Oda a la falla en pandèmia Paraules noves té la festa: pandèmia, Covid, resiliència, gel, normalitat, mascareta, passaport, vacuna i resistència.
Que bateguen a mil per hora, que la música sone al carrer, és hora de lluir la indumentària i de portar vida per tot arreu.
Però jo em pregunte: què ens ha passat fallers? quan hem deixat de dir FALLA? o ninots, bunyols o llibrets? segur que hem donat la talla? o no hem sabut què fer?
Fem-ho sobretot, en coneixement, engalanem de banderes Paiporta, és moment de gaudir audaçment, però amb salut, que és el que importa.
Immobilisme a les nostre vides, i a Paiporta es va perdre la passió, cap acte i moltes errades, provocaren una minva d’il·lusió. Sé que l’ambient no acompanyava, que la societat tenia por, la situació era molt estranya, i a més d’un produïa estupor. Però recordeu la nostra essència, eixa flama encesa a l’interior, traguem el millor que té València, i és dels fallers i falleres el seu cor.
8
Aprenguem de l’experiència, i no oblidem eixes paraules, visquem amb gran excel·lència, d’unes falles en majúscules. Per això, i amb una gran rialla, ara és precís remarcar, que FALLA, FALLA, FALLA i FALLA que amb ella, mai defraudaràs.
