METGES DE CATALUNYA | 12
Reportatge Sensellarisme: Persones (in)visibles
V
isibilitzar les persones sense llar i sacsejar la consciència col·lectiva, perquè, com deia Martin Luther King, el sensellarisme no només corroeix els homes i les dones que el pateixen directament, sinó que també corroeix moralment tota la societat que el tolera. Aquest és l’objectiu de la intervenció artística #Visibles, promoguda per l’entitat social Arrels Fundació de la mà de l’artista plàstic i fotògraf gadità Teo Vázquez, que ha omplert els murs de diversos edificis de Barcelona amb retrats de persones que han viscut al carrer durant anys. L’associació ha volgut donar visibilitat, d’una manera directa i sense filtres, a
una problemàtica que la pandèmia de la COVID-19 ha agreujat. Les localitzacions escollides per exposar les imatges murals, com el Centre Cívic del Convent de Sant Agustí, la Filmoteca de Catalunya o la façana de l’Escola Fort-Pienc al davant de l’Estació del Nord, són indrets on solien dormir al ras els protagonistes d’aquesta acció que posa cara, nom i ànima a històries de vida ocultes i estigmatitzades per tal de trencar prejudicis latents. “Viure al carrer és pitjor que l’infern. Aquí una persona es podreix”, explica Germán, una de les persones que il·lustra aquests relats en un vídeo publicat a les xarxes socials per Arrels Fundació.
Juan, una altra de les veus, recorda que va estar al carrer un any, “però per a mi van ser com 100 anys i no li ho desitjo a ningú”. L’animadversió social és un dels obstacles principals contra els quals han de lluitar, tal com descriu, en aquest cas, Miquel: “Veus com casa teva desapareix i et quedes completament desubicat. Una cosa que recordo molt, i això al principi fa molt mal, és que notes mirades d’hostilitat, és a dir, que pel sol fet d’existir i estar al carrer, sents rebuig de la gent”. Per la seva part, Inma expressa la cruesa de ser dona i passar la nit al carrer sense un lloc on poder dormir, “perquè un home es busca la vida com sigui, però una dona no. Nosaltres ens exposem a vendre el nostre cos o a fer mil coses”.
