entrevista
Rosana passió pel teatre
Torres: ãMARILÓ GRADOLÍ
Rosana Torres és una de les periodistes culturals amb més prestigi a l’estat espanyol. Presumeix d’haver nascut a Catarroja més que de la seua infància envoltada de grans artistes de cinema. S’enorgulleix més de la seua faceta de cuinera d’allipebre que del seu Premi Nacional de Literatura a la Millor Labor Crítica, en 1980, del Premi Caché a la millor periodista de l’any, en 1990 o el Premi Ágora Especial pel seu suport a les Arts Escèniques.
Una de les cares més reconegudes de la televisió dels anys 70 que reivindica el paper de la premsa i l’amor al teatre com una vocació. Encara que has viscut a Madrid i Barcelona, sempre t’identifiques com a nascuda a Catarroja… El meu pare era de Catarroja, Manuel Torres, d’una generació universitària d’esquerres en la República, preocupada per la cultura i la política. Entre altres coses també va ser campió d’Espanya de 400 metres tanca i va estar en l’Olimpíada Popular de Barcelona, celebrada per a boicotejar les olimpíades berlineses d’Hitler encara que no van arribar a córrer per l’inici de la guerra, que va esclatar el 18 de juliol. El meu pare va ser un mestre depurat, no va poder exercir mai, igual
6
que tots els llicenciats en 1936. En guerra, no va poder ser, com volia, pilot ja que era daltònic, però va acabar amb grau de comandant de carabiners formant a soldats republicans en alfabetització. Va estar en la presó condemnat a mort i quan el van soltar va estar desterrat a Catarroja. Quan va poder, se’n va anar a Madrid a estudiar cinema i és del que va viure i va treballar, com a productor i director de cine. Quants anys vas estar a Catarroja? Fins als tres anys, la meua germana fins als tretze i el meu germà fins als onze. Vivíem al carrer d’El Empastre i ens traslladàrem a Madrid, on els meus pares es van separar. La meua mare, Juana Ana Reinés Simó, nascuda a Buenos Aires de pares valencians, plusmarquista
El Salt del Llop • revista de cultura
