Crèdits
EDITA
Associació cultural Falla Baix la Mar Dénia
www.fallabaixlamar.org
COORDINACIÓ EDITORAL
Vicent Oltra, Jaume Pérez i Lola Guntiñas
DISSENY I MAQUETACIÓ
Miguel Ivars Cardona
FOTOGRÀFIES
Cesar Roa, Peke Fotógrafos, Arxiu Municipal, Masu Sentí, Toni Reig, Miquel Forna, Hogueras.com i Cendra Digital
VERSOS FM DENIA I CORT D'HONOR
Jaume Pérez Puig
CORRECIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Departament de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Dénia
DEPÒSIT LEGAL
A4-2023
JUSTIFICACIÓ DE TIRADA
300 exemplars
COL·LABORACIONS I TEXTOS
Amunt contra càncer, Delegació d'Igualtat BLM, Maria Chornet, Julia Pineda, Òscar Mengual, Jaume Bertomeu, Miguel Prim, Miguel Ángel Durá, Toni Reig, Miquel Forna, Masu SentÍ, Francoise Crespo, Jaume Pérez, Francesc Colomer, Paula Quintana, Josep Marí, Celia Marín i Lola Guntiñas
"El present llibret participa en la convocatòria del premis de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de falles 2023"
"El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023"
"Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres"
La Falla Baix la Mar no s'identifica necessàriament amb les opinions manifestades en els articles del present llibret.
Sumari
Introducció
Som nosaltres
Presidenta - Carol Ramis Ronda
Fallera Major - Mar Moncho Roselló
Esbós Falla Gran: Filles i Fills de Daniya
Premis grans 2022
President infantil - Luca García Lechiguero
Fallera Major Infantil - Candela Marco
Jiménez
Esbós Falla Infantil: Sharkara
Premis infantils 2022
Comissió gran
Comissió infantil
Som història: Fa 25 anys
Falleres Majors de Dénia
Representant BLM en la Cort d'Honor de la FMID
Som eterns: A Manuel Marco Marco
Com som
Som Valentia – Amunt contra càncer
Som igualtat - Delegació d'Igualtat BLM
Som inclusió i diversitat - Maria Chornet
Som Alternatives – Julia Pineda
Som Festa – Oscar Mengual
D’on som
Què som les falles a Dénia? - Jaume
Bertomeu
Sou – Miguel Prim
Iguals però diferents – Miguel Ángel Durá
Som de...
Cine – Toni Reig i Miquel Forna
Història – Masu Sentí
Esport Faller – Francoise Crespo
Literatura Fallera – Jaume Pérez
Turisme i falles – Francesc Colomer
Som el que mengem
Som de taula - Paula Quintana
Som so
Musicant la festa, festejant la música –
Josep Marí
Som comunicació
Com som el col·lectiu faller a les xarxes
socials? – Celia Marín
També som
ODS i el món faller – Lola Guntiñas
Som d'escoltar-nos
Programa de Falles 2023
Pàgines comercials
empre quan febrer arriba a les seues acaballes i març comença el seu regnat, el carrer Pont sap que és l’hora de rebre el llibret de la nostra falla.
Un llibret que enguany emergeix d’un caos controlat de paraules i sentiments, un crit d’advertència, un llibret fet per a pensar i reflexionar, el títol del qual ja és tota una declaració d’intencions.
Enguany vos convidem, a l’obrir cadascuna de les seues pàgines, a un viatge directe a la nostra consciència com a poble i com a persones, que farà que ens tornem a fer les eternes preguntes de sempre, què fem, cap a on anem, com ho fem, una finestra oberta al nostre interior per a saber més de nosaltres, enguany el nostre llibret porta per títol, SOM.
Cada pàgina és un crit al vent, un tornar a despertar la memòria col·lectiva mitjançant paraules, imatges i música, on cada article serà una peça fonamental per a resoldre aquest trencaclosques, i que a l’acabar de llegir el llibret, no se’ns oblide mai qui som, com som i perquè som.
Introducció
JAUME PÉREZ PUIG
A més a més, la Falla Baix la Mar, com sempre, manté la seua vessant més reivindicativa, enguany donant visibilitat als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), 17 objectius establits per l’ONU, per a aconseguir un futur millor i més sostenible per a tots.
Molts pensaran, què tenen a vore els ODS amb el nostre llibret d’enguany? Per estrany que parega, en tenen molt a vore, tots els articles del nostre llibret estan pensats per a sacsejar la consciència del lector, no podem deixar fer malbé tot el que ens envolta, nosaltres som música, som el que mengem, som el Montgó, som la Mediterrània que ens acarona i abraça tots els dies, som l’aire que respirem, som pólvora, som foc, som fusta i cartó, som tradició, som sentiment, som un conjunt de persones, som un carrer que mor a la mar, som una falla que ha fet un llibret per a llegir sense pressa, dens, un llibret per a mastegar i reflexionar, fet de cor i d’ànima, com nosaltres som!!!
Som nosaltres
Carol Ramis Ronda
PRESIDENTA
Des d'aquestes línies, vull fer-vos arribar l’estima que sent per la nostra falla, pel que simbolitza i el que em fa sentir, cultura i festa de la nostra terra, del nostre barri mariner i turístic.
No és casual que estiguem ací, més enllà del 75. Candela, Mar, Luca i jo, som la imatge d’un retornar amb força, d’un futur que vindrà, sostingut per un passat i un present sòlid i sense dubtes, segurs del que fem i de com ho fem, amb igualtat, diversitat i inclusió i una voluntat ferma per gaudir i fer gaudir.
Volem fer partícips a totes i tots de la nostra alegria, del nostre compromís en la festa i al barri, que dona nom a la nostra falla i ens inspira en tot allò que fem.
Benvinguts a casa nostra.
Benvinguts a Baix la Mar.
Mar Moncho Roselló
FALLERA MAJOR
A més, si alguna cosa caract la nostra Mar és la lleialtat a gent i als seus valors; a la justíc igualtat, a l’honestedat. També la falla Baix la Mar.
Una dona d’idees molt clares, molt clar que com a dona ha d’a la responsabilitat extra de lluit drets de totes. [...]
I la falla Baix la Mar ja vibr aquesta Fallera Major que du nom el mateix blau, la sal i l’olo Mediterrània que ens nodreix inspira als de Dénia.
Aina Grimalt i Nerea PastorMantenidores
Filles i fills de Daniya
Un misteri oriental, que qui sap el que dirà?
Un califa destronat i un califat desgovernat.
Una Daniya angoixada, venen temps de mercaders, que prometen mil i un béns, prenent-nos el pèl als deniers. Un sultà ambiciós, reaccionari i maliciós, amb un harem independent, que vol enviar-lo a prendre el vent. No se n’estima a ninguna més que al seu poder, per això veiem que cadascuna, es busca un nou voler. Hi ha qui s’estima més la música, que la fa sentir-se valuosa i única, i també la que s’hi entrega al ball, sense importar-li si és gall o almirall.
Hi ha amors verdaders, dels que Abu I-Salt dedicava un vers, i també hi ha amors platònics, sempre que no siguen misògins.
Hi ha amors diversos, i per això es mengen a besos. En aquesta moderna Daniya, tot flueix de manera senzilla.
Premis Grans 2022
Som el que fem
1er Premi Falles 2022 - Secció Especial
Enginy i gràcia Secció Especial
Premi a l'Activitat fallera
1er Premi a la Promoció del valencià
Premi a l'ornamentació de falles
Premi a la Igualtat
Premi a la Diversitat
Comissió més solidària en la donació de sang
Premi casal engalanat 2020
3er Premi Llibret de Falles de Dénia 2020
Premi al millor presentador
1er Premi a la millor presentació
1er Premi Carrosses de Dénia 2022
1er Premi de Comparses grans
2on Premi de Caracterització
Luca García Lechiguero
PRESIDENT INFANTIL
Amigues i amics, falleres i fallers, xicalla marinera:
Em fa molta il·lusió formar part d'aquest exercici faller tan especial, en el qual estic envoltat de dones i en què tinc l'honor de compartir la presidència de la falla amb Carol, el que ho fa encara més especial per a mi.
Soc el cinqué membre de la meua família, entre grans i infantils, que ha estat president de la Falla Baix la Mar, per tant, estic molt content i orgullós, a més a més, m'ho estic passant fenomenal.
Junt amb Mar i Candela he viscut estones molt divertides. La veritat és que els quatre formem una gran família.
Moltes gràcies a la xicalla per compartir amb nosaltres aquesta travessia on el millor sempre està per arribar.
Ja sabeu que al carrer de Sanchis Guarner plantarem la falla infantil així que Candela i jo convidem a totes i tots perquè ens visiteu i assaboriu el plaer de viure les falles al barri mariner.
Visca la Falla Baix la Mar.
Candela Marco Jiménez
FALLERA MAJOR INFANTIL
I ara, des d’aquí, mira’ls a ells, veuràs l’estima dels teus pares en els seus ulls, endevinaràs, en el nostre iaio Manuel, el sentiment mariner.
Ell xafa l’escenari com ningú, ell, l’artista que ha marcat les nostres vides, entre purpurines, colorets i grandioses carrosses plenes de màgia.
Esta és la nostra família, la teua família, el port segur, on sempre trobaràs un lloc de pau, una abraçada d’estima i comprensió.
Alejandra Álvarez Marco MantenidoraSharkara
En un lloc, no sabem si proper o molt llunyà, entre el cel i La Terra, entre La Terra i Mart, Mart i Dénia, o veges tu a saber... Hi havia un País anomenat: Sharkara, allí totes les persones que l’habitaven, tenien la sort de viure al territori més dolç que mai ha existit. Les cases eren de xocolate, les finestres estaven fetes de sucre torrat, els núvols eren de sucre filat i les carreteres, muntanyes i rius, estaven compostes en la seua gran majoria, per xocolate en tota la seua varietat.
A Sharkara, convivia gent molt especial i molt particular, que vivien units pel seu gust i amor pel dolç, especialment el xocolate. Aquest aliment era la principal font de riquesa del país, i totes les veïnes i veïns dedicaven la seua vida a la producció d’aquest conreu. “El Gran Cru” era el principal recol·lector de xocolate de l’indret, i era una persona molt volguda i estimada per tota la xicalla d’allí. Els majors amants del xocolate, coneguts per tot arreu, com ara Willy Wonka i els seus Oompa Loompas, Hansel i Gretel. Eren habituals hostes del terreny.
Artista: Bernardo Estela ParraPremis Infantils 2022
Som el que vindrà
1er Premi Falles Infantils
2022 - Secció Especial
Enginy i gràcia Secció
Especial
Millor pintura monument
Infantil Secció Especial
2on Premi Comparses
infantils
Comissió Gran
BAIX LA MAR 2023
Andreu Ivars Guntiñas
Neus Moncho Roselló
Delegació de cultura
Jaume Pérez Puig
Delegació de presentacions
Mª Rosario Guardiola Hostalrich
Laura Oltra Gil
Delegació artística
Laura Casado Banda.
Sergio García Signes
Miguel Ivars Cardona
Francisco Martí Pérez
Ángel Pérez Ramos
PRESIDENTA: CAROLINA RAMIS RONDA FALLERA MAJOR: MAR MONCHO ROSELLÓ
Secretaria General
Andrés Ivars Bertomeu
Vicesecretari
Vicent Oltra Gimeno
Vicepresidència:
Juan Vicente Lull Serra.
Anna Sobrecases Hostalrich
Ivan Llorens Rosado
Maria Giner Molina
Jaime Pérez Puig
Patricia Albi Modena
Miguel Ivars Cardona
Núria Ivars Cardona
Victor Ramis Ronda
Lola Guntiñas Grimalt
Tresoreria
Sonia Aguado Villar
Juan Carlos Femenía Molinero
Comptadora
Cristina Mahíques Espasa
Delegació de quotes i loteries:
Maria José Hostalrich Torres
Elia Ballester Mahíques
Mayca Ramos Moll
Anna Sobrecases Hostalrich
Delegació d’igualtat i diversitat
Isabel Comes Guardiola
Marta Escortell Serra
Núria Ivars Cardona
Laura Mañas Molina
Cristina Grimalt Molina
Delegació de censos i
recompenses:
Silvia Chornet Berruti
Delegació assemblea JLF
Mayca Ramos Moll
Juan A. Cabrera Gómez
Delegació web i xarxes socials
Laura Oltra Gil
Pablo Ivars Hostalrich
Delegació de Llibret
Vicent Oltra Gimeno
Lola Guntiñas Grimalt
Miguel Ivars Cardona
César Roa Martínez
Jaume Pérez Puig
Delegació de Festejos
Carla Cabrera Ramis
Iván Llorens Rosado
Victoria García Gavilá
María Covadonga, González
Moreno
Pablo Ivars Hostalrich
Lucía Ferrá Cantó
Andrés Ivars Bertomeu
Juan Carlos Femenía Molinero
Manuel Marco Llorca
Delegació de pergamins
Mar Castro Hernández
Delegació gastronòmica
Marisa Gil Ferrer
Delegació Infantil
Alba Lozano Terrades
Elia Ballester Mahiques
Laura Mallorquín Mora
Sonia Sellés García
Silvia Chornet Berruti
Membres Junta Local Fallera
Vicente Juan Ivars Mengual
Salvador Llorens Fornés
Falleres i fallers
Carla Alacreu Sáez
Bartolomé Albi Caselles
Sara Alemany Alemany
David Arbona Gómez
Yuliana Aroztegui Suciu
Sara Asunción Aranda
Marc Asunción Bolufer
Gema Baeza Ibáñez
Vicent Balaguer Serra
Carlos Melchor Ballester Crespo
José Ballester Crespo
Patricia Ballester Mahíques
Yanira Bascón Luna
Anna Benavent Gómez
Jaume Bertomeu Catalán
Francisco Blanquer Segura
Vicent Blanquer Segura
Josep Miquel Bolufer Crespo
Josep Vicent Bonet Camps
Carla Büchsenschütz
Antonio José Cabrera Espí
Juan Cabrera Ferrer
Mar Cabrera Ramis
Jorge Camino Morera
Sefa Cardona Sellés
Jairo Caro Ortega
Miguel Ángel Castilla Castro
Ana Castro Barroso
Laia Catalá Simó
Vicent Crespo López
Maria Chornet Berruti
Roberto Colom Oliver
Iolanda Colomer Mena
Lázaro Colomer Mena
Neus Crespo Carrió
Pedro Crespo Carrió
Maria Crespo Mahíques
Laura Crespo Piera
Raül Dalmau Llácer
Mar Egea Pérez
Charles Estrada
Marta Ferrándiz Hortigüela
Miguel Ferrer Bolufer
Inés Fornés Guntiñas
Paula Fornés Guntiñas
Antonio Gabaldón Yerga
Ana García Bataller
Helena García Bataller
José García Ferrer
Pedro García Gavilá
Victoria García Gavilá
Alex García Lechiguero
Jaime García Moll
Sebastià Garcia Mut
José García Sánchez
María García Vayà
Victoria Gavilá Monserrat
Cristina Gilabert Benito
Inés Giner Durá
Vicente Giner Valero
Esther Gómez Sánchis
Ainhoa González GonzálezAlbo
Carla González González-Albo
Ainhoa González Más
Aina Grimalt Timoner
Pep Guardiola Hostalrich
Nazaret Guillem Vega
Lenni Hartogs Guardiola
Amparo Ibiza Cartes
José Jiménez Hidalgo
Naia Jiménez Ibarzabal
Mireia Jordá Chornet
Raquel Jorrillo Martínez
Noelia Joya Carrasco
Andreu Landete Hernández
Mariela Lechiguero Simó
Eduardo Lillo Burgos
Franc Llácer Gavilá
Uxue Llamas Rodríguez
Luís Llinares Escrivá
Carla Llopis Moncho
Teresa Llorens Rosado
Marisa Marco Martí
Aleix Marí López
Yago Martí Calafat
Estefanía Mestre Fornés
Adrián Mezquida García
Javier Miralles
María Vicenta Molina Vicente
Antonio Moncho Palonés
Alejandro Montalbá Costa
Aitana Montero Castro
Emma Moreno Such
Cristina Morera Vengut
Andrea Muñoz de la Rosa
Ana Palomino Álvarez
Irene Palomino Álvarez
Nerea Pastor Crespo
Alejandra Pastor Gavilá
Patricia Penedés Alfaro
Luis Peña Blanco
Jaume Pérez Rosado
Raül Pérez Rosado
Mireia Peris Contrí
Pilar Piera Aranda
Juan Felipe Pino García
Astrid Pons Ramos
Carol Ramos Bodi
Elisa Raucci Menicagli
Giuliano Raucci Menicagli
Nuria Rodríguez Serrano
Salvador Ronda Crespo
Rosa María Ronda Ibiza
Joan Felip Sala Ahuir
Mateu Sala Vinuesa
Joaquín Salvá Ballester
Aida Sánchez Crespo
Aida Sánchez Llull
José Roberto Serra Palencia
Mariví Sirerol Pérez
Maria Sivera Mud
Dana Suárez Suárez
Jaime Terrades Cabrera
Dani Terrades Nofuentes
Patricia Tomás Ceschin
Celia Tur Fornés
Mar Valdearcos Tomás
Zoe Valero Melenchón
Juan Antonio Vallalta Perles
Maria Agnés Vivo Sepulcre
LLanos Ygarza Martínez
Comissió Infantil
Som futur
BAIX LA MAR 2023
PRESIDENT INFANTIL LUCA GARCÍA LECHIGUERO
FALLERA MAJOR INFANTIL CANDELA MARCO JIMÉNEZ
Comissió infantil
Lara Alberola Ramos
Olivia Alberola Ramos
María Álvarez Marco
Blai Ballester Mahiques
Marc Blanquer Penadés
Pau Blanquer Penadés
Carla Blanquer Ramos
Pepe Blanquer Ramos
Vicent Blanquer Ramos
Nicolás Cabrera Lozano
Andrea Cabrera Lozano
Chloé Cabrera Mallorquín
Noa Camino Morera
Blanca Casado Salvá
Adriana Ferrer Ferrer
Mario Ferrer Ferrer
Arnau Flores Giner
Ona Flores Giner
Aina Fuster Vicens
Marco García Casado
Leo García Casado
Jaume García Giner
Xabi García Giner
Ángel García de la Reina
Sánchez
Vicent Gayá Rodríguez
Paula Gilabert Pérez
Sergio Gilabert Pérez
Oriol Gil Vicents
Alicia Guardiola Morera
Cayetana Ivars Lebrón
Vega Ivars Lebrón
Lucía Lechiguero Joya
Cesc Llácer Chornet
Mauro Llácer Chornet
Aitana López Mestre
Carlota Lull Ballester
Elia Lull Ballester
Manuel Marco Jiménez
Cesc Mengual Román
Eric Mengual Román
Elise Mestre Catalá
Ian Mestre Catalá
José Mezquida García
Martí Moreno Such
Borja Muñoz Mestre
Manuel Pallás Pérez
Paula Pastor Gavilá
Almudena Pedrós Alcalá
Ferran Peris Sellés
Gisela Peris Sellés
Sofía Polop Campobadal
Claudia Ramis Baeza
Julia Rodríguez Guntiñas
Martina Sapena Cabrera
Manuel Trapiello Sánchez
Luca Trapiello Sánchez
Som la nostra història
Els llibrets són instantànies literàries falleres on arrepleguem l’exercici, perfectament adoba amb textos de la més variada índole. A Baix la Mar és tradicional donar una ullada al passat recordant les persones que van assumir la màxima responsabilitat vinti-cinc anys enrere Ho fem per tradició, respecte i reconeixement a la tasca desenvolupada que ha marcat el nostre caràcter i idiosincràsia, que ens ha construï com som, marcant el camí fins a arribar aquí.
Es dona la circumstància que la pandèmia, en va aturar a març de 2020 i aquest va ser l’últim llibret publicat en el format habitual. Per tant permeteu-nos que complim amb la tradició de mirar el passat i ho farem des d’allí on ho vam deixar, obrint pas aquí al record de tres exercici fallers.
Fa 25 anys
Exercici 1995/1996
Baix la Mar nomena President a Sergio García Signes, amb tan sols divuit anys, essent el President més jove de la història de la nostra falla. La seua joventut no va ser cap inconvenient perquè el sentit de la responsabilitat i la serietat estava més que demostrat. Aquest any el van acompanyar com a Fallera Major Ana Guardiola
Hostalrich, Fallera Major Infantil Aida Sánchez Crespo i com a President Infantil Alberto Bas Ferrer.
Durant aquest any es decideix que l’any següent es duria a terme la celebració dels cinquanta anys de constitució de la falla, el que es va preparar mitjançant reunions al casal del carrer Pont amb assistència de gran nombre de Presidents i Falleres Majors. En premis es va alçar el banderí del primer premi en falla infantil i el tercer en la falla gran.
Hem de dir que la majoria dels càrrecs d’aquest exercici continuen vinculats a la nostra falla. El President, Sergio García, és un imprescindible, liderant la delegació d’artística; creant carrosses, escenaris de presentacions, ornamentació per a bans fallers, etc., perquè com va demostrar de ben
jove, a ell, res se li resisteix. El seu fill Alex, va ser president infantil a l’exercici 2015/2016 i el seu fill Luca és actualment el President Infantil de la nostra comissió. Les circumstàncies han propiciat que la mirada enrere coincidira amb aquesta presidència infantil.
La Fallera Major Ana Guardiola, també manté la seua vinculació a la nostra comissió a través de les seues filles Lenny i Rommie. Cal dir que Ana forma part d’una família de Falleres Majors i President que sempre acudeixen quan Baix la Mar requereix la seua participació en qualsevol acte o esdeveniment. Actualment, és mare, tia i germana de grans falleres i fallers. Ana recorda el seu any de Fallera Major rodejada de molta gent jove que es va incorporar a les files marineres. Una de tantes anècdotes es va produir el dia de la presentació, desprès d’una nit intensa, Ana va arribar a casa matinet, sobre les 7:30 hores; no havia fet més que gitar-se quan una trentena de falleres i fallers amb el President es presentaven a esmorzar. La festa no havia acabat.
Aida Sánchez, des que va ser fallera major infantil, no ha abandonat mai les files marineres. De fet, va formar part de la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil de Dénia l’any 1997/1998, va ser Fallera Major de la nostra comissió a l’exercici 2009/2010 i representant de Baix la Mar a la Cort d’Honor de la Fallera Major de Dénia a 2013. Per descomptat que ha transmès aquesta passió per la festa als seus fills Manuel i Luca, que formen part, des que van nàixer, de la xicalla marinera.
Alberto Bas, actualment està allunyat del foc faller, però va contestar ràpidament a la nostra demanda i va ressaltar que guardava amb estima bons records d’aquell any en el qual va ostentar el màxim càrrec infantil. Per a ell, el més significatiu, era el bon ambient que n’hi havia, ressaltant especialment el gran esforç col·lectiu que totes i tots van dur a terme perquè es passara un gran any.
Exercici 1996/1997
Baix la Mar va celebrar en aquest exercici cinquanta anys de la constitució de la comissió.
Va ser anomenat President Sebastià Garcia Mut, qui va elegir com a càrrecs infantils a Anna Sobrecases Hostalrich i Josep Marí Alexandre. La Fallera Major d’un exercici tan especial va ser Isca Noguera Ramis.
Va ser un any intens, ple d’activitats i actes commemoratius de la més variada índole, que va mantenir a la comissió marinera amb una ajustadíssima agenda. Des d’aquestes línies voldríem destacar l’acte de celebració que es va dur a terme al Castell de Dénia amb l’assistència dels càrrecs de l’exercici com a amfitrions i que va reunir a gran nombre de falleres majors i presidents que van compartir moments únics. Així mateix, es va realitzar una altra gala per a homenatjar a les dones que havien ostentat el càrrec de Regna del Foc i Regna de la Festa.
El resultat de l’any, va ser memorable, perquè el monument que va plantar per primera vegada a Dénia, el jove artista Josep Sanchís Izquierdo, amb el lema “Els 50 anys” i el monument infantil de Joan Canet, amb el lema “ Fantasia Infantil”, van fer història, alçant ambdós el banderí del primer premi. Un doblet que s’ha mantingut com a històric fins a 2022.
Sebastià Garcia, continua vinculat a Baix la Mar, ostentant diferents càrrecs, essent durant molts anys el delegat de cultura. Gràcies a la seua col·laboració, sempre creativa i encertada, hem organitzat gran nombre de xarrades, lectures en valencià i les més variades activitats culturals amb participacions destacades del món de la cultura. Sebastià és un ambaixador de la nostra falla.
Anna Sobrecases, manté la seua vinculació activa i incondicional amb Baix la Mar. Des que va ser fallera major infantil, ha format part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Dénia i també ha segut membre de la Cort d’honor de la Fallera Major de Dénia 2007, essent Fallera Major de Baix la Mar a l’exercici 2010/2011 i Fallera Major de Dénia a 2012. A més a més, ha ocupat la delegació de protocol amb gran mestressa i actualment forma part de la directiva de la falla com a vicepresidenta, arribant a substituir a la Presidenta amb absència d’aquesta, quan ha estat me
Josep M formació manting través de membre Band”. S prestat la trompeta Major de acords d d’un dels que des lectura, sensacion través d’u
Exercici 1997/1998
Vicent Moncho Such va ser anomenat President, un home seriós que havia demostrat sobradament, la seua estima per Baix la Mar. Van completar els màxims càrrecs de l’exercici Anabel Fontanet Caselles, com a Fallera Major, Maria Moncho Such, filla del President, com a Fallera Major Infantil i Pablo Romero Collado, com a President Infantil.
Prompte arribaren les carrosses, presentant dos propostes, una gran amb la qual es va alçar el banderí del segon premi i la infantil, que representava un fabulós vaixell al què no li faltava detall. Amb aquesta carrossa, la xicalla marinera va alçar un merescut primer premi que va fer les delícies dels més menuts.
En aquest exercici es tornar a comptar amb els artistes fallers Josep Sanchís per al monument gran i Joan Canet per al infantil, amb qui es va alçar el banderí del quart i el quint premi, respectivament. A més a més, es va col·locar al carrer del Pont una placa commemorativa que deixava testimoni dels monuments plantats. Aquest socarrat es conserva en l’actualitat.
Resulta rellevant recordar les paraules del President, escrites amb ocasió del llibret del 60 aniversari, dedicades als seus càrrecs: “Sense perdre temps havia de buscar als càrrecs; per a
Fallera Major considerava que havia de ser una persona vinculada a la Falla i al mateix temps responsable. Vaig pensar en Anabel Fontanet, la qual no em va defraudar ni com a persona ni com a Fallera Major. Respecte als càrrecs infantils, ho vaig tindre clar: que millor que la meua filla Maria Moncho com a Fallera Major Infantil, i pel càrrec de President Infantil, el fill d’uns grans amics, Pablo Romero”
Cal dir que Vicent Moncho, va ser encertat en l’elecció, junts van viure moments únics que Baix la Mar conserva amb estima i agraïment. Ara que Vicent se n’ha anat per sempre, creguem que haguera estat ben orgullós de la seua família fallera, perquè en la gala de commemoració “Més enllà dels 75 anys”, Anabel, Maria i Pablo van estar presents, acudint al moment que la Falla els va cridar i especialment emotiva va ser l’ovació que van rebre a l’escenari. Sense cap dubte, el president no haguera faltat a aquesta cita, perquè ell sempre obria la porta a Baix la Mar.
Noa Dacosta Mud
Vola lliure
Tinc en l’ànima un buit, mirada que tot ho busca, uns ulls que són un desig d’una festa encisadora. Espurna de foc en la nit, cor de flama lluitadora, és el vent, és un crit, és la lluna blanca i pura, és un cor descosit per una festa colpidora, rosella per a perdre el sentit, pintes de romer i murta.
És una au que vola lliure, per un desert blau com una cendra a l’aire, que a terra sempre cau, que no vol plorar, que vol viure i tindre l’ànima en pau, ser de foc i riure i volar lliure com una au.
Aida Gavilá Gómez
Bressol de foc, en el teu pit un color, cor de fusta perfumada, de pólvora que afalaga, vestida de grana i or. Olor a terra mullada, pentinada pel Xaloc, mantellina de blanca rosada, eres bressol de foc. Camí de les estreles, els teus ulls són un goig, bufa el vent les meues veles, en un cel tenyit de roig.
Eres en l’ànima un sacseig, regina d'una festa pagana, eres camí, eres passeig, d’una rondalla valenciana. Eres bressol de foc, paraules escrites amb sang, modelada amb el roig fang, i que crema a poc a poc.
Falleres Majors de Dénia 2023
Jaume Pérez PuigPaula Pastor Gavilá
ERES
Eres d'esperit lliure
Mirada dolça com la mel
Ànima tendra que vol riure
I volar com les aus pel cel.
Eres l'àncora ferma que atura
I mira d’enfront a les tempestes
Vela llatina d’aquesta planura
Deessa de la lluna i les estreles.
Eres flor de timidesa
de cristal·lina mirada
Arrels, emoció, tendresa
La meua ballarina somiada.
Eres el foc encisador
Quan comença la primavera
La flama que crema el meu cor
La meua xiqueta fallera!!!
Jaume Pérez Puig
REPRESENTANT DE LA FALLA BAIX
LA MAR EN LA CORT D'HONOR DE LA FMI DE DÉNIA
Som eterns
A Manuel Marco Marco
De la Falla Baix la Mar
oneixem als artistes per les seues obres. De vegades, amb tan sols una ullada podem identificar a qui pertany una obra d’art. Ningú ens preguntem com han arribat fins aquí. Simplement mirem, contemplem i ens delectem amb allò que es mostra davant dels nostres ulls. D’alguna manera aquesta és la història del nostre artista Manuel Marco Marco, que va saber fer la seua aportació artística al món faller. Les carrosses van ser la seua passió i amb elles va desenvolupar el seu talent, revolucionant aquesta tradició deniera i demostrant que una altra manera de presentar aquests cadafals era possible. A més a més, ens va regalar el seu enginy realitzant decorats de presentacions, pergamins de nomenament o dissenyant disfresses de comparsa, perquè ell era així, agosarat.
Han estat més de cinquanta anys d’amor incondicional, de respecte i estima per tot allò que feies. Ara, quan els colors de l’hivern envaeixen la ciutat, tu parteixes per sempre i a nosaltres ens deixes orfes de la teua genialitat, perquè has estat un referent dins i fora de la nostra casa marinera.
Hui, volem recordar-te com el que ets, l’home amb port, tot un cavaller que no deixava a ningú indiferent, l’artista que ens deixava a tots bocabadats amb un treball pensat, meticulós i amb un estil peculiar i excepcional; sense oblidar al President, al faller de bressol, que junt amb la seua dona Pepa, va saber educar als seus fills, transmetent-los l’estima per una festa patrimoni de la humanitat, art efímer del qual ets un gran enamorat.
Baix la Mar perd a un dels seus membres més destacats; un comiat dolorós, que ens deixa entristits, sols consolats sabent que ens retrobarem en els nostres records mariners, en mil anècdotes i vivències que sense tu no hagueren sigut possibles. Vola alt mestre i una vegada més, des de l’Olimp dels grans artistes, allà on estigues, trenca el silenci i transmet el sentit de l’existència al món, perquè això és fer art i tu saps fer-ho com ningú.
Bon viatge i fins aviat!
Com som
Som valentia
AMUNT CONTRA EL CÀNCER
Som dones que propiciem espais assossegats per parlar obertament sobre el càncer.
Som pacients oncològics que contem la nostra experiència amb el tractament i els seus efectes secundaris a altres persones que ara l’inicien.
Som les que regalem humilment el nostre temps i les que rebem estima.
Som les que reivindiquem a l’hospital de Dénia que siga efectiu el circuit ràpid oncològic amb una diagnosi ràpida de la malaltia i el seu tractament immediat.
Som dones lluitant en la consecució de tractaments igualitaris per a pacients oncològics, independentment del lloc on visquen.
Som dones compromeses a millorar la qualitat de vida de les persones amb càncer.
Som valentes, amunt!!!
Som les famílies que rebem una mirada còmplice, un gest amic, una conversa reconfortant... Som dones solidàries i contribuïm a les despeses de medicaments, no coberts per la seguretat social.
Som dones esperançades en el fet que l’ajuda a la investigació ens donarà un futur millor i per això hi contribuïm.
Som les de mirada transparent, amigues, infermeres, fisioterapeutes... dones cuidant d’altres dones.
Som les del cor rebel: la nostra lluita és l’assoliment dels drets per a les persones que pateixen o patim un càncer.
Som dones afanyoses d’aconseguir cada dia un trosset de felicitat per a anar cap amunt.
Som igualtat
DELEGACIÓ D'IGUALTAT DE LA FALLA
BAIX LA MAR
Qui camina per la senda del feminisme sap que no és un recorregut fàcil, és una constant de pujades, pedres i molts encreuaments. Però la realitat és que, quan comences aquest camí ja no eres capaç d’abandonar-lo, doncs arribar al cim és saber que arribem a la nostra llibertat.
conjunt d’idees, denúncia i reivindicació materialitzades en art efímer?
Som conscients que les tradicions són difícils de canviar, són normes establides que transmeten valors compartits, històries i objectius d’una generació a una altra. Sabem que el paper de la dona a qualsevol vessant ha estat molt limitat, però també sabem que han vingut i vindran temps canviants.
Tanmateix, barrejar el món de les falles amb el compromís del feminisme i la lluita per la igualtat és una ruta escarpada, doncs sent com són les falles, una tradició ferma i arrelada no resultat tasca fàcil. Tot i això, no deixen de tindre un cert paral·lelisme, ja que el feminisme és un moviment plural i crític; d’idees, denúncia i reivindicació, producte del conflicte social que genera una determinada posició. I a cas no són les falles això? Un
No podem oblidar el camí ja recorregut i els èxits aconseguits, i recordar a totes aquelles que obriren camí i totes aquelles que continuen caminant-lo. Un exemple clar és l’evolució en la figura de les Falleres Majors, aquesta ja no es limita a la seua bellesa, sinó a la paritat en tot el que comporta aquesta festa: veu en les juntes directives, dones presidentes, falleres majors amb poder decisori. Un altre èxit aconseguit ha estat la creació de la
Delegació d’Igualtat i Diversitat, on des de la Falla Baix la Mar se’ns brinda l’oportunitat d’expressar-nos lliurement. I és des d’aquest espai on volem manifestar que les dones marineres estem més que disposades i preparades per a recórrer aquesta senda, per a llevar pedres del camí, per a aplanar la terra i sobreposar-nos davant qualsevol caiguda.
Venen temps de reinvenció, de creació, però sobretot d’apreciar intensament tot allò que les falles com a col·lectivitat ens ofereixen i que ens han fet ser qui som, una falla que manté unes ganes inesgotables per portar la bandera violeta sense por.
A la fi podem dir amb orgull que nosaltres SOM igualtat i feministes, que sabem que aquest camí és tan extens com la mar que ens envolta, però també sabem que la mar mai descansa, i nosaltres junt amb ella continuarem caminant amb pas ferm.
Som com volem
Som inclusió i diversitat
SOM.... PARTÍCIPS DEL CAMÍ CAP A LA INCLUSIÓ
MARÍA CHORNET BERRUTI
Som fallers. Som actitud. Som cohesió social. Som agrupacions socioculturals. Som Patrimoni Immaterial de la humanitat.
I volem ser creadors i partícips del camí cap a la inclusió social. Sí, nosaltres, tots units, hem de fer la realitat de la inclusió. «El tot, per a tots».
Una inclusió real on tothom supere les barreres d’accés i participació, per tal d’assolir i garantir el passat, present i futur de la nostra tradició sociocultural.
S’ha d’observar, avaluar la nostra activitat fallera per tal d’activar, d’arribar a TOTS.
Hem d’actuar, superar les barreres que trobem en l’accés i participació de la nostra festa.
Sols amb aquesta disposició arribarem a una transmissió intergeneracional real.
Volem transmetre el nostre testimoni cultural, donar vista al legat de la nostra història.
Per tal d’assolir aquesta ambiciosa tasca, hem de ser conscients del punt de partida: treballar per la vertadera inclusió. El nostre trajecte ha de ser unes falles de tots i per a tots.
Ben cert és que el nostre món faller ja es troba en el camí de la inclusió.
Hem estat treballant en el camp de la conscienciació amb diferents activitats:
Tertúlies dialògiques.
Actes fallers: bàndol per a reivindicar la diversitat funcional.
Adaptacions de materials audiovisuals amb
DELEGACIÓ D'IGUALTAT DE LA FALLA BAIX LA MAR
llenguatge inclusiu: cançó del grup Diluvi interpretada en signes, resum de la temàtica de les falles adaptats amb pictogrames, senyalització d’espais del casal faller amb pictogrames.
Col·laboracions amb diferents associacions: donació a l’associació contra el càncer, TDAH +16.
Activitats lúdiques i cooperatives per a la xicalla amb temàtica de conscienciació cap a la diversitat funcional i inclusió.
Difusió per xarxes socials de material d'inclusió.
Ara és el moment de realitzar la nostra crítica personal, la nostra crítica fallera. Hem d’analitzar les barreres en les quals podem posar el nostre granet d’ajuda per a arribar a part de la seua superació.
Pensem, pensem... Quins aspectes dificulten l’accés a les nostres activitats:
Podríem millorar l’accés arquitectònic als nostres monuments.
Podríem millorar l’accés comunicatiu de les nostres sàtires.
En tirar un ull enrere, ens adonem de tot el que hem treballat, que no és poc! Però què tal si continuem? Si fem un pas més enllà, si passem a la inclusió, a la participació de tothom en el nostre món faller.
Pensem, pensem... Quines accions dificulten la participació de la nostra festa?
Podríem establir espais reservats en els diferents actes: mascletada, ofrena, cremà.
Podríem col·laborar i fer participes a diferents associacions de diversitat funcional.
Se vos ocorren més idees?
Obrim el debat!
Treballem tots junts!
Actuem i creem inclusió!
Obrim-nos al món!
Som alternatives
JÚLIA PINEDA
Construir alternatives dins del món de les tradicions mai és una tasca fàcil. Però aquestes línies aspiren a ser un atreviment, des de l’afecte, per convidar a la reflexió. Compartisc les meues ferramentes personals per a imaginar i proposar alternatives falleres, de vegades amb un to crític o rebel en el procés, però amb aspiració clara de ser partícip i ampliar des dels marges.
Si pensem les falles des de la seua arrel: la celebració col·lectiva d’inici de la primavera a través del foc, la música, la sàtira i la festa, crec que la nostra tradició té capacitat d’eixamplar-se, ser més diversa i acollir a més persones. M’interessa aquesta òptica, perquè aleshores les falles són un llenguatge compartit que té la capacitat de ser apropiable per una comunitat per a celebrar.
Les falles són cultura popular construïda per cada comissió i el seu ecosistema. Són una pràctica que ens arrela i enforteix com a comunitats; transmeten identitat i sabers comuns, generant valor i capital social al nostre territori. Les falles, per tant, tenen la capacitat de promoure processos comunitaris i transformacions que van més enllà d’allò efímer que es repeteix cada març als carrers i places.
Des d’aquesta òptica, viure les falles en llocs diferents i amb gent diversa m’ha permés fer servir aquest llenguatge o parts d’ell per a construir i participar d’altres falles. Com a equip d’arquitectes hem provat nous materials o noves formes als monuments, ja no cremem mobles vells fi d t b ll l di i la m conte realit perm cultu Com obrir posan
aquest llenguatge faller i ensenyar-lo a aquelles que l’havien oblidat. Les falles populars i combatives són l’espai on qüestionar la privatització de l’espai públic i la festa que sofrim als darrers anys, on reclamar que totes hem de poder ser falleres a la nostra ciutat. Cada exercici posem en à ti t id d lt l
Repensem el que som
Les Falles són festa, sí, però són moltíssimes coses moni Immaterial de la Humanitat, així ordar la UNESCO a la sessió celebrada a d’Etiòpia el 30 de novembre del 2016, soles són excepcionals pel que fa als ts o a la resta d’elements tangibles que la nostra festa, sinó perquè són e transmissió de les nostres tradicions i ms que ens configuren com a societat.
Som festa
ÒSCAR MENGUAL
REGIDOR DE FESTES DEL M.I.A. DE DÉNIA
Sou una comissió implicada en l’entorn social que us envolta, prova d’això és l’aposta per la igualtat, de la qual heu fet una de les banderes i senyes d’identitat marinera a les falles de la nostra ciutat. En aquest exercici faller teniu presidenta per primera vegada.
enen un innegable vessant cultural que sta, tradició, passió i germanor. És cert a festa que fa el traspàs de l’hivern a la rimavera desperta una barreja de s indescriptible, i més ara que, amagats dèmia han esclatat tots junts aquests s d’amor a les Falles en una mar de color Falles també són BAIX LA MAR, un ler únic pel que fa a la seua ubicació al ner de la nostra Dénia, que permet que de la Mediterrània impregne cada t que es planta cada mes de març.
Des de l’Ajuntament de Dénia ja soles podem donarvos les GRÀCIES amb majúscules, per haver mantingut la flama de la festa fallera durant tants anys, per aquest esperit participatiu i de germanor festera, per contribuir a la grandesa de la nostra festa més arrelada a la ciutat.
I, com no, com a regidor de festes sols puc dir-vos que per a mi ha estat un grandíssim honor haver compartit tants moments entorn a la Falla Baix la Mar durant aquests anys.
VISCA LA FALLA BAIX LA MAR, VISCA DÉNIA I
VISQUEN LES FALLES!!!
D'on som
Què som les falles a Dénia?
JAUME BERTOMEU CATALÁN PRESIDENT JLF DE DÉNIA
Som treballadors, sempre anem un pas per davant de les nostres possibilitats per a poder arribar al màxim del nostre potencial i és per això, que som competitius per ser sempre els millors en presentacions, carrosses, aparadors i en tot el que fem i participem, i com no, en l’essència de la nostra festa, la falla, a la qual destinem una gran part dels pressuposts anuals.
Som d'ací
Les falles de Dénia han sabut reinventar-se contínuament, i no em referisc a la tan desastrosa pandèmia, sinó que any rere any hem demostrat adaptar-nos al temps i les necessitats.
Antigament, per exemple, gran part dels pressupostos, a banda de les quotes que suposen una bona part d’ells òbviament, eren els pergamins. Hui en dia, no s’obtenen les quantitats esperades que abans sí que s’aconseguien d’aquests, i els fallers i falleres han trobat d’altres fórmules per a arribar a cobrir eixa part.
Som família, ja que generació rere generació són nombroses les famílies que transmeten als seus descendents el que des de la seua infància han viscut. Aquesta manera de viure i sentir les falles, inculcant la constància i el treball que han ajudat a fer que comptem amb 75 anys d’història que ens avalen.
Altres falles també, comptaven amb una gran injecció econòmica amb la realització dels “bingos”, fins que una llei els va prohibir, arribant inclòs a denunciar a gent de la falla que es trobava en aquell moment al casal.
Som tradició, gràcies a la indumentària valenciana tan rica i variada que afortunadament cada vegada cuidem més, sense oblidar les nostres particularitats.
Som cultura, amb l’edició de magnífics llibrets i crítiques falleres que cada vegada cuidem i sobretot millorem més.
Amb el nomenament de Dénia com a ciutat creativa de la gastronomia per la UNESCO, moltes són les falles que han trobat en aquest vessant una manera d’ajudar a l’economia fallera, bé siga amb els ja arrelats concursos de paelles, sopars i dinars temàtics amb menús complets i preus populars i una àmplia varietat d’especialitats valencianes com arròs al forn, olles i menjars casolans per a tots els paladars.
Tampoc disposem de patrocinadors amb grans quantitats econòmiques, però sí són moltes les xicotetes empreses que col·laboren amb les seues aportacions pel bé de la festa, bé siga amb publicitats per a llibrets com aquests, tanques que envolten a la falla, lones o l’última incorporació al mercat publicitari els ja coneguts “photocalls”.
Hem de valorar i estar molt orgullosos de les falles que plantem a Dénia gràcies als esforços que fins ara hem vist, ja que el nombre de fallers i falleres que som per comissió i els pressupostos amb els quals ens comptem, és per a estar-ho.
Tingueu en compte, que som mil nou-cents fallers i falleres censats i movem al voltant d’un milió tres-cents mil euros, per a aquest exercici. Quasi res diu el paperet.
I tot açò és possible gràcies a la feina que fem, caps de setmana copats d’esdeveniments per diverses falles que fan possible amb açò dues coses, el primer i més important fer falla, i, en segon lloc, traure diners per al pròxim mes de març gaudir d’unes bones festes josefines.
primavera, som punt d’arribada de fallers i falleres amb desig de veure bones falles, amb tot el que això suposa per a nosaltres com per a Dénia, ja que ells només planten una quarta o quinta part respecte a nosaltres quan ens tripliquen en persones per comissió.
Estic completament segur que si les nostres falles no es plantaren els mateixos dies que a la resta de la comunitat, com per exemple va passar en altres poblacions ara fa poc per causes de la pandèmia, l’afluència de gent de fora de Dénia eixos dies seria impressionant, però això, ja seria un altre tema que donaria de segur per a un altre article.
Finalment, la influència del president anual de la falla, també és important, ja que donem al màxim durant eixe període de temps, i no és com en altres ciutats que és durant un mínim de quatre o cinc anys i es pot tindre una altra visió de com enfocarlos i treballar durant aquests. Això no obstant, és totalment lícit pensar-s’ho dues vegades abans de tirar-se avant en una presidència fallera, ja que el sacrifici que suposa, tots ben bé sabem, que és molt dur.
Esteu satisfets, perquè són moltes les poblacions del territori faller valencià que ens envegen en veure les grans falles que plantem arribat al solstici de la
És per totes aquestes coses i per descomptat per moltes més, que hem de ser com SOM i mantindre a Dénia en l’elit de les poblacions falleres valencianes.
Són un miracle, les falles i els fallers de Dénia sou un miracle.
Sou la llum quan els fallers miren al sud, sense pensar que abans de les fogueres al juny, a Alacant hi ha un poble per damunt d’altres que planta i viu les falles com si fora el cap i casal, on plantar és el seu crit de guerra, perquè molts són els esforços que es fan per a cada 16 de març el cel tornar a abraçar, on cada cèntim compta, on s’escorren els cervells perquè els comptes puguen quadrar, i és que guanyar a Dénia és ser la falla conqueridora del “més difícil encara” els pròxims 365 dies.
València i a totes les falles els donaren el vint-i-cinc per cent del valor de la falla que planten, estaríem parlant de falles de secció especial o de primeres A punteres i qui guanya amb això? Guanya el poble, guanya la festa i guanya el que visita i gaudeix d’unes falles d’antologia amb artistes de renom que cada any que passa entenen que si plantes a Dénia o respectes i dones el millor de tu o bona imatge no donaràs, i és que Dénia creix cada volta més en la seua competició domèstica, per a glòria dels fallers i per a pena dels jurats.
Amb les ajudes institucionals justetes, Alacant llança el seu crit de festa, amb unes falles de tot l’any, Dénia pensa en falla igual al març que a l’agost, Dénia fa carrosses, sopars, teatre i presentacions i Dénia ens regala unes falles amenitzades per la remor de la mar.
I que passa quan una fallera o faller d’altre lloc descobreix què passa a les falles de Dénia? Què pensa?, i si es fera un calendari rotatiu perquè poguérem veure les falles d’altres localitats cada any? Perquè a Dénia tots volen tornar, encara que fora que cremaren el 20 de març… com a idea….
I si ens fiquem mode calculadora de tresorer, podrem arribar a la conclusió que si Dénia fora
Poques voltes i a pocs llocs, he vist sentiment tan arrelat i és que la cara d’un faller de Dènia brilla amb més força, fruit de l’orgull que els suposa sentir l’esforç que els ha costat enfortir aquesta festa que hui està per vida arrelada, a aquesta ciutat costanera fan que tots els actes brillen més, des d’una exaltació fins a una mascletà.
I per què dic açò? Perquè de Dénia fallers conec un grapat i cap ni un sap a les seues falles estar parat i ara que els valencianets de la “cap” i no ens poden sentir, molts parlen mirant-se el melic, però podríem dir alt i clar que res a la majoria de Falles de València han d’envejar, és més, de més d’una falla de Dénia moltes bones idees es poden traure i inclús copiar.
Dénia i altra volta Dénia, ja no cal que aspire a ser major, si parlem d’altes potències falleres, per mèrit propi Dénia és una realitat, però això sí, els fallers i falleres de pro a Dènia a les falles de setembre i octubre vam trobar a faltar, era l’oportunitat per a vindre a conèixer-les i ja definitivament que tot el món faller les haguera pogut admirar.
Però el que escriu no ha de morir-se sense un dia almenys en la seua vida, les falles de Dénia visitar.
Bufa un vent poc favorable, per als fallers en general, i això que al col·lectiu aquesta pandèmia l’ha reforçat, però molts tallers tanquem i contractar artista cada volta té més dificultat, per això cal estar viu i caminar Amunt i Avant.
ciutat se celebren, les falles són guanyadores, per dret, per treball i per una clara vistositat.
Així és com veu, un faller a qui Dénia fa temps va enamorar, la vida d’una potència fallera de primera.
Dènia sou sud, sou l’orgull dels que la falla estimen fins la …….per què no dir-ho? L’eternitat.
Perquè si d’una cosa poden les falles d’ací estar orgulloses, és que d’un grapat de festes a aquesta
Ese Loco Bajito.
Iguals però diferents
MIGUEL ÁNGEL DURÁ ABAD FOGUERER I LLICENCIAT EN HISTÒRIA
Pràcticament, des de l'aparició de les fogueres a Alacant s’ha tendit a comparar-les tant pel col·lectiu faller com pel foguerer, en aquestes comparacions sempre s'han trobat igualtats i diferències el que vol dir que segons qui escriguera i el que pretenguera podia acostar postures o allunyar-les el màxim possible. Moltes vegades aquestes tendències s'han degut a la situació política per a diferenciar les dues províncies, tant Alacant com València, però, bé és cert, que en altres moments de la història s'ha pretés un acostament entre totes dues ciutats i a això la imatge de la festa sempre ha ajudat.
Any 28, els inicis. Quasi quan es complirà el centenari de la festa oficial de la ciutat d'Alacant per a veure les similituds o les diferències amb les falles. Doncs bé, l'any 1928 José María Py i Ramírez de Cartagena es trasllada a viure a Alacant procedent de la veïna València i porta al seu cap la idea d'implantar una festa que atraga el turisme a la ciutat i alhora servisca per a ensenyar les bondats de les platges alacantines. Per això aprofita la tradició mediterrània de cremar andròmines velles per a celebrar el solstici d'estiu per a inculcar en un grup d'emprenedors alacantins la possibilitat de crear unes “falles” estiuenques a la ciutat per a donar a conéixer la ciutat a la resta d'Espanya.
Si realment volem buscar similituds i diferències cal fer-ho des de dos àmbits molt diferents, d'una banda, el merament associatiu, és a dir, la societat que compon una falla i la que compon una foguera, que encara que, evidentment són persones, no és la mateixa manera d'organitzar-se. D'altra banda, les diferències artístiques i conceptuals del monument si n'hi haguera.
Ací tenim la primera gran diferència i la primera gran igualtat, d'una banda, les fogueres alacantines són filles d'un tronc comú com són les falles de la capital del Túria, per la qual cosa en un principi seria el mateix, art fet per a cremar. Però d’una altra banda la primera gran diferència que trobem és la tradició, si bé les falles és una festa que evoluciona amb el pas dels anys i ve arrelada per les celebracions que realitzava el gremi de fusters a València, les fogueres malgrat ser una festa
importada busquen les seues arrels en les celebracions espontànies de la ciutadania en arribar la nit de Sant Joan.
La gran diferència artística arranca des dels inicis de la festa alacantina, a València, les falles eren fetes, normalment per escultors, qüestió que es veia reflectida en el resultat final perquè el resultat anatòmic de les figures eren realistes amb detall i precisió, mentre que a Alacant els artistes eren, sobretot, pintors pel que les figures són més tosques i l'ús de l'escultura se substitueixen per l'ús de bastidors pintats. Si que és cert que els materials de construcció dels monuments són els mateixos, al principi fusta, cera i teles i al cap de poc se substitueix l'ús de la cera, que es fonia al carrer al sol pel fang com a material per a fer els motles que després es realitzarien en cartó.
Si bé és cert que quant a l'organigrama de funcionament de les falles i de les fogueres és el mateix amb una persona presidenta al capdavant, una o diverses vicepresidències, una tresoreria, una secretaria i diferents delegacions. A València les comissions solen ser molt nombroses, ja que no existeix una altra figura que no siga el faller, si als carrers a les quals pertany la falla hi ha veïns que volen col·laborar acaben sent integrants de la mateixa falla.
Evolució de la festa en dècades posteriors
En les dècades posteriors, amb l'evolució de la festa a Alacant i l'aparició de noves comissions de foguera en barris obrers fa que la societat que s'involucra en la festa siga en una majoria gent obrera mentre que en les Falles de València la societat que sustenten les comissions falleres és una àmplia burgesia que competeixen entre ells per aconseguir la millor falla, amb gran rivalitat entre demarcacions veïnes.
D'altra banda, a Alacant ocorre exactament el contrari, en les comissions de fogueres el nombre de components normalment és escàs, solen ser unes comissions mínimes que trauen tot el pressupost necessari per a fer la festa durant un any. No obstant això, en la capital de la Costa Blanca involucren als veïns del barri d'una altra manera perquè creen la figura del soci col·laborador, la qual cosa durant molts anys s'ha conegut com
"la cartilla", és a dir, un cupó mensual que el veí es comprometia a pagar per a la realització de la festa sense cap contraprestació a canvi. Amb aquest sistema el barri s'involucra en la seua foguera i aquestes creixen en poder adquisitiu perquè en plena expansió d'aquest sistema hi ha fogueres que arriben a tindre més de 1000 socis col·laboradors.
No obstant això, quan el funcionament de totes dues festes es mostra clarament diferenciat en la seua manera d'aconseguir els diners necessaris per a la seua realització, en la part artística ocorre el contrari, hi ha un acostament d'estils amb l'aparició de l'artista alacantí Ramón Marco, ja que la seua gran basa és l'escultura, marcant un estil en la festa alacantina i aconseguint que la resta d'artistes de la ciutat imiten el seu estil, unes vegades més encertats que unes altres, ajuda també per la consecució d'innombrables premis.
La Democràcia porta nous canvis a Alacant Mentre que les associacions continuen funcionant d'una manera completament diferent, a València prevalen els integrants en una comissió i a Alacant, encara que el nombre de foguerers va augmentant any rere any, continuen secundant-se en els barris
com a gran suport econòmic per a obtindre el pressupost anual. No obstant això, referent a l'artístic el canvi de sistema polític porta un trencament de l'estil únic que imperava en totes dues festes, mentre que a València contínua el barroc més clàssic i bigarrat, a Alacant, els nous vents polítics comporten una revolució dins dels models de l'art foguerer de l'època. Els artistes de fogueres alacantins volen trencar amb el sistema polític anterior desenvolupant nous models d'art, que al seu torn marquen diferència amb l'art que trauen al carrer els artistes fallers. El gran impulsor d'aquest canvi és Pedro Soriano que cerca més les estructures impossibles amb risc on destaca la fusteria davant el classicisme barroc valencià. En moltes de les seues obres veiem influència de l'art abstracte i del cubisme que el representa en les seues composicions. Aquesta línia innovadora de representar a les noves fogueres serà seguida per altres artistes alacantins, cadascun amb el seu propi estil, però tots influenciats pel nou model artístic que irromp a Alacant, a més, a tot això s'uneix que els jurats imposats per l'Ajuntament en els concursos de fogueres premien aquesta línia del
nou concepte d'art efímer que es realitza per a les fogueres alacantines. Entre els artistes que s'apunten a aquest canvi i que s'apunten a seguir els nous models alacantins destaquen Remigio Soler, possiblement un dels precedents d'aquest nou estil, Ángel Martín, amb la simplicitat de les seues formes i Javier Mayor Lleó sempre amb models inspirats en idees i pensaments onírics. Amb el pas dels anys altres artistes de rellevància en les fogueres d'Alacant aporten el seu granet d'arena en aquest moviment tan característic alacantí, entre ells destaquem a Paco Granja, Paco Vázquez i a Pedro Abad.
Quant a la manera de fer festa, Alacant descobreix les possibilitats de la nit, gràcies a la bondat del clima mediterrani en les nits de juny, en els anys huitanta moltes comissions decideixen traure la festa al carrer, a fer partícip al veïnat de nits de revetla compartides al costat del monument, que al seu torn es converteix en una fórmula d'augmentar els ingressos de la comissió a través del lloguer de taules i cadires per a gaudir de les vetlades. Aquesta fórmula, d'altra banda, no s'implanta a València fins al canvi de segle, fins a aqueix moment la festa continua realitzant-se de portes endins, fins que descobreixen que realitzar revetles nocturnes les nits falleres i dirigir un sistema de barres on proporcionar tota mena de begudes deixa un bon nombre d'euros que ajuden el pressupost faller, a més donen a conéixer les comissions falleres a tota aquella ciutadania que per un motiu o un altre donaven l'esquena al món faller.
Acostaments del nou mil·lenni.
Amb tots aquests precedents, podem dir que el funcionament intern de les falles i les fogueres a poc a poc s'aproximen, les primeres guanyen terreny al carrer, bé siga amb revetles, certàmens de paelles o altres modalitats per a acostar al valencià del carrer al món faller i intentar derrocar aqueixa premissa que existeix en la que es pensa que les falles fan
festa només per a elles, en els seus propis casals. D'altra banda, a Alacant, en la seua gran majoria han perdut el suport d'aqueixos veïns que col·laboraven amb les seues cartilles per dos motius, per un costat l'envelliment del barri i per una altra els nous grups d'immigració que arriben a la ciutat no s'involucren en els moviments socials i culturals de la ciutat, quedant-se, quasi sempre, al marge. Per aquest motiu moltes són les comissions que perden gran poder adquisitiu i davant la falta d'ingressos i la permanent crisi de foguerers que existeix en el món de la festa es reinventen baixant les quotes que s'han de pagar per a aconseguir socis, a més de donar un atraient pla d'activitats per a tots els gustos. Amb tot això, hi ha fogueres que canvien el sistema i comencen a treballar com les falles, obtenint alguna d'elles traspassar la xifra de cent comissionats, una cosa impensable anys arrere.
artistes busquen formes més senzilles de plasmar el seu art, la qual cosa comporta que canvien les línies barroques a la recerca d'una estilització donada per aquestes mancances econòmiques.
Quant als estils que els artistes fallers i foguerers plasmen al carrer, quasi sense voler-ho es produeix un acostament, d'una banda, el canvi de material, l'aparició del suro blanc promou un nou tipus de modelatge, més pròxim al còmic, i, d'altra banda, els pressupostos per a realitzar els monuments són cada vegada més minsos per la qual cosa els
Dues coses més succeeixen des de la meitat dels anys noranta, una d'elles és l'aparició de Canal 9 que vertebra la Comunitat i descobreix per a molts valencians una festa similar a les falles que es fa al juny en la veïna Alacant, però que es coneix ben poc d'ella per part del valencià del carrer. A més acosta la capital fallera per antonomàsia a la ciutat de la Costa Blanca que descobreix que no hi ha tanta diferència entre el món faller i el foguerer. La segona cosa que succeeix és el desembarcament gradual d'artistes valencians en els districtes alacantins per a fer els seus cadafals, això farà que aquests artistes s’emmotllen i intenten copiar en certa manera l'estil que imperava a Alacant però suavitzant-lo i sense perdre el seu segell faller d'identitat. Per part seua, els artistes alacantins tarden més a conquistar els carrers valencians, però quan ho fan es dona el moviment contrari, arriben amb unes formes i un estil molt pronunciat i intenten mesclar-lo amb l'estil pròpiament buscant incloure figures amb major anatomia que les que es realitzen en les fogueres.
Fa uns anys jo vaig encunyar un termini per a aquesta situació de simbiosi, la “fallaguera”, paraula que vaig definir com la foguera que per als alacantins els sembla una falla i aqueix mateix monument plantat als carrers de València recorda a una foguera. Doncs bé, en l'actualitat seguim amb aquest binomi on els diferents estils dins del món de l'art efímer estan més pròxims entre si que mai, en l'actualitat no depén d'on es fa el cadafal sinó de qui els fa.
escultors i en l'altra els pintors. Dins de la realització de falles i fogueres han sigut diferents les anades i vingudes, acostant-se i allunyant-se els estils, encara que en l'actualita, com ja hem comentat, tornen a estar en un procés de fusió en les quals les diferències artístiques són escasses.
Conclusions finals.
En conclusió, podem dir que la festa de les falles i la festa de fogueres tenen moltes similituds organitzatives i d'activitats dins del calendari fester, ja que el naixement de la festa alacantina es fa a la costat de les falles i, per tant, amb un programa de festes molt similar, però la formula per a aconseguir els suports econòmics necessaris són diferents, així com les classes socials que formen la festa.
Pel que fa al moviment artístic en totes dues ciutats, si bé és cert que els materials són els mateixos i les formes de realizació dels cadafals també, hi ha una gran diferència, ja que en una ciutat prevalen els
Som de...
Som de cine
SOM IL·LUSIÓ
ANTONI REIG i MIQUEL FORNA
ohn Charles Farrow tornava a Dénia cinquanta anys després. Havia sigut el xiquet que, en la placeta de Sant Antoni, llançava ous als soldats britànics en la pel·lícula “El capitán Jones”, rodada el 1958. Tenia aleshores 11 anys. Havia marxat després als Estats Units i mai més va saber de Dénia fins al 2008. Ací estàvem recordant aquells dies de cine tan intensament viscuts a la ciutat amb diferents actes, com ara una exposició o la instal·lació de l’escultura del “pirata” en el carrer les Barques. Son pare, John Farrow, era el director, i la seua germana i després actriu de fama internacional Mia Farrow, la Reina de les Festes. John Charles venia, tants anys després, a representar la seua família en aquesta commemoració.
Intentàvem que recordara la seua estada entre nosaltres i li preguntàvem per les sensacions que tenia. Amb els ulls excitats ho escrutava tot, mirava fixament i frunzia les celles per aguditzar la memòria. Feia un tímid somriure i assentia per cortesia quan passàrem pel carrer Campos o quan ens detinguérem una estona a la plaça del Convent, dos espais on sabíem, per les fotos que ens han arribat, que havia estat amb el pare, la mare o les germanes. L’espurna emotiva, però, es va fer esperar un poc més.
Acompanyàvem a John Charles en el seu primer recorregut de retrobada amb Dénia, i el féiem passar principalment pels llocs que havien servit d’escenari en la pel·lícula.
Baixàvem per Foramur camí de Baix la Mar i en girar cap al carrer Pont, John Charles es va detindre de sobte per exclamar: “Now!... Yes!”. Ara sí! Ara reconeixia la Dénia que li quedava en la memòria. Ara li venien les imatges d’un passat que fins ara s’havia resistit a fer-se present. Aquella fila de cases i aquelles façanes les reconeixia i li havien despertat els sentiments. De colp havia assaborit una glopada de la seua infantesa. El seu somriure seria ja ample i sincer
a partir d’eixe instant i el passeig pels carrerons i places del barri mariner es convertia per a ell en una festa, en un joc. Uns minuts després, amb els ulls humits potser pel terbolí de vivències recuperades que estava venint-li al cap, no va poder reprimir pujar a l’escala exterior d’una casa del Raset idèntica a la que, el mes de juny del 1958, s’havia passat hores amagat i llançant dotzenes i dotzenes d’ous, una i una altra vegada, per a filmar una escena que a penes dura uns segons en la pel·lícula.
film. Per a John Charles, criat al si d’una família de professionals de Hollywood, aquella va ser la primera i única interpretació per al cine de la seua vida. Per a Baix la Mar, però, era la primera escena d’una llarga i encara no finalitzada seqüència d’amor amb el cine. El port i el barri mariner han sigut el principal atractiu de Dénia per a les produccions cinematogràfiques que han triat la ciutat com a escenari en les vora set dècades posteriors.
El 1958, en aquella experiència iniciàtica de John Charles i de Dénia en el cine, els papers que li tocava interpretar a la ciutat eren tan variats com distants. Érem, en la pantalla, Escòcia i França, els Estats Units i Anglaterra. Enllà per on havia passat històricament el biografiat John
L’escena de John Charles s’havia rodat en un lloc molt pròxim, la plaça de Sant Antoni, convertida en la població escocesa del segle
XVIII on havia nascut el marí John Paul Jones, que era el capità Jones que li donava nom al
Paul Jones, qualsevol punt d’Europa o Amèrica, tenia una imatge bessona de ficció reconstruïda a Dénia. Per a nosaltres eren llocs tan comuns com la plaça de Sant Antoni, al Raset o el moll del Martell. En la pantalla eren paratges d’Escòcia, Anglaterra, els Estats Units o França. Localitzadors d’exteriors, guionistes i directors de cine ens han reescrit els nostres espais i els nostres temps.
En “El hijo del capitán Blood” (1961) interpretàvem una ciutat del Carib plagada de pirates, Port Royal, i en “Al este de Java” (1967) ens situàvem perillosament a la vora d’un volcà asiàtic, el Krakatoa, a punt de provocar un autèntic cataclisme l’any 1883.
quilòmetres de mar que separen les dos poblacions. Com a molt féiem el camí entre l’antic Pòsit (l’actual Hotel El Raset) i els desapareguts “tinglados” de l’extrem sud del moll. Més estrany resulta que quan es roda “Cervantes” (1966) els productors de la pel·lícula li atorguen al port de Dénia, on històricament va desembarcar l’escriptor després de cinc anys de captiveri, el paper d’Alger, el lloc on realment va estar privat de llibertat.
Per a “Los tres mosqueteros” (1973) igual estàvem a un costat o a un altre del canal de la Mànega: érem Dover a Anglaterra i Calais a França. I no necessitàvem ni un vaixell ni un túnel submarí per passar d’un lloc a l’altre. De vegades no calia ni moure’s un pam: canviant la visió de la càmera havíem travessat els 33
Hem fet més aparicions insòlites. Som les platges de Miami en la sèrie “El inmortal” (2021) i les de Ceuta en “Cabo de vara” (1978). Els nostres paisatges han valgut fins i tot per a refer mons i terres eixits de la llegenda, la fantasia i la ciència ficció, com podem comprovar en “La isla del Diablo” (1994) o “Encuentros en el abismo” (1978).
I sí, també ens hem interpretat a nosaltres mateixa. O millor dit, el cine ens ha interpretat a nosaltres en la pantalla. Hem sigut font d’inspiració per a cineastes que ens han retratat les festes (“Amanece como puedas”, 1987), l’estil de vida (“El canto de la cigarra”, 1980), el nostre present (“Son de mar”, 2000) o el nostre passat (“El sustituto”, 2020).
I sempre la mar, en primer pla o com a rerefons. I no falten mai unes escenes rodades als carrers i places de Baix l port. En Internet hui p dades de cine completa del m Database, però, posem “Baix la M resultats dos a comencen per “L de Dénia que presència en les és evident que hi
Som d'història
LA FÀBRICA DEL GEL I LA FAMÍLIA DEL GEL - MASSU SENTÍ
L’edifici de la fàbrica del gel és, certament, un immoble bell. De vegades ha estat considerat com l’únic de la ciutat que reprodueix les característiques arquitectòniques del barroc popular (Ivars, 2017: 289). Una façana dinàmica, amb línies corbes als balcons de la segona planta i una esplèndida balconada a la primera, semblen posar-ho de manifest i li confereixen el vigor i l’energia que no ha perdut amb el transcurs del temps. No hi ha referències a la data de construcció de la casa, però si hem de fer cas de determinats trets característics, com ara la balconada correguda de la primera planta i els enreixats, l’haurem de fixar a les darreries del segle XVIII. L’estatge té tres plantes, la baixa, l’única maltractada, ara és un garatge amb porta abatible, indigna d’una construcció tan noble. I d’un segment d’urbanisme que hauria d’estar embolicat en cotó-en-pèl. La porta, doble
ampla, s’acompanya de dues obertures que trenquen la simetria perfecta que tindria la casa. Eufemísticament, els tres buits de la planta baixa són considerats als catàlegs de protecció com Elements Impropis, una mena de components que han alterat els valors destacats d’una construcció que té una Importància Estimada Mitjana i cap urgència exigida per al restabliment de les obertures originals. El Pla General la recull amb categoria de Bé Local i un índex de protecció Parcial que implica la conservació de la façana, el tipus de coberta i l’estructura interna.
b una joc mb una oritzontal ments. La marcats a astres de eixen un é la bella entre les ió entre de teula línies de a planta protecció, nnoble. I penes en ra planta rro forjat inals del ubjecten trontolle. ros dels
balcons superiors. Millorable és la desgràcia d’haver de suportar caixes de llum i el cablejat que serpenteja sobre aquesta i tantes altres façanes de la urbs. I és que no hauríem d’avançar a impulsos com les amebes, no hauríem de sargir, ni posar pedaços, hauríem d’emprendre accions estructurals, gastar-nos els diners en colgar en els vials caixes de serveis que allotjaren la totalitat. Estalviaríem diners, esforços i patrimoni arqueològic balafiat en continues rases d’obra civil que a les postres, no eliminen de les nostres façanes els cablejats indecorosos que les recorren. Un drama.
L’edifici de la fàbrica del gel jalona la via principal del Raval de la Mar, el carrer del Pont, nom que s’esdevé del camí que enllaçava la ciutat amb el pont de fusta, un embarcador que ja hi és present a la perspectiva de Vespasià Gonzaga de 1575. El raval mariner hauria assolit la fesomia definitiva el 1789, tal i com es mostra en el plànol d’Alexo Berlinguero. La fàbrica voreja un recinte fortificat, hores d’ara pendent de caracterització arqueològica, que prolonga la fortalesa del Castell fins a la mar, fins al port. Aquest recinte presenta en diàleg amb la mar, un urbanisme i una toponímia ben suggeridors, així com un àrea no urbanitzada en diàleg amb el Castell. És en aquest camp erm on s’instal·len un seguit de petites fàbriques, tallers i magatzems. Una d’aquestes parcel·les, en connexió íntima i familiar amb la nostra casa del carrer del Pont, mai fou emprada per als menesters de la fàbrica, i al dir de Pepa i Amparo, quedà sempre en un pati ple de males herbes.
Pepa i Amparo Devesa Sala són besnétes del
Pere Joan, que era escrivent i treballava a la llonja del peix, li va tocar la loteria i, de manera visionària, va obrir la fàbrica, La Dianense, en una data anterior a 1927-1928 doncs en l’Anuario-Guía Comercial e Industrial de Alicante y su Provincia per a eixos anys, ja ve recollida juntament a un altra fàbrica de gel, la de Guillermo Julià.
Pere Joan va tindre tres fills, Cristòbal -Tòfol-, Antonio i José Devesa Ramis, que van tenir huit, un, i dos fills, respectivament. Dels fills de Pere Joan fou Antonio, l’avi de Pepa i Amparo, qui es va fer càrrec de l’empresa familiar, ara Hijos de Pedro Juan Devesa. I fou Antonio qui visqué a la casa del carrer del Pont núm. 11 que elles recorden molt gran, glacial, i aleshores ja vella. Les estances eren poques i desmesurades, i d’elles destaquen les pintures que decoraven les parets del saló i que reproduïen un segment de les Rotes. Pepa i Amparo desconeixen l’autoria però, sens dubte, constituirien hui un document del màxim interés per a la reconstrucció paisatgística d’un dels sectors més bells i estimats de casa nostra.
atresorava les distintes classes de monedes per al canvi.
Antonio Devesa Ramis sols va tenir un fill, un altre Pere Joan, Pedro Juan Devesa Crespo, pare de Pepa i Amparo, al que sí va implicar, de sol a sol, en el procés de producció del gel que elles rememoren. Hi havia uns tancs soterrats que contenien amoníac, aigua freda i sal grossa. Penjats de corrioles, se submergien simultàniament almenys dotze recipients de metall molt grans i després es clausuraven els dipòsits i es cobrien amb fustes durant un
Antonio Devesa Ramis era alt i guapo, i sempre posat de jaqueta. Mai no va estar implicat amb el procés de producció sinó que seia junt a una tauleta, que la família conserva impecablement, a cobrar i a llegir novel·les de Marcial Lafuente Estefania. Sobre la taula, perfectament classificades en muntonets, Pere Joan
temps, fins que l’aigua es congelava (els tancs haurien d’estar proveïts d’una xarxa de tubs que contenien refrigerant d’amoníac per a congelar l’aigua a una temperatura aproximada de -15º) Producción de Hielo - (mundohvacr.com.mx).
Després, amb ganxos treien dels dipòsits les barres de gel que els homes es carregaven a l’esquena per a traslladar-les a una nevera molt gran, “com un quarto”. Pepa i Amparo no coneixen la capacitat de producció i d’emmagatzematge, ni l’origen de la maquinària, ni tampoc conserven documentació que ens aprope a l’evolució dels preus. No obstant, el cost de la barra de gel en la Cartagena de 1929 pot servir-ne de referència: 1,25 pessetes Las antiguas fábricas de hieloHistorias de Cartagena (laopiniondemurcia.es)
Pepa i Amparo res no saben què ha sigut de la maquinària. A la nevera feia un fred infernal, valga la paradoxa, on Pere Joan Devesa Crespo entrava mil i una vegades al dia sense més protecció als peus que unes sabatilles de goma
destalonades. Les filles recorden l’estat llastimós dels peus del pare, desbordants de talls profunds fets de fred i d’humitat. I l’olor intensíssima de l’amoníac, que va haver de suportar a diari. En temps de Pere Joan Devesa Crespo, l’únic de la família del gel que va treballar a la fàbrica, només hi havia dues persones a torns, que d’estiu es desenvolupaven des de les cinc del matí fins a més enllà de les nou de la nit, amb una hora per a dinar. Això si a mitja nit no li tocaven la porta els d’alguna barca i havia de fer front a les urgències. Pepa i Amparo recorden les nits d’estiu. Quan el pare més faena tenia, l’única manera de passar alguna estona amb ell era sopar a la fàbrica, on paraven taula al pati junt amb les famílies dels altres treballadors.
El gel es produïa en barres que els de Dénia compraven al detall, a trossos més o menys grans per a cobrir les necessitats domèstiques i se servia a les barques en forma de gel que Pere Joan picava amb una trituradora. No hi havia
més modalitats, els glaçons van quedar fora d’aquesta producció no incorporada a la “modernitat”, destinada com estava a finir.
El gel era distribuït arreu la ciutat i la comarca per Castro, amb un carro i un matxo que pernoctava a la fàbrica. Castro el del matxo ho feu així fins els anys 70 del segle passat. Després vindria el moto-carro. També estava Rubèn, un home que portava el gel a la llonja amb un carro roig que ell mateix empentava. No se sap el parador d’aquest carret que guarde en la memòria com record únic que tinc de la fàbrica.
La fàbrica va deixar de tindre futur en instal·lar el Pòsit la màquina de fer gel per abastir les barques i la llonja, i en normalitzar-se l’accés de les famílies als electrodomèstics. Aquell món va expirar i amb ell, la fàbrica, l’immoble de la qual va ser venut a una família relacionada amb la mar i les barques de pesca.
Pere Joan no va poder gaudir molt de les revetles familiars estiuenques perquè va morir jove, només 52 anys tenia q uan una malaltia
cruel el va colpir sense remei. M’emocione. Així que per llevar un poc d’intensitat i per tancar la conversa, els conte, a Pepita i Amparin, una anècdota narrada per Jaume Salort Ronda, fill del macip d’una farmàcia de Dénia. Les vacunes, penicil·lines i altres medicaments que necessitaven conservar-se en fresc es depositaven a la fàbrica del gel on havia de desplaçar-se el macip cada vegada que s’havien d’expedir. Els fa gràcia la contarella. Se sorprenen, no la coneixien.
Arribades a la fi un poc enyorades, sentim però, la satisfacció d’haver contribuït a bastir amb un bri de microhistòria, la d’una de les branques de la família del gel, la història de Baix la Mar, que ho és també de la ciutat. I de posar l’accent sobre un edifici, antic i bell, que va servir de llar a la pretèrita fàbrica, al que s’ha d’apreciar i protegir pel que val intrínsecament i per la vàlua que confereix a l’entorn en què s’integra,
l’antic Raval de la Mar. I del que seria desitjable que retornara a la seua fesomia d’harmòniques obertures pristines i, en el cas del barri mariner, que es mantiguera i potenciara la seua estructura i la seua bellesa derivada d’un diàleg perpetu amb la història, amb el port i amb la mar.
Som esport
FRANÇOISE CRESPO
Esport i falles, falles i esport. És igual l’ordre dels factors, perquè no s’altera el producte. No entendria un exercici faller sense les competicions esportives. És veritat que en els últims anys ha canviat bastant. Ara ja no existeix eixa rivalitat d’antany. Abans competir en el torneig de bàsquet que organitzava Baix la Mar, o el campionat de futbol faller que organitzava la Junta Local Fallera, o les 24 hores de futbol sala de les Roques, era el màxim. Tant era així, que algunes falles “fitxaven” jugadors i jugadores per a guanyar. I és que ser campions o campiones, era el màxim, com guanyar una “champions” . I més si li guanyaves al teu “etern rival”. Cert és que el sentiment faller tampoc és el mateix que el d’aquella època. Aquesta rivalitat ja no existeix.
Dels tornejos que s’organitzaven llavors, tan sols queda el de les 24 hores de futbosala, un campionat que, no obstant això, ha perdut aquella essència. I és que abans, aquestes 24 hores, els fallers i falleres competien cadascun en la seua categoria, no com ara que és mixt i juguen junts i guanyar o ser campió no té tanta importància. En aquella època veure jugar a les falleres al futbol sala era una altra cosa, perquè les xiques no jugaven al
futbol sala. Sí, és veritat, que molts es reien quan les veien, però no volien perdre’s aquells duels en les primeres edicions entre Baix la Mar i París Pedrera, era com un “Barça-València”, per posar un exemple. En aquella època les graderies del frontó del Poliesportiu Municipal de Dénia sempre estaven plenes. Donava igual l’horari del partit, era igual que es jugara a les huit de la vesprada o les tres de la matinada. I aqueix ambient, aqueixa companyonia, aqueixa rivalitat, aqueixa... Ja no existeix. Però el que molts tampoc saben, és que gràcies a elles, gràcies a voler jugar, gràcies a eixes 24 hores, pocs anys després començava una lliga de futbol sala femení.
Ara ja no existeixen tantes competicions, cada vegada queden menys, però encara així, esport i falles, falles i esport, sempre aniran de la mà.
Som passió
Som de llegir-nos
Som de literatura
LITERATURA DE CANYA I CORDELL
NJAUME PÉREZ PUIG o és gens fàcil escriure o explicar què és la literatura, és un camp extens, difícil i complicat que s'escapa entre les mans com si fora aigua, fins i tot per a mi, un simple aprenent de com les lletres, si les regues cada dia amb l’aigua de la imaginació, la sàtira, l'enginy, l'humor, la tristor controlada per milers d'emocions, pot donar amb el temps el millor dels fruits possibles, una novel·la, un conte, una poesia, i que en provar a mossegades cadascuna de les seues pàgines, tenen el poder de fer-nos viatjar sense moure’ns del lloc on estem, a qualsevol lloc que t’imagines, fins i tot a un lloc cada vegada més difícil d’arribar, a l’interior de cadascun de nosaltres, fent brollar la millor de les expressions dels éssers humans, les emocions!
Ja en la segona meitat del segle XIX , l’expansió de la literatura popular coincideix amb la consolidació de la festa de les falles, i per a aconseguir una difusió més ampla dels continguts crítics dels cadafals, els fallers utilitzaran els recursos de la literatura popular, i van començar a repartir versos satírics impresos en fulls i quaderns que s’exhibien enganxats a la base de les falles o a les parts de la contornada, utilitzant poemes amb disbarats, i una prosa burlesca per a denunciar temes i situacions de la vida quotidiana, i un tractament basat en el realisme costumista, la sàtira i un humor exagerat al servei del grotesc.
Es pot dir que el primer en fer un llibret imprès, un llibret fet per a perdurar més enllà de la falla, va ser Josep Bernat i Baldoví allà cap al 1855.
Tinc la sort de pertànyer a un col·lectiu fester, que fa molt de temps que rega i cuida amb molta cura sempre els seus camps, per a quan s'acoste Març, arreplegar el millor dels seus fruits, el llibret de Falla.
El llibret d’una falla, és una de les màximes expressions culturals i literàries de la festa del foc.
I des d’aquí fins els nostres dies, un llarg camí recorregut, sempre ple d’obstacles, i amb una idea molt clara, ser el constructor de la memòria col·lectiva d’un poble mitjançant un vehicle vertebrador, la llengua Valenciana, la llengua del poble. El llibret anirà agafant auge en el temps, i
passarà de ser escrit per gent amateur, a ser escrit per personalitats de la cultura Valenciana de totes les èpoques, Bernat i Baldoví, Blai Bellver, Josep Sanmartín, Josep María Fambuena, o Constantí Llombart, tots ells lligats a la societat Lo Rat Penat, fins a ser un reducte de la cultura Valenciana, en un temps on escriure en la nostra llengua estava prohibit, on personalitats com Bernat Artola, Francesc Almela i Vives , Vicent Andrés Estellés, Joan Valls, Carmelina Sánchez Cutillas, i sobretot Carles Salvador faran que el llibret passe a ser un vehicle d’expressió literària.
Tinc la sensació que a hores d’ara el llibret i la literatura fallera ha perdut el seu interès, mana el capitalisme, no dona diners, és una cosa no rendible, i el llibret és actualment un reducte per a “culturetes“, un lloc per a somiadors d’un temps millor per a la literatura fallera.
han donat una cosa més important, que les falles passen de ser una simple festa, a ser un nou mitjà d’expressió i participació en el que el ciutadà va deixar de ser un simple espectador, a sentir-se part activa d’un col·lectiu que jutjava les males conductes dels seus membres, i el més important de tot, gràcies a eixos plecs i fulls escrits penjats amb canyes i cordells, les falles són el que són, perquè a l’explicar què pretén ser allò que estàs mirant passa a ser d’una simple foguera, a un element lúdic, crític i satíric de manera intencionada, en definitiva en una cosa que els diners no poden donar, les falles van agafar la seua IDENTITAT!!!
Jo soc un d’aquests somiadors d’eixa gent que escrivia versos o escrits en fulls o plecs solts amb tractament didàctic o satíric de l’actualitat del seu temps, uns fulls o plecs que es venien en parades ambulants, on les publicacions se subjectaven amb canyes damunt de cordells estesos, la literatura de la canya i el cordell, i que no, igual no dona diners, però
Som de turisme i falles
FRANCESC COLOMER SÁNCHEZ SECRETARI AUTONÒMIC DE TURISME
Dénia és una de les nostres destinacions turístiques més preuades, un centre d’hospitalitat mediterrània a qui no li podia faltar una de les festes més emblemàtiques de la Comunitat Valenciana: Les Falles. Mar, muntanya i gastronomia es complementen amb festes i tradicions que fan d’aquesta ciutat un atractiu per a turistes, visitants i residents.
Per això, el meu primer deure és llançar un profund agraïment a tots aquells veïns del municipi, i membres de la Falla Baix la Mar, per treballar cada dia per a valoració d’aquesta festa que ens enriqueix a tots. D’història i tradicions saben molt en aquesta comissió, roman activa en el barri mariner des de 1947, lluitant contra tempestes per a mantenir vivia la festa.
de nou les festes falleres de 2023 amb tota la intensitat i plenitud que recordem, per a tornar a mostrar el món les nostres millors credencials. Perquè, què pensarà un turista quan es trobe per primera vegada davant d’un monument faller? Què sentirà en escoltar per primera vegada una mascletà? Serà capaç d’assimilar tots els colors, l’art i el disseny de les vestimentes falleres que desfilaran davant dels seus ulls, quan ens visite? Sense cap dubte se sentirà envaït per un cúmul de sensacions difícils d’explicar, però increïblement meravelloses de sentir.
Ara, i després d’una pandèmia que ens va traure a tots dels carrers el 2020, esperem poder viure
Només per això haurem de mostrar el nostre més profund reconeixement a tots aquells que cada any fan d’aquesta festa un baluard de la nostra comunitat, aportant riquesa artística, a més d’econòmica i social. Per a qui ens dediquem a mostrar les bondats de la nostra destinació en tot el món, presentar les credencials que ens ofereixen les Falles és una aposta segura. En tan sols uns dies, els nostres
carrers llueixen les seues millors gales, en una mescla de color, música, art, respecte, hospitalitat i generositat que mostrem en compartir les nostres arrels amb tots aquells que s’apropen a visitar-nos. Perquè el turisme va d’això, d’obrir-nos el món per a mostrar-li el que som, com vivim, què podem oferirli perquè visquen una experiència inoblidable amb nosaltres. Aquí no importen els idiomes, ni les creences o les banderes, sols el sentiment compartit amb les persones que viuen aquesta festa.
Visquem aquestes Falles de 2023 amb tota la intensitat possible, amb el reconeixement i l’admiració que mereixen aquestes festes, així com l’agraïment a les persones que cada any la fan possible. Us anime encaridament a continuar treballant per a mantindre viva la tradició, sense dubte paga la pena que aquesta continue sent la nostra imatge davant el món. Els meus respectes.
Som el que mengem
Som de taula
PAULA QUINTANA MARTÍ
Nàixer entre fogons, caldos i paelles, pot ser, tinga a veure en considerar-te una persona amb sort, eixa com la que crec que tinc jo. Com no ser-ho? N'estic segura.
Som de bon menjar
La gastronomia és «la clau». És la taula on es tanquen grans tractes de negocis, tractes de presidents amb artistes fallers, on riuen les alegries i on, també, es ploren les coses tristes. És on els records de sobte inunden l'ambient de màgia.
Quan la salmorra està a punt de mà sempre i els fideus «ràpids» que et fa la mare (perquè hi ha faena) són d'un caldo amb bona morralla i escorpes que bull fa dues hores, perdoneu, però això és tindre sort. Si els dissabtes es mengen coques de tomacat amb sangatxo per defecte, és tindre sort. Quan la mare o la iaia et fa tastar mandonguilles per a saber si la sal és l'adequada o si ha ficat tota la ratlladura de llima necessària, també és tindre molta sort.
Si ho pensem bé, la gastronomia és el centre de quasi tota reunió, és l'interludi d'una bona festa, de vegades el principi i, tantes altres, un bon final.
Quasi em fa por pensar en un Nadal sense gambes i pastissets de moniato. Imagineu una reunió de festers sense putxero? O més greu, un dinar de falla sense paelles? A penes, la meua ment em deixa imaginar-ho.
Jo he tingut, com he dit abans, molta sort i he viscut tota mena d'ajuntades. Perquè jo en tinc 31, però ma casa en té 124 i entre aquestes parets de pedra han passat tantes històries com persones, tants sabors com paelles haurem servit, i això a banda de sort, és la gastronomia, més ben dit, és la cultura de la terra, de la que s'alimenta el cos i, sobretot, l'ànima.
Som so
Musicant la festa, festejant la música
JOSEP MARÍ ALEXANDRE - MÚSIC
Divendres de Març, setmana acabada. No deu ser menys de la cinc-centena vegada que faig el camí.
Creue la pista de Silla passat el migdia, tire a l’esquerra: Alacant per la costa. Les huit primeres notes a l’uníson en arpegi ascendent de “El Fallero” i el redoblament de la caixa m’evoquen tantes reminiscències com a Marcel Proust la magdalena banyada en la tassa de te. L’olor de sofre de les traques, la conseqüència inevitable de la música, l’explosió rítmica de la pólvora colpint-nos el tòrax en cada mascletà…
el territori ens evita la itinerància que vivim en els Moros i Cristians i ens ancora a la comissió. Les festes de Març, la primera gran actuació de l’any! Eixa que ens representa l’inici de l’exercici xaranguístic, on hem d’actualitzar el repertori, vestuari, coreografies.
Una festa que ens permet una gran llibertat de repertori, des de la tradició a l’actualitat.
Deixe enrere el poble de Silla en la seua centenària intimitat amb l’Albufera al mateix temps que “Operador” comença a sonar. Quina bellesa en la dansa entrellaçada de la melodia i del contracant! Hi ha quelcom d’això també en la relació dels músics amb la falla, de les falleres i fallers amb la banda. Així com la sorra necessita de la mar per ser platja, la festa necessita de la música per assolir la màxima expressió. Per a nosaltres, com a músics, la simultaneïtat de la festa a tot
Rebutge l’eixida d’Algemesí, alhora que el tabal i la dolçaina interpreten “la muixeranga”. Quina ferotge metàfora! Els balladors, bicolors i enfaixats, suportant l’estructura enlairada al cel. Tots junts treballant per suportar el remat final, el clímax de l’àngel coronant la formació. Què són les falles si no muixerangues? Una comissió que el 20 de Març ja comença a enfortir la base del nou exercici, adés arreplegant “els trastos” per a la cremà, avui amb un treball col·lectiu i solidari, tenaç i distés, envers la festa. Els ninots en el sòl que s’engranen per encarnar l'esbós de l’artista, per alçar el monument, i l’emoció continguda dels fallers quan el remat besa el cel. Aguantarà? Xe, clar! Sempre aguanta, sempre resisteix! També les bandes de música, què són si no muixerangues? El treball privat i constant en casa, el llavi enllestit, la germanor als
assaigs, els arranjaments per a sorprendre la comissió, la simultaneïtat de melodies de cada instrument conformant l’harmonia, el conjunt sent més que la suma de les parts. És prendre el lloc a la formació al carrer i que la cançó sone, capbussar-se en un ésser amb vida pròpia, la transmutació del “jo” en un dels òrgans del conjunt i la contribució individual perquè la sang de la música seguisca fluint. És la màgia d’oblidar el jo per ser el nosaltres. Un cop més, el poeta oriolà tenia raó: som “valencians d’Alegria”! D’una treballada, esforçada i satisfactòria alegria.
En la llunyania veig els camps d’arròs, tapís terrenal del poble de Sueca. La meua ment divaga entre els arrossars segats i assecats, al mateix temps que pense en les falles com a abanderades d’excepció de la singularitat valenciana, aqueixa que navega des dels Moros i Cristians, passant per la muixeranga d’Algemesí, la paella, l’arròs al forn, l’allioli, el torró, l’orxata i, per descomptat, les bandes de música.
Un clàxon neguitós em retorna la realitat. La muntanya tatuada i el castell de Cullera em guaiten des de la llunyania. Transite l’AP-7, cordó umbilical que m’uneix al meu poble, a la meua gent. L’aorta en què conflueixen les juntes locals fins al cap i casal, la junta central. L’exaltació de la dona en la fallera major de cada comissió, de cada ciutat fallera
i, sobreeixint com el pic del Mondúver, la fallera major de València. Un camió mandrós transportant una burlesca cara d’arlequí fa presagiar una llarga nit de plantà. Tres autocaravanes més tard, el trànsit fluix i el rítmic inici, quasi marcial, d’Amparito Roca, m’abdueix fins als orígens de les bandes de música. Aquells tambors i “cornetes” dels genets a lloms de cavalls, marcant el pas dels exèrcits, intimidant les tropes enemigues. Potser no hem canviat tant. Potser ens hem adaptat, evolucionat. “Vicente Marín”, “Caridad Guardiola”, “Tomàs Ferrús”,... els pas-dobles marcant el pas en l’arreplegada de la comissió, el pas calmat i solemne al ritme de “Valencia” de Lope en l’Ofrena.
Passada Gandia un calfred em recorre l’esquena: és el bombardí al solo de “Lo cant del Valencià” que m’arrossega l’ànima, com les xarxes als peixos dins la mar. Em retrobe un 19 de Març al bell mig del Carrer Campos, el meu amic Sergi Llorens, sota l’atenta mirada de l’avi al públic, interpretant-lo magistralment enmig de la Banda de Dénia a l’Ofrena. Els Llorens! Tres generacions d’excel·lents músics, infinits en la bondat, acompanyant a tres generacions de falleres i fallers. Cada generació amb el seu context històric, les seues inquietuds, la seua forma d’entendre i engrandir la música i la festa, però amb un sentiment transversal. Els fallers i la banda, la banda i els fallers. Els qui hem tingut el privilegi de viure la festa a ambdós costats, preguem que ningú no ens faça mai triar. Hi ha quelcom també de comunió carnal en eixe binomi. “Companys, ara va aquesta cançó”. Un primer moviment, la música penetrant els cossos que submisament esperen l'envestida després de la marca de la caixa. Una mirada interrogant l’efecte, una espera en la resposta de l’altre. “Haurem encertat? serà aquest l’estímul correcte?
l’horitzó, sona “El Vell Montgó”. Se’m dibuixa un mig somriure mentre la meua memòria passeja per les últimes hores de llargues nits de xaranga al barri mariner. “New York” i “el vete a dormir” deixant pas al senzill homenatge dedicat a l’etern vigilant dels deniers, i falleres i fallers formats en perfecta esquadra amb ritme binari lent. El Vell MontgóRitme moro ja no pertany a ningú i pertany a totes i tots els qui coneixem i estimem cada racó de la nostra benvolguda Dénia.
Entre al poble per les rodones. Avinguda d’Alacant, Patricio Ferrándiz, Temple Sant Telm, antics jutjats.
Carrer del Pont, ma mare que m’espera, amb un bes a la galta em retroba. Cotxe aparcat. Demà un nou dia de “boquilla” i trompeta. Dessuadora de Cachorras’ Band. Retró de la traca. La caixa novament marcant l’entrada i el faller sonant: 16 de Març, Baix la Mar comença de nou a vibrar!
Eixida 62: desviament d’Ondara. La “Serra de Mariola” em presta quatre compassos introductoris, comença el ritme de marxa mora i així, mentre que la carona de la muntanya màgica es dibuixa a
Som comunicació
Com som el col·lectiu faller a les xarxes socials?
CELIA MARÍN - PERIODISTA
No són influencers, ni les marques els paguen milers d’euros per promocionar un producte, ni tenen milions de seguidors. Però hi ha una cosa que el sector faller ha sabut fer molt bé a través de les xarxes socials, que és essencial per a una marca, i és crear comunitat. Perquè d'això les falles en saben, i molt. Parle de crear comunitat en general, de remoure sentiments, de compartir records, empatitzar amb les persones que ens llegeixen…
Les falles han tingut la capacitat de veure l'oportunitat que les xarxes socials oferien des del primer moment. Estan presents a les plataformes on està tot el món, que és on han d'estar. Comissions de totes les grandàries aposten, en la mesura de les possibilitats, per una delegació específica de xarxes socials que trasllade la seua realitat al món digital. Som de
contar-hoPerquè precisament aquest és el present. Aquí és on estem totes i tots.
Generar aquest contingut és fàcil, afortunadament les agendes falleres donen per a alimentar les xarxes durant tot un any, però també cal saber com explicar-ho. I aquí és on arriba la diferència entre falles i falles.
Perquè no és el mateix penjar només una foto que treballar un bon text, una explicació que vaja més enllà, que aconseguisca arribar a les persones que estan llegint. O limitar-se a gravar 15 segons d'un acte, que elaborar un resum dels millors moments, amb una bona banda sonora i generar un producte que tinga sentit. No és igual.
Sembla fàcil portar les xarxes socials d'una comissió. Ho sembla perquè tots tenim la nostra presència a les xarxes, i creiem que sabem com es fa. Però no ho és tant. No oblidem que les xarxes socials són un reflex de les persones que som a cada moment, i que tenen el poder d’arribar a milers de persones en un mateix moment. El treball de la comissió i la imatge del món faller mereix que se'ls cuide especialment, per poder transmetre l'essència fallera més enllà del casal.
Per respecte a aquestes persones, que són la nostra comunitat, i essencialment per respecte a la nostra pròpia identitat, cuidem la nostra presència digital.
I tampoc és el mateix cuidar amb el màxim mim la nostra llengua. No cometre faltes, evitar traduccions literals que no tenen sentit… En definitiva, defensar la llengua valenciana com la nostra identitat, com la nostra màxima expressió com a valencians i com a fallers. Aprofitem aquesta finestra per a demostrar què som!
També som....
Som sostenibles
ODS i el món faller
LOLA GUNTIÑAS GRIMALT
El 25 de setembre de 2015, els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius globals que tenien per finalitat acabar amb la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a totes i tots i, d’aquesta manera, establir una agenda de desenvolupament sostenible. S’han fixat 17 objectius i cadascun d’ells té, a la vegada, una sèrie de metes específiques que s’han d’aconseguir en un termini de quinze anys.
Per a arribar a aquestes metes, tothom ha d’implicar-se: governs, sector privat, societat civil i la ciutadania.
Els 17 objectius fixats per l’ONU són:
1. Posar fi a la pobresa
2. Fam 0
3. Salut i benestar
4. Educació de qualitat
5. Igualtat de gènere
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia assequible i no contaminant
8. Treball decent i creixement econòmic
9. Indústria, innovació i infraestructura
10. Reducció de les desigualtats
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Producció i consum responsables
13. Acció pel clima
14. Vida submarina
15. Vida d’ecosistemes terrestres
16. Pau, justícia i institucions sòlides
17. Aliances per a assolir els objectius
d’aliments per a diferents menjadors socials. Aquesta és una pràctica que el món faller ha dut a terme amb molta normalitat durant molts anys, especialment en dates nadalenques, i d’alguna manera són accions que tendeixen a donar compliment als objectius 1 i 2.
Sembla impossible que les persones amb diferents accions, puguem influir a donar compliment a aquests objectius mundials. No és cert, les persones podem realitzar en la nostra rutina diària xicotetes coses amb les quals aconseguirem grans canvis.
I això és possible traslladar-ho al món faller? Per descomptat que sí, de fet, ho fem de manera important les associacions falleres en general. Anem a veure-ho!
Des de l’any 2017, la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Dénia va crear el Premi d’Igualtat, que s’entrega el 17 de març. Algunes comissions falleres van treballar aquesta matèria i la van incloure en la seua programació i pla anual d’actuació: és a l’exercici 2018/2019 quan per primera vegada prospera la creació de la delegació d’igualtat en l’organització interna d’algunes falles, on Baix la Mar és pionera. Són moltes les accions
Durant la pandèmia, les falles van portar a cap una col·laboració destacada en l’aportació
desenvolupades en aquesta matèria: xerrades, compromisos igualitaris, directives amb vocació de participació paritària d’homes i dones, signatura del pacte valencià contra la violència de gènere, etc. A totes aquestes
accions, s’ha sumat el Premi a la Diversitat, que també ha tingut el seu suport en el món faller, des de l’any 2020/2022. Per tant, aquestes accions s’alineen amb els objectius 5 i 10 de l’ONU, per exemple.
El món faller anualment fa màgia treballant els pressupostos de l’exercici per a reduir al màxim les despeses. Aquesta situació és especialment important en els casals i a les naus de la festa, on el preu de la llum ha obligat a prendre mesures. Però no es tracta sols d’apagar les bombetes, que ja és; cal anar més enllà, fent ús de bombetes de baix consum. Així ens alineem amb l’objectiu sostenible 12 i 13.
La Regidoria de Medi Ambient fa anys que motiva i premia la millor crítica mediambiental i correcta gestió de residus, concedint 3 premis de diferents quanties a les comissions que realitzen una correcta gestió dels residus. Treballar en aquesta tasca suposa que les falles tenen en compte la crítica
mediambiental i d’alguna manera, a través de les seues crítiques, serveixen d’altaveu per a posar l’accent en allò que requereix una millora i, per altra banda, incrementem la nostra aportació per a donar compliment a l’objectiu 12. Les carrosses elaborades per les comissions denieres són una marca d’identitat de la festa a la nostra ciutat. Quan veiem treballar als nostres artistes, hem de reconéixer que fan realitat la regla de les quatre R, reduir, reutilitzar, reparar i reciclar. El món faller és en aquesta matèria un expert en reutilitzar i crear noves formes a partir dels recursos inicials. Els diferents equips que treballen fent carrossa, aprofiten al màxim les matèries i fan ús de nous elements més sostenibles. Sense saberho, ens podríem alinear amb l’objectiu número
Per tant, tot això ja ho fem, però evidentment no és suficient. No tinc cap dubte que el món faller en la seua especial capacitat de resilència sabrà anar més enllà, essent capaços de garantir que els nostres monuments siguen construïts amb materials més sostenibles, reduint la petjada de carboni, per exemple. Estic segura que sabrem fer-ho i ho farem bé, per a aconseguir-ho estaria bé practicar l’objectiu 17, formant aliances amb la resta de comissions falleres. No és cap novetat, eixes aliances fa anys que les practiquem a través de la immensa germanor fallera de la qual tant fem gala.
En fi, impliquem-nos en fer la nostra aportació al món, perquè és evident que les falles del 2030 hauran de ser sostenibles i de nosaltres depén que així siga.
Som d'escoltar-nos
Bandasonorade"Som"
FallaBaixlaMar
Cadascuna de les persones que han col·laborat en aquest llibret ens ha deixat una cançó que, per motius diversos, ha volgut compartir amb nosaltres. Totes elles configuren una Playlist única que acaba de donar forma i ánima a aquest llibret. Posem so al que "Som". Confiem que les gaudiu.
Programa de Falles 2023
16 DE MARÇ
08:00 h “Plantà” dels monuments fallers en els diferents districtes de la ciutat.
10:00 h Esmorzar en tots els districtes fallers.
12:30 h “Plantà” de la falla de la Junta Local Fallera. Lloc: Plaça del Consell.
14:00 h Tir de carcasses anunciadores i dinars de “plantà”.
17:30 h Berenar infantil de “plantà”. Xocolatada, coca maria i bunyols per als visitants. Lloc: Plaça del Consell.
18:30 h Visita de cortesia de les Falleres Majors de Dénia, Corts d’Honor i Junta Local Fallera a tots els districtes fallers,
21:00 h Sopar de “plantà”.
22:00 h Dispar coets anunciadors Nit de la Plantà.
17 DE MARÇ
08:30 h Visita del jurat qualificador a les diferents falles.
09:00 h Visita dels jurats de la resta de premis fallers. Recollida de falleres i cercaviles en tots els districtes fallers.
10:45 h Concentració de totes les comissions a la plaça de la Constitució.
11:00 h Acte d’homenatge a les Falleres Majors de Dénia i a les Falleres Majors de les Roques, Darrere del Castell i Baix la Mar.
13:00 h Lliurament de premis de les falles infantils 2023.
18:15 h Concentració de totes les comissions falleres al carrer Patricio Ferrandiz.
18:30 h Acte d’homenatge a les Falleres Majors de Paris Pedrera, Camp Roig, Campaments i Oeste.
20:30 h Lliurament de premis de les falles grans 2023.
18 DE MARÇ
07:00 h “Despertà” en tots els districtes fallers.
11:15 h Concentració de totes les comissions a la plaça del Consell.
11:30 h Acte d’homenatge a les Falleres Majors de Centro, Port Rotes, Diana i Saladar.
14:00 h “Mascletades” en les demarcacions falleres.
21:30 h “Mascletà” en la plaça Jaume I.
23:00 h Revetles en les diferents demarcacions falleres.
19 DE MARÇ
07:00 h “Despertà” en tots els districtes fallers. 10 hores Cercaviles en les diferents demarcacions falleres.
11:00 h Missa en honor a Sant Josep a l'església de l’Assumpció.
11:00 h Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Itinerari: carrers del Marqués de Campo, Diana, Magallanes i plaça del Convent.
14:30 h “Mascletades” en els districtes fallers.
17:00 h Cercaviles en les diferents demarcacions falleres.
18:30 h Recepció de les noves presidències de l'exercici 2023/24. Lloc: Plaça de la Constitució.
“CREMÀ” DE LES FALLES
20:00 h “Cremà” de la falla de la Junta Local Fallera. Plaça del Consell.
Falles infantils
20:30 h “Cremà” de les falles infantils de la Secció Primera excepte la del primer premi (inclòs el 1r Grup de Mariners).
21:00 h “Cremà” de la falla infantil guanyadora de la Secció Primera i falles infantils de la Secció Especial excepte el 1r premi.
21:30 h “Cremà” de la falla infantil guanyadora de la Secció Especial.
Falles grans de la secció primera
22:30 h “Cremà” de les falles guanyadores del 7é i 6é premi.
23:00 h “Cremà” de les falles guanyadores del 5é i 4t premi.
23:30 h “Cremà” de la falles guanyadores del 3r i 2n premi.
23:45 h “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi.
Falles grans de la secció especial
00:30 h “Cremà” de les falles guanyadores del 4t i 3r premi.
01:15 h “Cremà” de la falla guanyadora del 2n premi.
01:30 h “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi. (Horari subjecte a modificacions per JLF)
*Els horaris de la "Cremà" són aproximats. Es prega al públic que respecte les normes i regles que establisquen tant el cos de bombers com policia local i protecció civil. Fem unes falles més
segures