Era l’any 1707, i el rei era felip V, i la batalla d’almansa on es produí el gran crim. Ens quedàrem sense els furs, Xàtiva, fou arrassada, i es d’allí d’on li ve el nom, de dir-li, la socrarada 25 d’abril Lluís el Sifoner
2
CRÈDITS Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) Equip de redacció Anna I Calvo, Yolanda Pérez, Verònica Llopis, Sergio Antolí, Rafa Tortosa, Manolo Roca. Coberta i maquetació covanegradisseny Col·laboradors literaris Anna I. Calvo, Agustí Ventura, Andrés Guerola, Batiste Llopis. Esbossos falles Jordi Fresquet, Rafa Tortosa. Fotografies Enrique V. Cerdà, Ruben Viñes, Sergio Antolí, Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Manolo Roca, Arxiu Comissió, Foto Cucó. Equip de publicitat Juan M. Carmona, Enrique Cerdà, Isabel Gosálbez, Verònica Llopis, Yolanda Pérez, Jorge Sánchez, Manolo Roca, Isabel Talens. Impressió Matéu impressors, s. l. L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.
després
de
300
anys,
2007 J O A N R A M O N JIMÉNEZ fa l l a
XÀTIVA
la
història
continua...
Sumari 4
PRÒLEG
7
Al voltant de Felip V, la batalla d’Almansa i la cremà Agustí Ventura 9 L’origen de les falles a Xàtiva i per què Felip V... Andrés Guerola 13 FALLERES MAJORS Verònica Llopis i Vinyes Eva Samit i Quiles MONUMENTS, CRÍTICA I ARTISTES Esbós Falla Infantil Un altre món és possible Rafa Tortosa Els xiquets sahrauís: del bàndol dels desolats... Batistes Llopis Esbós Falla Gran Després de 300 anys, la història continua... José Manuel Gómez Entrevista a Juane Cortell Entrevista a Jordi Fresquet
17
LA FALLA NOSTRA De presentació Anna I. Calvo Programa de festeigs Entrevista fallera major Entrevista fallera major infantil Entrevista president infantil Entrevista recompensa Guardonats Junta directiva Vocals Comissió Infantil Un any... Patri, Elena i Vicent Premis falles 2006 Crònica 2006 Monuments 2006
49
19 22 23 24 25 27 32 35 44 46
51 52 56 58 60 62 64 65 66 68 70 72 73 78
salutació del president
JA s’acosta sant josep Francisco Manuel Roca Sanchis
C
om diu la cançó ja s’acosta Sant Josep! Un altre any està ací la millor festa del món, LES FALLES. En aquest segon any com a president u ja no està tan angoixa’t perquè sap que és el que ha de vindre, no és un president novell, i no vas esperant “per on cauen” com el primer any. Per aquesta raó t’ho agafes sabent com van a succeir els pròxims esdeveniments, amb més tranquil·litat. Com a president d’aquesta comissió, vull animar a tots els fallers y falleres a passar unes falles inoblidables. Voldria agrair a totes les persones que, en algun moment, m’han ajudat en aquestos dos anys del meu mandat, i dir-los que no hauria pogut ser possible sense ells. I per últim és un plaer per a mi convidar a tot el barri a passar pel casalet en aquestos dies de falles. S’acomiada un amic de tots. Visca les falles!!
5
6
PRÒLEG
FELIP VÉ, INVENTOR DE LES FALLES DE XÀTIVA?
L
a història ens diu que les primeres manifestacions falleres a la nostra ciutat van ser l’any 1865 amb la falla plantada a la Plaça de la Trinitat sota el lema «La Peixca de l’Aladroch» per iniciativa de Blai Bellver. Però imagineu-se que les dades històriques que ens han arribat són errònies o manquen moltes. Enguany que se celebra el tres-cents aniversari de la cremà de la ciutat per part del primer Borbó Felip Vé i el 75 aniversari de la constitució de la Junta Local Fallera resulta que manipulem un poc aquestos dos fets històrics i presentem una nova llegenda. Potser l’origen de les falles socarrades estiguera amb la cremà de la ciutat, i que Felip Vé fóra el primer faller del Foc? Ací està la clau de l’invent. No volem estar de cul amb els fets històrics, però parlant satíricament, hom s’ho podria plantejar amb sinceritat. Partint d’aquest punt us presentem el nostre llibre de falles 2007. Una publicació que segueix les directrius dels darrers anys amb la novetat d’incloure, junt el llibret, un fanzine sobre falles i cultura on s’inclouen els articles literaris. Com tots els anys, només queda que solteu la imaginació i sàtira que teniu dins del vostre cos i recorregueu la historieta d’enguany amb nosaltres. Que gaudiu del llibre, i sobretot, de les falles.
7
8
La història de Xàtiva, el que va passar
Al voltant de Felip Vé, la batalla d’Almansa i la cremà de Xàtiva Agustí Ventura i Conejero
D
esprés de la batalla d’Alman sa, la cremà de Xàtiva, és l’episodi més sagnant de la guerra de Successió, i el que més va commoure els valencians coetanis. Encara que té molts punts obscurs, tractarem de donar els fets més notables. Probablement, la , governació de Xàtiva, des del Xúquer fins al riu de Xixona, degué ser un focus de rebel•lió antisenyorial, perquè anys abans a Muro de l’Alcoi i comarques veïnes: Comtat, Alcoià, Safor, Vall d’Albaida, hi havia hagut la segona Germania. És per això que la repressió dels botiflers hi seria més intensa? El 5 de maig estava el general francés D’Asfeld a les portes de Xàtiva, la qual com es va negar a lliurar-se, va haver d’esperar reforços de Berwick, especialment d’artilleria. Els atacants eren 3.000 soldats francesos i castellans. Dins la ciutat hi havia una guarnició de 700 soldats anglesos i 1.400 maulets valencians, entre ells alguns aragonesos i una partida de guerrillers
catalans, el cap dels quals era Josep Marco, el Penjadet. El governador de la ciutat, Onofre Dacic, partidari de lliurar la ciutat davant la superioritat numèrica de l’enemic, va ésser substituït per un altre governador, Miquel Purroy, aragonés. La ciutat tenia aleshores 18.000 habitants i era la segona del Regne, solament sobrepassada per València, i seguida a poca diferència per Oriola. Josep Marco va organitzar batallons de paisans (xativencs i de tota la governació), es muntaren barricades als carrers i forats a les parets de les cases per a comunicar-se per dins. L’entusiasme antibotifler era molt alt. El 22 de maig va començar l’atac i setge, el 24 la batalla definitiva. Tot aquest dia van tardar els botiflers en apoderar-se del casc urbà, però no del castell ni la costa. D’Asfeld, una vegada possessionat dels Ravals de Sant Joan i les Barreres, que havien abandonat els maulets per llur difícil defensa, va instal•lar les bateries d’artilleria davant el por9
tal dels Banys i la torre de Montfort (posteriorment plaça de la Bassa), mentre que l’altra punta de la ciutat havia fracassat de muntar unes peces d’artilleria sobre el Calvari Alt, per la forta resistència interior. Quan pugueren obrir la bretxa pel portal dels Banys, la columna castellana, manada per Chaves, avançava dificultosament, lluitant casa per casa pel carrer de Sant Francesc i de Montcada, mentre que els francesos D’Asfeld pujaven cap a Santa Tecla, església de la qual sols queda el campanar, i cap a Sant Agustí. Ací ferem una massacre de frares i paisans (dones i xiquets, etc.) refugiats al convent, entre els quals va morir Pere Lluís Bogart, erudit local del seu temps, citat per Ximeno, en 10
l’obra «escritores del Reino de Valencia». Altres maulets foren Josep Aparici, mort a Almansa anteriorment; Joaquim Llinàs, Joan Pròxita, «justícia» de la ciutat, i especialment el cavaller Joan Tàrrega, capità de cuirassers de l’Arxiduc Carles. Dominant el casc urbà la nit del 24, els dies 25 i 26 encara durava la resistència al monestir de Montsant, situat en la costa del castell. Finalment el 6 de juny va capitular el castell després de molts dies de bombardeig. Per donar una idea de la duresa de la lluita direm que els morts botiflers foren 500, i els maulets, 270. El general Berwick va dir que tots els habitants de Xàtiva, deurien ser desterrats a la Manxa o a
les índies, per a fer un càstig exemplar. Felip V, assessorat pels generals va decretar «cremar la ciutat». L’incendi va començar el 17 de juny i va durar molt de temps: sembla que una setmana, però fins al març de 1708, encara hi havia cendres i destrucció. Tenim dantesques descripcions dels danys de la ciutat, degudes principalment als frares que venien per tractar de reconstruir llurs convents. I tots els historiadors valencians, però especialment Vicent Boix, al seu llibre Xàtiva, i Joan Baptista Perales, del segle passat, han dedicat paràgrafs terribles contra els botiflers, el general D’Asfeld i especialment Felip V, que ordenaren aquella massacre, aquella Gernika valenciana de 1707.
Text tret de l’article sota el títol La Xàtiva Cremada, publicat al llibre Jativa en Agosto (Llibre de fira) 1978, editat per l’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. 11
12
La historieta, la que ens hem muntat
L’origen de les falles a Xàtiva i per què Felip V està cap per avall Andrés Guerola i Morales
A
quell matí és va alçar amb un gran bot del llit, el cel blau i aquell sol que donava tanta llum a l’estança, l’havia despertat del seu malson de la nit. El nou dia és presentava mol prometedor i Felip que així li diuen al xiquet, no va dubtar a vestirse amb el vestit de campanya, inclús va fer que li prepararen al pit l’armadura per si de cas. Blai, el seu servent, no donava crèdit, per quina raó el seu senyoret estava tan nerviós? Mentre el vestia li va preguntar que pensava fer per a necessitar l’armadura i el vestit de campanya. Felip, de manera molt grossera, li va respondre que això no era de la seva incumbència. Després de vestit, va baixar corrent les tres plantes del palau, va cridar al capità de la guàrdia per a què l’acompanyara al camp, a la granja d’aquell home extraordinari que havia conegut la setmana anterior quant tornava de
França amb el seu pare i una reparació de la carrossa real els va fer detenir-se. Prompte va arribar el cap de cavalleria portant el seu cavall “Tro”, un magnífic exemplar àrab que li va regalar un noble de València, tot blanc amb la cadira i els aparells en cuir negres i reblades daurades com correspon a un príncep. La guàrdia i el xiquet Felip, és van endinsar en el bosc fins arribar a aquella granja bonica amb el teulat de canyís. Felip va entrar en la casa i el senyor Llorenç amb molta alegria el va fer que l’acompanyara fins al magatzem on tènia preparada la gran sorpresa per a Felip. És tractava d’un home de tria gegant, feia fins 5 metres d’alçada. Durant trea anys havia segut l’encarregat d’allunyar a les maleïdes aus per què no li donaren un mal fi a les collites, però la seua feina ja no era necessària. Felip és va quedar boca13
badat, era la cosa més espectacular que havia vist en la seua vida. Llorenç va traure un gran caixó i a l’obrir-lo, li va ensenyar tota aquella pólvora que havia recollit i que seria l’encarregada de posar fi a la vida del gegant de tria. Tragueren al gegant a la placeta que hi havia davant del magatzem i rodejaren al gegant amb una corda impregnada amb la pólvora que havia preparat Llorenç. Dins del cos del gegant hi havien instal·lats uns artefactes com unes carcasses que Felip no va saber que eren exactament. Llor enç li va oferir a Felip que fóra ell qui encenguera 14
la corda per a començar la cremà, el xiquet amb un somriure infantil i innocent, amb eixa curiositat que dóna totes les coses noves, va encendre la corda i de sobte va esclatar un meravellós paisatge de color, flames i focs d’artifici. Felip és va seure en una engrunsadora de corda per al contemplar aquell espectacle i embadalit amb la visió va voltejar l’engrunsadora i el xiquet és va quedar cap baix. En aquesta posició encara era més bonic veure el gegant envoltat de flames i va romandre així fins que tot es va convertir en cendres. A l’acabar i encara perplex per l’experiència li va preguntar a Llorenç d’on havia tret aquella pólvora. El vell li va res-
pondre que era la pólvora que falla i que no és bona per a la guerra. Un emissari real va trencar el moment, en arribar per dir-li a Felip que s’on pare el requeria en el palau. Ràpidament se’n va anar envoltat amb la seua guàrdia però amb el cap ple del moment que hi havia viscut. A l’arribar al Palau, el primer ministre li va parlar del mal estat de salut del seu pare, i que molt prompte deuria fer-se càrrec del regne. Per primera vegada va escoltar que seria rei amb el nom de Felip V. I hui, uns anys després, en esta lloma i a cavall de “Tro”, Felip V observa la ciutat de Xàtiva amb el mateix rostre
emocionat que quant va vore el gegant de tria, la imatge d’una ciutat encantadora que tan sols podria serho més, si l’envoltara amb aquell foc que va veure de xiquet, amb aquella pólvora fallada. Felip V, va donar l’ordre al seu general de cremar Xàtiva, i quant la ciutat va estar envoltada de foc és va seure en una corda i va voltejar cap per avall per a vore de nou el més bonic de la seua vida: Xàtiva envoltada de pólvora que falla. I així més o menys va ser com va començar esta màgica festa del foc que són les falles de Xàtiva.
15
16
17
falleres majors
Eres per a mí la rosa roja del meu jardi, eres com el verd dels rossers, quan es cau la rossada de la matinada. La bellesa embriagadora dels teus ulls, es com el blau del cel; intensa i llarga, la teua mirada, el teu somriure i el teu afecte, és l’alegria de la teua família. Quina satisfacció tinguerem quan t’anomenaren fallera major de la teua comissió estaves feliç i radiant com el sol. Hem vé al meu pensament l’alegria de la meua filla i l’emoció m’envaig al mirarte i veure’t tan feliç totes les dies i també les nits. Vero, rosa roja del meu jardí. De ton pare
Fallera major 2007
VERÒNICA LLOPIS i VInyES 18
19
El teu somriure i la teua il lusió ompli als teus pares el cor d’emoció. La seua xiqueta és fallereta infantil de la seua comissió, des que la junta prengué aqueixa decisió. Ens agrada veure les teues rialles sobretot durant les dies de falles , el que les disfrutes i el bé que t’ho passes. Eva, tú eres la fallera perfecta perque molts anys eres des de xicoteta i la falla Juan Ramón portes al cor. Una digna representant seràs, disposada a lluir amb orgull el vestit de valenciana que portaràs. Vero Llopis
Fallera major infantil 2007
eva samit i quiles 20
21
22
23
M O N U M E N T S CRÍTICA i ARTISTES
Falla infantil 2007
un altre mรณn
24
és possible
Artista Juane Cortell / Guió Rafa Tortosa
25
explicació falla infantil
un altre món és possible Rafa Tortosa i Garcia
É
s una falleta que pretén conscienciejar el repte d’aconseguir majors quotes de justícia i igualtat per a tota la humanitat. Tot i els avanços aconseguits en totes les esferes del coneixement, la ciència, la tecnologia i la cultura, milers de persones pateixen el fantasma de la fam, la pobresa o la manca d’educació. Entre tots ells, les dones i els xiquets resulten el col•lectiu més afectat i vulnerable. Ens em proposat, amb aquest sensible monument, cinc objectius: –Erradicar la pobresa extrema i la fam en el món. –Una escola per a tots i totes, aconseguint l’ensenyament primari universal. –Millorar la salut de tots, reduint la mortalitat infantil i combatre la SIDA i la malària. –No suportar l’explotació infantil, deixant de ser víctimes d’explotació i abús. –No tolerar la immigració infantil il•legal amb la cooperació entre els pobles. Amb tot açò, partim de la idea de que un altre món és possible. De què tots i totes som responsables al llogaret global. Que des de qualsevol lloc del món, per molt lluny o amagat que estiga, existeix un espai per a l’acció, la solidaritat i la justícia.
26
Més dosi d’igualtat i justícia desitgem per a tot el planeta, és el missatge de la falla J. Ramon amb aquesta modesta falleta.
Aportant el teu granet d’arena podem fer un món amb dignitat. I no hi ha millor manera que fent ús de la solidaritat.
CONTRA L’EXPLOTACIÓ INFANTIL Per algun país de l’orient hi ha un xiquet fent balons, i per ací, a l’occident un altre fa gols a muntons.
Hem de voler lluitar contra l’explotació infantil. Ja està bé d’abusar a la indústria esportiva o tèxtil.
UNA ESCOLA PER A TOTS I TOTES El xiquets deuen tindre una educació completa. Saber llegir i escriure en qualsevol part del planeta.
A una escola adequada a tots no ens han educat. Per una educació primària hem de lluitar amb dignitat.
CONTRA LA POBRESA I LA FAM Molts xiquets al món moren per pobresa. Per falta d’aigua i menjar què situació de tristesa!
Cooperant entre els pobles i amb polítiques d’igualtat, lluitarem contra la fam dels pobres, i els regalarem felicitat.
PER LA SALUT DE TOTS I TOTES Per culpa de la malària no sobreviuen molts xiquets. Ocorreix a països com Somàlia on ja naixen malaltets.
Amb l’ajuda de totes i tots combatrem malalties com la Sida. Fent cadascú un xicotet esforç, recuperarem més d’un sonrisa.
CONTRA LA IMMIGRACIÓ IL•LEGAL La immigració il•legal és un tema delicat. I quan es tracta d’un menor es fa molt complicat.
Hem de dir NO! a la màfia i venda de xiquets, no són cap mercaderia siguen russos, africans o xinets. 27
28
reflexions sobre el tema de la falla infantil
els xiquets sahrauís: del bàndol dels desolats al tercer món Batiste Llopis i Vila
P
er ara, més o menys, fa ja nou anys, un bon amic i un faller, per cert dels bons a Xàtiva, Juan Ramón Alcocer, hem va anomenar, que el dia 1 de juliol d’aquell any arribaven xiquets i xiquetes de l’antic Sàhara espanyol, a passar dos mesos de vacances a totes les parts d’Espanya, i hem va proposar si volíem acollir-ne un a casa nostra. Nosaltres vàrem accedir, i el dia 1 de juliol, jo i part dels membres de “L’associació d’amics del poble sahrauí de Xàtiva” vàrem anar a rebre’ls a l’aeroport d’Alacant. Quan els vaig veure baixar per les escales agafats de la mà de dos en dos, hem vaig quedar impactat de veure les seues robes velletes, amb una higiene precària, els monyos desfets i cansats de tantes hores de viatge. Però més impactat hem vaig quedar de veure eixos ulls grans i grans plens d’il•lusió, desperts i molt vius, però un tant desconcertats i un poc espantats per no saber el que els esperava. A la nostra casa vàrem rebre una xiqueta nomenada Mayuba, que en l’actualitat viu amb nosaltres des de fa cinc anys seguits. Ara compta amb setze anys i està totalment integrada en la nostra societat. Des que va vindre a la nostra casa, no va parar de descobrir coses com l’aigua potable, la llum, el mar, i moltes més coses que mai m’haguera pogut imaginar, aleshores hem vaig donar compte de la magnitud del problema que viuen aquestos xiquets. La majoria d’ells, per no dir tots, han de dur ulleres, per les úlceres que es produeix als ulls el sol tant fort que suporten al desert, i per l’arena les dents 29
les tenen molt estropellades degut a la mala alimentació i a la falta d’higiene, ja que no tenen aigua potable, sols la justa i necessària per a beure i poder mantenir el cos, i que els la proporcionen associacions humanitàries de caràcter internacional. Per no parlar de les malalties que pateixen i no les poden curar per falta de medicaments i d’hospitals. Viuen o malviuen a unes tendes de campanya de tela, anomenades Jaima, sense portes, ni finestres, ni lloc per agençar-se, i com a cuina, un foguer de gas per a poder fer-se el menjar, mengen més o menys cada tres dies, si hi ha poc els majors els ho donen als menuts, si hi ha un poc més, que no molt s’ho reparteixen entre tots. 30
S’alimenten bàsicament de llegums seques, com cigrons , dentilles, fesols, etc., tot açò tant sols bullit amb aigua, de la llet de les cabres, de la llet de les gamelles i d’una espècie d’infusió que anomenen té. El menjar el reben de l’ajuda internacional i poden estar menjant el mateix durant una setmana o més, per tot açò quan venen tenen greus problemes de pes i només mengen el que coneixen. Són molt intel•ligents i afectuosos a la part que espavilats, sempre han dit que «la fam aguditza l’ingeni de la ment», ells fabriquen els seus propis joguets amb fils d’aram i cartró, en quan els xiquets dels països com el
nostre, tenen els joguets que volen i no saben apreciar el valor d’ells. Van a l’escola a les sis del matí per aprofitar la llum del dia, ja que es fa prompte de nit i no tenen llum elèctrica, i com a premi als millors estudiants els envien dos mesos fora de vacances per a què coneguen un altre tipus de vida. Tot açò que us relate no m’ho han contat, sinó que ho he viscut en primera persona al llarg de tots els viatges que he fet al Sàhara, amb associacions humanitàries d’ací, de metges, mestres, ATS, etc.
mateixa conclusió que jo —és una opinió personal— i és que a molts xiquets d’ací no es vindria mal un intercanvi d’un temps allí per tal de què valoraren tot el que tenen i que s’ensenyen a compartir més les coses. A més afegiré, si m’ho permeteu, que està molt bé fer falles infantils o grans, per a conscienciejar a tots, grans i menuts, del problema de la pobresa a tot el món. Gràcies per donar-me l’oportunitat de donar a conèixer el problema dels sahrahuís. Que disfruteu d’unes bones falles!
Si pensem tot açò amb detenció, crec que una majoria de gent arribaria a la 31
32
falla gran 2007
després de 300 anys, la història continua... Artista Jordi Fresquet i Mas Guió José Manuel Gómez · Rafa Tortosa
«A
ixò va ser, fa tres-cents anys, Felip d’Anjou, al més pur estil de FLAMERA incendiària i sota el lema Xàtiva, la meua debilitat, li va pegar foc al nostre poble...»
És així com un iaio li conta al seu net, la història de la nostra ciutat ara fa trescents anys... Són unes historietes molts peculiars on el xiquet interpreta diverses etapes de l’esdevindre del nostre poble. Podrem contemplar la Xàtiva Política, des de 1707 amb la batalla d’Almansa. Una gran estratègia es va fer amb aquesta famosa batalla igual que la que vegem actualment amb els nostres partits polítics amb la recerca de l’Alcaldia. Tota una partida d’escacs on podrem dir: Quan el mal alcança, és per què ve d’Almansa, o alguna cosa així... També hi trobem la Xàtiva Fallera, des de 1707 per privilegi de Felip Vé. Ací està l’origen de les falles de la nostra ciutat, quan el nostre cap per avall rei va ser el faller del foc l’any 1707. Per commemorar-ho tindrem com a fallera Major a la nostra regidora de Fira i Festes fent un homenatge als Maulets, els primers fallers en estar en contra de la Junta Local Fallera. I com no al president de la Junta Local Fallera, qui per aquells temps ja era president de la JLF. La Xàtiva, Tot-rústica, des de 1995 per privilegi de ELRUS, és un altra historieta. Amb els nous monuments de la ciutat, tenim el nostre batle presentant els nous projectes que donaran a la ciutat un altre enfocament totrústic a la ciutat. No em d’oblidar els productes commemoratius de la cremà de Xàtiva: la Colònia de San Phelipe o la crema Lo-Real. Altra història és la Xàtiva Agri-golfa, des de 2007 per privilegi de ... El camp de Golf es resisteix a la nostra ciutat, però no patiu que d’ací tres-cents anys algú ens comptarà la història del primer camp de golf a Xàtiva. Per finalitzar contarem la Xàtiva prehistòrica, des d’abans de 1707 (a. C.), per privilegi de Pedrot, el de la caseta de la llum. No em d’oblidar els orígens de la ciutat, perquè ja ho canta algú: qui perd els orígens per la identitat. El senyor Pere ens presenta tota una exposició de pedres precioses al museu de l’Almodí que ningú deu pedrès durant les pròximes falles. 33
34
explicació i relació de la falla
després de 300 anys, la història continua... Text José Manuel Gómez / Dibuixos Rafa Tortosa
CADAFAL Net Iaio, en contes un conte, per favor? Iaio Què et passa, que no pots dormir? Net No. Iaio Com és això? Net Ma mare o mon pare sempre en conten un per a dormir. Iaio I quin vols que et conte? Net No ho sé, tu sabràs. Iaio Et vaig a contar un que passar, ja fa molts anys, i que hui encara perdura. Mira, açò era un poble, fa tres-cents anys, tingué una guerra molt roïna, moriren moltes persones i el poble el cremaren tres vegades, li canviaren el nom i li van llevar els seus drets, tot per culpa d’un rei molt cruel. I a base de coratge i molt d’esforç, aquest poble va anar cap endavant buscant el seu futur. El que passa és que, ara, tres-cents anys després, hi ha altres tipus de guerres i batalletes, com per exemple, com poder assumir el lloc més alt del govern local, batalles a les falles i la seua Junta Local, o com l’alcalde de la ciutat que abans venia rentadores ara vol per al seu poble el turisme com a reclam. També com en aquest poble, no fa molts anys, tenia un terme on es cultivava qualsevol fruita o verdura, i hui només que hi ha parets de formigó. I saps, hui encara li fan un homenatge a un home que va viure fa moltíssims anys en un lloc anomenat la Cova Negra. I com et deia abans, conte contat açò s’ha acabat... a dormir. Aquest xiquet no es dorm de cap de les maneres, li demana al seu iaio, per favor, que li conte unes historietes.
Li conta com un poble molt noble i lluitador per culpa d’un rei deslleial li prengué foc amb furor.
I el seu estimat iaio s’anima a contar-li en veu prima, una història que s’imagina pensant, serà veritat o mentida?
El xiquet no s’ho creu el que el seu iaio li conta dient-li que és molt greu la història del rei dèspota.
Amb aquesta idea fixa va desenvolupant-se l’acció donant-se que el net el mira prenent molta atenció.
Entre tanta reiteració, ja no aguanta més. en mig de tota l’acció el xiquet tanca els ullets. 35
CAPÍTOL i
LA XÀTIVA POLÍTICA DES DE 1707 AMB LA BATALLA D’ALMANSA L’any 1707 tinguérem la batalla d’Almansa. Les tropes franc-castellanes dirigides per un rei dèspota guanyà aquella batalla. Tres-cents anys després, i també, al mes de maig els partits polítics tenen la seua batalla particular i a l’igual que una partida d’escacs trauen a relluir els seus peons, els seus cavalls, les seues reines, i com no, els seus reis. Fan els mateixos moviments que en aquell lloc tant llegendari. Tenen la seua «obertura» posant en escena els seus candidats, tenen un «pla» amb els seus programes electorals, quan es precís passen a l’atac i quan no, a la defensiva. Si no et dones compte per darrere et fan una perfecta «clavada». I si no espaviles, en un tres i no res, et fan «jaque mate» i et quedes en cara de xiquet. L’OBERTURA Estimats senyores i senyors, les eleccions ja estan ací, que ningú siga rancorós i deixe explicar-se als partits. EL REI En el tauler dels escacs el rei és la figura més apreciada. el poder amb s’identifica per ser la peça més cobejada. És per això que els polítics Pel poder van a lluitar. I l’alcalde està tranquil, perquè sap que va a guanyar.
36
LES FIGURES Quan venen temps d’eleccions les figures són molt importants sempre troben les ocasions per a desacreditar els rivals. EL CAVALL És una figura singular per ser l’única que pot votar, ja siguen amigues o enemigues, les demés peces del voltant. Ja ningú posa en dubte el que el PSOE ha buscat. I ha sigut molt gran el tragine per a dir: Calabuig candidat!
LA TORRE És una de les peces més essencials pels seus importants moviments. Sent efectiva en tots els costats i quan més llunyà estiga al tauler.
L’ALFIL Diuen que és l’elegant dins dels joc d’escacs, de figura molt fina I d’atac en diagonal.
Pels seus moviments que té el Partit Popular és molt efectiu, dient-li a tot el nostre poble a qui han de votar abans de l’estiu.
Els partits d’esquerra volen posar en jaque al rei de la ciutat nostra, fent un atac molt directe.
ELS PEONS Son figures molt curtes, que avancen d’una en una són moviments molts lents, i si et descuides, et foten alguna. Quasi han desaparegut molts del mapa polític. el seu trajecte és molt curt, és normal i molt típic. LA TÀCTICA O PLA Tots els partits polítics presenten els seus programes, sempre en forma d’alternatives, i de coses bastant estranyes. FORMES DE GUANYAR LA CLAVADA Si veuen que no guanyes quan ho tens tot a favor, pot ser te la claven per on fa mal olor.
TISORES Si el teu gran atac és contra dos partits, primer mira al costat A veure si és un partit amic. CELADA És molt fàcil i senzill si algú et té molts de cels i molesta com un mosquit, no patisques, i a per ells. ENROQUE Busca be els contactes i dóna un bon enfoque, cal tindre tacte i la jugada és l’enroque. JAQUE MATE La famosa jugada del jaque mate és l’atac més important de l’escacs i has donar molt en compte per si t’ataquen per tots els costats. 37
CAPÍTOL iI
LA XÀTIVA FALLERA DES DE 1707 PER PRIVILEGI DE FELIP VÉ Des del 1707, Felip Vé es converteix en el primer faller del foc que jo recorde, és el més conegut i a les proves em remet. Enguany al nostre poble vindrà La Llum de les Imatges. El cas és que algun personatge pot fer llum, que us pareix si juntem a la nostra regidora de Fira i Festes amb un símbol de la ciutat com és el rei «Flamera», qui penseu que farà més llum dels dos? EL REI FLAMERA Xàtiva sempre ha sigut la seua gran devoció. No ha estat mai a disgust i ha fet d’ella el que ha volgut.
Podria ser l’inventor de la festa de les falles i ser el primer faller del foc cremant edificis i cases. Com amant del foc i la flama podia haver sigut un bon faller. Cremant el que li donara la gana i tirant traques pel carrer. Ell cremà en un moment la nostra bonica ciutat, el tenim al monument. i és ell qui serà cremat.
L’ESTEBAN FALLERA La nostra estimada regidora amb el vestit tradicional es vestí llevant-li protagonisme a la fallera, però que collons feia allí! Tant d’afan de protagonisme i després passa de la nostra festa i és que per a aquest organisme la fira és l’únic que importa. Regidoria de fira i antifestes en aquesta falla l’hem nomenat. Això de recolzar les falles encara no ens ho ha demostrat. 38
CAPÍTOL iII
LA XÀTIVA AGRIGOLFA DES DE 2007 PER PRIVILEGI DE... En una ciutat com aquesta, i tanmateix passa en altres, no es pot fugir a la temptació, o millor dit, al pecat que contribueix a la vida socioeconòmica d’aquesta ciutat com és la construcció. Aquesta s’ha convertit en mal endèmic per a molts i un be per a molt pocs. Tot allò que era horta hui són fàbriques, xalets o cases de camp, i ja no es podrà dir als visitants al castell: descobrisquen la panoràmica que va seduir al rei Jaume I d’una gran vega fèrtil produïda per un gran mosaic de cultius. Està perdent-se la Xàtiva agrícola per culpa de tanta construcció, l’excusa és que la terra ja no dona allò per a la qual era la seua missió. Dons abans hi havia una horta hui et trobes un camp de golf. Al llaurador gens ni mica l’importa si li omplin la butxaca com correspon.
Molt de mal estem fent, a la nostra demacrada natura, si la terra de secà es perd acabarem a la nostra agricultura. I ja no val dir allò, que la terra ja no dona més. Posem-li dosi d’imaginació, que la natura s’ho mereix.
Si En Jaume I alçara el cap posaria a més d’un a ratlla. No hi ha mentida que valga, al veure tant de canalla. I algú esta enriquint-se, a costat del pobre llaurador. Comprant-la a preu assequible i venent-la a preu d’or. 39
CAPÍTOL IV
LA XÀTIVA TOTRÚSTICA DES DE 1995 PER PRIVILEGI DE ELRUS A ningú se li escapa que el nostre alcalde es un showman de primera quan es tracta de vendre el nostre poble i és que li posa molta imaginació en forma d’euros a tot allò que està fent i convida als seus regidors que facen igual que ell. Venen temps d’eleccions i cal vendre molt be allò que s’ha fet: plaça de bous, Llum de les Imatges, la història de Xàtiva... Torna a reviure moments que ell l’ha fet gran i en lloc de vendre rentadores ven la Xàtiva Universal. No és cap utopia i des d’ací vull denunciar, de tanta obra que es fa, Xàtiva ens la volen canviar. Per a fer bon turisme el nostre alcalde ha pensat: portem La llum de les imatges, i a l’oposició ha cabrejat. Ací tenim una mostra de souvenirs de la ciutat. No saben si serà bon regal o és que volen fer publicitat! El nostre mític alcalde a la paradeta l’hem trobat. Abans venia neveres i rentadores, ara ens ven tota una ciutat. Un nou itinerari tenim al visitar la nostra ciutat. Fonts, places i nous edificis L’alcalde ens ha muntat. Ens vol vendre nous projectes que ens deixaran hipotecats A veurem si entren altres i poden pagar les barbaritats.
40
CAPÍTOL V
LA XÀTIVA FALLERA II DES DE 2004 PER PRIVILEGI D’APANYOS Vaig a fer-vos una explicació, o millor dit, una comparació del que ocorre al cim de la festa fallera, perquè no hi havia un altre any per a prendre decisions tant dràstiques com aquest. Dóna molta pena com els presidents, com els borreguets accepten amb el cap a tot allò que la Junta Local fa i tot el que el seu president diu. Com un ramat d’ovelles, amb el seu pastor, els presentem ací, però com en qualsevol ramat hi ha també ovelles negres a les que cal apartar. El president de la Local de pastor el trobem fent. I el seu ramat porta, per allà on siga convenient. I els presidents com ovelletes, prompte li han de fer cas. No siga que es moleste, i els envie a pasturar. I en tota esta història hi ha qui no està d’acord. no perdem la memòria I l’origen de tanta discussió. El president els pregunta: Anem a fer un congrés faller, que us pareix? I els presidents contesten: Beeeeee! Serà una bona decisió canviar allò de les seccions? Que collons, ací mane jo. Us pareix ve? Beeeeeeeee! Llevarem els diners als nostres monuments, així tots estareu contents. Us pareix ve? Beeeeeeeee!
41
CAPÍTOL vI
LA XÀTIVA PREHISTÒRICA DES D’ABANS DE 1707 (A. C.) PER PRIVILEGI DE PEDROT, EL DE LA CASETA DE LA LLUM Diuen que Xàtiva és molt antiga i jo aniria més lluny. Supose que serà veritat que fa més de trenta mil anys que aquest poble ja tenia habitants, però el que no tinc clar és perquè les parets de la Cova Nega tenen aquell color tan apagat. Tinc una teoria i és que l’inquilí més famós, Pere el picapedrer és el primer faller de la història, o si nos com s’explica el color de les parets de la seua cova? Un homenatge volem fer des d’ací amb algunes de les troballes que s’han fet al saló de sa casa. De pedra algú s’ha quedat al veure aquest prehistòric. Dient-nos que tinguem trellat i fer un poble més harmònic. No el tinguem com a piròman encara que el foc va usar Com una forma de vida sense fer cap de mal. No és l’exposició del ninot encara que ho podria ser, ell li ha posat molt de cor a tot allò que va fer. Amb gran devoció ell va pendre la decisió, i amb molta imaginació, muntà aquesta exposició. Tota pedra fa paret, resa en l’exposició. Amb ella li dic a vosté, i no vull perdre l’ocasió, que el que ací he fet, és posar-li molt de cor.
42
del 16 al 19 de març
exposició tota pedra fa paret COR DE PEDRA
PEDRA FILOSOFAL
PRIMERA PEDRA
PEDRA PÓMEZ
PEDRA DEL RONYÓ
SANTS DE LA PEDRA
PEDRA (LA DONA DE PEDRO)
EMPEDRAT
43
JUANE CORTELL, ARTISTA FALLA INFANTIL:
“no passa dia que no parle de falles”
Després de plantar dues falletes a la nostra demarcació, i camí de la tercera, quin balanç fas de la teua tasca? Sembla que positiu, una de les coses en esta feina es que et deixen treballar cosa que passa i damunt en sent reforçat amb la crítica i decoració tan bona que feu. Una pregunta inevitable. Què opines dels fòrums sobre falles a Internet, perquè qui et coneixen com tamanyicolor ets uns dels més actius. Són necessaris per agrupar a gent de diferents ciutats per a opinar i veure falles sense eixir de casa i tot l’any. Tamanyicolor és el crit de guerra en el camp a l’hora de collir i com que sóc del bressol de la taronja ....... i damunt les falles m’agraden amb tamany i molt de color.... Realment et consideres malalt de falles? Més que això, no passa dia que no parle de falles, entre en el fòrum, passe per algun taller o tinc alguna revista en les meues mans. 44
Ja que estem en açò. Et preguntarem sobre els teus gustos: Artista o artistes preferits. Sense cap dubte el millor per a mi ha segut Pepet, el risc i l’espectacularitat que ha donat a les falles pocs l’igualaran. La millor falla que s’haja plantat. Vista en directe la vaca de Pepet en la Mercè a València, encara que hui en dia van superant-se any darrer any. La millor falla a Xàtiva de tots els temps. Em va impactar molt la de les bruixes de Paco Roca en l’Espanyoleto i un altra també podria ser la del cap del cavall de Moracho en República Argentina. L’estil de falla que més t’agrada La falla brutal, que tinga moviment, risc, bon colorit, en definitiva quan gires el cantó i la veges et quedes bocabadat... encara que totes d’alguna manera m’agraden... Ton pare i ton tio ja feren falles per tot arreu, què és el que has replegat, artísticament d’ells? Encara son part activa del meu equip,
pense que fem una continuació encara que hui en dia treballem en pressupostos mes xicotets. A l’hora de confeccionar un monument quin és l’aspecte més important que valores? Que puga fer-la, estar a gust en el projecte crec que és el més important. Açò de les falles és una afició o t’ho agarres com un treball, apart de ser pintor professional? És una part de la meua professió, encara que em dedique principalment a la pintura mural, el tindre taller, als germans Cortell i molta aficció és inevitable fer falles. Quines falles fas enguany? A Xàtiva faig la infantil vostra i la gran i infantil de Sant Feliu. Com veus les falles de Xàtiva? Les veig prou estancades, des de fóra veus una gran ciutat que no s’assimila als pressupostos de les falles, uns dels pocs al•licients eren les seccions on podies intentar quedar be, ara en el pilot que s’ha for-
mat veurem com queden... Quan vas començar a fer falles? Tota la vida he treballat amb els germans Cortell, la meua aficció per les infantils va començar en l’any 1996 i gràcies al gran Paco Baldoví. On aspires en el món de les falles? A poder treballar a gust, no sóc ambiciós i sé fins on puc arribar, simplement vull que en la comissió que treballe et valoren el treball. Quin ha sigut l’experiència més positiva que t’ha donat les falles? La més important de totes treballar al costat de mon pare Juan Cortell, una gran persona, desprès com no a mon tio Fernando Cortell i a tot un rosari de persones que professionalment coneixes gràcies a les falles com Paco Belmar, Toni Pérez, Paco Roca, Alfred Bernat, Paco Baldoví, el geni Lafarga....no acabaria mai. Desprès sempre estan els premis, treballadors que es deixen la pell per tu, algun que altre president o faller i la família que sempre esta al teu costat. 45
Jordi fresquet, ARTISTA FALLA gran:
“el més important d’un monument és el seu acabat” Consell de Redacció
J
ordi Fresquet i Mas, és l’artista encarregat de realitzar-nos el monument gran. Porta fent falles des que el 1995, va plantar la falla infantil de l’Avinguda Joan XXIII de Carcaixent, la seua localitat natal. En falles grans, va debutar el 2004 a la segona secció plantant la falla Ribera-Convent de Santa Clara de València obtenint un segon premi d’enginy i gràcia, i causant una bona sensació. Després va plantar a la falla Conserva del cap i casal. Fa dos anys va debutar a la secció especial de València amb la falla Arxiduc Carles – Xiva, la qual ha plantat durant dos anys, destacant la falla de 2006 on va realitzar la falla amb el guió dels humoristes de la revista El Jueves. Dels seu pas per la secció Especial de València Jordi considera que ha sigut un balanç positiu perquè sempre aprens alguna cosa nova i et fa moure’t artísticament. A més de plantar falles a València, grans i infantils, ha fet falles per a Alzira, Carcaixent o Dénia incloent-se a la secció especial. Aquest any passat, també va debutar a la secció especial de les fogueres d’Alacant amb la foguera de Gran Via La Ceràmica on comenta que
46
va ser una experiència meravellosa, la veritat és que estic molt content amb aquesta foguera i el seu resultat. Anys anteriors ja havia debutat amb aquest foguera en altres categories. Enguany, del seu taller, eixiran set falles grans. Una cap a la falla de Ribera-Convento Santa Clara de València, dues aniran cap a la capital de la Ribera, Alzira, on plantarà a la secció especial a la falla de Plaça Major. Un altra de secció especial la plantarà a Dénia i dues es quedaran a Carcaixent, destacant la falla de la Plaça Major que es plantarà al Centre Comercial Ribera del Xúquer. La que ens queda serà la nostra, la primera que plantarà a Xàtiva. El plantar per primera vegada a Xàtiva és un projecte que li il•lusiona i molt. Ens comenta que té família a Xàtiva i és un repte d’amistat així com al ser la primera vegada sempre a un l’il•lusiona. De la falla «Després de tres anys, la història continua» comenta que és una falla artística que combina amb la originalitat del guió.
Sobre l’opinió sobre les falles de Xàtiva està amb l’opinió de la majoria dels artistes de Xàtiva sobre la decisió d’eliminar les seccions com a sistema de competició, em primer lloc em pareix molt lamentable el llevar les seccions ja que la competició es veu molt descompensada. I en segon lloc, cal emfatitzar el nivell baix dels pressupostos de les falles en una ciutat com Xàtiva. La seua carrera artística va començar al taller del gran artista faller Julio Monterrubio, del qual ha estat influït: és normal que els meus companys i jo ens hem influït per Julio, hem deprés al seu taller, d’algun mode hem tret línies artístiques d’ell. Altres artistes del qual té referències són Paco Belmar i Bernardo Estrela. Per a fer falles que voten els 60.000 euros, en molts casos, té un taller on l’organització és important i s’ha rodejat de grans professionals. Hi ha una gran barreja de modeladors, constructors i fusters, amés de pintors on destaca, principalment, el nostre artista. Son pare Enrique és el primer
en ajudar-lo amés de Davi Ramírez, Maria Gavidez, Guillermo Albero, Piter i els constructors els Germans Talens (Silver i Xuxo) així com Antonio Báez. Comentant-li aspectes de la construcció de les falles comenta que l’aspecte més important a l’hora de construir una falla és que sempre s’ha de començar amb la idea, que ha d’estar clara per poder-la dur a endavant. En un monument ens recalca que l’essència principal per a una artista faller és que quan es plante un monument estiga ben acabat per poder estar satisfet de la tasca. Un debat que està als tallers i al món faller és la distinció entre falles innovadores i les falles més clàssiques o barroques. Sobre aquesta questió diu que li pareix un debat absurd, on no es pot classificar als artistes en dues úniques tendències: Dóna igual com siga una falla, el més important, i torne a repetir, és que tinga un bon acabat. A jordi Fresquet, li desitgem un feliç debut a la nostra comissió. 47
48
49
la falla nostra
50
a propòsit presentació falleres majors 2007
...de presentació Anna I. Calvo i Pastor
T
anca els ulls... deixa que l’aire entre dins del teu cos... fem junts un viatge... el viatge de les sensacions. Al nostre viatge ens endinsarem en la festa de les falles. Porte la maleta ben plena, plena de la màgia de la que està feta la festa fallera. Com qui desfà l’equipatge vaig descobrint a poc a poc tot el que he anat posant dins al llarg de la meua vida fallera. Entre elles he trobat la tradició, conjunt de valors, costums, de cultura que hem anat heretant de generació en generació, tradició que es manté viva i es renova cada any. Orgull de sentir-me valenciana, perquè són les meues arrels. Perquè em plena el cor. Perquè em dona vida. Anys de treball, colze a colze, perquè les falles no són quatre dies, les falles es viuen durant tot l’any, any que comença i acaba al mateix mes de Març. L’amistat, entre nosaltres, altres persones, altres comissions, i altres pobles que gaudeixen de la nostra festa, festa coneguda per tot arreu. I què és açò? Una traca! (respira fons)
és la pólvora que deixa al seu pas, el seu aroma als carrers. Les mascletades... portem un any esperant-les i, com cada any, sentiré nerviosisme esperant les tres carcasses que anuncien el seu inici, el pit se m’arrupirà sentint l’estrepitós esclat dels masclets i tindré una sensació d’eufòria produïda per l’explosió simultània d’incomptables masclets en terra, el terratrèmol, que posa punt i final a la mascletà. La música, ànima de la festa. La música impregna els carrers dia i nit amb cançons populars. La música posa un somriure en el semblant de la gent. Ninots, monuments, que en el seu origen eren simples fogueres on els fusters cremaven trastos vells coincidint amb la celebració del seu patró, Sant Josep. El foc, la cremà, acte final de la festa. En aquest acte el que es pretén es deixar arrere tot el roí que ha passat durant l’any i ressorgir mirant cap avant, centrant les teues il•lusions, esforços i esperances en el futur. Il•lusió... il•lusió que creix cada any, il•lusió que mai acaba, perquè tinc il•lusió de ser fallera, perquè vull que la meua il•lusió siga un somni, un somni que es faça realitat... perquè el meu somni és... una il•lusió... la meua il•lusió és... ser Fallera major. 51
programa de festeigs 2006 Dissabte, 23 de setembre Mig any faller infantil. 17 hores / Estació d’Autobusos. Diumenge, 24 de setembre Cavalcada del ninot infantil. 17 hores / Avgda. Selgas - Jaume I. Dissabte, 30 de setembre Mig any faller. 22 hores / Estació d’Autobusos. Dissabte, 7 d’octubre Cavalcada del ninot. 22 hores / Avgda. Selgas - Jaume I. 2007 Dissabte, 13 de gener Presentació de les falleres Majors Veronica LLopis Vinyes i Eva Samit Quiles i llurs respectives corts d’honor. 20 hores / Gran Teatre. Dissabte, 3 de febrer Proclamació de la fallera Major de Xàtva i llur cort d’honor. 21 hores / Gran Teatre. Diumenge, 4 de febrer Proclamació de la fallera Major infantil de Xàtva i llur cort d’honor. 17 hores / Gran Teatre.
52
Dissabte, 10 de febrer Crida de les falleres Majors de Xàtiva. En acabar es dispararà un castells de focs d’Artifici. 21 hores / Ajuntament. Divendres, 16 de febrer Concert de Música de falles a càrrec de la Societat Musical La Primitiva Setabense. 20:30 hores / Gran Teatre. Diumenge, 18 de febrer Ral·li humorístic faller. 11 hores / Eixida a l’Albereda d’En Jaume I. Diumenge, 25 de febrer Inauguració i lectura de premis de l’Exposició del Ninot i del XVIII Concurs de Maquetes de falla. 18 hores / Casa de Cultura. Dissabte, 11 de març Berenar infantil oferit per la fallera Major infantil Eva Samit i Quiles. 18 hores / Casal. Sopar de Germanor fallera. 22 hores / Salons Palasiet. Dimarts, 13 de març Plantà del cadafal de la falla. 9 hores / l’Encreuat. Dijous, 15 de març Sopar tradicional de la nit de la plantà. 22 hores / Casal faller. Plantà de les nostres falles. 24 hores / l’Encreuat.
53
DIVENDRES, 16 DE MARÇ Esmorzar. 9 hores / Casal. Cercavila amb banda de música. 13:30 hores / Pel Barri. Mascletà. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau. Dinar. 14 hores / Casal. Lliurament de premis. 19 hores / Casa de la ciutat. Sopar i després nit de disfresses amb discoteca. 23 hores / Casal.
DISSABTE, 17 DE MARÇ Esmorzar. 9 hores / Casal. Tallers de manualitats per als infantils 11 hores / Casal. Cercavila amb banda de música. 13:30 hores / Pel Barri. Mascletà. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau. Dinar. 14 hores / Casal. Visita oficial a les falles. 17:30 hores / Eixida des del B. del Carme. Sopar amb festa de la sangria. 23 hores / Casal. Festival Eurocasal. 24 hores / Casal. Cant d’albades. Matinada / Casal.
54
DIUMENGE, 18 DE MARÇ Despertà. 8 hores / Barri. Esmorzar. 9 hores / Casal. Cercavila amb banda de música. 13:30 hores / Pel Barri. Mascletà. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau. Dinar. 14 hores / Casal. Ofrena de Flors a la Marer de Déu de la Seu. 18 h. / Des de l’Av. Selgas. Sopar oferit per la fallera Major, Verònica Llopis, i després discoteca. 23 hores / Casal. DILLUNS, 19 DE MARÇ Despertà. 8 hores / Barri. Esmorzar. 9 hores / Casal. Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat. 12 hores / Ermita St. Josep. Mascletà. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau. Dinar. 14:39 hores / Casal. Traca quilomètrica. 18 hores / Pel Barri. Cremà de la falla infantil. 21 hores / L’encreuat. Sopar de la cremà. 22:30hores / Casal. Cremà de la falla. 24 hores / L’encreuat.
55
verònica llopis i vinyes, fallera major=
“El lliurament de premis l’espere amb impaciència” Vero és la nostra fallera major de 2007. L’any 2000 va aterrar a aquesta falla i no ha passat desapercebuda atès que l’ha estat els darrers anys com una de les persones més actives en l’elaboració de cavalcades o la decoració. Així va contestar a les nostres qüestions. Que fa una xica com tu en una falla com aquesta? Per molts motius. Fa deu anys, vaig ser músic tocant a la falla de St. Feliu i el dia de la cremà vaig plorar més que la fallera major. I m’agraden molt les falles, al ser reina de festes, al Genovés, el dia que em vaig vestir de valenciana en va agradar molt. I a l’any següent em vaig apuntar al Raval i a la fi de les voltes, mitjançant Pepe Ródenas, vai anar a parar ací l’any 2000. Per què t’agraden les falles? La veig molt autòctona, molt típica de València. La sent molt i encara que siga poc de temps fallera l’he sentit tota la vida. I com és que has volgut ser fallera major? Dels primers que en va obrir els braços en esta falla ha sigut Manolo i sent ell president em va obrir les portes a ser-ho. A més tenia moltes ganes i gràcies a l’ajuda de la meua família i el meu home ho he sigut. 56
Les manualitats són una tasca preferida per tu. Ja hem vist que les has aplicat en la falla. És una tasca fàcil? Sí, perquè gaudix molt fent les cavalcades, la decoració del monument i si fóra per mi es faria molt més. M’encanten les manualitats. Ja ha passat la cavalcada, on vas eixir a la carrossa, què penses d’aquest acte en si? I del canvi de dates? La cavalcada és un acte molt bonic, però a títol personal preferisc disfressar-me que anar damunt de la carrossa pels meus problemes de vertigen. Com tots sabeu, ho vaig passar fatal. Del canvi de dades, per als infantils ho veig be, però la dels majors veig que li falta l’ambient de falles, estar més prop de les falles. Jo no haguera canviat de dates. Sobre les comissions falleres, què penses de la teua? Per a mi, que és la millor. Sobre ser de fóra m’han acceptat molt bé, i crec que m’he integrat molt cosa que m’alegra. Està clar que l’essència principal de la nostra festa és el monument, què penses que ha de ser aquest? Cada vegada la gent destina més diners a la festa que al monument i aquest és el principal element, si no hi ha monument no hi ha falles. És com els fonaments d’una casa, si no tens monuments no tens festa. I del nostre d’enguany, que ja l’has vist al taller? M’he quedat molt sorpresa. No m’he esperava el que vaig veure. El tracte amb l’artista molt bé i em va agradar molt el que vaig veure. Hi ha possibilitats per a
quedar be, estic molt il•lusionada. Manolo, el president, que opines d’ell? És el millor del món. És molt bon amic i com a persona millor. Està molt damunt de mi i es preocupa molt. I de la nostra fallereta major Eva? Molt dolça, tímida i afectuosa. Sobre tindre onze anys és molt fantàstica. La veus que té moltes ganes de gaudir aquest any. El lema de la falla infantil és «Un altre món és possible» amb els problemes dels xiquets al tercer món. Quin missatge donaries als menuts i als majors sobre aquest tema? Que intenten col•laborar en la mesura de les seues possibilitats. Ho he viscut des de dins i els meus pares han viatjat al tercer món i sé de la necessitat que tenen els demés. No cal girar la cara als problemes del món. Qui sap que als nostres fills es puga parar, no hem de girar l’esquena a les necessitats. En una nina de drap juguen al tercer món i ací hi ha molt de malgaste. M’agrada molt la consciència d’aquesta falleta sobre els problemes del tercer món. Una pregunta habitual, l’acte que més t’agrada? El lliurament de premis. L’emoció d’estar allí a veure si guanyes, i la tensió d’estar amb la teua comissió... L’estic esperant amb molta impaciència. Supose que apart de què faça bon temps tindràs un bon desig per a aquestes falles... Que isca tot bé, que estiguen tots molts contents i que gaudisquen de les falles, que per açò estem, i sobretot gaudimles tots junts sense mal rotllos. 57
eva samit i quiles, fallera major infantil=
“l’acte que més espere és la cremà de la falla”
Des d’aquestes breus paraules volem donar-vos a conéixer de més prop a la nostra fallereta infantil d’enguany. Eva es una xiqueta tímida , però molt afectuosa i simpàtica , no para ni un minut queta, perquè és molt desimbolta i nerviosa, li encanta la música, veure la tele i jugar a la PSP dels gossets. Cursa sisé de primària, té onze anys i esperem que enguany junt a Vero, Manolo, Carlos i la seua família disfrute al màxim de tots els actes que li queden per davant , i que sense dubte els viurà amb molta il•lusió. A continuació ens dona resposta a les nostres preguntes: Des de quan eres fallera? Sóc fallera des que tenia dos anys, els meus oncles Enrrique i Amparo, són els que hem van apuntar a la comissió i des d’ací vull dir que segurament si 58
no hagués segut per ells hui no seria fallera major. Tenies ganes de ser fallera major infantil? Clar que sí! Perquè m’agraden molt les falles i vinc de família fallera, és una satisfacció gran per a tota xiqueta. Quin es l’acte que més t’agrada? I el que més esperes? L’acte que mes m’agrada és la baixada de Sant Josep perquè és de dia i la gent hem veu més, l’any passat no vaig poder eixir perquè estava malalta. I l’acte que més espere és la cremà, per veure cremar la meua falleta. Canviaries de comissió? Per qué? No. Perquè les altres comissions no les conec i perquè estic molt bé amb tots
els meus amics i amigues de la falla, sempre he sigut d’aquesta comissió. Com es la teua relació amb Vero, Manolo i Carlos? Són com Esperaves? Bona i afectiva perquè ens duem molt bé tots quatre i no m’ha sorprès perquè ja els coneixia. Si hi hagueres de demanar un desig per a falles quin seria? Que no ploga, i que siga la més admirada de totes les falleres majors infantils del 2007, ja, ja, ja. Com vas viure el dia del teu nomenament ? Amb molta emoció i nervis. Quina es l’activitat en la que més
t’agrada participar de la falla? En els preparaments de les cavalcades, disfressar-me i sobretot anar a la falla els divendres a sopar. T’agradaria que els teus pares i la teua germana s’apuntaren a la Falla? Per què? Ojalà!! Perquè així estaríem més prop de mi els dies de falles i en tots els actes. Dedica unes paraules per a tots els xiquets i xiquetes de la teua comissió infantil. Hola! Espere que aquest any m’ho passe molt bé amb tots vosaltres, que en els actes estem units i que em recolzeu molt tant a mi com a Carlos (somriu i diu que no li s’ho ocorreix res més). 59
carlos gómez i borreda, president infantil=
“de la meua família he replegat l’orgull faller”
Carlos Gómez i Borredà és el nostre president infantil. L’any 2004 va estar el nostre president infantil i enguany repeteix en el càrrec. Està molt il•lusionat per les falles que li esperen. És un faller de tota la vida atès que ve d’una família amb molta tradició fallera. Així opina sobre les falles. Des de quan eres faller? Des d’abans de nàixer que sóc faller, els meus pares ja em van apuntar. Com esperes representar, com a president infantil, a la teua comissió? Espere fer-ho bé, igual ho vaig fer fa tres anys. Ja que has passat per aquesta 60
experiència, quin és l’acte que més t’agrada de les falles? I el que més esperes? Els actes que més en van agradar i espere amb més impaciència són el lliurament de premis i la recorreguda, on m’ho passe molt bé. Com és la teua relació amb Eva, Manolo i Vero? Molt bona, excel•lent. Quin seria el teu desig per a aquestes falles 2007? Que guanyarem algun premi important, sobretot el del monument faller. Quina activitat de la falla on participes t’agrada més? Els sopars al casal. On més parti-
cipe són la cavalcada i el dia de la plantà. Vens d’una família amb gran tradició fallera, quin és el que has replegat d’ells? Tota la meua família és fallera i el que he replegat d’ells és l’orgull faller.
els xiquets i xiquetes de la teua comissió. Aleshores espere que enguany s’ho passeu molt bé igual que els anteriors anys.
Què significa per a tu la festa de les falles? Signifiquen una festa més, però és la millor festa del món. Ton pare ha sigut president d’aquesta comissió, esperes serho tu alguna vegada? Si que m’agradaria ser-ho alguna vegada. Dedica unes paraules per a tots 61
manolo roca, recompensa jlf 2007
“espere una bona harmonia per part de tots”
Des que Manolo començà a fomar part de la nostra comissió, ha sigut un membre actiu dins de les nostres files, que ha participat de totes les activitats i que sense cap dubte sabrà transmetre la seua estima per les falles als seus fills i que ja hi hi ha transmet a la seua dona Manolo. Si algú era mereixedor de la recompensa d’entre molts i moltes que la mereixen ell és un de tants, i així ho han decidit els “xapetes dels anys anteriors. Enhorabona Manolo. Recompensa i president Manolo, tots no poden dir el mateix no creus? Doncs no, la veritat és que tots no poden dir el mateix açò és un “doblet” que per a mi és un orgull que la meua comissió haja decidit donar-m’ho. Que vas sentir quan t’anomenaren 62
com el membre que rep la recompensa del 2007? En primer lloc una gelor per tot el cos, seguit d’una alegria molt gran, i la satisfacció de tenir la “xapeta“. Ja, ja, ja (somriu) i també de llevar-li el títol al meu gran amic Correas ja, ja, ja. Després de pertànyer tants anys al món faller i a aquesta comissió que representa per a tu rebre la recompensa? Una alegria, perquè després de tants anys dins d’aquesta comissió sempre he intentat ajudar en el que he pogut i que reconeguen la meua dedicació com a faller és molt gratificant. Com es la relació amb les teues falleres majors i el teu president infantil? Amb cap dels tres puc fer diferències per que hem porte molt bé amb ells estem
els quatre ja fa anys en la falla i ja ho diu el refrany “ el fer-se és voler-se”. Artista faller jove, nou per a la comissió i nou a Xàtiva, esteu satisfets amb el seu treball? El treball de Jordi m’ha paregut de categoria, no el coneixíem d’abans però ens ha sorprés tant a nivell professional com a personal, el tracte per la seua part ha sigut amable i familiar, i espere que ell pense de la mateixa manera. A l’igual que el treball de l’artista de la falla infantil Juane és molt bo i el tracte és afectuós ja que treballa uns quants anys ja per a la meua comissió i l’estimem molt. Un any ple de feina i de coses bones veritat? La veritat és que sí, és una feina molt costosa portar-ho tot endavant, però molt gratificant perquè com tots els
càrrecs hi ha de bo i de menys bo. Defineix amb quatre paraules lo que significa per a tu la festa fallera? MÚSICA, per animar la festa. FLORS, L’engalanament de la tradició. MONUMENT, Sense ell no hi ha falles. PASSIÓ,El sentiment dels fallers. Et queda realitzar algun desig dins del món faller? Sempre queda realitzar alguna cosa (somriu), m’agradaria que la meua filla fóra fallera major i el meu fill president infantil i que gaudirem des de dins l’emoció i el sentit de les falles. I per acabar , que esperes d’aquest any per a tu i la teua comissió? Espere que siga un any molt bo, que isca tot bé i que hi haja harmonia entre tots. 63
guardonats
Recompensa atorgada per la Junta Local Fallera Fco. Manuel Roca i Sanchis Socarrat de brillants Enrique Cerdà i Martinez Socarrat d’argent Isabel Vidal i Bernabeu Jose Salvador Talens i Gozalbes Alfonso Daniel Sanz i Garcia Socarrat de coure Patricia Vilai Benavent Josefa Cabanes i Roca Mª Carmen Gramaje i Garcia Cristina Gramaje i Garcia David Badenes i Rubio Patricia Viñes i Martinez Julio Ibáñez i Pont
64
Bunyol d’or amb f. de llorer Isabel M. Gosálbez i Baraza Rafael Tortosa i Garcia Rosa M. Borredà i Gutiérrez Bunyol d’or Enrique Vte. Cerdá i Samit Sandra Soriano i Coll Bunyol d’argent Jose Císcar i Pla César Climent i Estrela Verónica Llopis i Vinyes Julio Ibáñez i Pont
junta directiva
President d’Honor José Sánchez i García President d’Honor Rafael Cerda i Grau President Fco. Manuel Roca i Sanchis Vicepresident 1r Juan M. Carmona i Trujillo Vicepresident 2n Enrique Cerdà i Martínez Vicepresident 3r José Luis Sánchez i Tàpia Vicepresident 4t Rafael Tortosa i Garcia Secretària Yolanda Pérez i Ferri Sotssecretària Isabel Gosalbes i Baraza Tresorer Jorge Sánchez i Tàpia Comptador Luis Llopis i Llopis Delegat de Festejos Fabian Navarro i Pérez Delegat de Loteries Enrique Vte. Cerdá i àSamit Delegada Infantil Patricia Viñes i Martínez Delegat d’Act. Div. Sergio Antoli i Jordá Rel•lacions Públiques José M. Gómez i Pla Delegat del Barri Ruben Viñes i Martínez Delegat Casal David Badenes i Rubio Bibliotecari Archiver Juan José Correas i Díaz Del. Sec. Femenina Manoli Ibáñez i Casanova Delegat de Foc Angel Borredà i Gutiérrez Del. de Manteniment Pedro Gil i Valero Sotsdel. de Festejos Cristina Gramaje i García Sotsdel. d’Act. Div. Amparo Samit i Gràcia Sotsdel. Sec. Fem. Esther Espinosa i Gila Sotsdelegat Barri Mari Carmen Gramaje i Garcia Sotsdelegat Casal Francisco Roselló i Benet Sotsdelegat Infantil Miriam Tàpia i Pérez SotsDelegat de Foc Alfonso D. Sanz i Garcia Sotsdelegat RR.PP. Amadeo Perales i Climent 65
vocals
Blai Albarracín i Alborch Rafael Aliaga i Faus Carlos Altaba i Plaja Paula Benavent i Perucho Mari Carmen Bonete i Gayà Laura Borredá i Gutiérrez Rosa Maria Borredà i Gutiérrez Angela Borreguero i Hervàs Estefanía Boscà i Grau Josefa Cabanes i Roca Gemma Calabuig i Plana Anna Isabel Calvo i Pastor M. Soledad Carmona i Trujillo Caren Català i Mompó José Ramón Cháfer i Meri José Ciscar i Plá Cèsar Climent i Estrela Gemma Climent i Estrela Sandra Conca i Trenzano M. Teresa Conde i Benavent Isabel Cuellas i Cabanes Lidia Cuellas i Cabanes Juan Miguel Cuquerella i Català 66
Maite Diaz i Montagud Ximo Esplugues i Rubio Lluís Ferri i Garcia Ivan Ferrús i Pastor Adriana Gallego i Ródenas José Enrique Gallego i Sancho Ruben Garcia i Morales Carlos Garcia i Pérez Ana Gimeno i Menéndez Vicente Giner i Alacot Rafael Giner i Amorós Rocio Giner i Carmona Esther Gramaje i Ballester Alexa Gramaje i Victoria Isabel Guarner i Chuliá María Ángeles Guarner i Chulià Maribel Guerola i Martínez Maria José Guerrero i Cerro Sophia Hernáez i Cavallin Julio Ibañez i Pont Cristina Ibáñez i Pont Ana E. Jalón i Barona Patricia Jornet i Gómez
Àngela Jorques i Fuentes Elena Lereu i Barberá Verónica Llopis i Vinyes Maria Nieves Llorens i Ramon Héctor Lloret i Mira Maria Carmen Lluch i Samit Juan Pedro Luzón i Gosalbez Maria Amparo Marrahi i Pla Juani Martínez i Patón Alberto Moncho i Llana Inma Moran i Montell Jennifer Moran i Montell Dani Moscardó i Sanchis Zaira Navarro i Osma Pilar Navarro i Pérez Victor Navarro i Tortosa Maite Ortega i Martorell Fàtima Palop i Ibáñez Mari Carmen Peláez i Palazón David Pérez i Ferri Nuria Pérez i Ferri Isabel Pérez i Vidal Eugeni Peris i Limbreras
Maria Jesús Rangel Edgar Reig i Lluch Fàtima Rico i Tortosa David Robres i Del Campo Desiré Roca i Sanchis Amparo Ródenas i Gràcia Alicia Rodriguez i Muñiz Encarna Rodríguez i López Estefania Sanchis i Colomer Salvador Sanchis i Garcia Inma Sanvictorino i Navajas Alexandra Soler i Sanchis Sandra Soriano i Coll José Salvador Talens i Gozalbes Carmina Tàpia i Cantero Helena Tortosa i Garcia Pablo Tortosa i Martínez Carles Ventura i Montesinos Sara Ventura i Paredes Isabel Vidal i Bernabeu Maria José Vidal i Fernández Patricia Vila i Benavent Joaquin Vila i Martí 67
comissió infantil
Fallera Major Eva Samit i Quiles President Carlos Gómez i Borredà
Lara Albarracín i Conde Lia Alonso i Tomàs Joan Badenes i Gramaje Natàlia Barrio i Reguillo Mariela Borràs i López Fàtima Borredà i Rico Javier Calabuig i Matéu Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch Laura Carmona i Lluch Paula Castillo i Estarlich Marta Cherino i Gosalbez Maria Climent i Bonete Salvador Climent i Bonete Ana Climent i Garcia Marta Climent i Garcia Andrea Cuquerella i Tortosa Carlota Cuquerella i Tortosa Javier Domènech i Diaz 68
José Escudero i Gramaje Sara Esplugues i Rubio Julia Ferrandis i Boluda Borja Ferrús i Pérez Arantxa Gallego i Rodenas Alicia Garcia i Chiniesta Luis Garcia i Chiniesta Gemma Garcia i Sánchez Sergio Garcia i Sánchez Àngela Gil i Borreguero Laura Gil i Borreguero Laura Gil i Llorens Natàlia Giménez i Garcia David Giner i Carmona Carla Giner i Guarner Ignacio Gómez i Borredà Erica Gramaje i Victoria Claudia Hernández i Borredá Vicent Hernández i Díaz Maria Jesús Ibañez i Rangel Carla Llana i Muñoz Clara Llopis i Fuster Christian Llopis i Pérez Joan Luzón i Guarner Neus Marinas i Vilanova Gabriel Mateu i Biosca Andrea Mateu i Cabanes Maria Matéu i Lopez
Socarradet d’or Cristina Tàpia i Pérez Socarradet d’argent Vicent Hernandez i Diaz Fátima Borredà i Rico Javier Calabuig i Matéu Julia Ferrandis i Boluda Tomas Ferrer i Montell Angela Gil i Borreguero Jordi Navarro i Ortega Angela Roselló i Guarner Ana Sánchez i Espinosa Isabel Talens i Vidal Socarradet de Coure Christian Llopis i Pérez Distintiu d’or Maria Solves i Carmona Distintiu d’argent Maria Climent i Bonete Salvador Climent i Bonete Andrea Cuquerella i Tortosa Carla Giner i Guarner Vicent Hernández i Diaz Clara Llopis i Fuster Isabel Talens i Vidal
guardonats infantils
Paula Moncho i Llana Neus Montagud i Marrahi Fernando Moral i Jalón Sara Moral i Jalón Jordi Navarro i Ortega Sara Navarro i Ortega Pablo Navarro i Pérez Javier Ordiñana i Correas Txema Peláez i Fenolla Carolina Penades i Roca Sheila Pérez i Parra Carla Rico i Herrero Manuel Roca i Ibañez Àngela Roselló i Guarner Helena Roselló i Guarner Ana Sánchez i Espinosa Marta Sánchez i Gosálbez Lucia Sanchis i Rosa Robert Sanchis i Rosa Pablo Sanz i Rodriguez Ana Sanz i Torralba Maite Sanz i Torralba Ana Soler i Sanchis Maria Solves i Carmona Isabel Talens i Vidal Cristina Tàpia i Perez Judith Vila i Lereu Mark Vila i Lereu
69
un any... Patri, elena i vicent
70
71
premis falles 2006
Campió de bac Premi neteja viària 2n Premi secció primera falles 2n Classificat escacs 4t Millor Coberta llibre de falles 6é Enginy i gràcia falles 7é Millor llibre de falles 7é Decoració monument falles 8é Carrossa de lloguer Cavalcada del ninot 9é Crítica Fallera falles 10é Comparsa cavalcada del ninot 15é Primera part presentació
3r Premi secció segona falles infantils 5é Decoració monument falles infantils 6é Enginy i gràcia falles infantils 12é Comparsa cavalcada del ninot infantil 10é Carrossa de lloguer Cavalcada del ninot 72
crònica 2006
S
empre que comença un nou any hi ha reptes que superar, i per una raó o altra, quan se sofrixen molts canvis alhora, pareix que els reptes siguen més grans. Eixe es el cas d’aquest exercici. Especial per a uns i diferent per als altres, tots vam intentar, com sempre ho fem, que aquest any fora el més important per qui ens anaven a representar. Pel mes d’abril s’acabava i s’encetava un exercici faller. En primer lloc, el nostre president José L. Sánchez Tapia, ens feia la relació dels comptes de l’exercici 04/05. A continuació, ens comunicava que aquest era l’últim any que ens representaria com president de la comissió. S’obria així un període d’incertesa, perquè calia buscar un nou president. Després d’unes setmanes en les que pareixia que ningú estava animat per ostentar aquest càrrec, es va presentar davant nosaltres una candidatura, que de debó fou molt ben rebuda. Es tractava d’un faller de tota la vida, que alguna vegada hi havia somniat ser president, però
que arribat el moment la responsabilitat el contenia. Finalment fou elegit president Fco. Manuel Roca Sanchis. Amb totes les il.·lusions posades en aquest càrrec, començà per a ell, un dels moments més importants per a ell, ser president. El primer repte amb el que es trobar la nostra comissió, fou el de trobar nous artistes per al monument gran, ja que els germans Colomina tancaven les portes del seu taller després de les falles del 2005. Després de moltes converses, varem arribar a un acord amb un altre grup d’artistes anomenats Germans Guerola, els quals farien el monument gran, i Joan Cortell ens faria l’infantil. A continuació mancava trobar a la resta de representants de la comissió, i fou així, com pel mes de maig foren elegides les nostres falleres majors i el president infantil. La senyoreta que ens va representar aquest any 73
fou Patricia Jornet Gómez, que va estar acompanyada tot l’any per Elena Roselló i Guarner, i el xiquet Vicent Hernández Díaz, que tornava a representar-nos. Pel mes de setembre, i com es habitual, la nostra comissió va participar en el sopar del mig any faller, com sempre amb una gran participació. La setmana abans s’havia celebrat el mig any faller infantil, amb molta participació també. Al mes de novembre les nostres falleres, Mamen i Maria, acudiren a l’acte d’acomiadament de les falleres majors de Xàtiva de l’any 2005. També al mes de novembre tenia lloc un dels actes més importants per a les nostres falleres, el seu nomenament. Tots vam gaudir d’una estona allò més 74
agradable, acompanyades pels seus familiar i per membres de la comissió. Una vegada proclamades, arribava el moment de presentar-les públicament com a les nostres representants.Va ser el 10 de desembre quan es va celebrar aquest acte, a l’església de San Agustí. Després vam sopar tots als salons Palasiet. El 4 i 5 de Febrer, es van celebrar les presentacions de les falleres majors de Xàtiva, on també acudiren Patricia i Elena, acompanyades dels nostres presidents Manolo i Vicent. També va ser protagonista un dels nostres fallers, ja que rebia la recompensa que atorga la Junta Local Fallera, ell fou Juanjo Correas Díaz. El dia 11 de Febrer tenia lloc la Crida
de les falleres majors de Xàtiva des del balcó de l’Ajuntament. Acolpats baix d’aquests monument, un fum de gent esperava les seues paraules, amb la companyia per supost, dels nostres representants. Al dia següent va tenir lloc la celebració del Rally Humorístic, on la nostra comissió va participar com cada any, amb unes disfresses molt estudiades. El dia 19 d’aquest mes es celebrava la cavalcada major, un altra vegada amb la polèmica decisió de fer-la un diumenge a la vesprada. El dia 26 es celebrava la cavalcada infantil, esta vegada al matí, per tal que els xiquets no passen fred, però, tan si val matí que vesprada, el temps ha
de ser el protagonista. A les 15 hores tenia lloc el dinar d’intercanvi de fotografies per a les nostres falleres majors, i de vesprada, tots ens reuníem per conèixer els millors ninots de Xàtiva. El dia 4 de març es celebrava als Salons Palasiet el sopar de Germanor, on la nostra comissió es veu àmpliament representada any rere any. El dia 11 de març la Junta Local Fallera oferia a tots els xiquets la possibilitat de concursar dibuixant, a mes de passar-ho d’allò més be amb uns unflables. L’endemà, els nostres representants infantils, Elena i Vicent, oferien a tots els xiquets el típic berenaret, això si, tots disfressats perquè la festa siga completa. 75
SETMANA FALLERA I arriba eixa setmana que tots estem esperant tot l’any, eixa setmana on tots els somnis es veuen complits, i es donen les recompenses per un any de treball. El dia 15 de març celebràvem la plantà. Tots esperàvem amb impaciència veure el monument que anava a plantar-se al nostre carrer. Els darrers any havien sigut altres els artistes, i per a nosaltres era un any de canvis. El dia 16 es celebrà l’entrega de premis, tots ens acolpàvem amb membres d’altres falles a les portes de l’Ajuntament, per conèixer el resultat d’aquest any. Per sorpresa de la nostra comissió, vam rebre el premi a la 76
neteja del carrer, que tots vam celebrar com un gran triomf. El dia següent es celebrava la visita oficial a les falles, també amb un poc de polèmica per part de la gent Jove, ja que no els deixaven beure alcohol al llarg del recorregut. Després, al casal es va celebrar la festa de les disfresses. L’acte del dia 18, l’ofrena de les flors, es un acte que tota dona fallera respecta i on moltes emocions eixen a relluir. Les que més s’emocionen són les nostres falleres majors, ja que deuen pujar elles mateix a entregar el ram a la Verge. Ja per la nit, la nostra fallera major, Patricia, ens va oferir un sopar , on acompanyada de la seua família i tots els fallers s’ho va passar d’allò més bé.
La processó del dia de San Josep, es l’acte que enceta el fi d’unes falles. Quan u arriba al final del recorregut sap que només ens queda cremar la falla. Ja de vesprada es va tirar la tradicional traca quilomètrica, que va encendre la nostra fallera major infantil. I per fi arribava el moment que ningun faller voldria, la cremà dels nostres monuments.Primer va ser el nostre monument infantil, que va ser cremat per Vicent i Elena. Més tard, va ser Patricia la que va encendre el monument gran. Començava ací el principi de la fi del regnat de les nostres falleres, a les que la comissió els dona les gràcies per haver-nos representat. BONES FESTES 77
monuments 2006
Gran Circ de Xà tiva, ai què risa! Germans Guerola 78
Amb la natura no es juga Juane Cortell 79
Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull, polimenteu fustes i emblanquineu murs perquè Carles d´Àustria ha jurat els Furs. Enrameu de murta places i carrers, abastiu de piules xavals i xiquets, aclariu la gola amb vi i moscatell, que no hi ha qui pare el pas dels maulets. Vine Pilareta que et pegue un saxó, els peixos en l´aigua i els amos al clot, i si no l´empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó. Si l´oratge es gira en mal dels maulets vindran altres dies que bufe bon vent. Quan més curt ens lliguen més perill tindran. Passeu-me la bota i seguiu tocant. Cançó dels maulets Al Tall
80
