Atemptats 17-A: resposta sanitària
13 |
METGES DE CATALUNYA
Entrevista “Professionalment estàvem preparats, però el més difícil va ser gestionar les emocions” Julio Pascual (1963), llicenciat en Medicina per la Universidad Complutense de Madrid i especialista en nefrologia, és el director de l’Àrea Assistencial i Mèdica de l’Hospital del Mar, el centre hospitalari que va rebre més víctimes de l’atemptat gihadista del passat 17 d’agost, a La Rambla de Barcelona.
Com i quan s’assabenta de l’atac terrorista a La Rambla de Barcelona? M’assabento als pocs minuts de l’atemptat, de tornada a casa des de l’hospital. Era a Via Laietana, a dins del cotxe, i em vaig topar amb un desplegament de Mossos d’Esquadra i un embús de trànsit impropi del mes d’agost. De cop i volta, em van començar a entrar trucades al mòbil que no vaig poder atendre, perquè anava conduint. Entre elles, una de la gerent del centre i una altra del cap de guàrdia. Vaig sentir la notícia de l’atac terrorista per la ràdio. Quina va ser la seva reacció? Respondre les trucades perdudes. Penses que està passant allò que algunes vegades havies comentat que podia ocórrer, però, en aquell moment, no tenia ni idea de la magnitud dels fets. Vaig arribar a casa, vaig deixar el cotxe
al pàrquing i me’n vaig tornar caminant cap a l’hospital. No hi havia cap taxi i tot el perímetre de l’atemptat estava acordonat. Durant el trajecte, vaig estar parlant per telèfon amb els caps de guàrdia, d’Anestèsia i de l’UCI (Unitat de Cures Intensives) de l’hospital, que ja havien estat alertats pel SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) d’un incident amb múltiples víctimes per atropellament a La Rambla.
personal de Laboratori, del Banc de Sang, de Radiologia i d’Admissions. Es van cancel·lar els quiròfans programats que hi havia aquella tarda, excepte un transplantament renal que estava en marxa i que es va mantenir. Vam deixar preparats cinc quiròfans que podien entrar en funcionament alhora i vam redistribuir el personal d’infermeria i portalliteres, concentrant-lo sobretot a Urgències.
Se’n recorda de la primera decisió que pren com a responsable de l’àrea assistencial i mèdica de l’Hospital del Mar, el centre hospitalari més proper al lloc de l’atemptat? Juntament amb el cap de guàrdia, vam activar el protocol d’actuació en cas d’accident o catàstrofe amb múltiples víctimes i vam avisar els especialistes de guàrdia que estaven físicament a l’hospital, així com el
Quina és la seva preocupació principal durant les primeres hores posteriors a l’atemptat? No saber la magnitud de l’incident. Entre les 17.30 i les 20.00 hores vam rebre la primera onada de pacients, gairebé una vintena, la meitat dels quals en estat molt greu, però no teníem ni idea de si n’arribaria una segona. Amb tot, vam estar treballant amb certa tranquil·litat. Hi va haver una afluència
