LLibre Falla Joan Ramon Jiménez 2009

«Algunes vegades cal decidirse entre una cosa a què s’està acostumat i una altra que ens agradaria conéixer» Paulo Coelho

falla joan CRÈDITS Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) www.fallajrj.com Equip de redacció Sergio Antolí, Juan M. Carmona, Yolanda Pérez, Verònica Llopis, Almu Pastor, Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Patricia Viñes, Enrique V. Cerdà. Coberta i maquetació covanegradisseny Poesies Falleres Majors Desamparados Samit i Gracia Esbossos falles Carles Orts i Josep Almiñana. Fotografies Enrique V. Cerdà, Ruben Viñes, Sergio Antolí, Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Foto Estudio Federico, Juan M. Carmona, Alexa Gramaje, Patri Viñes, Arxiu Comissió, Foto Cucó. Equip de publicitat La comissió Impressió Matéu impressors, s. l. L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. 2

ramon jiménez Xàtiva 2009

un núvol d’indecisions... o no pròleg

A les teues mans ha arribat la carpeta de les indecisions. Ens endinsem al núvol on tot és incert, on tot està ple d’interrogants, on tot està ple de qüestions. Hauré elegit bé el meu destí. Anem pel camí de la vida i ens trobem a una bifurcació de camins. Quin serà el camí del mal? I el del bé? Qui ens endinsarà al cel? Serà aquest el que arrimarà a l’infern? El que elegim serà el bo o el roín? Però, Quina és la definició de bo i roín en tot açò... Hi ha una frase d’Anthony de Mello, que diu «si tots els bons foren blancs i tots els roïns foren negres, que color series tu? Perquè jo seria a ratlles». En efecte, vivim en tot moment a un núvol d’indecisions... la vida, la feina, l’amor, les falles... tot està ple de dubtes. Esperem que amb aquesta publicació us aclarim un poc tot açò de les indecisions... sobretot les falleres, i les no tant falleres. Que gaudiu del llibre, i sobretot, de les falles. Bo o roín? 5

sumari l’indubtable programa de festeigs 8 reflexió abdal·la i el seu camell indecisió 15 psicologia la indecisió: el cor o la raó 17 estudi contradiccions que cremen al col·lectiu faller 19

sense dubte, les falleres majors

Àngela Borreguero fallera major Isabel Talens fallera major infantil

un núvol d’indecisions: monuments, crítica i artistes

34 36

decidits artites entre l’òpera prima i el debut en especial 40 esbós falla infantil 2009 Noctàmbuls 42 explicació falla infantil 2009 Noctàmbuls 44 esbós i explicació falla 2009 Blanc o negre, Michael? 46

la falla nostra, sense cap dubte entrevista fallera major 64 entrevista fallera major infantil 66 entrevista recompensa 68 els fallers i les falleres 70 els menuts 72 els abonats del barri 73 premis 2008 74 guardonats 75 crònica de l’any 2008 76

guia publicitària

salutació del president

decidits a passar-ho bé

ola amics, per segon any estic representant a la comissió. Un any ha passat i hem viscut nombroses vivències i activitats fins arribar a aquest moment, la recta final que ens transportarà al tro final de la traca que varem encendre un vegada cremat el monument del 2008. Arribat aquest moment, voldria que el dies que resten, fins el 19 de març, gaudim tots junts de cada acte, de cada moment, que són molt especials per a les nostres Falleres Majors, per a la gent jove, per als xiquets, per a les dones, per a les persones que ens visiten, per a tots els que fem possible que, any rere any, continue la festa fallera. Involucren-nos en engrandirla, contribuint en tots els esforços i formes de col·laboració. Aporteu el vostre granet, penseu que les coses no ixen per generació espontània, tots poden col·laborar, cadascú a la seua manera. Un faller o una fallera no sap el seu potencial fins que no comença a utilitzar-ho. Si entre tots ens ho proposem podem fer que aquestes Falles del 2009 pugen ser inoblidables, des d’ací us convide a tots a començar a viure els millors dies de l’any faller.

Juan Manuel Carmona i Trujillo

lâ&#x20AC;&#x2122;indubtable programa de festeigs

2008

2009

DISSABTE, 20 DE SETEMBRE

DISSABTE, 17 DE GENER

17 hores / Estació d’Autobusos Mig any faller infantil

19 hores / Gran Teatre Presentació de les falleres Majors Àngela Borreguero i Isabel Talens

DISSABTE, 29 DE SETEMBRE

DISSABTE, 31 DE GENER

22 hores / Estació d’Autobusos Mig any faller

21 hores / Gran Teatre Proclamació de la fallera Major de Xàtiva i llur cort d’honor

DIUMENGE, 19 D’OCTUBRE

DIUMENGE, 1 DE FEBRER

17 hores / Avgda. Selgas - Jaume I Cavalcada del ninot infantil

17.30 hores / Gran Teatre Proclamació de la fallera Major infantil de Xàtiva i cort d’honor

DISSABTE, 25 D’OCTUBRE 22 hores / Avgda. Selgas - Jaume I Cavalcada del ninot 9

DISSABTE, 7 DE FEBRER

DIUMENGE, 1 DE MARÇ

21 hores / Ajuntament Crida de les falleres Majors de Xàtiva En acabar es dispararà un castell de focs d’Artifici

12 hores / Casa de Cultura Inauguració i lectura acta dels jurats de l’exposició del ninot i del XX concurs de maquetes 14 hores / Casal Dinar

DIUMENGE,15 DE FEBRER

DISSABTE, 7 DE MARÇ

11 hores / Eixida a l’Albereda Ral·li humorístic faller

22 hores / Salons Palasiet Sopar de Germanor fallera

DIUMENGE, 22 DE FEBRER 10 hores / Casal Esmorzar i visita al taller dels artistes fallers a Carcaixent

DIUMENGE, 8 DE MARÇ

DIUMENGE, 15 DE MARÇ

18 hores / Casal. Berenar infantil oferit per la fallera Major infantil Isabel Talens i Vidal

8 hores/ l’Encreuat Plantà de les nostres falles 10 hores / Carrer Camí dos Molins Parc Infantil 10 hores / Casal Esmorzar 14 hores / L’encreuat Dinar 22 hores / Casal faller Sopar tradicional de la nit de la plantà

DISSABTE, 14 DE MARÇ 10 hores / l’Encreuat Portar la falla des del taller 14 hores / Casal Dinar 22 hores / Casal Sopar

DILLUNS, 16 DE MARÇ

DIMARTS, 17 DE MARÇ

8 hores / Barri Despertà 9 hores / Casal Esmorzar 13:30 hores / Pel Barri Cercavila amb banda de música 14 hores / Jardí XXV anys de Pau Mascletà. 14 hores / Casal Dinar. 19 hores / Casa de la ciutat Lliurament de premis 23 hores / Casal Sopar i després nit de disfresses amb discoteca

9 hores / Casal Esmorzar 13:30 hores / Pel Barri Cercavila amb banda de música 14 hores / Jardí XXV anys de Pau Mascletà. 14 hores / Casal Dinar 17:30 hores / Eixida B. del Carme Visita oficial a les falles 23 hores / Casal Sopar i després festa de l’Amic Impossible amb discoteca

DIMECRES, 18 DE MARÇ

DIJOUS, 19 DE MARÇ

9 hores / Casal Esmorzar 13:30 hores / Pel Barri Cercavila amb banda de música 14 hores / Jardí XXV anys de Pau Mascletà 14 hores / Casal Dinar 18 h. / Des de l’Av. Selgas Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu 23 hores / Casal Sopar homenatge a la fallera Major, Àngela Borreguero, i després discoteca

8 hores / Barri Despertà 9 hores / Casal Esmorzar 12 hores / Ermita St. Josep Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat 14 hores / Jardí XXV anys de Pau Mascletà 15 hores / Casal Dinar 18 hores / Pel Barri Traca quilomètrica 21 hores / L’encreuat Cremà de la falla infantil 22:30hores / Casal Sopar de la cremà 24 hores / L’encreuat Cremà de la falla 13

reflexió

Abdal·là i el seu camell “indecisió”

seguir introduint-se en la tenda, omplint-la per complet i traient Abdal•là pel un altre extrem, fins que finalment va quedar completament fora. Et sona açò conegut? No t’ha ocorregut alguna vegada que en deixar entrar un poc d’indecisió aquesta ho ompli tot, traient-te de les coses bones de la vida?

onten que aquella nit era especialment freda en el desert. Abdal·là va muntar la seua xicoteta tenda de campanya, tan xicoteta que a penes cabia ell gitat. Es va acomiadar del seu camell, anomenat “Indecisió”, acariciant-li el cap, però deixant-lo fora, i es va disposar a passar una nit tranquil·la i reparadora. A penes havia conciliat el son quan el camell el va cridar amb veu suau, però insistent: «deixa’m ficar el nas en la teua tenda, fa molt de fred i la tinc completament gelada». Abdal·là, que era un home bo, va accedir a la petició.

Per exemple, li ocorre als estudiants quan s’estan preparant per a un examen, però enfront del televisor deixen que indecisió els demane veure «un poquet més».

Però va ocórrer que en quant es va adormir profundament, el camell va espentar un poc i va ficar tot el cap. Com la tenda era tan xicoteta, en fer açò va topar amb el cap de l’home i l’espentà fins que aquest va traure els peus per l’altre extrem. Abdal·là va protestar, però “Indecisió” li va fer veure que això no era en realitat gran cosa.

I per descomptat li succeeix a aquell que vol baixar de pes, però deixa que el pervers camell li sol·licite «començar després de…». Sí, quan deixem a la indecisió ficar el nas en la nostra vida, no importa si un dia som mestresses, empleats o executius d’empresa, acabarà per omplir-la tota, i pràcticament traure’ns d’ella.

Va passar poc de temps per a què al camell ficara els muscles i espentara al seu patró fora, fins als genolls. Per a fer el conte curt, “Indecisió” va

Combat la indecisió, demanant-li a Déu et concedisca saviesa, per a poder decidir sempre el millor per a la teua vida.

psicologia

les indecisions: el cor o la raó

les seues empremtes ni en l’arena ni en el fang, ni en cap altre material. Però sempre hi ha altres que ho fan per ells. Són altres els timoners de les seues vides: el xicot que indueix a un altre a fumar; el jove que decideix que la seua núvia ha d’avortar; el pare o la mare que decideixen que la seua filla es casarà amb determinat home; el xiquet que mana el seu company a realitzar una malifeta en el saló de classe; el cap que manipula empleats perquè diguen o facen el que va en contra de la seua moral, creences o sentiments. La xica aferrada a una relació del passat que bloqueja les seues emocions actualment i segueix els consells d’un amic perquè ho torne a intentar a veure si funciona. Tots ells prenen decisions en compte d’altres, simplement perquè els interessats NO decideixen o NO poden decidir.

osté pot decidir llegir aquest article o no. També jo vaig haver de prendre la decisió d’escriure’l. I podria haver sigut que no ho haguera fet. Vosté pot decidir menjar carn o peix. Anar al cine o al teatre. Llegir tal o qual revista. Comprar vi o cervesa. Estudiar econòmiques o filologia. Dormir tot el dia o matinar per a anar a treballar. Eixir amb un amic o eixir amb un altre. Mantindre una relació amorosa o no fer-ho. Però sempre ha de decidir alguna cosa. Als que NO decideixen, l’espenta la vida. No saben perquè volen tal home o tal dona; simplement es van casar amb ell o ella. No saben perquè van estudiar arquitectura, si el que els agradava era medicina. Es pregunten encara perquè se’n van anar a viure tan lluny de sa casa, si els fa tanta falta la família. Dubten quan els pregunten perquè es van quedar embarassades als 16 anys, d’aquells xicots que no van tornar a veure. Pensen que la vida els deu tot, que Déu no els pot abandonar i que la sort els ha de somriure. Ho deixen tot en mans de «quelcom» extern alié a ells perquè dirigisca el seu destí.

Decidir és un dels aprenentatges més importants de tot ser humà, ja que permet adquirir responsabilitat i un sa juí. Quan decideix, rep els efectes d’aquesta decisió bona o roïna i ha de fer front al que puga passar arran de la seua opció (ha de responsabilitzar-se). L’experiència adquirida amb els resultats del cúmul de les seues decisions el capacita (més tard) per a encertar cada vegada més en les alternatives venidores.

Els que no prenen decisions no imprimeixen mai 17

estudi

contradiccions que cremen al col·lectiu faller Juan M. Carmona i Trujillo

de les diverses comissions. Han estat un total de 150 enquestes, que representen el 8,5 % del col· lectiu faller. Recull el pensament de gent que esta molt involucrada dins del món faller, si be no estan tots, si podem considerar-la com a mostra del pensament del col·lectiu, ja que es fa d’una manera individualitzada, és a dir, sempre una comissió ha tingut una opinió sobre determinat tema però aquesta ha estat influenciada directament per l’opinió individual del president i el seu entorn. Del total de la gent que ha participa un 38,7% de fallers pertany a la A. C. Falla J. Ramon Jiménez i un 61,3% pertanyen a altres comissions.

artint del fil conductor del cadafal que enguany plantem, amb el tema de la indecisió, en tingut l’ocurrència de realitzar una enquesta per tal de valorar diversos aspectes que estan d’actualitat al col·lectiu faller. Quan hi ha diverses opinions dins d’un grup de gent, com són les falles, surt una indecisió col·lectiva, encara que cadascú tinga decidida la seua vàlida opinió. Sempre ens ha inquietat, el que vertaderament pensa el col·lectiu faller, respecte a certs temes que sempre tenim cadents any rere any. Ens mou la necessitat d’aportar la nostra xicoteta contribució a aclarir algunes qüestions plantejades, per això em realitzat una enquesta com a mostra de l’opinió d’alguns components del col·lectiu faller, on han participat fallers de la nostra comissió, així com de les comissions de Cid - Trinitat, Tetuan – Sant Francesc , Mercat, Sant Jordi, Abú Massaifa, Ferroviària, Molina - Claret, Selgas - Tovar, Benlloch - Alexandre VI, Espanyoleto, Sant Jaume, etc.

Realitzat el corresponent recompte, apart dels resultats generals, hem fet tres grups. El primer grup és el de sexe diferenciant Homes i Dones, on el 49 % han sigut homes, i el 51 % dones. Un segon grup ha estat per edats, el 51% eren menors de 30 anys i l’altre 49% majors de 31 anys. El darrer grup està basat en l’antiguitat en el col·lectiu faller: menys de 15 anys de faller i més de 15 anys de faller, resultant el 49% i 51% respectivament.

La mostra ha sigut de manera natural, on fallers de la nostra comissió han repartit a altres fallers

Ara passem a estudiar el resultat de l’enquesta en les distintes qüestions plantejades. 19

LA FALLA MUNICIPAL Creus que ha d’haver-hi falla municipal?

Per Sexe

Homes

Dones Per edat

Menors de 30 anys

Majors de 30 anys

Per Antiguitat fallera

Menys de 15 anys

Més de 15 anys

Creus que ha d’haver-hi falla municipal?

És oportú que existisca una carpa fallera municipal per als ciutadans?

En General, el 63% consideren que si és necessària una falla municipal, un 17% que no i un 20% li es indiferent.

En General, un 48 % consideren que cal muntar una carpa municipal, un 35% dui que no i un 17% li es indiferent.

Aquest ve plantejada arran les dues falles plantades a l’Albereda, en commemoració del 75 aniversari de la constitució de la Junta Local Fallera, en un primer moment, i el segon any com a resposta de la bona acollida per part de la ciutadania. Cal dir que la regidora va afirmar que hi hauria falla municipal mentres ella fora regidora... enguany no hi haurà falla a l’Albereda. Plantegem la qüestió per tal de valorar que pensa el col·lectiu faller i tenint present que les falles són populars, del barri, i tenim el dubte que una falla pertanyent al consistori no és molt popular. Clarament la gent opina que sí que cal tindre falla municipal.

Després d’uns anys tenint una carpa municipal impulsada per la Junta Local Fallera i sufragada per la Regidoria de Fira i Festes, ja no tenim carpa. Es plantejava molt que afectava la festa dels casals de les comissions i que molta gent podria deixar de ser fallera. Segons els resultats no ho tenim molt clar, encara que l’afirmació a la pregunta formulada té un índex prop del 50%. Per sexe, els homes consideren que si un 39%, mentres un 56% de les dones també, considerant que no un 42% dels homes i un 28% de dones; en quant a la indiferència en homes és del 19% mentre en les dones el 15%. En la gent menor de 30 anys, el 53% ho consideren necessari, el 34% que no i el 13% li és indiferent, i els majors de 31, el 43% diuen que si, un 35% que no, i el 22% li és indiferent. Ara, en els que porten menys de 15 anys, consideren un 54% que si, un 24% que no i el 22% li és indiferent, mentre que als majors de 31 anys, consideren que si un 42%, que no un 45%, i un 13% li és indiferent.

Quant als grups veiem que les dones en un 69% ho consideren necessari, mentres que els homes només en un 56%. Un 22% dels homes consideren que no ha d’haver-hi falla, mentres el 13% de les dones ha opinat que no, així com el 22% d’homes i el 18% de dones li es indiferent. També, respecte a la gent menor de 30 anys, el 55 % consideren que si es necessària, així com el 18% que no i un 26% és indiferent. Als majors de 31, el 70 % consideren necessària la falla municipal, un 16% que no i un 14% li és indiferent. Els fallers que porten menys anys de faller, el 57 % creuen que si ha d’haverhi falla municipal, un 16% que no i un 27 % li es indiferent. Així als que portem més de 15 anys de faller, el 68% si volen falla municipal, un 16% creu que no i un 13% li es indiferent.

Per concloure l’estadística de grups, cal puntualitzar diversos resultats: a l’estadística dels homes ha eixit que no volen carpa i també ocorre d’igual forma que els majors de 31 anys. La resta de grups està al voltant del resultat general.

La carpa municipal afecta a les comissions falleres i la seua festa al casal? En general un 41% considera que la carpa municipal afecta les comissions falleres i a la seua festa en el casal, un 52% considera que no, i un 7 % creu que es indiferent.

En resum, tots els grups plantejats, tenen clar que ha d’haver-hi falla municipal, reafirmant-se més les dones (70%) i el grup que està més en contra són els homes (22%). 21

LA CARPA FALLERA És oportú que existisca una carpa fallera municipal per als ciutadans?

LA CARPA FALLERA La carpa municipal afecta a les comissions falleres i la seua festa al casal?

Aquesta qüestió completa l’anterior i ens surt que el col·lectiu està dividit en aquest aspecte encara que guanyen els que creuen que no afecta als casals.

Segons els grups, Els homes consideren que el 67% estan a favor de les seccions, mentre que les dones son el 74% les que estan a favor, el 28% de homes i el 18 % de dones les ficarien de l’1 al 18, mentre que el 6% d’homes i un 5% de dones li és indiferent. Respecte als menors de 30 anys i els majors de 31, respectivament un 66% i un 78% consideren que cal haver-hi seccions, mentre que el 29% i 17 % respectivament de l’1 al 18, considerant indiferent el sistema, el 5% d’ambdós. En els de menys de 15 anys de faller, el 58% posaria seccions , mentre el 34% de l’1 al 18 i el 8% indiferent; en quant el majors de 31 anys la qüestió varia substancialment, un 84% posaria seccions, el 13% de l’1 al 18, i només un 3% li seria indiferent.

Repecte a la carpa el homes tenen l’opinió repartida entre el si i el no, opinen el 47% que si els afecta i un 47% que no, el 6% considera que és indiferent.en les Dones, les coses canvien i es decanten que no afecta les comissions ja que el 36% considera que si afecta i el 56% que no, la resta, un 8% ho considera indiferent. Els menors de 30 anys, el 42% consideren que si afecta mentre que el 50% que no, i sols el 8 % considera que és indiferent i en quant als majors de 31 és quasi la mateixa proporció, el 41 % diu que si, el 54% diu que no, i sols, el 5 % ho considera indiferent. En quant als que porten menys de 15 anys de faller, el 35% considera que si, el 59% creu que no afecta i el 5% creu que és indiferent; els que porten més de 15 anys de faller, el 47% considera que si afecta, el 45% creu que no, i el 8% creu que és indiferent.

L’anàlisi segons els grups establerts demostra una coincidència amb el general, tenint un marge de percentatge a favor de les seccions que varia entre el 58% del grup de menys de 15 anys d’antiguitat i el 84% dels més de quinze anys d’antiguitat on portem a la conclusió que aquest grup, que ha viscut totes les situacions classificatòries dels cadafals fallers, es decanta per imposar les seccions.

Quin sistema posaries per als premis de les falles?

Quina solució donaries a les seccions?

En General el 71% esta a favor de les seccions, un 23 % creu que de l’1 al 18 es la millor opció i un 5 % li és indiferent.

En general el 69 % les organitzaria per pressupostos presentats, un 15% que cadascú participe a la secció que vullga i un 11 % dona altres alternatives, entre elles, com presentar factures, contractes, o com que les classifique un perit faller, o el propi jurat, o també pel nombre de fallers censats. També hi ha qui volen altra alternativa però no donen la mateixa.

Tot el debat generat des de la Junta Local Fallera i les comissions que la composen sobre el fet de la classificació del concurs de monuments fallers durant aquest anys, i que va fer que se suprimiren les seccions, segons aquesta enquesta, demostra que estaven equivocats i que no es va escoltar al col·lectiu faller. També, pot ser, que arran els dos exercicis no haver-hi seccions, la gent ha canviat d’opinió i vol que tornen les seccions. És evident que la gent vol seccions, el problema són les coses que comporten, les quals, estan estudiades en les següents preguntes. Segons els resultats, no deixa dubte: tres de cada quatre fallers vol les seccions.

Com a complement de l’anterior qüestió, plantegem l’organització de les seccions on la gent es decanta clarament per organitzar-les per pressupost. Cal tenir en compte la tercera opció on la gent ha plantejat altres vies d’organització de les seccions. 23

SECCIONS MONUMENTS FALLERS Quin sistema posaries per als premis de les falles?

Per Sexe

Homes

Dones Per edat

Menors de 30 anys

Majors de 30 anys

Per Antiguitat fallera

Menys de 15 anys

MĂŠs de 15 anys

Al grup establert pel sexe té els resultats: els homes volen que les seccions s’organitzen segons pressupostos el 64% mentre que les dones un 82%, així que cadascú participe a la secció que vullga, els homes en un 21% i les dones 10% i altres alternatives els homes aporten un 15% mentre que les dones un 8%. Respecte als menors de 30 anys i els majors de 31 anys, les organitzarien per pressupostos presentats el 78% i 68% respectivament, i que cadascú participe a la secció que vullga, sols 11% i el 20% respectivament, aixi com I’11% i el 12% respectivament donen altres alternatives. Quant als qui porten menys de 15 anys, per pressupostos opinen el 77% i el 70% en majors de 31 anys, mentre que el 12% i 19% respectivament opinen que cadascú participe a la que vullga, i l’11% coincideix en donar alternatives en els dos grups.

de la falla per a anar a la secció que volen, és adir, estar una secció o dues per sota de la que li correspon pel valor real del cadafal, per a aconseguir el primer premi. Aleshores cal regular aquestos aspectes. Nosaltres proposàvem tres aspectes i un quart que l’enquestat afegirà un altra. Que el mateix jurat les penalitze ha estat el majoritari amb molta diferència. Per grups, el 74% dels homes volen que el mateix jurat de les falles les desqualifique, les dones el 79%, mentre que el 10% i 16% respectivament les penalitzaria per a l’any següent, un 3% d’homes i 2% de dones no prendria cap de mesura, i el 13% d’homes i 3% de dones han donat les alternatives comentades abans. La gent de menys de 30 anys i la de més de 31 anys coincideixen en penalitzar per a l’any seguent en un 13%, i donen altres alternatives en un 8%, mentres que el 79% i 74% opines que hauria de ser el jurat qui les desqualifique, aixi, con no prendre cap mesura el més joves ningú la indicat, i els majors de 31 anys el 5%. Quant als qui porten menys de 15 anys de faller, que el mateix jurat de falles les desqualifique, opina el 82% i el 72% en majors de 31 anys, mentre que el 15% i 19% respectivament opinen penalitzacions per a l’exercici següent; el 5% dels majors de 31 no prendrien cap mesura, i el 8% coincideix en donar alternatives en els dos grups.

Podem extraure que hi ha una clara opció per a l’organització de les seccions: el pressupost econòmic de cada cadafal però cal nomenar que la gent ha donat altres alternatives, al voltant del 12 %.

Cas d’haver-hi seccions, com es podria penalitzar a les falles «que no diuen la veritat»? En General el 77 % considera que caldria ser el jurat qualificador en cas d’haver-hi seccions, el que penalitzara a les falles que no deuen estar a una secció, les desqualifique, un 13% considera que cal penalitzar per a l’any següent exercici, un 2 % que no faria res, i un 8% proposen altres alternatives, com a part de desqualificar penalitzar per a l’any següent, també s’opina que resten punts al monument, sancionar-les, i altres contesten l’alternativa però no en proposen cap.

Conloure que no hi ha cap grup que se n’isca de l’opinió general arran aquesta pregunta.

A quina època de l’any prefereixes la cavalcada del ninot infantil? En general, el 44 % considera que la millor època per a la realització de les cavalcades del ninot infantil, és entre setembre i octubre, un 36 % al mesos de febrer o març, un 13% a juny i juliol, i un 7% dins de la setmana fallers .

El principal problema de les seccions, és que hi ha falles que manipulen el pressupost real 25

SECCIONS MONUMENTS FALLERS Quina solució donaries a les seccions?

Organitzar-les per pressupostos presentats Cadascú que participe a la secció que vullga Altres alternatives

SECCIONS MONUMENTS FALLERS Cas d’haver-hi seccions, com es podria penalitzar a les falles «que no diuen la veritat»?

Que el mateix jurat de falles les desqualifique Penalitzar-la per a l’any següent No prendre cap mesura Altres possibilitats

Per a gustos, opinions. Encara que el 44% considera que la millor època és com està actualment, s’ha de tindre en compte la segona opinió així com les altres que encara que no són èpoques plantejades normalment si han tingut una resposta al voltant del 10% un índex per a començar a considerar. Hi haurà que, per a contestar, ha tingut en compte l’oratge, els xiquets o l’esperit faller de les cavalcades infantils.

A quina època de l’any prefereixes la cavalcada del ninot? En general, respecte a la data de la cavalcada del ninot major, el 39 % les vol entre els mesos de setembre i octubre, el 48 % entre els mesos de febrer i març, el 5% entre els mesos de juny i Juliol, i un 8% dins de la setmana fallera.

Quant al grup determinat pel sexe, els homes, l’ opció de setembre i octubre, l’opinen un 47%, i les dones un 41%, passant els homes i dones a opinar que la millor opció és al mes de febrer o març, un 36%. Un 11 i un 15% respectivament, opinen que al mes de juny o juliol, i un 4% i 8% respectivament, dins de la setmana fallera. Quant a la gent de menys de 30 anys, un 45% l’opció de l’època de la tardor, un 34 % l’opció de l’hivern, un 18% l’opció de l’estiu i només un 3% dins de la setmana fallera, mentre la gent major de 31 anys, un 43% l’opció de la tardor, un 38% l’opció de la tardor , un 8% diuen que al mes de juny o juliol, i un 11% pensen que dins de la setmana fallera.

Respecte a la cavalcada dels majors l’opinió replegada ens ve a plantejar el mateix que en la pregunta anterior. Onze punts de diferència entre els dos principals grups establerts, encara que la cavalcada als mesos de febrer i març és la preferida pel col·lectiu faller.

Respecte a l’antiguitat els que porten menys de 15 anys de faller, la qüestió varia molt, un 43 % els pareix bé al setembre i octubre, mentre el 35% volen al mes de febrer o març i sols el 16% volen al mes de juny o juliol, i un 6% les ficarien dins de la setmana fallera; i els que porten més de 15 anys de faller, opinions molt similars, un 45% volen la data de setembre o octubre, un 37% volen a febrer o març, i un 10% als mesos de juny o juliol, i el 8% dins de la setmana fallera.

Respecte al comentat, hem de dir que hi ha igualtat d’homes que opinen el mateix entre l’opció de setembre – octubre i la de febrer – març amb un 44%, a l’igual que a les altres opcions amb 6%, mentre que les dones opinen, amb un 34% que la cavalcada ha de ser en setembre i octubre i el 51% la prefereixen al mes de febrer o març i sols un 5% volen als mesos de juny o juliol i un 10% les volen dins de la setmana fallera. Quan a l’edat, en els menors de 30 anys i els majors de 31, passa quasi igual que als homes i les dones, el 42% i 35% l’opció de la tardor, un 45% i un 51 l’opció de l’hivern, un 8 % i un 3% l’opció de l’estiu i un 5% i 11% l’opció de la setmana fallera, tots ells respectivament. Els que porten menys de 15 anys de faller, i els que portem mes de 15 anys de faller, un 38% i un 40% respectivament volen al mes de setembre o octubre, aixi el 49% i 47% respectivament ho volen al mes de febrer o març estant igualats el 5% l’opció de juny o juliol i un 8% l’opció de la setmana fallera.

Huit punts percentual separen l’opinió sobre les cavalcades del ninot infantil entre setembre – octubre i febrer –març arribant, als grup de dones i els de majors de 30 anys, a reduir-se a cinc punts, la qual cosa fa pensar que aquesta qüestió segueix creant dubtes dins del col· lectiu faller.

Només afegir que hi ha prou igualtat de preferències en tots els grups amb la diferència esmentada d’11 punts percentuals que arriben al 17 punts en el grup de dones que es decanten majoritàriament per realitzar la cavalcada prop de falles. Al cas dels homes hi ha un empat entre les dues opcions principals. 27

CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL A quina època de l’any prefereixes la cavalcada del ninot infantil?

Al mes de setembre o octubre Al mes de febrer o març Al mes de juny o juliol Dins de la setmana fallera

CAVALCADA DEL NINOT A quina època de l’any prefereixes la cavalcada del ninot?

Al mes de setembre o octubre Al mes de febrer o març Al mes de juny o juliol Dins de la setmana fallera

està, front al 29% respectivament, penalitzarien un 16% front a un 29% respectivament, l’ 11% front al 21 % respectivament premiarien a les comissions que millor desfilen, hi ha més igualtat a l’hora de voler suprimir-la, 16% i 18% respectivament la suprimirien, i en quant a donar alternatives, coincideix el 3%.

Quina solució donaries a la visita Oficial de les falles? En general, referent a la visita oficial de falles, el 41% la deixaria conforme està, el 23% penalitzaria a les comissions o membres d’aquestes que tingueren mal comportament, un 17% premiaria a les que millor es comporten i un 17 % la suprimiria. Un 3% donen altres alternatives, com que cada comissió desfilara quan volguera o que es concertaren entre falles la seua visita. Altres donen com alternativa que es repartira l’horari i unes pogueren anar de matí i altres de vesprada, o que se seleccionaren les que més malament han desfilat i que al següent n desfilaren, així es limita el nombre de falles que eixen i no es faria tant farragós i llarg.

En aquest apartat cal detindre’s i estudiar be els resultats perquè encara que la majoria de tots els grups volen deixar-la com està, a banda de sancionar o premiar el comportament de les comissions, que es podria afegir al primer grup, resulta important el percentatge en torn al 20%, és a dir, un de cada cinc fallers que està a favor de suprimir-la. Caldria plantejar-se cas de suprimir-la quin acte donaries com alternatiu?

10.

El que està clar que la gent no vol complicacions i deixaria com està la famosa «recorreguda» del dia dèsset. Altres si s’impliquen i volen alternatives, les plantejades i les suggerides.

Quin percentatge del pressupost global d’una comissió fallera li donaries per a la realització dels monuments fallers? En general, respecte al percentatge del total d’un pressupost de la comissió que es deuria dedicar als monuments fallers, un 3% li dedicaria menys d’un 10%, el 19% li dedicaria entre el 10 i un 25%, un 54 % considera que els monuments hauria de tindre entre un 25 i un 50 % del total de pressupost i el 24 % dels enquestats dedicaria més d’un 50% del pressupost total a monuments.

Per grups, els homes i les dones, el 36% i 46 % respectivament, la deixarien conforme està, penalitzarien 14% i 31 % respectivament a les comissions o membres d’una comissió pel mal comportament, un 17% i un 15% respectivament premiarien a les comissions que millor desfilen, el fet de suprimir-la s’ho planteja un 30% d’homes i un 5% de dones, i 5% i 3% respectivament donen altres alternatives ja comentades. Respecte als menors de 30 anys i majors de 31 anys, respectivament, la deixarien conforme està un 36%, i un 24 %, penalitzarien a les comissions o membres d’una comissió pel mal comportament, un 14% i 24% respectivament, un 17% i un 22% respectivament premiarien a les comissions que millor desfilen, i els que volen suprimir-la un 30% i un 24% respectivament, i respectivament 5% i 6%, donen altres alternatives ja comentades. Segons l’antiguitat fallera, els més veterans tenen l’opinió més diferent dels que menys portem en la falla, un 54% la deixarien conforme

Aquesta darrera qüestió es plateja com a conseqüència de la baixada considerable que està tenint el pressupost destinat als monuments fallers per part de les comissions falleres de la nostra ciutat. Considerem que no hem de decidir-nos entre festa o monument, sinó les dues coses, però cal pensar que altres poblacions valencianes amb un nivell d’importància com Xàtiva, estan destinant majors xifres econòmiques per a l’art efímer. Segons l’enquesta la gent opina clarament que hauria de ser entre un 25% i un 50% del pressupost global. 29

VISITA OFICIAL A LES FALLES Quina solucions donaries a la visita Oficial de les falles?

Deixar-la com està Penalitzar a les comissions pel mal comportament Premiar a les comissions que millor desfilen Suprimir-la Altres solucions

PRESSUPOSTOS FALLERS Quin percentatge del pressupost global d’una comissió fallera li donaries per a la realització dels monuments fallers?

Menys del 10% Entre el 10% i el 25% Entre el 25% i el 50% Més del 50%

Segons grups, els homes un 6% opinen destinar menys del 10 % a monuments mentres que cap dona destinaria mens del 10%. L’11% opta entre un 10% i un 25% front al 26% les dones, el 58% i 50% respectivament d’homes i dones, destinarien entre el 25% i 50% del pressupost a monuments, i un 25% d’homes i 24% de dones més de la meitat del pressupost. Respecte al grup de menors de 30 i majors de 31 anys, ningun menor de 30 anys destinaria menys del 10% a monuments, i sols el 5% dels majors de 31 anys opinen que destinarien menys del 10% a monuments del seu pressupost, un 24 % i 14% respectivament opten per l’opció entre 10% i 25%; un 52% i 56% respectivament, destinarien entre el 25 i 50 per cent del pressupost, i un 24% i 25% opten per l’opció de més del 50 %. En quant als que porten menys de 15 anys de faller, un 3% agafa l’opció de menys del 10%, un 30% l’opció d’entre el 10 i el 25%, un 46% l’opció d’entre el 25 i el 50%, i un 21% l’opció de més de la meitat, mentre que els més veterans de les falles, un 3% considera l’opció de menys del 10%, un 8% l’opció d’entre el 10 i el 25%, un 62% l’opció entre el 25 i el 50% i un 27% l’opció de més del 50%.

Així, una vegada realitzat els diferents estudis, podríem extraure unes conclusions: ·Caldria tindre una falla municipal. ·És convenient que la carpa s’instal·le de nou i que aquesta realment no afecta les comissions. ·Cal tornar a les seccions per valorar els monum ents. ·Les seccions s’han d’establir per pressupostos presentats. ·El jurat pot tindre la potestat de desqualificar tota comissió que no diga la veritat. ·La cavalcada del ninot infantil s’ha de fer al mes de setembre o octubre. ·La cavalcada del ninot s’ha de fer al mes de febrer o març. ·La visita oficial de falles està bé com es desenvolupa habitualment. ·Les falles haurien de destinar entre el 25% i el 50% del seu pressupost global als monuments fallers. Per cloure, agrair la col·laboració de tots aquells que desinteressadament han fet possible aquesta enquesta, sense ells no podrien haver obtingut aquestes dades. El fet de realitzar aquesta enquesta no és altre que la preocupació existent des d’aquesta comissió fallera sobre diversos aspectes de les falles de Xàtiva, la qual cosa el resultat d’aquesta enquesta pot ser un bon indicador per a valorar i actuar sobre els distints temes plantejats.

Em de concloure amb una data, si ajuntem les darres opcions, és a dir, destinar més del 25% del pressupost d’un exercici faller al nostre cadafal ens surt que quatre de cada cinc fallers estan a favor del monument faller. Compararho amb la realitat seria un interessant treball.

sense dubte,

les falleres majors 33

Eres el raig que pinta l’albada junt al cant dels primers ocells. Eres Regina pel sol il·luminada amb el resplendor de tons cabells. Una catifa de roses i clavells s’estén al teu caminar, perquè visques els moments més bells que mai podries imaginar. Tots els blaus de la mar als del cel, per tu s’han unit, per a que este dia no puga acabar, i siga per sempre infinit. Perquè és moment de gaudir, és el teu moment. Que no deixes mai de somiar, és el que et vol desitjar, amb este afalagament, una amiga fallera Que gaudeixes, és el teu moment.

àngela borreguero ifallera hervàs major 2009 34

Com la flor de la taronja i el perfum del germiler, naix la glòria valenciana, naix el millor secret. Eres com una roseta a l’obrir-se el capollet, els ullets d’una xiqueta que resplendeixen com un solet. Si l’alegria dels teus pares es poguera sospesar, pesaria més arroves que el cel, la terra i la mar. Posaràs un punt d’alegria, un punt graciós i gentil, Caràcter d’innocència i candor, en la teua comissió infantil.

isabel talens ifallera vidal major infantil 2009 36

un núvol d’indecisions

monuments crítica i artistes 39

decidits artistes fallers

entre l’òpera prima i el debut en especial Consell de Redacció

esprés d’uns anys rodant pels tallers de la Ribera i de la Costera amb l’ànim d’apendre i soltar la mà, l’any passat constituïren el seu propi taller a Carcaixent. El carcaixentí, Carles Orts i el xativí, Josep Albiñana són els artistes fallers, els cracks, que ens fan les falles de 2009.

A pesar de la seua joventut, saben molt bé el que estan fent i es nota que controlen la situació fins el darrer detall. Els seus anys d’aprenentatge i treball als tallers de Monterrubio o d’Armengol i Cimas no els han desaprofitat. Des de la concepció de Falla fins la pintura, passant pel modelatge, la composició, l’estructura i l’acabat són etapes que estudien perfectament. No tenen por res i el millor de tot és que s’emmotlen a qualsevol projecte i qualsevol estil.

L’any passat ja vérem la seua mostra amb la falla infantil, i enguany han donat un pas en gegant, com és la confecció de falles grans. La falla«Blanc o negre, Michael?» que serà plantada al nostre encreuat serà l’òpera prima d’aquest duet. Junt aquesta, també debutaran amb la falla gran del Raval amé de fer la nostra infantil, una altra a Dénia, la plaça Major de Carcaixent i el Mercat d’Alzira.

Si pretenen seguir l’obra efímera d’aquestos cracks ho comprovaran de seguida. La falla infantil no tindrà res a veure a la de l’any passat. Tractant-se de la nit, tindrà un altre modelat i una altra pintura d’acord al que s’està representant. Res haurà de veure la falla gran, on contemplaren una altra concepció de falla podrà destacar tot: el modelat, la composició, la pintura.

Si el fet de començar a fer falles grans és un gran repte, també el compaginen amb un altre: el debut a la secció especial de les falles infantils de València amb la falla del Pilar.

Aquest duet sembla que no tinga límits i que la seua carrera dins del món de les falles serà llarga i exitosa.

Només ens queda esperar el dia quinze, el dia de la plantà de les falles. 41

falla infantil 2009

Noctàmbuls Artistes Josep Almiñana i Carles Orts

L’etern arbre, símbol del bosc presideix la creació de la nit. Els follets, éssers que viuen per la nit, comencen meticulosament a posar les estrelles al seu lloc formant les figures que podem observar qualsevol nit. Són els autèntics autors de la nit. El flautista comença el seu repertori de música que emula tranquil•litat, benestar i descans. Els xicotets animals comencen la seua harmoniosa festa nocturna: la granota agafa la guitarra, el grill la trompeta, la marieta les maraques. Damunt de l’arbre, el mussol contempla tot el que ocorre amb els seus enigmàtics ulls. Els caragols, són símbol de la lentitud i poca vitalitat de la nit on les flors dormen profundament. I mentre un donyet posa al seu lloc una estrella fugaç, el «despertador» sona i és l’hora d’arrimar la nit i anar-se’n a dormir. Demà, una altra nit serà. 43

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL 2009

Noctàmbuls blaibellver

La creació de la nit

Els caragols i la lentitud de la nit

Quan de sobte es fa fosc, és que la nit arriba. I ara en aquest bosc, la nit pren molta vida.

Els solemnes caragols mostren la tranquil·litat. Perquè la nit és per molts de poca vitalitat.

Per a què la gent gaudisca tots s’afanyen en posar-la. Els animals fent música i els donyets il·luminant-la.

A ritme de caragol, es fa eterna la nit. Apareixent la frescor, amb poca llum i cap crit.

L’arbre, símbol d’eternitat

Les flors descansant

Dins d’un ambient fosc un etern arbre veiem, representa el bell bosc, que nosaltres estimem.

Quan la nit arriba, les plantes descansen. Els espera un dia... A veurem si s’alcen!

El Mussol, atent al que ocorre

El Flautista i la música relaxant

Un quiet i atent mussol mira que està ocorrent. I de moment no pren vol, perquè va tot perfectament.

Una dolçor de melodia que dóna tranquil·litat. És el flautista que cada dia ens adorm amb serenitat. 44

Els donyets i les estrelles

La festa nocturna

Aquest donyets treballen, il·luminats per la lluna. Amb les estrelles s’afanyen, per què no falte ninguna.

La verda granota sorolla, dins d’una nit tranquil·la, s’atreveix amb la guitarra, a veurem si s’inspira!

Ells són els encarregats de posar les estrelles, cada nit, van carregats, amb cada una d’elles.

Unes grans maraques la marieta està usant. Intenta bastants ritmes, el jazz li està agradant!

Aquest menuts donyets, fan grans meravelles, formen unes grans figures, usant només les estrelles.

Un dels components és un empalagòs grill. Amb el violí a les mans, mare meua quin perill!

El follet i l’estrella fugaç

El despertador i l’hora de dormir

Crear l’estrella fugaç es bastant complicat. Per sort, ha estat capaç, un donyet espavilat.

Sona el despertador, és hora d’anar al llit. El sol ja fa resplendor, i cal replegar la nit. 45

A una jove xica li entra la indecisió, Com al carrer de la vida, on surt per cada cantó. L’arpa intenta tocar, i pareix més harmoniós. El dimoni vol canviar, serà ara bondadós? L’àngel vol deixar de ser el bo en la decisió, amb pistola és rebel, serà amb mala intenció? Perquè les coses roïnes, no sempre ho són del tot. Ni et fies de les bones, que et peguen de rebot. Porta la incertesa gran responsabilitat. Elegeix amb saviesa... Blanc o negre, que has triat? 46

falla gran 2009

Blanc o negre, Michael? Artistes Josep Almiñana i Carles Orts Explicació blaibellver

La indecisió. En qualsevol moment de la vida ens pot sortir per un cantó. De jove, sempre cal decidir moltes coses: l’estudi, la feina, l’amor... El subconscient es decanta per una part i no saps si aquesta serà la idònia. Però cal tindre en compte que la part bona no sempre és tant bona com es pinta, així com la roïna, no sempre ho és. A la falla, a aquesta jove li es presenta un núvol d’indecisions, i té al dimoniet, amb un arpa, convertint-se en àngel —les coses males no ho són sempre roïnes del tot—, i a un àngel amb pistola – les coses bones no sempre són el millor—. Es presenten diverses indecisions al voltant del cadafal com ara la indecisió del faller: festa o monument, que faig amb els diners? Una altra seria la d’un jurat de falles el dia 16 de març o la del nostre president de la Junta Local Fallera, que es pregunta: I ara que em carregue? Altres poden ser el primer dubte d’una jove parella, com si foren Adam i Eva: Aleshores que fem, comprem o lloguem l’habitatge? La indecisió del moment, quan hom tropesa amb la crisi: i ara que faig?Una altra indecisió és saber si tornarà el quadre del Sant Sopar a Xàtiva o com els pares d’un xiquet del nostre barri es pregunten: I ara on l’envie jo a estudiar? 47

El faller es planteja: què faig jo amb «les peles»? Un monument d’enveja o una festa «que et cagues»?

Està tirada per terra la imatge dels fallers. Una vergonya de falla i molta festa pels carrers. 48

Manca l’esperit faller a la nostra gran ciutat. Ja ho diuen pel carrer: la fira és prioritat.

PRIMERA INDECISIÓ

el faller: festa o monument? Una divendres d’abril la comissió fallera es va reunir al seu casal faller, un local que havien adquirit recentment. Com que calia adaptar-se a la nova normativa castellana (com l’elaborat el conseller Serafin Castellano), i dels huitanta metres que havia adquirit, entre reformes, portes d’emergència i panells d’insonorització s’havien quedat en quaranta metres, és a dir, la meitat. Els prop de cent fallers que allí es concentraven en assemblea general no hi cabien. Imagineuvos com estava de ple, que a l’hora de votar ningú alçava el braç perquè podria provocar algun que altre desmai en aquella «lleonera».

El tresorer prossegueix,  Partida de despeses, lletres hipoteca local faller 4.800 €, lletres del préstec de la insonorització del local 6.000 €, lletres del préstec del 25 aniversari que encara està pendent 3.600 €, Dèficit de l’any anterior 7.000 €, Contribució urbana, llum, aigua, llicència d’obertura, llicència d’obres, IVA i despreses de Notaria 4.000 €, assegurança del local 500 €, assegurança de responsabilitat civil 600 €, adquicisió de mobiliari del nou local 2000 €, banda de música 6.500 €, lloguer del Teatre per a la presentació i altres 2.000€, llibre de falles 5.000 €, flors, joieria i bandes de fallera 2.000 €, carrossa i material cavalcada 2.000 €. Açò fa un total de 46000 €. En total, esperem tindre un benefici de 6.000 €, o siga un milionet de pessetes.

El tresorer feia números amb la calculadora solar de la tenda dels xinos i mentre el jove president feia una cara de gran preocupació.

Des d’un racó del casalet, mai millor dit, un faller, un poc alterat, preguntava,  I per al monument faller què? 

El número cinc de la calculadora s’enganxava, evidentment era dels xinos, fet que al tresorer li feia perdre la paciència. Finalment agafà el mòbil per a recomptar el pressupost anual de la falla. El president agafava el micròfon i obria la reunió amb l’únic punt de l’ordre del dia: el pressupost de l’associació fallera. Donava la paraula al tresorer per a què llegira la proposta de pressupost. Amb una veu ronca començava cantant les partides:

Al tresorer li va pujar un gran acalorament. Després de dues setmanes fent números li s’havien olidat els monuments i tot el que l’envolta. Començà a repassar tot el llistat, però aquesta partida no eixia per cap lloc. Entre un gran rebombori, la veu d’un altre faller destacava per damunt de tots  I per a festa, el whisky, la paelleta, el cubata, la discomòbil que? Jo m’esborre. Açò està que s’afona! , alterant-se cada vegada més.

 Partida d’ingressos, loteries 6.000 €, quotes 30.000 €, publicitat llibre 5.000 €, publicitat estàtica 3.000 €, recollida barri 2.000 €, extres fira 3.000 € i la rifa que no vol ningú 3.000 €. Açò fa un total de 52.000 € segons la calculadora del mòbil, de 85.372,22 € segons la calculadora dels xinos, i de cap, quasi nou milions de pessetes.

El president, amb un mal de cap dels que fan història va deduir que el dubte entre festa o monument no era qüestió de dos aspectes, ara en són tres: festa, monument o local? 49

Boxejador de classe és el president faller, poc li queda carregar-se d’allò que altres van fer. La seua entrenadora l’abandonà l’any passat. però els dos a l’hora tot s’ho han carregat.

«Mentre siga regidora, tindrem falla municipal» Calles la boca senyora, que està tot molt mal! 50

Quina de cops ha rebut el nostre gran president, d’un «lado oscuro» fotut i d’un dur ajuntament.

SEGONA INDECISIÓ

javi balboa: i ara que em carregue? Tarat tan, tarat tan. Tarat tan, tarat tan... Amb la música de Rocky presentem al boxejador faller amb més títols a la seua jaqueta. A Javi Balboa no li es resisteix res, res de res. Tot contrari que li es posa per davant, el fa pols. Podem dir que s’ho carregat tot, ja no li queda res per carregar-se.

seu punt culminant fou quan contactà amb la reconeguda i prestigiosa entrenadora internacional Miss Rose Esteban, del també reconegut i prestigiós gimnàs, XURRI GIM TONIC. La seua amistat va proporcionar que encara es fera més fort, i després de perdre durant dos anys el títol local en mans de Falleti Municipal, aquest any va poder en ell i se’l carregà. A l’igual que de l’important campionat Albereda’s Cup on li costà anys carregar-se a Carpa Montecarlo i l’any passat ja ho aconseguí.

Tots els seus anys que ha passat al Centre de Tecnificació de La Ferroviària ha aprés totes les tècniques per a quedar-se sense rival, és l’autèntica estrella, l’autèntic crack. S’ha rodejat de moltíssima gent que l’ha assessorat i l’ha portat a ser el rei del boxa faller. Ha comptat amb professionals que l’ham ajudat a ser un número un i carregar-s’ho tot.

Li queden poc competidors. Als insignes Socarrats i socarradets li queda poca vida al rin. Pot ser siguen els únics que queden de l’època on el campionat estava plagat d’estrelles. Ara tant sols queda en complir el Campionat de Festeigs amb els boxejadors de «tota la vida» i poc més.

Ja no queda cap estrella de les que fa déu anys aparegueren per a donar-li prestigi al Campionat Faller. La supremacia de Javi Balboa ha estat indiscutible. On està Jonny Seccions, que durant molts anys ha estat com el millor dels rings? I que em dius de Pepito Aladroc, dotze vegades campió del Campionat Cultural. O qui no se’n recorda de Valentino Premi in Metalico, un lluitador italià que per art de màgia desaparegué del primer escaló mundial gràcies a la qualitat de Javi Balboa. Altres que deixaren la competició foren El Teatre de Vallecas o Joseph Futbol Salaman.

També hem de dir que no ha sigut un camí de roses. Difícil li ho han posat, sobretot, els del gimnàs BLACK OSCURATION GIM LEMMON al campionat del Falleration Congress Guay, on hi hagué prou tensió, però, per molt que ho intentaren, aparegué el nostre indiscutible campió.

Si tots aquestos anys no ha tingut cap dubte en carregar-se tot aquell que li es posava davant, ara si li ha entrat el dubte, ja no li queden rivals. Es quedarà així?

Els seus inicis foren extraordinaris, però el

Ser jurat de les falles, duu responsabilitat, a veure si la «cagues» fent una barbaritat.

A la «tassa» es reuní el jurat de les falles, amb «apretó» decidí: tu enguany no guanyes!

Cal estar molt preparat i entendre del tema. No ser un espavilat que no tinga idea.

Sense dubte, les seccions, encara ho lien més, i cal tindre grans visions per entendre el revès. 52

TERCERA INDECISIÓ

jurat de falles: a qui li donem el premi?* Xàtiva, diumenge16 de març de 2008. Al voltant de l’una de la vesprada els jurats de les falles grans es disposaven a contemplar i jutjar per segona vegada el nostre monument. Si era la segona volta que anaven a veure’l, era perquè tenien dubtes en la decisió de concedir els premis (evidentment estic pensant entre el primer i el segon premi, però podria ser entre el segon i el tercer).

Una vegada al casal, tots tres, entraren dins del servei. Si les dones van de dos en dos, el jurat va de tres en tres. Com aquell que no vol, estiguérem prop del servei per si sentien alguna cosa. Em referisc a algun comentari sobre la valoració dels monuments fallers i no d’algun familiar soroll.

Els tres personatges del dia li pegaren la volta a la falla detenint-se en diversos llocs per a contemplar el que havien de jutjar. De sobte, un dels tres, el més baixet i major, començava a moure’s d’una manera estranya. No podia estar-se quiet ni un segon. Ens vam preocupar un poc perquè el moviment no cedia i damunt els donava una certa pressa als restants.

La veritat és que només escoltaven paraules soltes o comentaris de com havia anat el dia o de la fam que tenien. Quan escoltarem el soroll de la porta ens endinsarem dins del casal discretament. Una vegada van eixir del casal nosaltres també ho feren. Ells agafaren el cotxe conduit per un membre de la Junta Local Fallera i pot ser es desprengueren del dubte i d’alguna cosa més.

Ens vam entretindre mirant dues xiques que passaven i quan ens vam donar compte teníem al nostre costat als membres del jurat.

Nosaltres continuem tenint el dubte. D’acord amb els resultats, fets públics unes hores més tard, tenim diverses qüestions:

Amb rapidesa, el més baixet i major, ens digué, Sou fallers d’aquesta falla? .

No quedaria paper al porta-rotllos? Per cert, tenim porta-rotllos? Estava net l’inodor o feia massa olor a lleixiu? No cabien bé els tres dins de l’habitacle? No hi havia sabó, per rentar-se les mans? O tal vegada, el casal de l’altra falla, estava més net?

Nosaltres li ho afirmarem amb un sí, amb tensió, ajudats pel moviment cap a baix del cap.  Ens deixeu anar al servei del vostre casal?  va dir un dels tres molt educadament mentre els altres dos seguien contemplant el lleó.

Cridarem al Friker Jiménez a veure si ens fa un programa especial de Cuarto Milenio i ens resol el misteri.

Una altra vegada li contestarem afirmativament i Paco els acompanyà fins la porta del casal. Amés havien descobert el misteri d’aquell estrany ball: un component del jurat, el més baixet i major, estava pixant-se.

*Cal advertir al lector que aquest escrit està basat en fets reals. 53

L’Olímpic com un cocodril, no se’n farta de guanyar, es menjà a tots els equips que es ficaren per davant. I ací vegem al pobre egipci que ja sap el que li espera. Per a ell és tot una súplica, enfrontar-se a l’animal en barqueta. La situació ja ha canviat i l’Olímpic juga en tercera, el talonari no s’ha acabat, fins que no arribe a primera. I és veritat que ara és un equip fet a talonari, i a ningú gens estranya, que guanyara ben fàcil. Així ha sigut aquesta història, la que l’Olímpic va oferir no perdem la memòria i lo difícil del darrer partit. És alt, bragat i portentós. Aquest espectacular Esta joveegipci parella representa tercera divisió, té la primeralaqüestió. dient-li que toca iespavilar. Com si fos Adam Eva,

piset, casa o mansió?

La crisi ens afecta, els bancs no ens fan cas, el treball que perilla, i on dormim, al ras? 54

El lloguer està prou clar, però sempre es peca. Ens decidim a comprar... qui ens dona l’hipoteca?

QUARTA INDECISIÓ

Adam i Eva: “Crompem” o lloguem? El paradís. Adam i Eva. L’arbre. La serp. Ja sabem tots que no hi havia ningú més per allí, no perquè fera fred o calor sinó perquè era l’inici de la creació i només estaven ells dos. I em pregunte, si van tindre tres fills, Cain, Abel i el desconegut Set, i Cain es va carregar a Abel, encara que ara no ve al cas, només quedaven dos descendents. On estaven les dones per a procrear?

sé, però tu que tot ho saps segur sabràs on està?  Pots estar segura que no està en cap dona i tampoc en cap home, ja ja ja!  li parlava des de dalt. Així ja estic més tranquil·la, deia Eva. El totpoderós, amb aspecte seriós, li deia Eva, l’has cagat, l’has cagat! No havies d’haver agafat aquella rajola, ara tot el món voldrà tindre una igual, i cada vegada més, i més! Serà una lluita per veure qui en té més, i d’aquesta muntonada de rajoles es passarà a tenir un habitatge, cases i més cases, edificis, torres i no es podrà assumir el seu cost i s’hauran de fer hipoteques, creant-se els bancs amb el negoci perfecte i vindrà la crisi, la maleïda crisi i hasta aquí puedo leer. Eva, sincerament, no podies haver agafat una poma? 

Anem al que toca, comencem des del principi. El paradís. Adam i Eva. L’arbre. La serp. Eva pren la decisió de la seua vida i la de tots, no et fot? Una suculenta serp li ofereix un objecte, i a Eva li entra el seu primer dubte com no va poder elegir el nuvi, aquest és el seu primer dubte. No sap que fer, si agafar-ho o no. Volia consultar-li-ho a Adam, però en aquell moment s’hi trobava al bar jugant una partida fent un solitari. A Eva el dubte li podia i només feia que pegar-li voltes mentre la serp es reia amb un to mordaç. En aquell moment va passar l’autobús que duia un anunci prou suculent «Probablemente Dios no exista, deja de preocuparte, disfruta la vida».

Aquella veu, a banda de tirar per terra la hipòtesi de l’autobús, tirava per terra la sensació d’haver trobat un «xollo». De sobte aparegué Adam, i Eva acudí a l’encontre contant-li tot el que li havia ocorregut. Adam li va demanar explicacions: Però perquè l’has agafat? 

Per a be o per a mal Eva va decidir agafar aquell present. Era una rajola de mig peu, i de sobte una imposant veu li parlava. Eva estava atemorida i escoltava atentament:

I Eva li contestà, Si m’haguera oferit una poma no li haguera fet cas, però és que era una rajola, Adam, una rajola! 

Sóc jo, el que t’ha parit, per cert, on està el teu marit? deia el totpoderós.

D’aquesta manera sortí un dels grans dubtes de les joves parelles a l’actualitat: Comprem o lloguem?

Eva amb una fluixa veu, li contestava no ho 55

La crisi que apareix i ho fa molt de pressa. Impossible que pareix, i qualsevol entropessa.

El cotxe, les vacances... Amb tot anem carregats. Més la casa o les compres, Déu ens pille confessats! 56

No ens ixen els comptes per molta suma que fem. Hem de cobrir molts deutes i amb la nòmina no podem.

CINQUENA INDECISIÓ

un ciutadà anònim: Existeix o no la crisi? Hola sóc jo, m’han dit que no diga el nom, sóc un personatge anònim. Estic ací per contarvos que he entropessat amb la crisi. Jo creia que no em trobaria, però he girat el cantó de la Baixada de l’Estació junt Vicent Boix i me l’he trobada allí, com aquell que no vol. És per a contar-ho, la mala pècora, allí en terra com si res, sense avisar, desaccelerant, així m’agrada!

un contracte indefinit, hem vaig decidir comprar-me el cotxe de la meua vida, el cotxe que sempre que passava per davant de l’exposició de la Mercedes Ven i ayudame em parava i començava a somiar. Un cotxe que ho tenia tot. Com què les coses anaven bé i amb aquestes edats diuen que «te se’n passa l’arròs» la meua xica i jo, decidirem veure un habitatge on poder viure. Pensant en un futur volguérem adquirir un adossat d’eixos del camí de la bola. El més complet: Aire condicionat, calefacció central, cinc dormitoris, quatre banys, cuina, espaiós menjador i saló, cotxera per a quatre vehicles... Fotre parec una immobiliària!

Em pense que és l’única cosa que quan t’atropella i t’envesteix no anava accelerant, anava desaccelerant, sinó que li ho diguen al govern. Després d’aquesta puntualització us conte el meu cas. La meua situació davant la crisi és com una comissió fallera a l’actualitat, que al capítol d’ingressos acabes de seguida amb l’únic ingrés és la butxaca del faller i al meu cas és la nòmina. Per altre costat al capítol de despeses et pots tirar mitja hora nomenant-lo.

El banc ens aprovà una hipoteca per a trenta cinc anys i amés ens va fer el detall de regalarnos una targeta RISA i una MASSACARD, de les quals anaven tirant per tots els establiments. Ni cal dir els mobles, la televisió de quaranta dues polzades, el mòbil de no sé quina generació, i altres coses que ara no vull recordar-me.

El meu darrer any havia estat fabulós. Fa poc més d’un any havia trobat la feina de la meua vida, al costat de casa dels meus pares —on torne a viure una altra vegada, ja us contaré—, no havia d’agafar el cotxe, un sou extraordinari, horari de huit a tres com els funcionaris, pagues extres i repartiment de beneficis, telèfon mòbil, cotxe d’empresa, bossa de despeses... Us ho jure, un treball de categoria.

Ah! Se m’oblidava, el viatge a Punta Pala, o era Cana, no me’n recorde. Les vacances dels dos que ens constaren un ull de la cara. I ara ja veus, he entropessat amb la crisi. Quina mal hora vaig girar la cantonada i vaig caure per terra!

Amés, un dissabte de febrer trobava l’amor de la meua vida, una xica guapíssima, bon tipus, intel·ligent, amb una feina estable, atenta... vaja del que no es troba per ahí.

I ara ja veus. És que d’aquesta no isc. Ara vivint amb els meus pares, he canviat de treball, ara treballe fora de casa, el cotxe l’he hagut de vendre, no tinc ni un duro i damunt, la meua núvia m’ha deixat.

Com que la feina era molt estable, m’havien fet 57

No hi ha any que passe el problema escolar. Es pregunta la mare: on l’envie a estudiar? Un col•legi ha faltat al barri de nord-oest. Cap regidor que ha estat, ha solucionat el lleig.

Per als xiquets del barri, sempre falta alguna plaça, enviant-los a un col•legi que està lluny de casa. La solució que donen és el col•legi anglès. Prop del barri el posen... La qüestió són els diners! 58

Volem escola i bus! Els pares van manifestar. Llavant-se les mans el Rus: al conseller heu d’anar!

SISENA INDECISIÓ

uns pares del barri: i ara on envie a estudiar al meu fill? Hola, no sóc el d’abans, però el conec, és el meu fill major. Jo vaig contar-vos un altre cas que res té a veure a la crisi. Visc al barri Nordoest, el de la falla, des de més de trenta anys, i us conte el que em passa amb l’Educació. No és res personal però després de tantes vegades he pensat que, en algun moment, va ser una persecució personal. El tema és què de huit fills que tinc, si si, huit, ningú ha estudiat al col·legi més prop que hi ha, és a dir, el Claret. I una altra cosa et dic, cadascú a un col·legi distint.

Amb el tercer, més o menys el mateix. Ja vaig posar com a segona opció el Gosálbez Vera, així tenia a dos en el mateix. Doncs no, aquell any van llevar aquesta preferència, i com què el Claret estava ple i el Gosálbez Vera també, em van assignar el Martínez Bellver. Era tota una ruta acompanyar els xiquets a escola. Per quin anem? Ah sí, el quart, el meu Carles. En aquest no us dic el que em va passar. Un per l’altre ens vam oblidar de fer la preinscripció i no vam poder elegir el Claret. I ens van assignar el col·legi d’Atilio Bruschetti, quasi res. Ara la volta si que era extraordinària.

L’home de l’Ajuntament, el de l’escolarització, un tal Lluís Matí Cos, ja em coneixia. De fet van agafar una gran amistat i de tant en tant quedem per esmorzar. Cada any i mig quedaven per a solucionar els papers d’un dels meus fills, i açò no es feia en un parell d’hores, no, no, eren dies i dies intentant que els meus fills anaren al col·legi més pròxim.

Amb Miquel, el cinqué, ja vaig passar de tot. Com que aquella temporada treballava a Novetlè, el vaig inscriure allí, i així, el tenia més a la mà. I ara us conte el tema del sisé. Amb aquest tenia la sensació de què me l’agarrarien al Claret. Ja no podria tindre més mala sort. Però com no hi ha cinc sense sis, res, al col·legi del Taquígraf Martí. I amb el setè, el mateix cas, però al col· legi de les Dominiques, que encara que costa molt entrar, aquell any van fer una ampliació i ens tocà a nosaltres.

Amb el primer, el que heu contractat per a què parle de la crisi. És bo, ara li ha pegat per fer això que s’estila ara, els monòlegs, ha guanyat el concurs de la Junta Local Fallera. Al que anàvem, no va poder estudiar al Claret perquè encara era privat i com comprendràs, no tenia ni un duro per usar-lo en educació. Va estudiar a la Bola.

I ja, amb la xiqueta, vaig dir, amb aquesta tindrem sort. No, no, no, a la Beni. Però la més grossa ha sigut amb la meua neta. Vaig pensar, si açò ve de família, segur que no li toca el Claret. Com que estic jubilat, em vaig comprar un Aixam d’eixos per a poder-la dur i no caminar tant. I ara resulta que l’han agafat en el Claret. Què faig amb l’Aixam?

Dos anys més tard, quan em tocava inscriure al segon, el col·legi Claret ja era concertat, i vaig posar com a primera opció aquest. No vam tindre sort i el xiquet va haver d’anar al Gosálbez Vera. Em tocava fer quatre viatges al dia per acompanyar-lo i replegar-lo. Està lluny eh!

Després de l’exposició, el quadre s’emportaren. Ara tenim la qüestió: el deixaran on l’agafaren? Amb les butxaques plenes les monges se’n anaren, amb joies i quadres a Canals arribaren.

Esperem que no pase amb el llenç del Sant Sopar, i després d’exposar-se torne a la ciutat papal.

Eixí de Santa Clara... crec que no va a tornar. Un hotel serà ara per desig municipal.

RECULL D’INDECISIONS

El nostre primer dubte fou a la cova negra: de quin color la pinte, aquest forat de pedra?

El que parlen a Madrid és la llengua del turisme. Així ho han decidit, amb el pla de modernisme.

Vegem com la cremaria, trobem el primer Borbó: amb molta gasolina o petards a discreció?

Té una incertesa nostre Rus cada matí. Davant l’armari pensa: I que em pose avui?

museu d’indecisions de la ciutat

SETENA INDECISIÓ

el quadre del Sant Sopar, tornarà a Xàtiva? De sobte la tranquil·litat del carrer Montcada quedava trencada pel soroll de les sirenes dels vehicles de la Policia. Havien donat l’avís del presumpte robatori d’un quadre de valuós qualitat artística i econòmica. El fet s’havia produït al Convent de les Clarisses, al mateix centre de Xàtiva.

presenciaren el lloc on havia estat el quadre, agafant tota mena de proves que pogueren rebel·lar alguna pista. Es barallaven distintes hipòtesis, com sempre, l’oficial i la bona. Segons aquestes primeres hipòtesis, les responsables del robatori havien sigut les monges que habitaven el Convent ja que encara tenien una còpia de la clau, quedant quasi descartada ja que per la seua edat, no podrien haver-se’l endut pel seu pes i grandària.

Els membres de les forces de seguretat de l’Estat acordonaven la zona, a l’altura de la plaça de la Trinitat ja no s’hi podia passar ni tampoc pel carrer del Portal del Lleó, la qual cosa, provocava unes cues de trànsit impressionants. Amés, l’Albereda quedava tallada en el tram de Selgas. Acudia la Policia Local, Tamagotxi inclòs. S’afegia el cos de la Policia Nacional així com els de la Guàrdia Civil i els de la Policia Autonòmica. Los Hombres de Paco i el cantant del Canto del Loco eren avisats. Rex, el gos policia, acudia directament des d’Àustria i l’exèrcit espanyol, amb la legió al capdavant, hi estava en alerta.

Altra hipòtesi, era que algun membre de l’Ajuntament haguera cridat a la Brigada Municipal per poder passar i recollir-lo i posteriorment guardar-lo a les dependències municipals per a fer-li xantatge al propietari del Convent: tu et quedes amb el quadre i nosaltres el Convent. Pareixia una hipòtesi suficientment raonable però no estava basada en proves. No tenien cap rodament del camió de la Brigada.

La investigació era tant summament important, que es va cridar al CSI, tant de Miami com el de New York amés del de Las Vegas. Horatio, tot posat ell, baixava de l’helicòpter a la plaça de la Trinitat i es dirigia cap a la porta principal del convent, on s’havia produït el robatori. Vam estar conversant amb ell i ens va confessar perquè parlava amb les persones amb el cabet giradet. Diu, que al començar açò de les investigacions, li van enviar unes fotos del cas d’un crim i no estaven rotades. Com que no sabia com girar-les, va haver de girar el cap per veure-ho a la pantalla de l’ordinador, i així va agafar el vici que posa dels nervis a tota l’audiència.

Seguint amb les hipòtesis, la tercera en qüestió era que Roger Cerdà, portaveu del grup socialista de l’Ajuntament, se l’enduguera a casa per escanejar-lo i poder-lo penjar a la pàgina web que van muntar per la venda o no del Convent, allà per l’any passat. Acudiren a sa casa però van comprovar que no tenia un digitalitzador tan gran. Un vianant, es va votar la línea de seguretat, i tots van pensar que havia de veure amb el cas. Li preguntaren què havia de veure i respongué, — Xè, a mi deixeu-me que jo vaig al Prop. Què busqueu, el quadre aquell del Sant Sopar? No sabeu que està a València a una exposició? No llegiu la premsa borinots? Això aneu, agafeu-lo i torneulo que si no és així segur que ja no torna!

Tots els investigadors arribaren a l’església i 61

la falla nostra sense cap dubte 63

Àngela Borreguero, fallera major:

“la festa fallera m’agrada molt” Verònica Llopis i Vinyes Enguany Àngela torna a repetir com a Fallera Major de la nostra comissió, i junt a Juanma i Isabel tornarà a gaudir de tots els actes fallers que ja s’acosten. Amb el seu bon humor que sempre la caracteritza, ens contesta a les següents preguntes. 64

Àngela, segon any i doble experiència com a fallera major, t`ho esperaves? No m’ho esperava, tenia l’esperança que a última hora es presentara alguna candidata, però com no ha sigut així … La veritat és que a mi la festa fallera m’agrada molt i per això no és cap sacrifici tornar a representar a la nostra comissió junt a Juanma, Isabel i Ana I. Esperem fer-ho bé.

Genial, perquè ja el conec, i ell em coneix i la veritat amb ell m’ho passe súper bé. Ara, també hi hauria que preguntar-li a ell a veure que li pareix tornar a tindre la mateixa fallera. A mi la festa m’agrada molt i ell ho sap. Juanma has de tindre paciència, que aquest any l’has de tindre. Quina activitat de la falla on participes, t’agrada més? Em dona el mateix, qualsevol activitat, la que em manen, o la que em demanen ajuda, perquè com a artista valc poc però alguna cosa encara faria.

L’element principal de la festa és el monument, desprès de l’any passat, què penses d’açó? El monument és important encara que, de vegades, fas un gran monument i després el premi és injust, però com diu ma mare el que té padrins... que llesta és. Però, si dins de la falla no hi ha bon rotllo, la resta de coses no es poden realitzar com ara cavalcades, llibret, etc.

Enguany, majoria de xiques al cap dels nostres màxims representants de la comissió, no s’avorrirà Juanma veritat? Jo crec que Juanma està en la seua salsa, i no li importarà massa perquè està molt ben acompanyat, serà sense dubte el rei de la casa, ja ja ja!

Si hagueres de demanar un desig per a estes falles, quin seria? Desitjos tinc tants que no sé per on començar, que no ploga, que isca tot bé, que Pedro tinga paciència amb mi, que hi haja bon ambient al casal, i sobretot, passar-m’ho súper bé com l’any passat. Però ja es vorà els desitjos, desitjos són.

Com es la teua relació amb Isabel, la teua fallera major Infantil? La conec des que va nàixer, ha anat sempre al mateix col·legi que la meua filla Àngela i a la seua mare la conec de fa molt de temps.

Quin creus que serà el futur més immediat de les falles a Xàtiva? El futur de les falles el veig negre, perquè crec que l’Ajuntament de Xàtiva hauria d’ajudar més a les falles com fa amb la fira. Per exemple, personalment la fira no em motiva però hi ha molta gent que li agrada molt i em pareix perfecte, però clar hi ha molta gent també que li agraden les falles i l’Ajuntament no fa res per recolzar-les . Estem a València i les falles són de València i un poc d’ajuda no aniria mal, ho diu simplement una fallera.

Què significa per a tu la festa de les falles? La festa de les falles és increïble, especial, divertida, des del primer acte fins que es crema el monument: el foc, la pólvora, la música, els vestits... Tot és un conjunt d’alegria i color que es porta a l’interior. És una tradició valenciana que no la supera res del món. Dedica unes paraules per a la teua comissió? Que vos puc dir, xics i xiques, passeu-ho bé, gaudiu molt de les falles, que no hi haja mals rotllos i que un poc més d’unió no va mal mai. Una altra vegada em teniu com a fallera major i que gràcies per confiar en mi.

Repeteixes com a fallera major i repeteixes en Juanma com a president. Que et pareix?

Isabel Talens, fallera major infantil:

“espera passarm’ho molt bé” Patricia viñes i Martínez

Isabel Talens és la nostra fallera major infantil d’enguany. És fallera d’aquesta comissió des de fa sis anys, encara que ja havia sigut d’altres falles. És molt asidua al casal, no sol fallar quasi mai, mostra que açò de les falles ho porta mol dins. Coneixem-la un poc més. 66

Quant de temps dus esperant ser fallera major infantil de la comissió? Des que pertany a aquesta comissió o siga des de fa 6 anys.

amb ell. I d’Àngela igual de bé, com que la conec des d’abans de què fóra fallera d’aquesta comissió. Què significa per a tu que AnaI siga la teua acompanyant durant en el teu regnat? Que m’encanta perquè és una xica super guai, m’ho passe molt bé amb ella i la vull molt.

¿Quin es l’acte que amb mes il·lusió esperes?¿per què? La presentació i la recorreguda de falles, perquè la presentació és el dia de la meua exaltació i venen tots a vorem, i la correguda perquè m’ho passe d’allò més bé.

Com definiries tu el món de les falles? Alegria, inquietud, companyonia i tristesa. Coneixes falleres major infantils d’altres comissions de la ciutat? Sí, conec a moltes fallera majors infantils, com ara Àngela, de la República Argentina, Andrea de Molina – Claret, Eva de Sant Jaume. També conec a Inma d’Abú Massaïfa, a Anna de Selgas – Tovar i A Lucinda de Benlloch – Alexandre VI.

Què esperes d’aquestes falles i de la gent de la teua comissió? Que em recolzen en tot i estiguen al meu costat. A més a més, que s’ho passen de bé tant com jo. Quin missatge enviaries als xiquets de la falla? Que no es perden cap acte, que s’ho passen molt bé i que intentaré representar-los com ells s’ho mereixen.

Què penses d’aquestes falleres majors? Àngela és molt bona amiga meua, alegre i de segur que m’ho passe molt bé en ella. Andrea em cau molt bé mentre que a Eva la conec del col·legi, és molt amable i simpàtica. Respecte a Inma, la conec per Jordi que és el seu president i el meu company de classe, amés de ser com un germà per a mi. A la que no conec molt és a Ana, encara que espere conèixer-la millor. A Lucinda la conec per la seua germana perquè ha sigut companya meua des dels 2 anys.

Quin pensament et vingué a la memòria quan et digueren que anaves a ser fallera major infantil? L’alegria més gran del món perquè em va costar molt convèncer els meus pares.

Què pensament tens respecte a Juanma i Àngela? De Juanma que m’ho passaré d’allò més be

Luis Llopis, recompensa 2009:

“les falles són per als fallers” Yolanda Pérez i Ferri Luis Llopis LLopis ha sigut elegit per rebre la recompensa de la Junta Local Fallera. La seua trajectòria fallera arranca fa uns deu anys, quan la seua actual dona l’impulsà per a apuntar-se. 68

Aquesta pregunta és obligada. Què significa rebre la recompensa? Per a mi significa el reconeixement a una feina que durant els anys que porte en la comissió vinc realitzant any rere any, sempre que la meua feina m’ho permet.

tots les opinions que es tenen al voltant d’uns temes determinats. És l’ànima de la festa. Festa. Allò que fem per celebrar que hem fet la feina que tocava al llarg de l’any i que ens ha donat els resultats que intentàvem obtindre, encara que de vegades acabem decebuts.

Com et vas introduir al món faller? La meua dona, que en aquells moments era novia meua, em va convèncer que provara al llarg d’un any viure en aquest món, i conèixer des de dins que era.

I ara un tema d’actualitat. La crisis. Creus que els monuments que es plantaran a la nostra ciutat reflectiran la temuda crisi? Per descomptat. Aquesta situació ha fet que molta gent s’esborre de les comissions perquè evidentment, és una despesa important dins d’una família. Si hi ha menys gent en les comissions, també hi ha menys diners per a monuments, per tant els d’enguany seran de poca qualitat.

I com et va resultar l’experiència? Bé, a la vista està, he continuat sent faller, i ara que està el meu fill, intentaré que visca les falles com han de ser, feina i festa.

En una ciutat com Xàtiva sempre hi ha polèmiques arran dels premis dels monuments. Per què creus que això és així? En primer lloc, un sempre pensa que el seu monument sempre és el més bonic, i que amb diferència ha de guanyar el primer premi, però si que és cert, que en algunes ocasions, i no poques, els premis s’han donat de forma estranya. Quan tots pensen que el que tindria que guanyar és tal comissió, i només cinc persones pensen que no, doncs resulta estrany, la veritat.

Tu que has viscut les falles des de fora, què opinaves d’elles abans de viure-les? Pensava com ara, que les falles són per als fallers, ja que ningú que estiga fora d’aquest món pot saber realment la feina que s’ha de fer, i per descomptat la festa que hi ha, perquè quan la feina està acabada, i veus els resultats, toca celebrar que ha eixit com nosaltres volíem. Creus que al llarg d’aquests anys les falles han canviat? I tant, abans el més important era el monument, i ser la falla que més premis tenia; era per això pel que lluitava la gent de les comissions. Actualment molts fallers venen només per a la festa, i els altres que facen la feina, però quan arriben falles tots siguem iguals. Si no treballem no podem tenir premis, i finalment, amb els temps que corren, la gent prefereix gastarse els diners en festa i no en monument.

Què opines arran la polèmica que tots els anys provoca la celebració de la recorreguda de falles? Realment és i serà polèmica, perquè de vegades és un espectacle veure com alguns joves no poden ni mantindre’s en peu. Mentre no es puga controlar el tema de la beguda, no resultarà un acte bonic, ja que es supon que aquest acte serveix per veure els monuments de la ciutat, per poder comparar els premis, però hi ha gent que ni els veu. La veritat és una llàstima.

Digues que signifiquen aquestes paraules per a tu. Foc. És una de les raons de la festa. Les traques i els coets ens van anunciant la vinguda de la setmana fallera, la despertà es fa amb foc, i per descomptat la cremà dels monuments, culminació de la nostra festa. Monument. És un altre dels pilars de la festa. És allò que cada comissió utilitza per mostrar a

Un desig per a aquestes falles. En primer lloc donar l’enhorabona a les nostres representants, Àngela i Isabel. I segon, que tots els membres de la comissió gaudisquen tot el que puguen de la festa, i que si intentem treballar tots junts, la feina serà menys. Bones falles.

els fallers i les falleres

Fallera Major Àngela Borreguero i Hervàs Presidents d’honor José Sánchez i García Rafael Cerdà i Grau †

President Juan M. Carmona i Trujillo Vicepresident 1r Fabian Navarro i Pérez Vicepresident 2n Rafael Tortosa i Garcia 70

Vicepresident 3r Jorge Sánchez i Tàpia Vicepresidenta 4a Anna Isabel Calvo i Pastor

Secretària Yolanda Pérez i Ferri Sotssecretària Isabel Gosálbez i Baraza Tresorera Patricia Viñes i Martínez Comptador Sergio Antolí i Jordà Vice-comptador Gemma Climent i Estrela Delegada Festejos Amparo Samit i Gràcia Delegat Loteries Enrique Vicente Cerdà i Samit Delegada Infantil Manoli Ibáñez i Casanova Delegat d’Act. Diverses José Luis Sánchez i Tàpia Relacions Públiques Blai Albarracin i Alborch Delegada Barri Cristina Gramaje i Garcia Delegada Publi. Barri Núria Pérez i Ferri Delegat Casal Luis Llopis i Llopis Bibliotecària i Arxivera Verònica Llopis i Vinyes Delegada Sec. Femenina Esther Espinosa i Gila Delegat Foc David Badenes i Rubio Sotsdelegat Festejos Ruben Viñes i Martínez Sotsdel. d’Act. Diverses Àngel Borredà i Gutiérrez Pablo Tortosa i Martínez Sotsdel. Sec. Femenina M. Soledad Carmona i Trujillo Maite Ortega i Martorell Sotsdel. Com. Infantil Miriam Tàpia i Pérez Maria Martínez i Garcia Sotsdelegades Barri M. Carmen Gramaje i Garcia Elena Lereu i Barberà

Sotsdelegats Casal Joaquin Vila i Martí Ruben Garcia i Morales Sotsdelegat Foc Juan José Correas Díaz Vocals Guillem Albort i Vila Rafael Aliaga i Faus Carlos Altaba i Plaja Paula Benavent i Perucho M. Carmen Bonete i Gaya Casimiro Bono i La Higuera Laura Borredà i Gutiérrez Gemma Calabuig i Plana Karen Català i Mompo Enrique Cerdà i Martínez José Ciscar i Pla Cèsar Climent i Estrela Natàlia Climent i Gosalbo Sandra Conca i Trenzano M. Teresa Conde i Benavent Isabel Cuellas i Cabanes Ximo Esplugues i Rubio Marta Fabra i Llopis Lluis Ferri i Garcia Ivan Ferrús i Pastor Raquel Garcia Pérez Pedro Gil i Valero Tamara Gil i Sánchez Anna Gimeno i Menéndez Rafael Giner i Amorós Rocio Giner i Carmona Vicente Giner i Alacot Tamara González i Ortega Alexa Gramaje i Victoria Isabel Guarner i Chulià M. Ángeles Guarner i Chulià Maribel Guerola i Martínez Sophia Hernaez i Cavallín Cristina Ibáñez i Pont Patricia Jornet i Gómez Maria José Guerrero i Cerro Gustavo C. Juanes i Esplugues Marta Labrador i Belenguer 71

Paula Labrador i Belenguer Patricia Lereu i Barberá Maria Nieves Llorens i Ramon M.Carmen Lluch i Samit Ruth Marco i Miralles Amparo Marrahi i Pla Miriam Martín i Martí Andrea Martinez i Ibañez Juani Martínez i Patón Juan M. Cuquerella i Català Enrique Montagud i Marrahí Imma Moran i Montell M.José Moreno I Moreno Pilar Navarro i Pérez Víctor Navarro i Tortosa Zaira Navarro i Osma Héctor Navarro Sánchez J.Vicente Oltra i del Valle Ana M. Padilla i Martínez Almu Pastor i Hernandis Juan Pedro Luzón i Gozalbes Pablo Pérez i de Toro Eugeni Peris i Lumbreras Paula Ramos i Borreguero Edgar Reig I Lluch Fàtima Rico i Tortosa Pablo Riquelme i Caro Desiré Roca i Sanchis F. Manuel Roca i Sanchis Alicia Rodríguez i Múñiz Encarna Rodríguez i López Francisco Roselló i Benet Estefanía Sanchis i Colomer Salvador Sanchis i Garcia Alfonso Daniel Sanz i Garcia Isabel M. Sanz i Cháfer Sonia Sanz i Revert Alba Soler i Ferrero Alexandra Soler i Sanchos J. Salvador Talens i Gozalbes Carmina Tàpia i Cantero Helena Tortosa i Garcia Alex Ventura i Montesinos Isabel Vidal i Bernabeu Patricia Vila i Benavent

els menuts Fallera Major Isabel Talens i Vidal Aaron Albarracin i Alborch Lara Albarracin i Conde Sergi Antoli i Llopis Lourdes Ayllón i Benavent Sergio Ayllón i Benavent Joan Badenes i Gramaje Aitor Barberà i Ramon Natalia Barrios i Reguillo Adrian Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno Marta Borredà i Matéu Aroha Borredà i Rico Fàtima Borredà i Rico Paula Caballer i Suárez Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch Laura Carmona i Lluch Víctor Carmona i Lluch Paula Castillo i Estarlich Carolina Castelló i Gosalvo Maria Climent i Bonete Salvador Climent i Bonete

Julio L. Cuesta i Beltrán Andrea Cuquerella i Tortosa Carlota Cuquerella i Tortosa Sara Esplugues i Rubio Júlia Ferrandis i Boluda Borja Ferrus i Pérez Alícia Garcia i Chiniesta Laura Gil i Borreguero àngela Gil i Borreguero Laura Gil i Llorens David Giner i Carmona Carla Giner i Guarner Sara Giner i Guarner Erica Gramaje i Victoria Claudia Hernández i Borredà Natàlia Jiménez i Garcia Maria Jordà i Requena Marc Vicent Juanes i Gil Giorgio Lereu i Padilla Carla Llana i Muñoz Clara Llopis i Fuster Christian Llopis i Pérez Joan Luzón i Guarner Gabriel Matéu i Biosca Maria Matéu i López Paula Moncho i Llana

Neus Montagud i Marrahi Jordi Navarro i Ortega Sara Navarro i Ortega Pablo Navarro i Pérez Jose Vicente Oltra i González Carolina Penadés i Roca Alba Pedro i Calabuig Sheila Pérez i Parra Idoia Ribot i Lereu Carla Rico i Herrero Eric Riquelme Sanz Maria Riquelme i Sanz Manuel Roca i Ibanez Àngela Rosello i Guarner Helena Rosello i Guarner Ana Sánchez i Espinosa Marta Sánchez i Gosálbez Oscar Sánchez i Gosálbez Lucia Sanchis i Rosa Pablo Sanz i Rodriguez Anna Soler i Sanchis Cristina Tàpia i Pérez Judith Vila i Lereu Mark Vila i Lereu

abonats del barri M. Ángeles Vila Martí Ana Martínez López José Lereu Roca Joaquin Vila Ballester M. Tere Martí Jorques Lorena Sicol Fini Garcia Serrano Puri Quiles Chabeli Aguado Martínez Mònica Pons Òscar Vela Joseline Maldonado Salvador Matoses Nieves Montaner Garcia Vicente Gimeno Vanessa Cerda José Palomares Ripoll Fina Ferri Mateu M. Adela Sanz Ortiz Nieves Cerdà Ferrer

Josefa Pelejero Maset Maruja Martínez Encargos Luisa Pellicer Ferrer Andrea Benet Mollà Joaquin Anaya Boluda Adela Pérez Lolita Castells Gandia Isabel Sanchis Grau M. Carmen Moscardó Úbeda Jacinta Torresano Yolanda Martínez Garcia Maria Trujillo Quebedo Antonio Solbes Rafael Salazar Rosa Soler Garcia Víctor Morata M. Carmen Garcia Navarro Matilde Cardona Sonia Pacio Sansano Graci Padilla Bermúdez

Rafael Richart Garrigós Carmen Garcia Requena Maite Pérez Benítez Teresa Martorell M. Carmen Richart Edelmira Sendra Maiques Jerónimo Sánchez Antonio Torres Maria Feliu Sifres Juan Matéu Antonio Gonzalbes Garcia Lolita Rosa Vicente Agustí Bernabe Cañadas Lolita Segui Chulià José Maria Garcia Ana Najera Perona Amadeo Perales Climent Dolores Benavente Pérez Purificación Perales

premis 2008

6é Premi a falles infantils 4t Ninot de falles infantils 6é Carrossa lloguer C. del ninot infantil 7é Enginy i gràcia falles infantils 12é Decoració falles infantils 12é Comparsa cavalcada del ninot infantil

Millor ninot de Xàtiva 1r premi ninot de falles 1r Premi Carrossa de lloguer C. del ninot 2n premi falles 2n premi llibre de falles 20é premi llibre de falles, per a la promoció de l’ús del valencià (Generalitat Valenciana) 2n Crítica Fallera falles 2n Millor Coberta llibre de falles 6é Enginy i gràcia falles 8é Decoració monument falles 9é Comparsa cavalcada del ninot 14é Primera part presentació

Guardonats Distintiu Fulles de Llorer La Comissió Distintiu d’Or Àngela Gil i Borreguero David Giner i Carmona Gabriel Mateu i Biosca Isabel Talens i Vidal Distintiu d’Argent Joan Badenes i Gramaje Borja Ferrús i Pérez Laura Gil i Borreguero Carla Llana i Múñoz Andrea Mateu i Cabanes Fernando Moral i Jalon Socarradet d’Argent Maria Climent i Bonete Salvador Climent i Bonete Andrea Cuquerella i Tortosa Carla Giner i Guarner Clara Llopis i Fuster Socarradet de Coure Aaron Albarracín i Alborch Luis Garcia i Chiniesta Claudia Hernández i Borredà Nestor Jaime i Ródenas Maria Mateu i López Pablo Navarro i Pérez Sheila Pérez i Parra Idoia Ribot i Lereu Pablo Sanz i Rodríguez Judith Vila i Lereu Marc Vila i Lereu

Recompensa atorgada per la Junta Local Fallera Luis LLopis i LLopis Bunyol de Brillants Fabian Navarro i Pérez José Luis Sánchez i Tàpia Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer La Comissió M. Carmen Peláez i Palazón Yolanda Pérez i Ferri Bunyol d’Or M. Soledad Carmona i Trujillo José Ciscar i Pla M. Ángeles Guarner i Chulià Nuria Pérez i Ferri Francisco Roselló i Benet Bunyol d’Argent Sergio Antolí i Jordà David Badenes i Rubio Àgela Borreguero i Hervás Ruben García i Morales Pedro Gil i Valero Vicente Giner i Alacot Manoli Ibañez i Casanova Pablo Tortosa i Martínez Ruben Viñes i Martínez

Socarrat de Brillants Desamparados Samit i Gràcia Socarrat d’Or J. Manuel Carmona i Trujillo Socarrat d’Argent Enrique Vicente Cerdà i Samit M. Carmen Lluch i Samit Socarrat de Coure Blai Albarracin i Alborch Rafael Aliaga i Faus Carlos Altaba i Plaja Gema Calabuig i Plana Karen Català i Mompó Sandra Conca i Trenzano M. Teresa Conde i Benavent Isabel Cuellas i Cabanes Lluis Ferri i Garcia Adriana Gallego i Ródenas Rocio Giner i Carmona Alexa Gramaje i Victoria Sophia Hernaez i Cavallin Mª Amparo Marrahí i Pla Elena Lereu i Barberà Hector Lloret i Mira Zaira Navarro i Osma Eugeni Peris i Lumbreras Mª Jesus Rengel David Robres i del Campo Alicia Rodríguez i Múñiz Estefania Sanchis i Colomer Salvador Sanchis i García Sara Ventura i Paredes M. José Vidal i Fernández Joaquin Vila i Martí

crònica de l’any 2008 Àngela Borreguero i Hervàs

areix que va ser ahir quan em van proposar ser fallera major de la meua comissió, en realitat seria la meua filla Àngela fallera major infantil, però no sé com em van embolicar que al final vaig ser fallera major junt amb la meua filla —bo no els va costar massa convèncer-me perquè a mi les falles m’encanten—.

Es van equivocar perquè no puc expressar amb quin orgull la veia desfilar junt amb mi en tots els actes que vam estar juntes, en tots els moments emocionants, i ella com estava d’orgullosa que sa mare estiguera amb ella acompanyant-la en tot moment. Així que puc parlar perfectament del que a ella i a mi ens va agradar més.

El problema era convèncer el meu marit però un poc de persuasió, i llest.

Tenia com a president a Juanma, i a l’igual que jo, era el seu primer any com a president. És un acompanyant d’allò més alegre, atent i simpàtic, i no sé si es fa el despistat o és despistat. Al no haver-hi president infantil, un gran amic es va oferir per a acompanyar la meua filla, Jorge Sánchez amb la meua filla s’ha portat de meravella i mai l’ha deixat sola. Àngela ha tingut el millor acompanyant que podia somiar.

Bo ja estava tot decidit: jo fallera major i la meua filla Àngela fallera major infantil. Al principi em van fer dubtar perquè em deien que estava boja, que no gaudiria de les falles sent la meua filla fallera major infantil i aleshores caldria veure-ho de diferent manera, ja que el bonic era veure-la desfilar i que l’havia d’acompanyar de diferent forma i no només com a mare. 77

Com a artistes del monument gran han estat Juanjo Armengol i Venancio Cimas, i com a artistes del monument infantil Carles Orts i Josep Almiñana.

junts i passem una nit fantàstica. El de 15 de març assistirem a la planta dels monuments de totes les comissions grans i xicotetes, i l’endemà, el lliurament de premis a l’ajuntament, on ens van donar un segon premi, injust atès que mereixíem el primer premi.

Al mes de setembre es va fer la cavalcada infantil, que la van canviar perquè al febrer fa fred i sol ploure. La veritat, crec que dóna igual els xiquets sempre li ixen dies roïns. A l’octubre fou la cavalcada del ninot dels majors.

La recorreguda de falles fou el 17 de març, i com el nom indica, recorrem les dihuit falles. El més significant d’aquell dia ca ser la quantitat de fotos que es van fer passant-ho molt bé.

Al novembre va ser el nostre nomenament passant una nit increïble. Vam anomenar a la recompensa 2008 que va recaure en Amparo Samit i Gràcia.

El 18 de març es va fer l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, un moment esperat per tots els fallers. Totes les falles desfilen fins a arribar a l’església de la Seu on lliurem el nostre rams a la Patrona de Xàtiva.

Al Gener es va produir la presentació de les falleres majors de la comissió. Per a mi la millor presentació de sempre, respectant les anteriors perquè era una presentació dedicada a nosaltres. L’apropòsit i el vídeo va ser emotius. Cal donar les gràcies a Isabel perquè li va costar molt d’esforç i va eixir tot molt bé. I gràcies per ser junt a Jorge els nostres mantenidors amb les paraules tan boniques que ens vareu dir.

I per últim, el dia de sant Josep. Al matí pugem a l’ermita on se celebra una missa en honor al sant, i baixem desfilant fins arribar l’ajuntament fent-se la darrera de les mascletades. A la vesprada, en la nostra comissió, es tira una traca des de la nostra falla fins a la falla d’Abu. Per la nit, primer es crema el monument xicotet i més tard el gran. Per a mi, és el moment que més m’agrada i al mateix temps m’entristeix perquè s’acaba el meu any i el d’Àngela, però comença un altre ple d’il·lusions. Per a mi, el 2008, ha sigut un any de falles que mai oblidaré perquè vaig ser fallera major junt amb la meua filla, i perquè tota la comissió s’ha portat molt bé amb nosaltres, gràcies a Juanma per ser un president tan atent, a Jorge per no deixar la meua filla mai sola i a la meua filla per ser la meua fallera infantil. Gràcies a tots.

El 16 i el 17 febrer van ser les presentacions de les falleres majors de Xàtiva, Marina i Maria. I el 23 de febrer, la crida. El moment en què les falleres majors de Xàtiva conviden a tota la ciutat i als seus fallers a gaudir de la festa fallera i llavors comença el millor d’aquesta. Li seguiren el ral·li i l’exposició del ninot, on la nostra comissió s’emportà el primer premi i millor ninot de Xàtiva. Abans de falles varem celebrar el sopar de germanor, on totes les falles sopem

La comissió fallera de Joan Ramon Jiménez agraïx la col·laboració de les següents empreses i cases comercials per a dur a terme la realització de la festa de les falles. 80

LLibre Falla Joan Ramon Jiménez 2009

Articles inside

entrevista fallera major infantil

esbós i explicació falla 2009 Blanc o negre, Michael?

entrevista fallera major

reflexió abdal·la i el seu camell indecisió

decidits artites entre l’òpera prima i el debut en especial

psicologia la indecisió: el cor o la raó

fallera major infantilIsabel Talens

Àngela Borreguero fallera major

explicació falla infantil 2009 Noctàmbuls