La història de Xàtiva, el que va passar
Al voltant de Felip Vé, la batalla d’Almansa i la cremà de Xàtiva Agustí Ventura i Conejero
D
esprés de la batalla d’Alman sa, la cremà de Xàtiva, és l’episodi més sagnant de la guerra de Successió, i el que més va commoure els valencians coetanis. Encara que té molts punts obscurs, tractarem de donar els fets més notables. Probablement, la , governació de Xàtiva, des del Xúquer fins al riu de Xixona, degué ser un focus de rebel•lió antisenyorial, perquè anys abans a Muro de l’Alcoi i comarques veïnes: Comtat, Alcoià, Safor, Vall d’Albaida, hi havia hagut la segona Germania. És per això que la repressió dels botiflers hi seria més intensa? El 5 de maig estava el general francés D’Asfeld a les portes de Xàtiva, la qual com es va negar a lliurar-se, va haver d’esperar reforços de Berwick, especialment d’artilleria. Els atacants eren 3.000 soldats francesos i castellans. Dins la ciutat hi havia una guarnició de 700 soldats anglesos i 1.400 maulets valencians, entre ells alguns aragonesos i una partida de guerrillers
catalans, el cap dels quals era Josep Marco, el Penjadet. El governador de la ciutat, Onofre Dacic, partidari de lliurar la ciutat davant la superioritat numèrica de l’enemic, va ésser substituït per un altre governador, Miquel Purroy, aragonés. La ciutat tenia aleshores 18.000 habitants i era la segona del Regne, solament sobrepassada per València, i seguida a poca diferència per Oriola. Josep Marco va organitzar batallons de paisans (xativencs i de tota la governació), es muntaren barricades als carrers i forats a les parets de les cases per a comunicar-se per dins. L’entusiasme antibotifler era molt alt. El 22 de maig va començar l’atac i setge, el 24 la batalla definitiva. Tot aquest dia van tardar els botiflers en apoderar-se del casc urbà, però no del castell ni la costa. D’Asfeld, una vegada possessionat dels Ravals de Sant Joan i les Barreres, que havien abandonat els maulets per llur difícil defensa, va instal•lar les bateries d’artilleria davant el por9
