estudis
E TUDIS
CERÀMIQUES DELS SEGLES XVII-XVIII AL CARRER NOU DE CATARROJA ã ISABEL GARCÍA VILLANUEVA ã MIQUEL ROSSELLÓ MESQUIDA
Arqueòlegs: igv.arqueologia@gmail.com, miquelrome@gmail.com
INTRODUCCIÓ Amb motiu de la construcció d’una vivenda al número 44 del carrer Nou (Àrea de Vigilància Arqueològica, segons el PGOU vigent), s’hi va realitzar una intervenció arqueològica que ha ofert interessants dades sobre l’evolució d’aquesta zona del poble. Al nivell geològic d’argiles rogenques amb nuclis calcaris, arqueològicament estèril, subjacent en tota la parcel·la, se sobreposa un nivell de terra argilosa-sorrenca de color marró fosc amb algunes graves, escassa ceràmica, alguns carbons i caragols, datat a l’última època islàmica (segles XII-XIII) i interpretat com a resultat d’un espai de cultiu amb pràctiques de femat dels camps amb els residus generats per la població. No obstant això, la presència d’alguns fragments ceràmics medievals dels segles XIV-XV i un dineret de Jaume I, recuperats com a materials residuals en estrats posteriors, apunten a una continuïtat d’ús probablement fins a la urbanització de la zona.
format per un farciment de terra compactada de color gris verdós amb carbonets i restes ceràmiques, interpretat com un nivell d’ús format per la continuada deposició i compactació de detritus, pràctica constatada en patis i corrals. Molt probablement hem de relacionar aquest nivell amb la urbanització de la parcel·la núm. 44 del carrer Nou, de la qual s’havien conservat alguns murs de la tàpia de rajola que hem datat, com a mínim, en aquests moments i dels quals quedaven vestigis en la façana, infraposats a la nova construcció de principis del segle XX (objecte
de derrocament previ a aquesta intervenció arqueològica). Murs de tàpia també s’han constatat en la mitgera E i en un mur divisori entre crugies. Relacionat amb aquest moment d’ocupació, seria un pou negre que es colgaria als voltants del segon terç del XVIII d’on s’han recuperat abundants deixalles domèstiques, principalment ceràmiques, una mostra de les quals presentem seguidament i que ens apropen un poc al coneixement de la vida quotidiana dels habitants d’una llar catarrogina entre la segona meitat del segle XVII i el segon terç del segle XVIII.
(Fig. 1)
No serà fins a la segona meitat del segle XVII que s’evidència, a la part posterior de la parcel·la que dóna al carrer Llarg, un nivell d’ocupació nº 3 • març2019
9
