► Per: César De Pablos · Foto: Eduard Comellas/Comú de La Massana
ENTREVISTA
GuillemFORNÉ: “La política no és un ofici sinó una vocació de servei”
Amb tan sols 35 anys, Guillem Forné Gispert és conseller de Cultura, Igualtat i Participació Ciutadana del Comú de La Massana i una de les peces claus de Liberals d’Andorra. Des de petit, la seva vida ha estat marcada per la música i per la política, dues facetes de les quals mai no s’ha separat. Net d’Antoni Forné, primer degà del Col·legi d’Advocats d’Andorra, i fill de Marc Forné, cap de Govern durant més d’una dècada, el Guillem té com un dels seus objectius continuar estudiant per poder col·legiar-se com a advocat. La música i la política són dues coses que portes a l’ADN, però quina d’aquestes facetes ocupa una part més especial en la teva vida? Totes es compaginen, ja que una no tindria sentit sense l’altra. La faceta musical m’ha acompanyat des que tenia 8 anys, quan vaig començar a cantar amb el Cor dels Petits Cantors. També vaig fer piano i després vaig canviar al violoncel... en un grup de música, tocava el baix i ara estic amb l’òpera. La música és una afició que gaudeixo molt, però no és una faceta per viure com a professional. La política tampoc és per viure d’ella, ja que no és un ofici sinó una vocació de servei. Com que al final és la gent qui decideix si repeteixo o no en el meu càrrec, compagino aquestes dues facetes amb la part empresarial i professional.
no podia ser-hi, que no comptés amb mi. Pensa que, a banda d’aquestes facetes, estic cursant un postgrau en Mediació. Després començaré el màster en Dret per poder col·legiar-me. Porto totes aquestes setmanes tan a fons, sobretot ara que soc pare per segona vegada, que he hagut de sacrificar una mica la part musical.
Deies que la política és vocació, però potser has entrat en ella per influència de la teva família? És impossible negar això (riu). No ha estat ni tan sols cosa del meu pare, sinó que la nostra relació amb la política prové del meu avi, l’Antoni Forné, que és un dels veterans del dret i de la política andorrana. Lògicament, créixer en una llar en la qual el meu pare era cap de Govern m’havia de portar a algun lloc. Ell ha estat un grandíssim referent per a mi, especialment pels Apuntaves que vas començar des de molt jovenet al Cor valors que ha intentat transmetre com a polític. dels Petits Cantors. Què és el que més recordes d’aquella experiència? Et visualitzes algun dia com a cap de Govern? Et fa il·luEls Petits Cantors són l’alma mater, tant meva com de cente- sió la idea? nars d’alumnes que han passat per allà. Qualsevol persona que Me’n fa vertigen. Sé perfectament el que comporta ser cap de hagi format part, pot dir que la Catherine Metayer ha estat Govern i el sacrifici que representa... ho vaig viure a casa duuna segona mare. L’estimem de manera molt especial perquè rant 10 anys. Com a polític per vocació, estic obert a tot. Seria ens va fer gaudir de la música i apreciar-la. Molts de nosaltres un orgull i un honor arribar a ser cap de Govern, però, lògicahem continuat en la música per la seva influència. En part, ment, no tinc aquesta aspiració en aquest moment, perquè, a soc conseller de Cultura gràcies a la Catherine, perquè, amb banda de ser una gran responsabilitat, considero que als meus ella, vaig descobrir que la cultura és la millor manera d’ajudar 35 anys soc molt jove per assumir-la. a tothom i d’entrar a la política. La passió per la música i per la política és quelcom que Com és la convivència entre els vessants polític, laboral i també comparteixes amb la teva esposa, la Rebeca Roger, artístic, considerant que ets part d’Andorra Lírica? Re- filla de la Isabel Lozano, l’única dona que ha estat, fins sulta molt difícil conciliar tots tres aspectes? ara, candidata a cap de Govern. Sempre ha existit entesa És molt dur! Estic extremadament dolgut de no haver partici- entre vosaltres malgrat les diferències quant a ideologia pat en l’òpera ‘La Vall d’Andorra’. Li vaig dir a la Jonaina que política?
16
| DONA SECRET | Núm. 84 · Març 2022
