SILLA FESTES 2017
Evocant una gran artista Per Josep Antich Brocal majoria guanyaren concursos de ràdio, com Antonieta Zaragozà, Angelita Penella, Pepe Martínez Vaoro, etc. Els més decidits, fins i tot aconseguiren contractes a tot arreu del país i a l’estranger, com Francisco Serrador Corbellot als Estats Units; José Martínez Raul Colet i Carmencita Monzó a França; Jaime Blanch a Portugal i Àfrica; però el cas més emblemàtic fou Carmen Navarro, a qui vaig tindre l’honor d’entrevistar en un dels seus viatges al poble. Contava que va nàixer en un temps difícil, el dia 7 d’abril de 1934 al si d’una família humil del carrer del Perol, un dels llocs més emblemàtics de Silla, condició que sempre ha recordat orgullosament i que d’alguna manera justificava les ànsies de superació que van definir la seua carrera. A totes les entrevistes repetia: «Yo nací en Silla, un pueblecito cercano a Valencia, en una barraca..» De xicoteta ajudava sa mare a picar arròs per a l’estraperlo, «més de 100 cops seguits donava sense parar...» deia somrient; i tal vegada, aquella gimnàstica casolana fóra l’explicació a la capacitat toràcica que li permetia aguantar les notes musicals fins a límits inusuals. També recordava haver-se aturat moltes vegades davant la pastisseria sense poder comprar cap llepolia; i enyorava, sobretot, els berenars de pa amb oli i sal, perquè no hi havia altra cosa que menjar.
E
l 26 de setembre del passat 2016 ens va deixar Carmen Navarro Lahoz, coneguda popularment com la Morena, sens dubte, la cantant més famosa que mai no hem tingut al nostre poble. Va caure malalta i en poc temps va morir en pau i serenitat, acompanyada de la germana i els familiars més apropats, ja que no tenia fills. El soterrar va ser discret, tal vegada massa, ja que l’acte s’haguera pogut aprofitar per retre-li el darrer homenatge i acomiadar-la amb un fort aplaudiment. Però no va ser així. Per aquesta raó, considerem just incloure-la en aquest Llibre de Festes desitjant que la gent major la recorde, però, especialment, perquè els joves descobrisquen la història d’una gran cantadora i una gran persona. Tot comença als anys 40 quan, per contrarestar les misèries de la postguerra, va esclatar a Silla un gran nombre d’aficionats al teatre, el cant, el ball i la poesia, agrupats en un moviment conegut com a Cau d’artistes, una colla de gent que seria molt llarga de ressenyar i als quals vàrem dedicar un treball monogràfic Silla, bressol d’artistes, 2008. De tots ells, els cantants i ballarins eren els més anomenats, ja que la
Als 13 anys es va posar en amo, com deien abans quan una xica ajudava als quefers domèstics d’una casa benestant a canvi de menjar i allotjament, però la cosa no va quallar, i un any després, gràcies a son tio Alberto, que era un dels carreters del Molí de les Xiques, va entrar a treballar com a ajudanta de telers sense tindre encara l’edat reglamentària, per la qual cosa s’havia d’amagar sempre que venia la inspecció.
Actuant en la festa del molí amb Fernando Zaragozà i Miguel Valls. Any 1950
39
