5|
METGES DE CATALUNYA
Editorial Q
uè s’entén per conciliar? La definició més àmplia diu que qui vol conciliar vol posar d’acord, mitjançar i reconciliar dos o més elements o persones que estan en conflicte, perquè són o semblen contraris,
pacificant la seva coexistència i fent-los compatibles sense enfrontar-los. Els anglesos, de forma pragmàtica, dirien que és aconseguir un win to win, on ningú no hi perd, ans al contrari, tothom hi guanya. En aquest moment, aquesta actitud adaptable a qualsevol àmbit de la nostra vida l’estem intentant aplicar de manera que puguem compaginar les exigències de la vida laboral amb les aspiracions i necessitats de la vida personal. Vida personal que pot referir-se a la família, però no exclusivament, ja que el nucli familiar no té perquè ser l´únic focus de la vida. Aquesta filosofia i l’esforç que s’està fent perquè es tradueixi en el dia a dia, està contribuint a construir una societat de futur basada en la qualitat de vida de les persones i no exclusivament en la seva productivitat. I per això cal repensar l’organització clàssica del temps de treball i l’horari en què es desenvolupa, perquè la seva compatibilitat amb una vida personal més satisfactòria comporta una millor salut mental i física que redunda en benefici del rendiment en el treball. Està demostrat que aquesta aproximació organitzativa millora el clima laboral, disminuint l’estrès i la conflictivitat. Aquest ambient afavoridor de la qualitat de la vida personal es reflecteix, alhora, en un major compromís i implicació del treballador en els objectius de la seva empresa i també en una major estabilitat de les plantilles, retenint el talent i atraient-ne de nou. Per assolir aquests objectius, cal l’aplicació de mesures concretes com la flexibilització dels horaris d’entrada i sortida, el teletreball o la reducció de la jornada que afecti per igual dones i homes, perquè a l’Estat espanyol continuen sent les dones les que assumeixen majoritàriament la cura dels fills i familiars dependents. Així ho demostra l’evidència viscuda i les dades objectivades en l’informe “La Conciliación de la vida laboral y familiar en España” de l’ONG Save The Children. També ho proven les dades recollides pel Instituto de la Mujer, dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: de les 31.435 excedències per fills registrades l’any 2014, un total de 29.554 van ser demanades per dones i només 1.881 van ser sol·licitades per homes, és a dir, un escàs 6%. Cada vegada és fa més evident la necessitat d’adaptar l’horari laboral al ritme de vida i a les necessitats de cada persona, en la mesura que sigui possible. La conciliació es convertirà en un dels elements més importants de la gestió empresarial, ja que és un dels aspectes que més preocupa i inquieta els treballadors. En definitiva, es tracta d’un salt qualitatiu fonamental en la qualitat de vida de les persones que, alhora, és un dels objectius més importants d’una societat madura i responsable.
Conciliar o no conciliar
