16
opinions
EL GRAT 719 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - FEBRER 2021
Històries en temps de la Covid
Irresponsables per Diego Luis Fernández Vilaplana, Professor d’Història a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi./
D
es de Reis es reprodueixen les crides a la responsabilitat. Des de l’Ajuntament d’Alcoi, des de la Generalitat i des del Ministeri de Sanitat ens reclamen trellat davant l’augment de casos de covid. La incidència acumulada als darrers 14 dies és de 492 casos per cada 100.000 habitants a Espanya i de 611 al País Valencià. L’Organització Mundial de la Salut diu que a partir de 50 casos ens trobem en una situació de risc i recomana restriccions a la mobilitat, per sobre de 250 en risc extrem. Tots els polítics coincideixen en culpar de la pujada a l’actitud, diguem-ne, laxa davant les limitacions imposades durant el Nadal. És cert, i som conscient, que una part de la població ha relaxat la precaució durant les festes i no sols els més joves, deixem de ser hipòcrites. Però també és veritat que, seguint aquest raonament, les alcoianes i els alcoians hem estat quatre vegades més irresponsables que la resta dels espanyols i hem actuat tres vegades pitjor que el valencià mitjà. Perquè a hores d’ara, segons la darrera actualització del dimarts dia 12, la incidència a Alcoi és de 1.806. Alguna cosa no quadra. Per cert, hi ha fons, no oficials, que ja parlen d’una incidència propera als 2.500 casos per cada cent mil habitats. Us repte a trobar una xifra semblant en ciutats mitjanes o grans ja no a Espanya, on no la trobareu, sinó a qualsevol país europeu. Ara per ara, no tenim tots els elements per fer un judici acurat de com ha estat possible aquest desgavell. Fins i tot, a diaris generalistes podeu trobar referències molt cridaneres a la situació de la nostra ciutat (https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/resaca-navidena-alcoi-3-poblacion-contagiada-coronavirus_1_6749273.html). I es que el problema radica precisament en la informació. Ja ens va anunciar la Consellera de Sanitat, al mes d’abril quan estàvem tancats a casa, que ens filtraria les dades i ens les oferiria amb comptagotes pel nostre bé. De fet va assegurar Ana Barceló, textualment, que pretenia no preocupar les “persones que estan mirant ara mateix la tele-
visió des de sa casa”. Moltes gràcies per la deferència, però preferim conèixer la realitat. No tenim totes les dades però en intuïm algunes, molt aclaridores. Just abans del Nadal van comparèixer Toni Francés i Jordi Martínez per anunciar restriccions perquè preveien un augment de casos en breu. En realitat, a aquestes altures, ja sabien que era inevitable. Limitacions tan dràstiques com tancar la biblioteca que tots els nadals està de gom a gom, com sabeu. No van reforçar la flota d’autobusos per assegurar major distància als trajectes, ni van anunciar controls d’aforaments a espais tancats (on es multipliquen els contagis). Mesures que suposaren diners, cap ni una. També van evitar incomodar els negocis que esperaven remuntar en Nadal les dolentes dades econòmiques que arrosseguen des de l’inici de la pandèmia. Ni van preveure noves ajudes a canvi d’una menor activitat. L’actualització dels casos a nivell local tampoc no va arribar amb puntualitat. Si el dia que tenien marcat informar era festiu s’estalviaven donar-nos els disgust. Així, de sobte, a les portes de Cap d’Any, ens vam trobar encapçalant el sinistre rànquing. El primer edil va haver de gravar un vídeo pregant més restriccions a la Generalitat, recordeu que Francés coneix les dades sempre abans que tots nosaltres però només reacciona quan són públiques, i apel·lant a la responsabilitat individual i col·lectiva. Quan s’ha decretar el confinament perimetral per part del govern autonòmic, sense mesures coercitives, ja és tard. Les xifres son aterradores, no només a Alcoi, també a la resta de la comarca. Doncs bé, fins ací hem arribat. Culpar a la irresponsabilitat de la ciutadania i amagar-se darrera de la manca de competències municipals va deixar de ser una opció fa mesos. Si l’Ajuntament coneixia el greu risc des d’abans de Nadal hauria d’haver pres mesures o haver-les exigit al seu partit de València. Els irresponsables són aquells qui mesuren les restriccions en funció de paràmetres econòmics. Perquè les ajudes als sectors vulnerables també depenen de
Un país al servei de la vida
per Trini Rubio, Coordinadora Municipal de Podem Alcoi./
H
em encetat l’any amb una situació molt complexa degut a l’increment de contagis provocats per la COVID-19 i la pressió assistencial que això implica al nostre sistema sanitari i el pes sobre el seu personal. Per això, tenim la convicció que és moment de continuar redoblant esforços, ampliant mesures i ajudes als que més ho necessiten, si volem protegir-nos
amb garanties davant d’aquesta amenaça que no ens dóna treva. I per aconseguir-ho, és imprescindible que ho fem compartint responsabilitats per avançar conjuntament com a poble, no deixant a ningú enrere i combatent a aquest enemic comú. Hem d’aturar el país per a vacunar i posar l’economia al servei de la vida. És l’única forma de llevar-li gasolina a la pandèmia. Un procés que
conselleries i ministeris del mateix color polític que les sanitàries. Retardar les restriccions per deixar passar el Nadal es pot quantificar en vides humanes. Les víctimes de la covid ho són també del macabre equilibri que pretenen entre economia i salut. Com s’expliqueu, per exemple, que l’hostaleria estiga tota tancada quan les sales de joc continuen obertes? La reconeguda incompetència del primer edil i del seu equip és un graó més d’aquesta lamentable història. Preocupats, i ocupats des de fa mesos, exclusivament en mantenir “La màgia del Nadal Alcoià” han deixat passar el temps confiant en que la cosa no anara a més. No hi ha cap secret, senzillament estàvem pitjor que la resta abans de Nadal, però ningú no va voler assumir responsabilitats impopulars. Per a què ens serveixen aquests polítics? Per què reben un sucós salari públic si no fan res? No sé si coneixeu el que ha passat a Bérgamo, a Itàlia, en l’epicentre de la pandèmia a Europa. On les pressions econòmiques, i els polítics incapaços, van fer que no tancaren a temps, deixant un paisatge de mort devastador. I nosaltres anem camí d’aquesta situació. (Ho podeu llegir a https://ctxt.es/es/20200401/Politica/31884/Alba-Sidera-Italia-coronavirus-lombardia-patronal-economia-muertes.htm) I, per últim, no em resistiré a recordar una dada que, tot i ser pública, encara no he escoltat a cap membre del govern local. Fins a dimarts passat havien mort a Alcoi per covid 134 persones, això suposa una taxa de mortalitat de 2.271 per milió. El doble que la mitjana a Espanya que ocupa el lloc 15 a nivell mundial. Direu que no es poden comparar dades municipals amb estatals, però resulta que San Marino té la meitat de la nostra població. I el país amb major mortalitat del món tampoc no arriba a les nostres xifres. Jutgeu vosaltres mateixa:
ja està en marxa però que haurem d’incrementar el ritme si volem arribar a tota la població el més aviat possible. No podem perdre ni un minut més, hem de continuar reforçant amb personal i recursos per enfortir la primera línia. Les dades ens demanen implementar mesures més restrictives, garantir el seu compliment i tancar grans superfícies comercials, les no alimentàries, el temps que faci falta, així com les sales de joc i els bingos. Accions que han d’anar acompanyades de les corresponents mesures i ajudes laborals i econòmiques, per protegir als sectors afectats, tal i com s’ha vingut
fent des del principi d’aquesta crisi sanitària, tant des del govern central, autonòmic, com municipal, adoptant les mesures que facin falta per a poder cobrir les diferents situacions derivades del tancament de comerços, hostaleria i altres llocs de treball. Mai serà suficient, però els esforços i els acords han de continuar si volem acompanyar als més perjudicats. Ja fem tard per a molta gent, però si volem sortir enfortits com a poble d’esta situació tan complexa com inesperada, volem reactivar i reconstruir la nostra terra amb garanties i fer-li front al virus, tindrem que posar el millor de nosaltres.
Cansada per Sandra Obiol, regidora Guanyar Alcoi./
E
stic cansada. Segur que com totes i tots vosaltres. Cansada de la mascareta i de no poder veure als meus amics tant com m’agradaria. Cansada de no poder anar a un bar fins a les tantes i beure més del que em convindria, i seure al costat de gent que et cau bé encara que no siga del teu nucli de convivència. Cansada de que les meues filles no puguen gaudir de la llibertat que tenien fa a penes un any. I de no saber quina cara fan els meus estudiants. Per això puc entendre a Toni Francés i al seu govern. No ha de ser gens senzill gestionar una pandèmia. Sobretot quan ni el teu govern, ni el valencià, ni l’espanyol ha fet els deures durant els anys anteriors en enfortir la ciutadania i millorar les seues condicions de vida. Unes condicions de vida que si no foren tan precàries com són segurament ara seria menor l’impacte de la Covid-19 perquè no tindríem tanta gent treballant tantes hores (i per pocs diners), ni en l’economia submergida, ni en feines on és impossible protegir-se. Però no, i no és senzill. Sempre diuen que no és fàcil Toni Francés i el seu govern, i avui els hi done la raó. No ha de ser senzill renunciar a les fotos, notes de premsa i entrevistes que comporta el Nadal alcoià. I ja han perdut les festes de Sant Jordi. No ha de ser fàcil no aparèixer com el salvador d’una de les tradicions que ens uneixen a tots els alcoians com un sol poble. Ni no convertir-se en ambaixador reial davant dels xiquets que tan pateixen, i tan ens fan patir. I es que senzilla aquesta nova normalitat no és. Però sobretot perquè està l’angoixa d’estar malalt a casa i encara més a l’hospital. Està la febra, el dolor muscular, el no poder tastar el dinar i el mal de cap que roman durant setmanes. Està el dolor infinit de perdre un ésser estimat. Està la mort. I això sí que és complicat i sí que cansa. I sí que reclama responsabilitat, de totes i tots nosaltres, però sobretot dels qui ens governen. Aquestes setmanes hem assistit, de nou perquè ja van massa vegades, al vergonyós espectacle de tindre un alcalde que només mira a altres quan hi ha problemes a resoldre. Mira a conselleria, mira a l’oposició, mira als alcoians, fins i tot mira a altres alcaldes per a bonegar-los. Però no es mira a ell mateix, i com que no es mira no veu que podria haver reclamat mesures restrictives abans i amb més contundència, si es que realment no podia haver fet res ell. Per cert, una cosa que ja li vam demanar en la 1a onada, cap aprenentatge doncs. Sí que podria però, haver augmentat la freqüències dels autobusos en hores punta o fer controlar amb més força l’aforament interior de molts establiments. Com no es mira, no veu tampoc que fer una acte com la burreta és una bona cosa si no suposa que els músics travessen la ciutat en un bus massa ple com per a ser segur. Estic cansada, com tu, d’aquesta situació. Però també estic cansada de que qui governa pense que les coses que s’han de fer són només aquelles que són senzilles. Ah, i les que donen vots.
