar en l’escalada. Finalment, li teixeixo una trena, com si d’aquesta manera apretés les seves arrels a la terra i el nostre amor quedés atrapat entre els seus cabells. Solem esmorzar tots junts, però corrent, sempre amb el temps en contra…, ja que hem d’arribar al local o al bus perquè es reuneixin amb la resta de Canalla i tots de la mà formin un gran teler que els protegeixi.

M’agrada molt veure-la entrar a la plaça amb la cara plena de llum, el seu somriure em convida a tranquillitzar-me i la música de fons em recorda que estem de festa i que hem vingut a xalar. Ja a la plaça ens acomiadem amb un petó perquè ella se’n va al racó de la Canalla i nosaltres al racó de les famílies… on a poc a poc anem creant llaços».

Hi ha un sentiment molt compartit per totes tres, estem pendents de les nostres filles, però hem arribat a un punt en què quan es munta un castell ens surt aquesta força protectora materna i ens acabem sentint mares de tota la canalla que hi puja. Patim cada castell, fins que es descarrega i el celebrem, siguin o no les nostres filles les que són al pom. Nosaltres, com a mares de canalla, no fem castells, però ens sentim que formem part d’aquesta gran família castellera.

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

L’ENTREVISTA A SARA GIMÉNEZ VIVES

Quedem amb la Sara al Calvet. L’Adrià fa tard i la Sara i la Jordina l’esperen al tradicional i secret lloc de les entrevistes. Fan una mica de prèvia mentre l’Adrià aparca. Falta un assaig per acabar la temporada. L’Adrià ja ha arribat. Comencem.

Com arribes a la Colla?

La culpa de tot la té la Gina. Som quatre germans i la Gina jugava a bàsquet amb la meva germana Cristina i va enredar la Núria i el Magí perquè vinguessin a la Colla. Amb la seva entrada a la Colla jo també vaig fer el pas. Era l’any 2010. Abans a mi no m’agradaven gens els castells, els trobava avorrits. I mireu ara.

Quan entres a Canalla?

Entro el 2012, diria… Amb l’Oriol Portabella de cap de canalla.

I aquell any i poc abans d’entrar a l’equip de Canalla què fas?

Vaig fer de crossa amb la Jordina! Un 5de7 a Constantí!

(Jordina) És veritat! El meu primer (i únic) 5de7 a baixos!

També el meu únic de crossa! Després doncs estava d’últim cordó o on fes falta.

Qui hi havia a Canalla en aquell moment?

Hi havia el Gasol, la Natàlia, la Montse Prats, la Montse Martí, la Maria Cornadó… I de canalla hi havia la Laura, l’Abril, la Natàlia entrava aquell any, el Laxman, el Jesús…

Com has viscut això de ser també monitora dels teus germans?

És fotut, eh! No és gens fàcil perquè costa separar ser germana i monitora. Per una banda, saps que s’ha de fer

el castell, però per l’altra potser un no vol i uf… és difícil. Malgrat això crec que ho hem portat bastant bé.

Ens han dit que la vostra altra germana és de Xiquets. Com ho porteu això?

He de dir que jo li vaig dir que s’apuntés amb naltros, però ella va triar anar amb els amics abans que amb la família! És una rebel. També us diré que és una matalassera de pacotilla, eh! Que no hi va gens. No ho ha viscut com nosaltres. En el fons ho va fer per fer la punyeta i de moment té la camisa amagada a casa (riu).

Com vius els castells sempre des de fora?

Jo vaig donant voltes pel castell inten-

Text: Jordina Estopà Masdeu i Adrià Calvet

Foto: JONTC

tant controlar-ho tot. Necessito veure com va el castell, crec que ara mateix no el sabria viure des de dins. Em posaria molt nerviosa. Durant el castell vaig guiant la canalla i si la cosa no va massa bé intento no expressar res amb la meva cara. A vegades no és fàcil, però intento transmetre tranquillitat. I algun cop m’he oblidat d’agafar algun nen (riu) perquè estava tan concentrada amb el castell que se te’n va. Aquest any m’ha passat dos cops amb la Cristina.

I com s’aguanta a l’equip de canalla des del 2011/12?

Jo crec que perquè no em sé veure en un altre lloc que no sigui a Canalla. Això no vol dir que no em cansi. Els

ja li he dit que no m’atabali. La resposta és: ja veurem.

Què és el que portes millor i pitjor d’estar dins l’equip de canalla?

El pitjor… uah és que els pares són… molt complicats. I a vegades costa separar el ser casteller o castellera amb el fet de ser pare o mare de canalla. Les decisions són difícils d’explicar i a vegades més d’entendre. També costa a vegades relacionar-te amb altres equips de la mateixa colla. I el millor és estar amb els nens i nenes. T’ho passes molt bé. Són molt pesadets i molt actius, però amb ells desconnecto de tot i estic superbé. Evidentment, també hi ha moments difícils, però amb ells és com si estigués en un altre món. La Colla és un món i la Canalla un altre. Només has portat a dos membres de Canalla oi? Com funciona?

els castells que hi hem fet, la canalla que hi puja, els monitors que els han portat i els pilars. I està plena de guixades perquè clar, ara canvien això, ara els pilars, ara canviem de castell. Però allà està tot. De fet, hi va haver un any que la Gina (que és molt pesada) era cap de canalla i vaig començar amb una llibreta i coma que no estava anant la cosa massa bé, la tia em va fer tirar la llibreta i comprar-ne una de nova! Perquè l’altra deia que donava mala sort! Aquest és el nivell. En tinc

finals de temporada se’m fan llargs i penso «que s’acabin ja!», però després comença un nou any i ho agafes amb ganes. És com una rutina que he agafat.

Al llarg dels anys has anat assumint més responsabilitat.

Sí, al principi estava per allà i cada cop he anat assumint més coses. Crec que també és cosa meva, que després de tants anys tinc més confiança i ja sé tot com va i no puc no assumir-ho. És superior a mi. No sé no ajudar i sempre acabo estant a tot arreu.

Hi ha eleccions enguany.

Jaaa… (riu) mira eh… la pregunteta. És que l’Isma és molt pesat, porta tot l’any allí piqui-piqui donant pel sac. Jo

Jo vaig portar la Laura Lloses i, ara, la Cristina. Aquest any, com que tenim molta canalla nova, algun dia n’he portat algun altre. Clar, jo reparteixo els monitors i a l’hora de triar-los no pot ser qualsevol. Has de tenir molt en compte les necessitats del nen o nena i l’experiència del monitor. Clar, al principi de temporada jo no sabia com reaccionarien tots els nens nous i intentava posar l’Alba, l’Aina que ha pringat un munt enguany, o gent amb certa expertesa. I a vegades jo mateixa. I simplement avisava a la Cristina que aquell dia no la portava jo. No ho sembla, però són molts factors a tenir en compte a l’hora de triar qui porta cada nen i nena.

Quin és el teu paper durant una diada?

Jo m’estresso molt, eh! Vaig de cul! Penseu que jo arribo, preparem els cascos, vaig amb la llibreteta, repartim monitors i depèn de quins castells, tenim algun nen preparat per si hi ha algun problema i el seu monitor corresponent. Després els pilars, un altre merder, preparar tots els pilars i tota la canalla i els monitors corresponents i en acabat m’ho canvien tot i aghh! Ho he de tenir tot controlat, si no no puc!

Ens han parlat d’aquesta famosa llibreteta…

(Riu) La llibreta màgica! Cada any en tinc una de nova on apuntem la diada,

un parell guardades a casa i una altra se la va voler quedar la Gina (que és molt pesada).

Què fan els responsables de Canalla quan s’ha de fer un castell i no es tenen els cascos de canalla suficients?

(Riu) Això ens ha passat. (Riu) De fet, ens ha passat dues vegades i quasi m’agafa un xungo, eh! Ens va passar quan vam anar a Milà, que els cascos estaven en un dels busos i no arribaven. Havíem de fer el 4de9f… I res, vam demanar-los a Castellers de Vilafranca. Estaven flipant una mica, però ens els van deixar. Però al final els nostres van acabar arribant a temps! L’altre cop va ser a Torredembarra. Havíem caigut de 4de9f i tocava fer el 9de8 i se’ns havia trencat un casc. I res, en vam demanar un als Nois de la Torre i ens el van deixar. Igualment, després no vam fer el 9. Des d’aleshores sempre en portem de sobres al sac aquell enorme.

Quina és la millor excusa que t’han dit per no pujar?

UAH! En tinc una de preferida. Un cop

un nen de canalla ens va dir que no podia pujar perquè el protector bucal li feia llaga. Em sembla molt enginyosa! Com has viscut haver de gestionar indecisions de la canalla?

És un bon merder, eh! Tu pateixes pel castell i pel nen o nena. Hi ha moments que els pots tranquil·litzar i n’hi ha d’altres que no. Nosaltres abans d’un castell fem visualitzar a la canalla el que faran per ajudar-los a tranquil·litzar-se i allí ja veus com estan. Normalment, si ja els veiem estranys a vegades preparem un possible canvi. Per això intento que els monitors que els porten siguin gent que els conegui perquè es generen confiances que ajuden. Enguany ha sigut diferent, perquè hi havia molta canalla nova.

Sabem que ets una malalta dels castells. De fet, ens han dit que et saps l’alineació i els noms de la canalla d’algunes colles, és així?

Sí, jo em sé les alineacions dels poms de les altres colles. No de totes, però si de Verds, Vella, Joves, Xiquets, Sant Pere i Sant Pau… Soc molt friqui (riu). Això és culpa de la Gina. M’ho ha enganxat ella, que és una altra malalta. Ella ara no està a l’equip de canalla, però no ho pot evitar. Ens enviem fotos dels poms de dalt i els analitzem. Estem malaltes.

Un dels records que tenim de tu és cantant la canalla del 4de9fa des del

PIM! PAM! PUM!

Balcó de l’Ajuntament del Catllar, com ho vas viure?

Mira, jo vivia molt tranquil·la portant la canalla als castells i em van dir… No, no, tu puja a dalt i guies des d’allà. I vaig dir bé, doncs d’acord. Però tenia por de cagar-la. Així i tot, va anar bé, intentava mostrar tranquil·litat en la meva cara. El dia del Catllar evidentment hi havia nervis perquè era el primer que fèiem i els vaig intentar distreure des de dalt abans de pujar.

I el 3de9fa a la Font?

Vaig caure… amb la Cristina. Pobre eh! Cau del castell i després cau amb mi! És que em vaig posar una mica nerviosa. Era el primer carregat, el del 2016. I clar, bogeria màxima. I en el moment d’agafar-la i abraçar-nos no sé què va passar que vaig caure i la gent es va preocupar, però estàvem bé. Jo anava dient que era per l’emoció (riu), jo plorant, en fi un festival. La Cristina devia pensar que estava beneita.

Com has viscut la tornada a l’activitat castellera amb tanta canalla?

Uah! És un canvi molt gran, eh! L’últim any abans del confinament recordo que érem “poquets”, uns vint-i-cinc, però és que enguany som quaranta! I nous! Ha sigut com tornar a començar des de zero i viure per primer cop els castells, perquè no sabien què era i no

Una plaça… Les Cols

Una diada… A veure, no rigueu, però en tinc dos.

Santa Tecla i Riudecanyes.

Un castell… el 5 de 9f

Una celebració…La del 5de9f de la Laura

Un llibre… Las almas de Brandon, de César Brandon Ndjocu

Un pel·li… Mulan

Un cap de colla… Aleix Bordas

Un cap de canalla… Gina Fort

Un element del Seguici… El Bou!

sabíem com ho afrontarien.

Quin és el moment casteller que et posa la pell de gallina?

Hòstia! El primer 5de9f descarregat al Vendrell, que jo anava amb la Laura. Clar, jo aquell dia anava més tranquil·la perquè no tenia la responsabilitat de portar cap nen que pujava, fins que després de l’intent desmuntat crec que em va venir l’Oriol i em va dir que hi tornàvem però amb la Laura d’enxaneta. I jo, PERDONA? I clar, em van entrar tot els mals. Vaig parlar amb ella perquè ens enteníem molt bé perquè feia molt de temps que estàvem juntes i bé… Recordo els moments previs, portar-la a lloc i només pensava «per favor ha d’anar bé, per favor ha d’anar bé». I recordo veure-la baixar volant i va saltar i en aquell moment va ser UAH!, una tranquil·litat i una eufòria gegants. Per tot. Per la Laura, per la Colla. Jo crec que és el dia top per a mi.

Com veus a la Jove ara?

Mira, nosaltres al principi vam fer una conya perquè ens estava costant molt tot i dèiem, uah!, si podem fer un castell de nou al Concurs, triomfem. I fèiem la broma que no érem la Jove sinó la Yove i ho dèiem així (riu). I a mesura que passava la temporada dèiem ep! I crec que realment hem d’estar molt contents de fins a on hem arribat. Em costava creure-hi. Queda molt, però és per estar contents.

Quan guanyem el Concurs de Castells prometo que… Declaro el meu amor a Reus públicament. (Odio a fons Reus, tothom ho sap).

LA JOVE ACTIVA

TEXT: YASMINA ARMESTO

EL TOBOGAN AQUÀTIC

Després de la suspensió en el mes d’agost, l’AACJ va reprendre aquesta activitat tan refrescant just abans de les festes de Santa Tecla. A la Baixada de la Peixateria, van organitzar una tarda de diversió espectacular amb un gran tobogan aquàtic i inflables per la canalla (i per alguns no tan menuts que no van desaprofitar l’oportunitat de remullar-se).

I malgrat que ja era principis de setembre, els més petits de la ciutat i de la Colla no van renunciar a sortir al carrer amb banyador i els seus flotadors, per gaudir al màxim d’una activitat que ja s’ha convertit en un clàssic del calendari lila.

10 ANYS DELS CONTES DEL SEGUICI

Els autors d’ El Pastoret i els ponts, són Enric Garcia Jardí (textos) i Octavi Torné (il·lustracions). La presentació va ser un èxit d’assistència i l’acte va finalitzar amb el tradicional tastet cortesia de Pastisseria Conde, inspirat en la història del llibre.

Com a novetat, enguany també es va regalar el quadern d’activitats dels 10 contes per poder conèixer-los tots, i es va organitzar una exposició per celebrar tan notable efemèride.

TECLERS D’HONOR

L’ AACJ va presentar el desè volum de la col·lecció Els Contes del Seguici de Tarragona, al Pati del Palau de la Diputació, en el marc de les Festes de Santa Tecla.L’Associació d’Amics de la Colla Jove de Tarragona coedita amb Insitu Comunicació una nou volum dedicat al Ball de Pastorets que, com és habitual, compta amb una festa infantil i un format de vídeo-llibre a internet.

Durant l’acte de La Crida de Santa Tecla, es va nomenar Teclers i Tecleres d’honor a Genoveva Zaragoza Gras, Josep Maria Borrut Margalef, Joan Martín Gual, Alfred Icaran Lopez, Paco Gil Díaz, Elisabet Cirera Cifuentes, Sergi de los Rios Martínez, Greg Schillaci, Rafael Piñol Tomàs, Òscar de los Rios Martínez i Jordi Estopà Navalon.

En l’acte, van rebre el cartell de les festes de Santa Tecla de fa 25 anys com a reconeixement a la implicació activa amb la festa major de Tarragona. I en finalitzar, es va poder brindar amb el Còctel Lila que l’AACJ va lliurar a tots aquells que van acostar-se fins al Local per provar-lo.

TORNA LA PAELLA

Dos anys sense paella popular de Santa Tecla, van fer obrir la gana de la Colla. Enguany, per fi es va reprendre aquesta tradició tan arrelada al ‘primer dissabte de festes’ i es va celebrar la 22ª edició. El Cós del Bou es va inundar de l’olor de sofregit i gambes que feien xup-xup en una paella per més de 200 persones que la Penya Colesterol es va encarregar de cuinar, amb el saber gastronòmic que només ells acumulen

En acabar, la xaranga Band Tocats van posar el punt i final a una festa que ressonava al ritme de l’Amparito.

BATEIG LILA

Durant la Festa infantil de final de festes, a càrrec de la Companyia Sidral, es va realitzar l’acte de benvinguda als fills i filles dels membres de la Colla que enguany han viscut la seva primera Santa Tecla. Enhorabona als pares i mares, i benvinguts a la Colla. Tenim futur!

LES CASTANYES AL SOL

Per acabar la temporada, i després de la celebració de l’Esperidió amb un sopar popular a la fresca i la posterior festa al Cau, es van organitzar diverses activitats socials coincidint amb la castanyada: la festa de la Castanyera per la canalla, al nostre local; i per als adults, la nit de la Castanya amb DJ.

El següent cap de setmana, hi va a ver un vermut musical al local amb Ska, Reggae i Soul a càrrec de DJ Franki Nero i Great Alice, que posava punt i final al calendari so-

cial, just la setmana abans del Sopar Final de Temporada.

A més, durant aquells dies, la canalla va estar a la paradeta de castanyes (enguany a la pl. Sedassos), on tothom qui va voler va poder degustar aquestes delícies culinàries que, tenint en compte la calor que feia, molts vam comprar més aviat per devoció, que per gust. Tot sigui per la nostra Canalla!

ARA, SOPAR!

El passat 12 de novembre, més de 500 persones (incloent familiars, amics, associats, patrocinadors i autoritats), vam tornar a gaudir del Sopar Final de Temporada al Palau Firal i de Congressos.

Com si d’un petit país es tractés, es va hissar el penó de la colla als màstils del recinte just abans de l’entrada dels convidats. I durant la gala, l’himne de la Colla, creat el 1995, abandonat en un calaix i recuperat pel jovent enguany, va sonar tantes vegades que crec que ja ningú mai més no se’n podràn oblidar.

Mirant enrere, recordo que l’últim cop que ens hi vam donar cita va ser al 2019. Llavors, cap de nosaltres coneixia la COVID i, aquell dia, sense saber-ho, vam celebrar de manera prematura el 40è aniversari de la Colla que la pandèmia acabaria truncant.

I per això, 3 anys més tard i amb totes les ganes acumulades de la represa, no m’estranya que molts necessitéssim tot el cap de setmana per recuperar-nos d’una festa que la xaranga TocaBemolls va inaugurar just abans de començar a sopar.

Enguany, la temàtica escollida per la comissió organitza-

dora va ser, precisament, el pas del temps. Els convidats van accedir al recinte a través d’un túnel del temps on s’hi havien col·locat imatges antigues i d’altres de més recents, fins arribar a l’actualitat. A més, el sopar va estar amenitzat per la mítica i radiant Genoveva Zaragoza Gras i l’esperit desenfadat del jove i encantador Evan Dedes.

paraules d’agraïment pel seu equip i per tots els castellers i castelleres que havíem confiat en la feina, dura però gratificant, d’aquesta temporada. Ambdós van estar acompanyats a l’escenari per tots els integrants dels seus equips de treball en un moment que també els va servir per acomiadar-se de la Colla i donar per tancat el seu mandat. El colofó (i no em refereixo al coulant), va arribar quan es va desvetllar el secret més ben guardat del sopar: els castellers i castelleres de l’any. Aquest 2022, la junta va decidir distingir amb aquest guardó, un dels reconeixements més valorats que pot rebre cap membre de la Colla, als següents companys i companya.

Tots dos van conduir l’acte amb una conversa on s’entrelligava el passat, present i el futur de la Colla, i que va anar donant pas als vídeos d’entrevistes sobre tres temes indestriables de la vida de la Jove: castells, local i festes. Amb els seus discursos, tots van posar de manifest les reivindicacions actuals, èxits anteriors i presents, anècdotes històriques i desitjos futurs per la nostra Colla.

Un altre dels moments emocionants del sopar, és el que va protagonitzar l’equip de Canallots i Canallotes de la Jove. Els monitors i monitores van voler retre un bonic homenatge (vídeo inclòs) als més petits de la casa. Gairebé una quarantena de nens i nenes entre els quals, la majoria, s’havien estrenat aquesta temporada, van arrancar un sonor aplaudiment de tota la sala, en pujar a l’escenari. Si és que…quina canalla més brutal que tenim!

En primer lloc a Josep ‘Pitu’ Rovira, mític baix de gairebé tots els castells de la Jove des de la seva fundació i fins a dia d’avui, per la seva trajectòria castellera i incondicional fidelitat a la Colla. Però també per la seva companyonia, perseverança i alegria que contagia a tots els qui han treballat amb ell. Home polifacètic i vinculat d’una manera indestriable als 40 anys de la història de la Colla Jove.

En segon lloc, a Judit Romeo, crossa implicada en la Colla, vinculada a l’equip de benvinguda, i a l’AACJ, com a secretària i responsable de la digitalització de la base de dades dels associats; però també com a membre d’aquesta revista. En totes les tasques, sempre ha treballat des de la discreció i el positivisme que tant la caracteritzen.

I finalment, a Kiko Méndez, que a més d’estar vinculat com a casteller lila des de fa 35 anys, pujant als primers castells de 7, és un dels ideòlegs i principal impulsor i editor dels Contes del Seguici de la Colla Jove, que enguany celebren el desè aniversari d’aquesta exitosa iniciativa. Des de la seva impremta han sortit els centenars d’exemplars d’aquest revista; i de la seva empenta van néixer les activitats i festes infantils vinculades als contes i dissenyades especialment per acostar la cultura i els castells a la canalla de la ciutat.

Però també hi va a ver una ovació especial per als qui enguany o durant els anys de pandèmia s’havien anat fent grans i havien deixat de formar part d’aquest col·lectiu per incorporar-se als pisos inferiors dels poms liles. Tots mereixen el nostre amor i admiració infinita: petits i més grans, son una passada. Potser perquè a tots ens cau la baba amb ells i elles, van aconseguir esgotar els tiquets de la panera que sortejaran per anar de colònies, molt abans que arribés el segon plat.

Quan els postres ja estaven a taula, va arribar el torn dels discursos. Primer, el president Sergi Crespo, que carregat d’emotivitat va agrair la confiança depositada i va fer palès les diverses maneres d’estimar-se la Colla que fan que cadascú de nosaltres, pugui trobar la seva manera de formar-ne part i contribuir-hi.

I per altra banda, el cap de Colla, Jordi Alomà, va tenir

Un cop entregats els guardons, i amb un últim càntic de l’himne de la Jove, el Chartreuse va aparèixer a les taules i l’orquesta dels Dalton Bang van amenitzar la festa amb versions i música en directe que ens va fer ballar fins ben entrada la matinada.

Els qui van voler rematar la feina, van seguir la nit a la sala Premium per brindar, un últim cop, i abans que sortís el sol, per una temporada 2022 tant inusual com emocionant i que, avui, ja forma part del passat. L’any que ve, com s’acostuma a dir, més i millor!

PATCHWORK DE LA JOVE!

Text:Montse Trilla

Com cada any, se celebra el Festival Internacional de Patchwork a Sitges. Aquest any el tema en qüestió eren les emocions. Com a castellera, he volgut plasmar el meu sentiment i les emocions que es generen al voltant del món casteller. Després de remenar fotografies de la Colla, em va cridar l’atenció —i servir d’inspiració— una de la Neus Baena Font. A la foto es veu una enxaneta baixant després d’haver carregat un castell.

El meu treball està fet de petits retalls de roba de cotó, cosits entre ells i jugant amb els colors i les ombres, res-

saltant l’obra amb un encoixinat per a aconseguir una imatge realista. Vull destacar que el mocador que porta a la cintura el casteller, és un retall del meu primer mocador casteller que té més de 40 anys.

Moltes gràcies!

LA JOVE OPINA

Cada quan rentes la faixa i el mocador?

Crec que no és bo rentar massa sovint la faixa, ja que perd la qualitat. Per això intento no rentar-la a no ser que sigui realment necessari. El que sí que faig és estendre-la de tant en tant i és força divertit perquè visc en un tercer i la faixa arriba fins a sota de la finestra del primer pis. Sandra López Tinc dos mocadors, un per a la faixa i un altre per al cap. Els intercanvio a l’assaig de dimarts i divendres i els rento el cap de setmana. La faixa la rento quan s’acaba la temporada.

Els mocadors els rento més o menys cada 3 o 4 assajos… Si és estiu cada 2 assajos o després d’una actuació calorosa. En tot cas, es pot allargar o escurçar depenent de si fan olor de net o ja caminen sols!

El mocador del cap el rento sovint, ja que fent de crossa el suo bastant, però des que vaig entrar a la Colla el 2014, no he rentat mai la faixa! Porta mala sort!

La faixa es renta? Com a molt a final de temporada, suposo.

Es corre el risc de quedar molt malament responent sincerament! El mocador del cap pràcticament després de cada diada va a la rentadora. La faixa i la resta de mocadors, que no solen fer pudor, directament quan acaba la temporada.

Andrea Langoyo

Alberto Santiago

Gerard Domènech

Laia Font

La faixa la rento una vegada a l’any, a final de temporada. El mocador del cap (el que faig servir només a les diades) després de cada diada, fins i tot en caps de setmana que fem doblet. Els mocadors de les mans i el de la faixa, els rento 2 o 3 vegades per temporada.

Juanma Rodríguez

l’he rentat perquè porta mala sort, i a més, es fa malbé. El mocador el rento 1 o 2 cops a l’any, sempre a mà.

Marina Gornals

Esperidió. A l’estiu cada 2 o 3 setmanes, però mai abans de les grans diades.

La faixa l’airejo sovint i la rento en acabar la temporada. Els mocadors sempre que els suo, sobretot fent segons quines posicions de la pinya. Pot ser cada setmana.

Edu Àlvarez

No la rento la faixa… Si no és final de temporada (que sí) o si fa mala olor… Això sí, després de cada assaig l’airejo. El mocador, després de cada assaig!

La faixa l’estenc després dels assajos i actuacions, però mai

Tot es renta després de Sant Jordi, Sant Joan, Santa Tecla i

Dani Roig

Montse Blanch

LES NOSTRES FOTOS

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Jordi Granero

Foto: Jordi Granero

Foto: Jordi Granero

Foto: Jordi Granero

Foto: Jordi Granero

Foto: Xavi March i Claustre Agramunt

Foto: Jordi Granero

Foto: Neus Brinquis

Foto: Jordi Granero