Llibret Castielfabib 2023 - Per Molts Anys

Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan 2023

Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan 2023

Concepte, disseny i realització de la falla ‘Per molts anys’

Reyes Pe

Col·laboradors

Teresa Juan

Marta Ortega

Manuel P. Bernat

Berta Solà

Quique Gallo

Nohemí Rodríguez

Andrea Savall

Portada

Fausto Furioso

Direcció i coordinació

Ricardo Ruíz

Reyes Pe

Disseny editorial i enquadernació

Ricardo Ruíz

Daniel Escobedo

Manuel P. Bernat altrestudi.com

Traducció Nohemí Rodríguez

Publicitat

Jorge Domínguez

María Miralles

Belén Más

Paqui Romero

Ximo Muñoz

Nohemí Rodríguez

Fotografia

Reyes Pe i comissió

Patricia Chueca

Impressió LaimprentaCG

Dipòsit legal

V-187-2015

ISBN 978-84-125011-1-7

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Aquest llibret participa en els Premis de les lletres falleres.

Índex

FALLA

Per molts anys

Reyes Pe 009

Ma mare i altres animals

Teresa Juan 012

Vaig conéixer la mort abans de conéixer-me a mi

Marta Ortega 020

1 Olé els teus ovaris

Berta Sola 024

La meua major por és morir

Andrea Savall 030

Una família normal

Manuel P. Bernat 034

La vida i jo

Nohemí Rodríguez 040

Vull ser fang

Quique Gallo 044

Per molts anys

Reyes Pe 050

ANUNCIS

Guia de comerços 099

COMISSIÓ

President

Ximo Muñoz 067

Junta directiva

Delegacions 069

Fallera major

Lorena Luján 070

Himne de la falla

Versos 073

Comissió

Major/infantil 074

Recompenses

Majors/infantils 076

President infantil

Izan Cebrian 078

Fallera major infantil

Vega Romero 080

Cronologia

Recors de l’any 082

Programació 2023

Activitats 092

Falla

Celebrar la vida és una excusa de trobada, de generar col·lectiu i fruir de ser present.

Celebrar la vida vol contrarestar totes les situacions hostils que succeeixen mentre transitem el joc de la vida. Celebrar la vida vol posar en valor els moments, espais i persones que triem per a acompanyar-nos. Celebrar la vida és color, costumisme, naturalitat, amor, pas del temps, festa, reflexió, vida i mort. Celebrem la vida perquè és l’únic fet que sabem que és real i parlem de mort perquè probablement és l’única manera de jugar la vida amb tranquil·litat.

Proposem celebrar tabús i parlar de vida en col·lectiu. El temps és garantia d’unió, no existeix persona que no complisca anys.

Feliç vida!

Celebrar la vida és una excusa de trobada, de generar col·lectiu i fruir de ser present.

Celebrar la vida vol contrarestar totes les situacions hostils que succeeixen mentre transitem el joc de la vida. Celebrar la vida vol posar en valor els moments, espais i persones que triem per a acompanyar-nos. Celebrar la vida és color, costumisme, naturalitat, amor, pas del temps, festa, reflexió, vida i mort. Celebrem la vida perquè és l’únic fet que sabem que és real i parlem de mort perquè probablement és l’única manera de jugar la vida amb tranquil·litat.

Proposem celebrar tabús i parlar de vida en col·lectiu. El temps és garantia d’unió, no existeix persona que no complisca anys.

Feliç vida!

Ma mare i altres animals

Teresa Juan

Llicenciada en Belles Arts. Màster en Gestió Cultural. Toca el violoncel, el piano i escriu. Desenvolupa la seua tasca al camp escènic, visual i literari en qualitat de creadora de marcs teòrics, directora d’art, comissària o productora. És cofundadora de Wichita Co i Melibeas.

Treballa a Teatre El Musical i amb Escif desde brilloysabor estudio. El millor consell que li han donat mai és: fes-ho amb bellesa. L’any 2014 va perdre a la seua mare i tots els animals es van fer visibles.

Teresa Juan_012

Consideracions prèvies. Un. El títol d’aquest text fa referència a un dels meus llibres favorits de la meua infantesa: la primera novel·la de la trilogia de Corfú, “La meua família i altres animals”, publicada als anys 50 i escrita per Gerald Durrell, dedicada a la seua mare. Dos. Aquest text està escrit des del record d’una infantesa que viatja ràpida com el llamp després de l’absència, malgrat els meus 35 anys. Tres. Tot són pinzellades i associació. Quatre. Ma mare és Orfeu. Cinc. Ma mare és un animal. Sis. Ma mare és un mite. Set. Després de llegir el text es recomana escoltar “Andante” (moviment II) del Concert per a Piano no. 2, op. 102 de Dmitri Shostakovich. Huit. Es recomana llegir algun dia “Dicen que no hablan las plantas...” de Rosalía de Castro.

1. MA MARE. Y a los que son bellos, ¿quién los retiene? [Rainer Maria Rilke]

en tota la rialla senzilla que dona tendresa i manlleve a Aïda que és mare també i ensenya a menejar les celles,

Ma mare i altres animals

Teresa Juan

Llicenciada en Belles Arts. Màster en Gestió Cultural. Toca el violoncel, el piano i escriu. Desenvolupa la seua tasca al camp escènic, visual i literari en qualitat de creadora de marcs teòrics, directora d’art, comissària o productora. És cofundadora de Wichita Co i Melibeas.

Treballa a Teatre El Musical i amb Escif desde brilloysabor estudio. El millor consell que li han donat mai és: fes-ho amb bellesa. L’any 2014 va perdre a la seua mare i tots els animals es van fer visibles.

Teresa Juan_016

Consideracions prèvies. Un. El títol d’aquest text fa referència a un dels meus llibres favorits de la meua infantesa: la primera novel·la de la trilogia de Corfú, “La meua família i altres animals”, publicada als anys 50 i escrita per Gerald Durrell, dedicada a la seua mare. Dos. Aquest text està escrit des del record d’una infantesa que viatja ràpida com el llamp després de l’absència, malgrat els meus 35 anys. Tres. Tot són pinzellades i associació. Quatre. Ma mare és Orfeu. Cinc. Ma mare és un animal. Sis. Ma mare és un mite. Set. Després de llegir el text es recomana escoltar “Andante” (moviment II) del Concert per a Piano no. 2, op. 102 de Dmitri Shostakovich. Huit. Es recomana llegir algun dia “Dicen que no hablan las plantas...” de Rosalía de Castro.

1. MA MARE. Y a los que son bellos, ¿quién los retiene? [Rainer

Maria Rilke]

Enyore a la meua mare. Enyore els braços de la meua mare. Enyore les mans de la meua mare. M’agraden les mans que Jan Van Eyck pintava als seus quadres. Ma mare va faltar un 9 de juliol. Jan Van Eyck també va faltar un 9 de juliol. Ambdós eren artistes. Ma mare, a vegades, pintava xicotetes postals i les enviava per correu a les seues amistats. Les mans de ma mare eren les mans de ma mare. Amb elles tocava el violí i el piano. Enyore les mans de ma mare. No les he tornat a trobar. Enyore a ma mare, crec que ha marxat de viatge, pensar així és més fàcil. Mentrestant, manlleve a totes les mares: la mare de Cristina que ofereix mimo en regar les plantes i paciència amb els animals, la mare de Paula és feliç i pròspera en un laboratori, la mare d’Inka i la mare de Jorge, que entreguen la part material i la immaterial, la mare de Lara que narra la bellesa de la llum, la mare de Laia que és ma mare també i encén una vela sempre, manlleve a la mare de Cristina que escolta i compren, a la mare de Nerea, que és també ma mare i que és dura, que és una muntanya forta i a la mare d’Ivan i tota la seua literatura del que és eteri, a l’altre, al plec. Manlleve també a Silvia que és mare i dibuixa un fil de memòria i generositat a través dels seus fills, trobant-se filla alhora, envoltada en tota la rialla senzilla que dona tendresa i manlleve a Aïda que és mare també i ensenya a menejar les celles, a obrir i

a obrir i tancar els ulls, la total plasticitat del rostre: la rialla i el somriure. El que vinga. Manlleve les seues mans, com una col·leccionista que es complau mirant unes i altres mans, totes sempre a les que enyorar, s’entrellacen en alguns moments com trenes enèrgiques i impetuoses, signifique el que signifique. La fibra formidable. L’immens filament. Tot el que es retén en la memòria, la meua memòria, mentre la bella, la més bella ja no és visible. Ara estic rient jo perquè ma mare em va ensenyar a menejar les orelles, a vore si pots. “Tens els ulls de ta mare”. Ara estic plorant, amb els mateixos ulls que són meus però que es pareixen als de ma mare. Ho retinc tot en les mans com un ocell xicotet. Faig una antologia: les aus dibuixades, els prats de Galícia, una aiguamarina. La mort, algunes vegades, és una immensa rialla, no agafable, un aire alliberat ple de col·leccions i evocacions: així aprenem a ballar recitant a Luis Cernuda de memòria, a la cuina, un matí i una vesprada i una nit, sempre entropessant i rient. Ací dibuixem moltes flors amb llapisseres Alpino. Ací vas caure i vas dir que havies volat i ens vam riure del senyor que va llençar la motxilla per a salvar-te. D’ací vam colgar un avió de fusta que em vas fer. Ací, que és Florència, ens vas dir que anàrem a descansar totes al llit i després vas llegir les nostres mans i ens vam sorprendre amb la teua lleugeresa plena de comèdia. Ací vas dir: no passa res. I allí també vas dir: no passa res. Para el pájaro el aire, para el musgo la roca,/ los mares para el alga, mayo para las rosas;/ que todo ser o planta va buscando su natural atmósfera,/ y sucumbe bien pronto si es que a ella/ oculta mano sin piedad la roba. [Rosalía de Castro] I tornares a dir: no passa res, tot té solució. Puc desplegar un bon repertori i no hi ha ací que no existisca, amb ella. Enyore a ma mare, crec que ha marxat de viatge, pensar així és més fàcil. Ací ho diu, en un souto, dins d’un castanyer, una nota per a ella i per a la seua mare i per a la mare de la seua mare i per a la mare de la seua mare de la seua mare, per a totes les que enyoraren després del periple. Un dia, vam veure juntes en el Museu del Prado “El pas de la llacuna Estígia” de Joachim Patinir. Hi havia també tants animals... Després va somniar i va viatjar sola. Las maravillas. Astros y fuentes y flores, no murmuréis de mis sueños;/ sin ellos, ¿cómo admiraros, ni cómo vivir sin ellos? [Rosalía de Castro]. I vas dir després: no passa res, tranquil·la, no passa res,

Teresa Juan_014

he somniat amb la iaia. I no va passar res. Les pomes van continuar tenint sabor a poma. Els objectes van romandre sencers, ni un sol forat en ells. Del cel sí que et vares endur un tros blau, durant un dia, perquè aquell dia tot era núvol, feia fred, però era estiu, la cosina va dir: és normal, no podia ser d’altra manera. I no va ser. No va ser d’altra manera. Va tornar a créixer en el cel altre tros de lapislàtzuli en substitució. Quin fred i quina calor. I quin riure sobretot. Enyore a ma mare, crec que ha marxat de viatge, pensar així és més fàcil.

2. MA MARE ÉS UN INSECTE Y la luna./ Pero no la luna./ Los insectos./ Los insectos solos/ crepitantes, mordientes, estremecidos, agrupados,/ y la luna/ con un guante de humo sentada en la puerta de sus derribos./ ¡¡La luna!! [Federico Garcia Lorca]

De xicoteta sentia curiositat pels insectes. Sempre em preguntava què era d’ells quan no els veia. També pensava en què passava amb ells en moments de desastre natural o devastació. Com es protegien davant tornados o terratrèmols o si hi havia algú o alguna cosa que tinguera cura d’ells davant una amenaça humana com una guerra. Mai investigava sobre això, tot eren conjectures i fantasies que rumiava de la forma més secreta i innocent. Normalment, els insectes em produïen prou por. Quan estava en 1er de l’ESO, va haver-hi un intercanvi amb un institut francès, i una vesprada en el parc, vaig veure com una de les xiquetes que havia vingut de França, Cloé, introduïa amb tranquil·litat científica el seu braç a l’interior d’un formiguer. Recorde perfectament com mirava amb ull d’entomòloga el recorregut de les formigues per la seua mà, i després pel braç complet. Pareixia poderosa. Si jo fora un insecte podria, després de tots els desastres, restaurar el món. No entenia en profunditat aquelles lleis científiques imaginades però en els insectes per a mi, estaven la vida i la mort d’una forma inexplicable des de la infantesa. Pareixia que aquells éssers sabien, després de tot, cuidar-se sols i dirigir-se amb encert i velocitat cap al destí elegit, d’alguns el seu far és la lluna. A ma mare tampoc la veig ja, també em pregunte què és d’ella. La seua làpida no té fotografia. Des de l’any 2014 he desenvolupat un compte extrem cap al món dels insec-

Teresa Juan_015

tes: pense que qualsevol d’ells podria ser ma mare. Potser aquesta associació, inclós el primer enlluernament, ve per aquella llegenda gallega que em van contar sent molt xicoteta i que diu: A San Andres de Teixido vai de morto quen non foi de vivo. Està prohibit matar insectes i he invertit molta paciència en deixar de tenir-los qualsevol classe de rebuig doncs no es pot saber amb certesa si eixe insecte que camina és una ànima peregrina que emprén viatge cap A Corunya, per a fer, en la seua nova forma donada, el que no va poder fer en l’anterior. Jo no recorde si ma mare va visitar San Andrés de Teixido, però crec que no. Els cementeris són llocs on sol haver-hi vegetació, tant en l’interior com al seu voltant, i a més, freqüentment, malgrat que cada dia menys, sols haver-hi flors naturals a les làpides pel que resulta molt fàcil veure insectes volant o caminant. Jo els busque i en trobar-los, tota eixa vida xicoteta i paral·lela em resulta reconfortant. Podria ser ma mare, eixe insecte que en qualsevol moment, tornant de San Andrés de Teixido, restaura el món sencer.

3. MA MARE ÉS UN CAVALL

Al llarg de la seua vida, ma mare va pintar molts quadres de diferents dimensions. El meu quadre preferit és un que va fer per a mi. Es tracta d’un oli sobre taula de 5x3 cm que tinc penjat a l’entrada de casa. És una miniatura d’un cavall blanc en un paisatge, probablement un bosc. És per a mi una peça representativa no sols de la delicadesa i el talent de la meua mare sinó també de la meua infantesa. Els meus animals favorits són blancs. És freqüent trobar en els dibuixos que feia de xiqueta cavalls blancs, conills blancs i cignes blancs. La meua peça favorita del Museu Thyssen Bornemisza és un quadre de Jan Brueghel el Vell, del segle XVII, oli sobre taula, de 59,4x95,6 cm, titulat “El Jardí de l’Edén”. En l’escena boscosa apareixen un cavall blanc, un cigne blanc i un conill blanc: els meus animals blancs favorits. El cavall blanc de ma mare i el cavall blanc de Jan Brueghel el Vell són iguals però des d’angles diferents. Un desapareix de l’escena i l’altre et mira. Cada vegada que tinc l’oportunitat d’anar al Museu Thyssen Bornemisza romanc enfront d’aquest quadre un bon espai de temps, callada, i pense que la meua mare m’ha deixat una pista que no sé a on porta.

4. MA MARE ÉS UN MITE

Un animal mitològic és aquell que pertany a la mitologia. La mitologia és el conjunt de mites d’un poble o d’una cultura. Un mite és una narració meravellosa situada fora del temps històric i protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic, o bé una història fictícia o personatge literari o artístic que encarna algun aspecte universal de la condició humana, o una persona o cosa envoltada d’extraordinària admiració i estima o, per últim, una persona o casa a la qual s’atribuïxen unes qualitats i excel·lències que no té.

Tinc el ferm convenciment que la meua mare és un animal. Tinc el ferm convenciment que és un mite. Crec que és un animal blanc al qual se li atribueixen qualitats i excel·lències que sí que té. No puc assegurar del tot la seua aparença perquè fa temps que no la podem veure.

El present i el futur de ma mare, des de la seua desaparició, resulten, de moment, inagafables doncs no he rebut cap carta seua en tot aquest temps però sé que pertany al temps històric. Respecte al passat, comence a pensar que totes les persones que l’hem coneguda podem narrar tan sols un fragment molt xicotet d’eixe lapse temporal. El que em du a pensar que no podem arribar a concloure, per tant, que el temps no li continue travessant i des de quan aquest la travessa, d’alguna manera, en algun lloc.

Inici i final resulten ridículs en aquest punt.

Mite té una segona definició. El mite és una au passeriforme de la família dels egitàlids, amb plomatge blanc, negre i rosa i llarga cua blanca i negra, que viu en boscos, on construeix nius molt característic. Pareix llavors que he trobat a ma mare.

Ma mare és un mite. Ma mare és un ocell. Ma mare és el meu ocell favorit.

5. FLORS BLANQUES

Una altra cosa que no es nota que s’és jove és que les flors tenen personalitat, Són diferents les unes de les altres, com les persones. [‘La meua família i altres animals’, Gerald Durrel]

BLANCO, CA. adj. Aquel colór que recibe mas de la luz: como la nieve, la leche y otras cosas. [Diccionario de Autoridades Tomo I. 1726].

Teresa Juan_017

Als trenta i pocs anys, Emily Dickinson va començar a vestir tota de blanc. El color blanc és un dels primers colors utilitzats en l’art. El blanc és la llet materna i la deessa Isis. La paleta de colors de les pintures del Renaixement és més brillant perquè té agregat el color blanc. Un pigment blanc es va fabricar a partir del nacre. Blancs són els unicorns. Blancs són els mites. Blanc és el cavall.

Tots els llits haurien de ser blancs.

Totes les taules també.

Tot hauria de fer olor de magnòlia.

Les flors que portem a ma mare tots els diumenges sempre són blanques.

Teresa Juan_018

Vaig conéixer la mort abans de conéixer-me a mi

Marta Ortega

Hija del funerario de Castellar. Estudié Publicidad y Relaciones Públicas y un Master en Dirección de Marketing. Llevo 3 años trabajando como responsable de Marketing y Comunicación de Ortega Servicios Funerarios. Aunque estoy dándole un giro de 180º a mi vida profesional para ser maestra de Educación Infantil. Del final al principio, de la muerte a la vida.

Marta Ortega_020

He crescut al nucli d’una família, l’activitat professional de la qual és la mort. Puc assegurar-te que durant la meua infantesa el tema de la morta no ha passat en va- Ningú va haver d’explicar-me què era la mort abans de pronunciar la seua paraula a la meua boca. L’escoltava cada dia en casa. Tinc un record cristal·lí sobre mi als 5 o 6 anys al saló de casa dient, tombada en el sòl, que jo mai m’anava a morir perquè deixaria els meus ulls ben oberts en eixe moment per a mantenir-me desperta. De veritat, ho sentia així. Sentia el poder de la immortalitat d’una forma molt intensa i vertadera i estava disposada a recordar-ho quan arribara el moment. S’estava forjant en mi la por a morir i ningú se n’adonava.

Passaren els anys i segurament un sense fi de converses quotidianes al voltant de la taula i de la mort.

Recorde també una vegada, als meus 12 anys aproximadament, quan va vindre el meu germà a arreplegar-me a casa d’una amiga en un furgó fúnebre. Abans d’arribar a casa passarem pel tanatori, perquè s’havia de deixar un difunt preparat per al seu funeral. La preparació d’un cadàver abans de la celebració del seu funeral comporta diverses tasques, i no totes són administratives. Estava presenciant la meua primera classe pràctica de tanatopràxia, sense encara tenir el graduat escolar! La meua conclusió d’eixe dia va ser que la mort no és bonica.

El meu germà, que havia fet el curs de tanatopràctic va haver de realitzar algunes intervencions al difunt per a assegurar-se que el dia de la vetla no passara res escandalós. No sé si saps que algunes vegades quan el cos mor i comença el procés de descomposició comencen a succeir una sèrie de processos orgànics que, bo, potser no són molt políticament correctes per a presentar-lo en societat en una sala de vetla. En alguns casos, el cos sense vida expulsa gasos, líquids o matèria orgànica, i per això és necessari taponar els orificis del difunt. També pot succeir que la boca s’òbriga o que haja mort amb la boca oberta, per la qual cosa a voltes és necessari suturar la mandíbula perquè el seu semblant parega afable i relaxat i siga millor acceptat visualment. El rigor mortis no sols apareix a les pel·lícules. És real i el / la tanatopràctic/a és com l’assessor d’imatge i estètica de la mort.

Imagina’t a una xiqueta experimentant per primera vegada, abans si vol de pensar en la seua pròpia mort, com és un cos sense vida. Crec que eixa va ser la primera vegada que vaig vore a un mort en viu i en directe. La pell era del color de la cera, no tenia color de carn viva. El tacte era gelat com el gel, ningú espera tocar a una persona i que estiga freda, quan no fa fred. Sí, el vaig tocar amb el dit. Era com un ésser humà de mentira. I quan el meu germà realitzava les pràctiques tanatopràctiques no sagnava. Així el recorde: fred i sense sang. No sé com el deien, ni què havia passat. Però encara el recorde perfectament el fred de la seua pell.

La mort ha girat entorn de la meua vida durant aquests 35 anys i ho continua fent, molt al meu pesar. El que de xicoteta era una cosa quotidiana s’ha convertit amb el temps en una por de morir considerable. Por que viatja amb mi en un avió, que ha dormit amb mi a les nits i que em saluda quan em trobe malament i busque en Google “per què em fa mal -inserisca part del cos ací-.”

Quan era xicoteta i encara vivia amb els meus pares, la mort feia que el meu pare haguera d’eixir a treballar qualsevol dia, a qualsevol hora, sense importar què estava passant. Igual no ho saps, però el treball d’un funerari és molt sacrificat. I més el seu, que no tenia equip de persones en l’empresa. Un funerari està disponible les 24h del dia els 365 dies de la setmana, sense importar què estàs fent o si acabes d’arribar a casa i t’acabes de ficar al llit. Sense importar si estàs celebrant una boda, un bateig o un aniversari. L’endemà cal començar amb els tràmits funeraris i després se celebra el funeral amb la seua missa i el seu soterrar o incineració. El meu pare algunes vegades ha eixit a un servici en meitat de la nit i a les 2h ha hagut de tornar a eixir. Ha hagut d’alçarse de la taula en meitat del sopar de Cap d’Any o no ha pogut sopar la nit de Nadal. Si l’empresa funerària pot permetre’s tindre un equip de persones, les guàrdies es tornen i les tasques es reparteixen. Si no, vius en guàrdia sempre i tot passa per tu. El meu pare ha treballat dies, nits i festes de guardar. La mort és exigent, no avisa i requereix els vius en qualsevol moment. La mort té fam de vida.

Així que, com veus, la mort no ha sigut ni és la meua millor amiga, però és l’empresa familiar que sustenta a la meua família i la meua companya de taula en les paelles dels diumenges. A més, per ara, dirigisc el departament de Màrqueting i Comunicació d’Ortega Servicis Funeraris. I des d’ací escric aquest text, per a dir-te que algunes d’eixes coses que estan en la teua contra, el que et fa por o el que detestes, potser estan ahí per algun motiu. Com la mort, que està al nostre costat en cada moment per a recordar-nos que viure és ara, és urgent i que, també s’acaba.

Marta Ortega_023

Imagina’t a una xiqueta experimentant per primera vegada, abans si vol de pensar en la seua pròpia mort, com és un cos sense vida. Crec que eixa va ser la primera vegada que vaig vore a un mort en viu i en directe. La pell era del color de la cera, no tenia color de carn viva. El tacte era gelat com el gel, ningú espera tocar a una persona i que estiga freda, quan no fa fred. Sí, el vaig tocar amb el dit. Era com un ésser humà de mentira. I quan el meu germà realitzava les pràctiques tanatopràctiques no sagnava. Així el recorde: fred i sense sang. No sé com el deien, ni què havia passat. Però encara el recorde perfectament el fred de la seua pell.

La mort ha girat entorn de la meua vida durant aquests 35 anys i ho continua fent, molt al meu pesar. El que de xicoteta era una cosa quotidiana s’ha convertit amb el temps en una por de morir considerable. Por que viatja amb mi en un avió, que ha dormit amb mi a les nits i que em saluda quan em trobe malament i busque en Google

Quan era xicoteta i encara vivia amb els meus pares, la mort feia que el meu pare haguera d’eixir a treballar qualsevol dia, a qualsevol hora, sense importar què esta va passant. Igual no ho saps, però el treball d’un funerari és molt sacrificat. I més el seu, que no tenia equip de persones en l’empresa. Un funerari està disponible les 24h del dia els 365 dies de la setmana, sense importar què estàs fent o si acabes d’arribar a casa i t’acabes de ficar al llit. Sense importar si estàs celebrant una boda, un bateig o un aniversari. L’endemà cal començar amb els tràmits funeraris i després se celebra el funeral amb la seua missa i el seu soterrar o incineració. El meu pare algunes vegades ha eixit a un servici en meitat de la nit i a les 2h ha hagut de tornar a eixir. Ha hagut d’alçarse de la taula en meitat del sopar de Cap d’Any o no ha pogut sopar la nit de Nadal. Si l’empresa funerària pot permetre’s tindre un equip de persones, les guàrdies es tornen i les tasques es reparteixen. Si no, vius en guàrdia sempre i tot passa per tu. El meu pare ha treballat dies, nits i festes de guardar. La mort és exigent, no avisa i requereix els vius en qualsevol moment. La mort té fam de vida.

Així que, com veus, la mort no ha sigut ni és la meua millor amiga, però és l’empresa familiar que sustenta a la meua família i la meua companya de taula en les paelles dels diumenges. A més, per ara, dirigisc el departament de Màrqueting i Comunicació d’Ortega Servicis Funeraris. I des d’ací escric aquest text, per a dir-te que algunes d’eixes coses que estan en la teua contra, el que et fa por o el que detestes, potser estan ahí per algun motiu. Com la mort, que està al nostre costat en cada moment per a recordar-nos que viure és ara, és urgent i que, també s’acaba.

Marta Ortega_023

1 Olé els teus ovaris!

Berta Sola

Arquitecta murciana instal·lada en València per amor. Recentment, ha superat un càncer de pit, del qual està totalment recuperada. Viu a València, però treballa per a Alemanya. El seu somni fet realitat. Va viure molts anys en Berlín, on viatja regularment. Igual et dibuixa un edifici, que organitza un esdeveniment. Gaudeix de la vida, ara més que mai. Ha sabut envoltar-se de molt bona gent.

Berta

Sola_024

Li he donat moltes voltes a com contar-vos la meua experiència. I crec que hi ha dos moments de l’any passat que podrien resumir el que m’agradaria transmetre.

Per a contextualitzar. Sóc murciana, tinc 44 anys i sóc arquitecta. He viscut en Granada, Alacant i Berlín, Shanghai i València. He viatjat molt. Sense cap dubte la meua ciutat favorita és València. El meu marit Sergio que és d’Alzira, diu que sóc més valenciana que alguns valencians. Sempre gastem bromes de què m’estic traent el “carnet de valenciana”, em falten algunes cosetes per fer, entre elles passar d’ajudant a fer sola una paella i vestir-me de fallera. Participar en un “llibret faller” ho esborre de la llista.

En juny de 2021 em van detectar un càncer de pit. Fotre, quina putada. Sobretot, perquè encara ens estàvem recuperant d’un tractament in-vitro que havia durat dos anys i no va acabar com esperàvem. En mig una pandèmia mundial. Una hòstia després d’altra... i ací el primer que vaig aprendre amb el càncer. Jo pensava en maig de 2021 que estava malament i en realitat no era així, Les coses sempre poden anar pitjor. Aquesta frase és molt de manual.

I així comença l’acceptació radical de tot el que ve a continuació. Proves mèdiques. Pors. La bona notícia que em poden curar. La mala que m’han de donar quimio abans de l’operació. Després vindrà la radioteràpia. Quantes coses. Sergio i jo estàvem desbordats. I així que no sabem com, començarem a fer bromes de la situació. Humor negre. Tot val.

Crec que eixa actitud que vam prendre va fer que les coses foren més fàcils. Donar-li la volta. Una setmana després de la primera quimio vaig decidir que era el moment de rapar-me el cap. Com una cosa tan banal, es converteix en una preocupació. Com em voré? Com em voran? La ment es passa un parell de setmanes entretinguda amb el tema. El dia abans de rapar-me em toca vacunar-me de Covid. Em coincideix amb l’octau dia de la meua primera quimio, on es pot produir la baixada de defenses. He parlat amb els metges diuen que no retarde la vacunació. La vesprada després de vacunar-me em puja

la febra a més de 38ºC. M’han avisat que, si això passa, he d’anar a urgències. La baixada de defenses és tal, que he de passar-me cinc dies ingressada i aïllada a l’hospital. Cada dia que passe ingressada veig com em cau més el cabell. Volia que Sergio em rapara. Però ell no vol ferho en l’hospital. Em diu que en eixir.

El dia que em donen l’alta anem directes a una “barraca” que tenim amb amics. Volem fer-ho en el jardí. Necessite estar al sol i estar envoltada d’arbres després de tants dies tancada en una habitació d’hospital. Allí, sense plantejar-ho, ens trobem dos dels nostres millors amics. Un d’ells és el nostre fotògraf de boda, José. Al moment arriba altre amic, Andreu, que resulta que a més és el meu perruquer. Vam decidir fer dues sessions de fotos. José em fa una sessió abans de rapar-me. Tenia una melena molt llarga, amb un floc de canes al serrell. Després fem un vídeo de com Sergio em rapa el cabell. Pareix més una performance entre amics que una malalta donant un dels passos més difícils del procés. Andreu, em dona els tocs finals... quina casualitat que estiga allí. Continue sense creure-me’l.

Sergio em fa una segona sessió de fotos. Aquesta vegada amb el cap rapat, per a acostumar-me a vorem així. M’encanta. Penje un vídeo i les fotos a xarxes socials. Amics llunyans que no saben res em diuen “què moderna”. Jo pensava que seria un dia tràgic i mira, finalment, nosaltres vam decidir que no ho seria.

Sergio m’insisteix en en el fet de trobar l’anècdota de les vacances. Feia mesos que ens havíem comprat vols per a visitar a la nostra amiga Lola en Mallorca. Les nostres vacances perillaven. Jo no volia renunciar a elles. Sé que ens feien molta falta. I a vore, si he de tornar a l’hospital, en Mallorca també hi ha. Parle amb el meu oncòleg i prenc una medicació per a pujar les defenses per a poder viatjar. No puc estar al sol en les hores fortes del dia, però a primera hora i a última sí. M’enfundaré en una camiseta amb protecció solar i per primera vegada en la meua vida duré una pamela. José, el fotògraf, ve amb nosaltres.

Berta Sola_026

El nostre últim dia de vacances volem passar el dia en la platja. Lola no ens pot acompanyar al principi del dia i diu que s’unirà a nosaltres per a l’hora de dinar. Bo... vos situe. Estem Sergio, José i jo en una platja brutal. De les que has de deixar el cotxe en un pàrquing per 3€ i caminar una estona entre pins. Muntem el campament a l’ombra dels arbres. Sergio i jo estem superrelaxats llegint un llibre. José està un poc nervioset. Li trac la meua llibreta i el meu estoig i dic que es fique a dibuixar. Em diu que això és el que fa ell amb el seu fill. Diu que no sap dibuixar, però accepta fer-nos un retrate. Al cap de poc crida Lola, que està al pàrquing, però que no porta diners en efectiu per a pagar. Que si algú pot anar. Sergio s’ofereix voluntari. A més, ha d’anar a arreplegar el dinar, que està la nevera a la furgoneta. Se’n va fent un passeig i fent fotos al paisatge. Quan arriba al pàrquing ni s’ha emportat dinars per a prestar-li a Lola, ni les claus de la furgoneta per a arreplegar el dinar. Ens telefona.

Sergio – Podeu vindre algú amb diners i les claus?

Les vacances ens van vindre de meravella.

Sergio va complir 50 anys en febrer i jo encara no havia acabat el tractament. Vam decidir celebrar-ho en estiu, vam fer una festa conjuntament pel seu aniversari i la meua recuperació. La vam fer al mateix lloc on m’havia rapat el cabell. Com no, unes paelles i un pastís amb veles de “50” anys. El que no m’esperava és que els meus amics m’havien organitzat un pastís amb una vela d’”1” any i que a més tenia escrit “1 els teus ovaris”. I així vam celebrar no sols la meua recuperació, també el meu primer any d’una nova vida.

Sóc més feliç des que he tingut càncer. Tinc més clares les meues prioritats. M’enfade molt menys per ximpleries.

Agraïments: A Sergio per cuidar-me tan bé. Sé la sort que tinc de tindre’t com a marit i amic. A la família. Als amics que tenia i als que pensava que sols eren cone-

la febra a més de 38ºC. M’han avisat que, si això passa, he d’anar a urgències. La baixada de defenses és tal, que he de passar-me cinc dies ingressada i aïllada a l’hospital. Cada dia que passe ingressada veig com em cau més el cabell. Volia que Sergio em rapara. Però ell no vol ferho en l’hospital. Em diu que en eixir.

El dia que em donen l’alta anem directes a una “barraca” que tenim amb amics. Volem fer-ho en el jardí. Necessite estar al sol i estar envoltada d’arbres després de tants dies tancada en una habitació d’hospital. Allí, sense plantejar-ho, ens trobem dos dels nostres millors amics. Un d’ells és el nostre fotògraf de boda, José. Al moment arriba altre amic, Andreu, que resulta que a més és el meu perruquer. Vam decidir fer dues sessions de fotos. José em fa una sessió abans de rapar-me. Tenia una melena molt llarga, amb un floc de canes al serrell. Després fem un vídeo de com Sergio em rapa el cabell. Pareix més una performance entre amics que una malalta donant un dels passos més difícils del procés. Andreu, em dona els tocs finals... quina casualitat que estiga allí. Continue sense creure-me’l.

Sergio em fa una segona sessió de fotos. Aquesta vegada amb el cap rapat, per a acostumar-me a vorem així. M’encanta. Penje un vídeo i les fotos a xarxes socials. Amics llunyans que no saben res em diuen “què moderna”. Jo pensava que seria un dia tràgic i mira, finalment, nosaltres vam decidir que no ho seria.

Sergio m’insisteix en en el fet de trobar l’anècdota de les vacances. Feia mesos que ens havíem comprat vols per a visitar a la nostra amiga Lola en Mallorca. Les nostres vacances perillaven. Jo no volia renunciar a elles. Sé que ens feien molta falta. I a vore, si he de tornar a l’hospital, en Mallorca també hi ha. Parle amb el meu oncòleg i prenc una medicació per a pujar les defenses per a poder viatjar. No puc estar al sol en les hores fortes del dia, però a primera hora i a última sí. M’enfundaré en una camiseta amb protecció solar i per primera vegada en la meua vida duré una pamela. José, el fotògraf, ve amb nosaltres.

Berta Solà_034

El nostre últim dia de vacances volem passar el dia en la platja. Lola no ens pot acompanyar al principi del dia i diu que s’unirà a nosaltres per a l’hora de dinar. Bo... vos situe. Estem Sergio, José i jo en una platja brutal. De les que has de deixar el cotxe en un pàrquing per 3€ i caminar una estona entre pins. Muntem el campament a l’ombra dels arbres. Sergio i jo estem superrelaxats llegint un llibre. José està un poc nervioset. Li trac la meua llibreta i el meu estoig i dic que es fique a dibuixar. Em diu que això és el que fa ell amb el seu fill. Diu que no sap dibuixar, però accepta fer-nos un retrate. Al cap de poc crida Lola, que està al pàrquing, però que no porta diners en efectiu per a pagar. Que si algú pot anar. Sergio s’ofereix voluntari. A més, ha d’anar a arreplegar el dinar, que està la nevera a la furgoneta. Se’n va fent un passeig i fent fotos al paisatge. Quan arriba al pàrquing ni s’ha emportat dinars per a prestar-li a Lola, ni les claus de la furgoneta per a arreplegar el dinar. Ens telefona.

Sergio – Podeu vindre algú amb diners i les claus?

José – Jo estic dibuixant.

Berta – Jo tinc càncer.

José – Què cabrona, ja vaig jo.

Les vacances ens van vindre de meravella.

Sergio va complir 50 anys en febrer i jo encara no havia acabat el tractament. Vam decidir celebrar-ho en estiu, vam fer una festa conjuntament pel seu aniversari i la meua recuperació. La vam fer al mateix lloc on m’havia rapat el cabell. Com no, unes paelles i un pastís amb veles de “50” anys. El que no m’esperava és que els meus amics m’havien organitzat un pastís amb una vela d’”1” any i que a més tenia escrit “1 els teus ovaris”. I així vam celebrar no sols la meua recuperació, també el meu primer any d’una nova vida.

Sóc més feliç des que he tingut càncer. Tinc més clares les meues prioritats. M’enfade molt menys per ximpleries.

Agraïments: A Sergio per cuidar-me tan bé. Sé la sort que tinc de tindre’t com a marit i amic. A la família. Als amics que tenia i als que pensava que sols eren cone-

Berta Sola_027

guts i en el procés s’han convertit en amics. A tots els que m’heu fet d’infermers i m’heu fet costat per anar al metge. A Thais, la meua psicòloga, per donar-me tantes ferramentes per a poder dur aquesta situació tan complicada. A tots els que m’heu enviat un missatge d’ànims. Als que no m’heu enviat cap missatge, però heu pensat en mi, perquè després molts m’heu confessat que no volíeu molestar. A Reyes i a Ricardo per fer-me escriure sobre el tema.

Berta Sola_028

La meua major por es morir

Fotògrafa i creadora de Girls from today, entre altres coses. Als 8 anys es va adonar que podia desaparèixer per a sempre i ha sigut la seua major por des d’aquell moment. Sort que existeix escriure, llegir, comprar flors o bon menjar per a oblidar-se d’aquest fet de tant en tant.

Andrea Savall_030

Andrea Savall

El dia que vaig complir huit anys no vaig poder parar de plorar en tota la nit.

Era una xiqueta que plorava en el seu octau any de vida, per una raó molt senzilla: no volia morir. Vaig sentir l’agonia del somni etern i això em provocava una profunda tristesa i un desassossec aparentment incurable.

La mort és un fet que m’ha angoixat durant moltes nits de molts anys. Vaig ser un bebé d’eixos que no deixa dormir a ningú. Que plora i plora fins a desesperar a la seua mare. Supose que el meu destí no era altre que acabar sent una xiqueta poregosa.

La gent tan bondadosa, sempre em conta que el que tem de la papallona negra és perdre a un ser volgut. Tant de bo fora eixe el meu turment!

A mi el que m’ha aterrat sempre és DE – SA – PA – REIXER. Dormir per a sempre. Qui ho diria, amb tot el que adore dormir.

Un dels llocs que més m’està ajudant en aquesta espècie de fòbia ha sigut el cementeri d’Oliva No és el lloc on vaig nàixer. És el lloc de les meues arrels. De la meua mar i dels meus iaios. Cada any des dels meus 16 (8 anys després de la catarsi), netegem les làpides, les posem flors i les envernissem amb betum. Fem un recorregut per totes les persones que formen part de les nostres històries de sobretaula, amb les quals no hem compartit espai ni temps. Reconeixem a les seues cares a cosines, ties o a nosaltres mateixes. Sempre s’escolten frases enginyoses com “ací no viu ningú” o “Mira!, serem veïnes”.

No sé com explicar quant m’agrada eixe dia. Em dóna pau.

Supose que una és del lloc on vol acabar descansat i això em fa sentir que pertanyo a un fet més gran.

Una altra ocasió en la qual em trobe més calmada en l’assumpte va ser el dia que vaig conèixer a la dona amb més edat que havia conegut fins al dia de hui. Té 103 anys, la meua visita es va produir quan comptava sols 100. Li vaig fer fotos a la seua casa, que estava plena de gats- pels

quals sent una profunda fòbia-. Encara que amb l’emoció que tenia por de retratar-la vaig aconseguir oblidar-la un poc. Em vaig adonar de les seues virtuts de seguida. Les que li feien aferrar-se a la vida. És molt fan del tenis i li encanta vore’l a la televisió. És a dir, la seua passió no ha desaparegut amb els anys. Sent una necessitat abismal d’anar arreglada. No ha perdut el ser coqueta. Té infinitat de perles de tots els materials inimaginables que combina segons el seu estat d’ànim. El caràcter també influeix, em consta que s’ha de tindre un poc de mala llet per a arribar als 100 anys. El fet que no està renyit amb saber riure’t de tu mateix i de tots els altres.

Per a les fotos es va enfundar una boa negra de plomes. Estava resplendent. La seua pell pareixia una bresquilla i els seus ulls espurnejaven com si per fi algú li haguera vist com ella mateixa percebia al seu reflex. Em va confessar una de les seues frases cèlebres i li vaig demanar que me l’escriguera. “El xarol és una pell que somriu”. Jo sí que vaig somriure en llegir-la. Eixe dia la meua por més antiga se’m va curar un poc més.

Aquest any compliré 30 i ja no tinc tanta por. Sols vull aferrar-me a la rutina com si es tractara d’una panderola negra i freda. Vestir-me de xarol i posar-me les meues perles sempre que puga. Al cap i a la fi, és una festa la qual no cal prendre’s massa de debò, no?

Una família normal

Manuel P. Bernat

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València. Va obtenir el seu títol amb Matrícula d’Honor amb el projecte ‘Jubilada’, centrat en les cures de les persones jubilades. Actualment, es troba immers en un procés de recerca personal i professional. Mentrestant, gaudeix dels xicotets plaers de la vida. Va ser escollit per a formar part d’aquest projecte perquè ha viscut la mort del seu pare després d’una llarga malaltia. Ell intenta sempre somriure, dia rere dia.

Manuel P. Bernat_034

- M’han encarregat escriure un text sobre la mort del pare – diu un fill a la seua mare.

- Podem parlar d’una altra cosa? Parlar d’açò em produeix tristesa – diu la mare.

Un matí de diumenge, un fill s’alça i acudeix a casa de la seua mare. S’asseu en la butaca amb orelles preferida de la mare, eixa que es troba al millor racó de la casa, al costat de la finestra a través de la qual entra una indirecta llum del nord.

La butaca és d’un groc oliva. En ell la mare passa llargues hores llegint o cosint disfresses de dinosaure per a la seua néta. També era la butaca favorita del pare. No obstant això, ell ja no està. En aquest xicotet racó era on podies trobar-te’l dia rere dia durant molt de temps. Van ser anys, molts.

A prop de la butaca, hi ha una prestatgeria de fusta de roure de sol a sostre. Als seus estants, un conjunt de llibres amb la mateixa enquadernació en pell i unes lletres d’or gravades en cadascun d’ells. Són els àlbums de fotografies anuals. Amb el dit, el fill va passant d’any en any, intentant refer la història de la seua família.

Un pare, una mare, una filla i un fill; somriures sincers de felicitat mirant la càmera. S’aprecia que el pare ix menys. Ell és el que fa les fotografies.

S’observen viatges per diferents parts del món, cada any, un país més llunyà. En alguns d’ells, el mitjà de transport és un grandíssim transatlàntic, en altres, un avió o una caravana arrossegada per un elegant Peugeot. També apareixen els aniversaris on sempre s’observa el mateix pastís de xocolata en el qual vas vent com canvien els anys de les veles. Pareix que és un pastís fetitxe per a la família. Viatges, aniversaris, reunions familiars i escapades són els hypes en la vida d’aquesta família feliç aparentment sense problemes. Aquestes fotografies fetes amb càmera analògica són els stories que veiem ara als nostres mòbils. Només felicitat, no hi ha tristesa.

En aquesta col·lecció d’àlbums de records es produeix una pausa, un silenci, un punt. Alguna cosa succeeix. De

Manuel P. Bernat_035

sobte, i sense saber molt bé la causa, es talla el relat un any i no torna a continuar-se la història. En aquest buit, en aquest salt temporal, no se sap res d’aquesta família normal. No hi ha fotografies, no hi ha records. La història es deixa tallada. No obstant això, un fet torna a generar un motiu per a tornar a escriure la història. Passats més de deu anys, es reinicia el relat. Els personatges han canviat. En ells ha aparegut un nou membre, una xiqueta xicoteta amb cabell llarg i daurat com el de la mare i la filla. S’ha produït un naixement. Si bé, el pare ja no apareix a l’àlbum. On està? Per què ha desaparegut de l’àlbum familiar? Què ha passat en aquests deu anys?

Un fet molt trist s’amaga darrere d’aquest detall aparentment inapreciable. Alguna cosa va passar. Es va generar un desequilibri en aquesta unitat familiar. La raó per la qual es va perdre el costum de voler parar el temps amb el registre de la vida és una mort, la del pare. Aquesta no és una història que abellisca ser contada i, per tant, no apareix en l’àlbum de records. No es va invertir temps a fer-los. La vida vol ser contada. La mort, costa fer-ho. Les coses tristes no es parlen en veu alta, per què? Perquè generen tristesa. Intentarem reescriure amb poques paraules aquesta absència, aquest record que no va poder ser comptat.

Aquests anys van ser els que van canviar a aquesta família normal, feliç i aparentment sense problemes. Van ser els fets més tristos i els moments més durs i esquinçadors els que van produir els majors canvis i les més intenses revolucions. També van generar els aprenentatges més intensos. Van ser les accions quotidianes, les del dia a dia, fora de viatges, aniversaris i celebracions les que realment valien la pena ser comptades.

El pare va ser diagnosticat d’una malaltia poc comú. No existia un tractament clar. No es va establir un temps de malaltia ni se sabia molt bé quina anava a ser l’evolució. Sols se sabia que seria sempre a pitjor i que podia durar un dia o anys. Era una malaltia en la qual la persona que tu havies conegut canviava d’una manera progressiva i gradual, a poc a poc, dia a dia, sense que quasi pogueres adonar-te. Un sentiment d’impotència i neguit t’envaïa el cos veient com la persona que volies anava desapareixent. En un sospir.

Manuel P. Bernat_036

El fill mira les fotografies dels àlbums i recorda les històries que en elles es conten. Tanmateix, unes altres, no les recorda. També sap, que les històries futures seran molt diferents perquè el pare ja no serà el mateix. Ell era molt jove, tal vegada massa i sentia que no tenia la maduresa suficient per a abordar aquesta situació. Immaduresa, incapacitat, excés de responsabilitats. No obstant això, no estava sol. Ho sabia. Estava la mare i també la filla. La companyia, l’acompanyament mutu van ser les claus per a poder afrontar aquest canvi.

La família podria haver optat per diversos camins. Un d’ells, era el més fàcil, el més còmode. Es podia aparcar al pare lluny de la família, abandonar l’indefens. Deixar de costat a la persona que feia sentir tristesa. Rebutjar al membre de la unitat familiar que ja no estava en les seues plenes capacitats. Actuar des de l’individualisme, l’egoisme i la voluntat de satisfer les necessitats d’un mateix. Aquest fet suposava, subdelegar les cures del pare. Ulls que no veuen, cor que no sent. Aquest camí es va rebutjar.

El següent camí era el més dur, el més costós. Es podia cuidar al ser més vulnerable. Unir a la família i lluitar per a tractar de fer-li sentir un més. La família va mantenir la seua unió i va acceptar els canvis que van ocorrent. A cada canvi, a cada pèrdua de capacitats, una revolució. Es van implementar xicotetes millores de la manera més subtil i discreta possible perquè el pare no s’adonés. La família actuava com una tribu. Tres persones: filla, mare i fill units amb un objectiu principal: cuidar al pare, al més fràgil d’ells. Aquest va ser el camí que es va prendre.

El pare no podia estar sol així que els altres tres membres de la família es repartien les tasques i organitzaven els seus dies perquè ell sempre estiguera acompanyat. Es va preparar un racó especial en la casa. El millor lloc sense cap dubte. Una butaca amb orelles d’un groc oliva al costat d’una finestra a través de la qual entrava una indirecta llum del nord i en la qual podia veure els seus programes de televisió favorits. Era el lloc de la casa on es veia més el cel i des d’on es podien albirar les copes dels arbres. Si s’obria una finestra, s’escoltava el cant dels pardals.

Els viatges familiars van passar a ser passejos urbans. En un principi, fill i pare passejaven ben agafats i un es fixava més que l’altre on es produïa el següent pas. El fill va deixar de formular conversacions que implicaren respostes llargues a altres que es pogueren respondre amb monosíl·labs o amb gestos del cap. En altres ocasions, la resposta era una abraçada.

Altres vegades, el fill li contava les seues coses al seu pare i aquest senzillament escoltava. Ell somreia i, per tant, el fill sabia que entenia perfectament el que ell li contava. Després els passejos es van produir en cadira de rodes i el fill els plantejava com una aventura, buscant les rampes i els desnivells més abruptes per a tractar de viure les màximes aventures possibles en les proximitats de la seua llar. Davant l’adversitat, el fill sempre va intentar que el pare gaudira dels plaers que la vida oferia.

Així varen passar els dies, els mesos i els anys. El vincle familiar cada vegada era més intens. La família estava més unida, al mateix temps que el pare estava cada vegada més malalt. Un dia, ell es va apagar, però va ser al costat de la seua família, que estava amb ell en eixe precís instant. Aquesta història no té un final feliç, o sí? No és bonic pensar que una família es va mantenir unida cuidant al més indefens i feble d’ells fins al final? No és tan important aquest fragment de la història de la família com el naixement d’un nou membre? No és açò una família normal?

Els viatges familiars van passar a ser passejos urbans. En un principi, fill i pare passejaven ben agafats i un es fixava més que l’altre on es produïa el següent pas. El fill va deixar de formular conversacions que implicaren respostes llargues a altres que es pogueren respondre amb monosíl·labs o amb gestos del cap. En altres ocasions, la resposta era una abraçada.

Altres vegades, el fill li contava les seues coses al seu pare i aquest senzillament escoltava. Ell somreia i, per tant, el fill sabia que entenia perfectament el que ell li contava. Després els passejos es van produir en cadira de rodes i el fill els plantejava com una aventura, buscant les rampes i els desnivells més abruptes per a tractar de viure les màximes aventures possibles en les proximitats de la seua llar. Davant l’adversitat, el fill sempre va intentar que el pare gaudira dels plaers que la vida oferia.

Així varen passar els dies, els mesos i els anys. El vincle

La vida i jo

Nohemí Rodríguez

Fallera des del dia del seu naixement, ha sigut mare fa menys de 6 mesos. Llicenciada en químiques té una visió optimista i pragmàtica de la vida. Des de xicoteta es qüestiona la vida, la mort, l’existència, el dia a dia d’una manera moltes vegades insistent i molesta.

Nohemí Rodríguez_040

Què és donar vida? Com és donar vida? Per què donem vida? Vull donar vida? Totes aquestes preguntes me les plantege mentre passen els dies i aquest full continua en blanc.

Què és donar vida? Biològicament podem dir que donar vida és quan un òvul i un espermatozoide s’uneixen i aquesta unió és viable i forma un individu nou amb la combinació de genomes dels progenitors però, en aquest moment podem dir que ja hem creat vida o són sols cèl·lules que creixen a l’interior de la dona?

Si fem una recerca d’informació a internet trobem que tota la informació relacionada amb el tema “donar vida” està vinculada amb l’embaràs: com viure un embaràs conscient, com superar cada mes de l’embaràs, com fruir d’un embaràs saludable... així mil llibres de comares, psicòlogues, famoses... que expliquen com vas a viure els següents 9 mesos però, realment això és donar vida? En el meu cas, no vaig ser conscient que estava donant vida fins que vaig escoltar els primers plors de Guillem a l’Hospital. Cap d’eixos llibres em va explicar l’emoció que creix al teu interior quan acabes d’espentar al paritori i escoltes eixos primers plors del teu fill. Un menudet que tens al damunt i busca el pit per a menjar per primera vegada i que depén de tu per a viure. Per a mi ací comença realment la vida d’una persona.

Ara em plantege altra pregunta, d’acord, ja he donat vida, i ara què? Ja està? Doncs no... el donar vida comporta una sèrie de responsabilitats i un grapat de canvis que, fins que no es produeixen tampoc saps molt bé quins són o no ets capaç d’arribar a imaginar-te i que per a cada família en funció de la seua situació seran uns o altres.

Per què donem vida? Continuant amb l’explicació biològica donem vida perquè com a espècie no volem que la humanitat desaparega i de manera individual volem que els nostres gens es perpetuen. No obstant això, antigament les persones donaven vida primer perquè no es podia controlar la natalitat i segona per a poder tindre descendència que ajudara a treballar. Hui dia... és necessari? Donem vida per un motiu egoista de voler sentir el que és

ser pare o mare? Ens plantegem si realment aquest món és el que volem per a eixa personeta que ve? Ens plantegem perquè he de tindre una filla o un fill abans d’intentar tindre’l? Potser, si ens ho plantegem, menys xiquets serien abandonats. Potser, si ens ho plantegem, més xiquets serien adoptats. Potser, si ens ho plantegem, la humanitat seria diferent.

Vull donar vida? I si no vull? Arriba certa edat en què tota dona es planteja aquestes preguntes. No sols perquè tenim una edat fèrtil sinò perquè la societat s’encarrega de recordar-ho. “Uys, si ja en tens 35, no vols ser mare?” “Quan em donaràs un net?” “És tan bonic tindre un fill” “Nena, que se’t passa l’arròs” Ningú pensa que donar vida és una gran responsabilitat i que és una decisió que no es pot prendre sense valorar molt bé variables com són l’estabilitat emocional de la parella, l’estabilitat econòmica, professional o simplement el lloc o el medi on creixerà eixa nova vida. Per què voldré donar vida si no tinc què menjar jo? O perquè voldré donar vida si sóc feliç sent solter/a? O perquè he de donar vida si visc en un país en guerra?

Fa poc més d’un any moltes de les preguntes que vos he anat plantejant les vaig contestar abans de decidir tindre un fill. Algunes respostes no sempre van ser les indicades per a donar vida. Segurament sóc poc visceral i molt mental, per això he sigut mare, major, amb sentiments trobats que han anat des de l’alegria fins a la tristor passant per l’emoció i el nerviosisme.

Malgrat tots els dubtes, he de dir-vos que l’experiència de poder dur una personeta a aquest planeta, sentir com creix al teu interior, sentir com et mira perquè ho ets tot a la seua vida, descobrir el món a través dels seus ulls, millorar com a persona mentre ell creix... és l’experiència més meravellosa, increïble i sincera que he viscut fins al moment. Per això he de dir-vos que JO VULL DONAR VIDA.

Vull ser fang

Quique Gallo

Va estudiar filosofia en la Universitat de València i malgrat que mai ha exercit professionalment d’ella creu que és al que més dedica el seu temps. També és músic. Ha tocat la bateria i percussió en diferents projectes. Fa poc va descobrir unes cançons, va reunir a uns músics al·lucinants, va formar un grup que es diu “Flores” i va gravar un disc on tocava la guitarra i cantava. El disc es diu “Glòria” (Mont Ventoux, 2021), i a partir d’ell Reyes el va cridar per a participar en “Per molts anys”.

Quique Gallo_044

Últimament, estic pensant que això que la mort és el final absolut i definitiu podria no ser de tot cert. Que deixa el món en ruïnes, això sí que és veritat. I és molt fàcil perdre’s en eixes ruïnes i no eixir mai, això també. De fet, crec que un mai acaba d’eixir d’elles. Es queden dins, d’alguna forma, per a sempre. Crec que l’assumpte està en com deambulem per elles, perquè eixa polseta molesta que produeix la solsida es queda flotant en l’aire i no deixa de tacar-te la roba. Per molt que ventiles, o per molt lluny que te’n vages, se’t continua ficant en els pulmons, t’asseca la gola i moltes vegades t’impedeix respirar.

A mi em va passar un fet molt curiós. Qui m’havia de dir que fins i tot en la més tràgica de les tragèdies que m’ha tocat viure hi hauria lloc per a la sorpresa. Mentre deambulava perdut per les meues ruïnes vaig vore una cosa xicoteta que brillava als meus peus, en el sòl. Em vaig acatxar, vaig apartar els enderrocs que tapaven l’objecte, el vaig agafar, vaig netejar la pols que el recobria, i va resultar ser una pedra preciosa. A qualsevol altra persona no li hauria cridat l’atenció i li hauria passat desapercebuda, perquè la pedra que sostenia ara a les meues mans era molt pareguda en forma i color a la resta d’enderrocs. Però davant dels meus ulls brillava radiant. Vaig agusar la vista i vaig començar a trobar més pedres precioses escampades per ahí, ocultes entre les ruïnes. Era difícil vore-les, i fins eixe moment jo no ho hauria fet, perquè la solsida havia sigut completa i devastadora, com si el que s’haguera ensorrat fora un gratacel de més de cent plantes, o una casa tova, quina més dona; si es tracta de la llar la tragèdia és la mateixa. Però la veritat és que vaig trobar eixes pedres que per a mi eren precioses i vaig començar a guardar-les en les meues butxaques.

No sé ni com ni quan, però en algun moment vaig començar a escriure. A vegades escrivia frases inconnexes o xicotetes idees; unes altres, poemes que van acabar sent cançons. La majoria de les coses que vaig escriure van acabar sent res més que paraules en un tros de lletra morta i arrugat per les llàgrimes. Encara que només per això ja valien la pena. De moment d’escriure-les, ja m’entens. Potser algun dia eixiran d’eixe quadern i es convertiran en alguna cosa més, qui sap. O pot ser que ja

ho estiguen fent. O que ja ho hagen fet i jo no me n’haja adonat (crec que aquesta és l’opció més plausible). Jo mirava eixes paraules en aquell tros de paper i em preguntava com era possible que una cosa tan xicoteta poguera contenir una cosa tan immensa com la vida mateixa. I en adonar-me d’això vaig començar a jugar amb elles. Em posava a mirar-les d’un costat i després de l’altre, les posava del revés i veia sorprés com canviaven de significat i obrien finestres que unes vegades mostraven camps florits i altres les més violentes tempestats. Alguna vegada vaig posar un microscopi damunt i les vaig mirar des del lloc més pròxim possible, i vaig poder veure les partícules de la tinta del boli, i llavors pujava corrent a una muntanya i les mirava des del cim més llunyà, sense prismàtics ni res, així, a pèl. I cada vegada em deien una cosa diferent. Vaig començar a polir-les amb delicadesa, com faria un orfebre en el seu taller. A poc a poc, vaig anar alçant un món sencer, ple de realitat, de llocs comuns, de coses que van passar de manera literal, però també d’altres tantes que mai van ocórrer, o que van ocórrer a mig fer, o que jo recorde que van ocórrer però després, quan les contrastava, no s’acostaven ni un mil·límetre al que efectivament havia ocorregut. Un món entre la realitat i la fantasia. Fins i tot, a vegades, les paraules parlaven d’un futur que mai anava a arribar. Però ací estava, i jo podia veure-ho.

En un moment donat vaig tirar la vista arrere i vaig veure que tot s’havia alçat a partir d’una pedreta brillant sepultada baix la pols de les ruïnes. Què hauria passat si no l’haguera trobada? Em vaig adonar que, malgrat tot i d’alguna manera rocambolesca, vaig ser afortunat, perquè la vaig trobar, i una vegada descoberta vaig saber com dirigir la mirada per a trobar la resta. Era com si algú les haguera posades allí a propòsit, a l’espera de ser descobertes, com quan enmig de la ciutat grisa i sorollosa trobes un tranquil jardí de flors de colors. O com quan trobes eixes plantetes xicotetes i verdes que creixen solitàries a la meitat de l’asfalt. Sempre que veig una d’aquestes plantetes pense en la poderosa delicadesa amb la qual s’aferren a la vida, quina fragilitat tan forta. I a partir d’eixes pedres que vaig trobar vaig esculpir la realitat al meu gust, tal com la sentia a cada moment. Partia de llocs centenars de vegades visitats i arribava

Quique Gallo_046

a les situacions més remotes i desconegudes, a base de cisell i martell.

Jo també vull anar deixant pedretes precioses per ací perquè algú les trobe al seu degut temps. M’és igual que siguen pedres precioses, cada persona que trobe el que vulga, amb el que li resulte més gojós esculpir. Però que em facen viure una vegada que me n’haja anat, per favor, això sí que m’agradaria. Que em modelen de la manera que vulguen. T’imagines que algú fa que m’assega a la taula familiar, per exemple al Nadal o en qualsevol aniversari, i no haver d’eixir precipitat al bany a sonar-me els mocs i netejar-me les llàgrimes? O que em faça viure amb una seguretat que no tinc, que moltes vegades m’alegre de no tindre però que moltes altres m’amarga un poc? O que em faça odiar la mar, imagina’t. Encara que això seria impossible, si algú ho fera es mereixeria un premi per haver retorçat tant les coses. M’agradaria saber quins camins ha seguit per a arribar a semblant absurd. Seria una genialitat, potser. Si algú s’atreveix a això, el que demane és que siga algú que em vulga, que segur que llavors serà divertit el lloc on em porte. Mai he sabut qui soc, ni qui vaig ser. A cada estona em descobrisc llevant-me una màscara i posant-me la següent. Fins i tot hi ha vegades que davall d’una màscara hi ha una altra i després altra. I perquè en eixe moment no m’atrevisc a continuar llevant màscares però intuïsc que hi haurà mil més. Imagina’t si em pose a pensar en qui seré quan ja no siga. En què em convertiran els meus orfebres i escultors. No puc evitar que m’entre el riure només de pensar-ho.

Mentre escric aquestes línies acaba de començar el dia i estic assegut enfront de la mar. És un moment preciós. El sol trau el cap per l’horitzó i s’instal·la en el cel fentse cada vegada més gros. La mar està en calma i suaus onades acaricien delicadament les petxines que reposen en la riba, produint eixe so que tan bé coneixem. Sense adonar-me’n, a poc a poc, ha canviat tot. La llum del sol pinta de colors el món al voltant. L’arena ara és daurada i puc albirar en aquella muntanya llunyana el verd dels arbres que l’habiten. La mateixa mar s’aferra convençut a la seua bellesa blava. Ací sí que m’agradaria tornar quan me n’haja anat. Sens dubte, aquesta és una de les meues pedretes precioses. Li ho he de comptar als orfebres, als

escultors, als artesans. Parlar amb ells, explicar-los el viscut, els anhels, tot el que quede per viure. Comptar, comptar i comptar. I jo, com a escultor, com a orfebre, escoltar el que em compten, reunir els materials apropiats amb els quals treballar, deixar-me portar a mons tan llunyans que ni tan sols havia sospitat que existien, tan a prop que els tenia, ací, a l’interior de la persona que tinc davant meu, que creia que tan bé coneixia, i fixa’t, això no ho hauria imaginat mai.

He de vindre més vegades a aquesta platja, acabe de pensar. Que els orfebres i escultors em modelen de formes inesperades, però demane que també m’imaginen així, assegut enfront de la mar, amb la cara ocre i la brisa matutina acariciant-me el pèl. És com sentir els dits del vent. Si vols pots fer que ens banyem, però hui és catorze de gener i acabe de ficar els peus en l’aigua i t’assegure que està gelada. Al gener mai m’he banyat, crec que a més tardar que ho he fet ha sigut al novembre, o en els primers dies de desembre, com a màxim. Però això ja no depén de mi, sinó de tu, que eres la persona que m’està imaginant. D’alguna manera he passat de ser l’escultor a l’objecte esculpit. Jo t’he portat fins ací, fins a aquesta platja preciosa en un matí de gener. El que passe a partir d’ara és cosa teua. Ja saps que moltes vegades que som a la ciutat asseguts en una terrassa amb el sol d’hivern pegant-nos en la cara em costa molt poc llevar-me l’abric i quedar-me en mànega curta. I saps totes les vegades que he dit que si en eixe moment fora a la platja segur que em banyaria. Però com et dic, això ja és cosa teua. Jo ja no soc ací del tot, però alhora ho estic tant… Acabe de recordar que anit li vaig preguntar a un amic escultor quin era el seu material favorit per a treballar i em va contestar que era el fang. Perquè, amic, per a tu vull ser fang.

Quique Gallo_048

Per molts anys... això que vol dir?

Per molts anys és una falla diferent. És escultura contemporània, un projecte col·lectiu, un acte de transformació social, i abans de res, és l’experiència d’un procés i no sols un resultat.

Aquest projecte inclou una falla gran, una falla infantil, un llibret faller, tallers per a percebre totes dues falles des de tots els sentits, material audiovisual i una festa de culminació amb creadors/es i xefs locals. Per Molts Anys convida a Totes —les persones que formen part del món faller i les que no formen part d’aquest entorn— a involucrar-se de ple amb la creació de la falla, l’edició del llibret, la concepció dels tallers sensorials i La Festa de la Vida. Es concep amb la intenció de compartir aquesta tradició local amb persones i llocs nous, de manera que Les Falles vagen cremant límits.

Així que el projecte no sols és una escultura, és un procés de renovació anual. 365 dies dura l’espera a l’aniversari, 365 dies realitzant diferents trobades per a investigar, experimentar, jugar i col·lectivitzar les falles i la vida. En aquest transcurs hem celebrat els aniversaris de les falleres i fallers, els de les persones pròximes i els de totes aquelles persones que han volgut participar del projecte, celebrant, fotografiant, aportant de qualsevol forma. Per això, s’han repartit una sèrie de càmeres analògiques en la comissió, amb un nombre limitat de fotografies. Fet que obliga a mirar amb més deteniment, a plasmar amb intel·ligència el moment exacte que es vol recordar. A guardar-ho i a tindre-ho físicament, com en els antics àlbums de fotografies.

A més, hem entrat a les cases de la gent a gravar, menjar, compartir i aprendre, sense distinció, sense jerarquia, com a col·lectiu creador i com a persones que volen gaudir d’estar. D’això s’han extret una sèrie de càpsules d’enregistrament, entrevistes a diferents persones, de

diferents edats i condicions, reflexionant sobre la vida i la mort, i el pas del temps.

Paral·lelament, tot l’equip hem aconseguit tirar avant un Verkami a través del qual, valencianes i valencians han posat el seu granet d’arena, com si pertangueren a una comissió fallera. Així que, perquè totes les parts del projecte isqueren, hi ha hagut una gran força humana remant.

Nomenem la falla a partir de la cançó popular que s’entona en tot aniversari local, perquè la nostra missió és celebrar la vida de totes les persones que formen part del projecte i totes aquelles que quedeu per sumar-vos.

El projecte culmina el 16 de març de 2023 amb La Festa de la Vida als carrers de la Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, una celebració per a totes les persones que feu Per molts anys possible. I com tot procés catàrtic, cremarem el 19 de març per a tornar a renàixer.

En resum: No sols fem falles com a objecte, creem projectes i experiències col·lectives. Et sumes?

La construcció i la materialitat

Per a la construcció de la peça, durant tot l’any, hem estat preparant pastissos, de diferents formes i farcits. Sabors, colors, escultures a escala humana realitzades de comestibles. Pastissos que serveixen d’entrenament per a poder configurar una gran peça de tela, fusta, restes de paper de la impremta del nostre amic Ubaldo, sobrants de guata del nostre veí Paco, rotllos de tela amb tara de la fàbrica de Villena de Vicenta, materials sobrants d’amigues i conegudes… No importa si eres o no fallera, aquesta peça és per a totes. Una excusa per a celebrar i per a llançar a la foguera rebent un canvi de cicle; de vida, de mort. I per això una renovació i una celebració del present, un pas a unes falles futures que remen cap a un fet més sostenible, col·lectiu, experimental, inclusiu, sensorial i tecnològic. Un comiat de tot el que ja no ens fa falta per al futur viatge. Desprendre’ns de l’objecte, abracem la immersió sensitiva.

Reyes Pe_051

Aquesta falla conté sucre dins dels dolls de nata, que posteriorment estan coberts de royal icing, caramel casolà per a les cireres de cartó tallades i extretes de motle d’algeps -com antigament-, i posteriorment immerses en el caramel de xarop de glucosa. Conté xarop de caramel líquid en les gotes, així com olor de caramel d’ambientador. Tot això ha sigut provat prèviament, assaig-error de caiguda i de procés de cremat.

Mitjançant proves en equip, ben documentades per a no perdre una de les parts del procés que ens ompli i ens fa avançar en la utilització d’altres materials que generalment són nocius per al consum humà, i per això, millor emprar-los per a crear escultures eixint-se d’eixa norma. Les proves i el procés han sigut compartides, i algunes d’elles en laboratori químic per a assegurar-nos una cremà llaminera i segura.

Conté llepolies que els xiquets i les xiquetes han col·locat minuciosament com si es tractara de Hansel i Gretel, cera de ciris Felipo com les falles primigènies, palla, cobertures reciclades per a la protecció de l’interior.

A més, la falla adquireix diferent aparença colorimètrica, gràcies a l’ús de tela hologràfica, la qual cosa fa que, segons la incidència de la llum, es perceba d’una manera diferent.

Es tracta d’una trobada de materials, els d’abans, amb un plantejament d’obra canviant, que conté: so, llum, interacció, bla, dur, textures que s’assaboreixen, un olfacte que escolta veus, un ull que juga amb les diferents realitats, unes mans que toquen sabor, un embolic de sentits i una gran bouffe en forma de festa de la vida per a totes.

Comissió

plaça, li agrada a tot el món i és entés pel barri, però els

tòria i en aquests moments gràcies a eixe canvi que es va donar ja fa un temps, allà per 2010 quan va començar el nostre ball amb les falles experimentals, ens col·locarem gràcies a aquest fet hui en dia la Falla Castielfabib – Mar-

En l’actualitat, tenim un Grup de Balls Tradicionals que es entre els primers de la Lliga de JCF. Dos equips de Pàdel activitats que mensualment es duen a terme per Festejos

par-vos, fallers i veïns a descobrir-ho i disfrutar amb

Després d’uns anys truculents, en els quals malgrat no haver parat de treballar, res pareixia donar els seus fruits, estem arreplegant les mels. Darrere d’una bona gestió, hem aconseguit un casal en el qual tots cabem, tots els fallers i això que també en nombre hem crescut, tant en xiquets com en adults i és que l’equip treballa amb il·lusió i es nota.

Sóc conscient del fet que no sempre el que plantem a la plaça, li agrada a tot el món i és entés pel barri, però els temps canvien i als canvis està la continuïtat de la història i en aquests moments gràcies a eixe canvi que es va donar ja fa un temps, allà per 2010 quan va començar el nostre ball amb les falles experimentals, ens col·locarem al pla de “les falles interessants de visitar a València” i gràcies a aquest fet hui en dia la Falla Castielfabib – Marqués de Sant Joan està inclosa en tots els recorreguts que no pots perdre’t.

També cal tindre en compte que en aquests moments, la nostra falla, Associació, compta amb gent molt jove i també es nota, la joventut dona vida i moviment.

En l’actualitat, tenim un Grup de Balls Tradicionals que es renova dia a dia i que acaba de Federar-se, amb el compromís que comporta. Un equip de Futbol Sala que està entre els primers de la Lliga de JCF. Dos equips de Pàdel molt bé situats a la classificació. Un grup de Play Back Infantil i un Grup de Teatre. Tot, conjuntament amb les activitats que mensualment es duen a terme per Festejos i Infantils fan que la Falla se senta viva i es gaudisca.

Aquest any la nostra falla ens agradarà i sobretot l’entendreu l’entendreu en donar un cop d’ull; perquè encara que està dins del grup de Falles Experimentals i Innovadores pels materials que utilitzarem el que volem transmetre-vos és molt del dia a dia. Segons la seua creadora Reyes Pe, la falla la podrem veure, escoltar, tocar i fins i tot tastar, com? No ho sé, per això vos convide a apropar-vos, fallers i veïns a descobrir-ho i disfrutar amb

nosaltres de tot el que durant un any estem preparant, abans que les flames del dia 19 com és tradicional ho consumisca tot.

Vull transmetre públicament les meues felicitacions a la Directiva en general perquè han demostrat que són extraordinaris, també a tots i cadascun dels membres de la comissió perquè sempre estan disposats a participar de qualsevol esdeveniment que els proposem i així és molt fàcil.

Enhorabona a tots i espere que passem unes falles meravelloses.

Ximo Muñoz_068

Junta directiva

President

Joaquín Muñoz Gómez

Vicepresident 1

Jorge Domínguez Argudo

Videpresident 2

Toni Villar Garijo

Delegació de festejos

Roberto Muñoz Romero

Maria Mir Pardo

Fran Castellano Sánchez

Rubén Faubel Bascuñana

Beatriz Masip Haba

Lorena Miralles Molina

Cristina Pérez-Manglano

Videpresident 3

Ana Castillero Gracia

Delegació d’infantils

Patricia Chueca Adell

Rebeca Andrés Cifo

Susana Cuquerella Garrigós

Leticia Ortí Pérez

Eva Rodríguez Villar

Secretaria

Nohemí Rodríguez Camps

Vicesecretaria

Alicia Escudero Belenguer

Economia

Andrés Fayos Ramírez

Daniel Lluch Marco

Iván Ferreiro Rodríguez

Loteria

Belén Más Castañer

Falla i llibret

Ricardo Ruíz Sánchez

Publicacions

María Miralles Molina

Activitats diverses

Paqui Romero Lozano

Mª Vicenta Camps Merenciano

Encarna Romero Lozano

Esports

Kike Capilla Romero

Rodrigo Sanjosé González

Fallera major

Sabeu què Lorena, la nostra Fallera Major, és fallera des de l’any 97? i que ja de menuda participava als play-backs i al teatre? Continua llegint i descobreix com de polifacètica pot arribar a ser!!

Estudies o treballes? On?

Estudie i treballe. Soc educadora infantil, però ara mateix treballe com a monitora de menjador en un col·legi públic a la ciutat de València. Li done de menjar als xiquets de quatre anys. A més a més, quan acaba la temporada escolar viatge fins a la platja de Xeraco i treballe a peu de mar al millor xiringuito de tota la Safor.

He de dir que abans de presentar-me com a Fallera Major estava estudiant oposicions per a educadora infantil, aquest any he decidit fer una aturada fins a l’any que ve per poder complir el meu somni i no faltar a cap acte. Fa poquet he descobert un món que m’apassiona i ara mateix estic estudiant interpretació davant de les càmeres.

Què és el que més t’agrada de ser la Fallera Major?

Per a mi ser Fallera Major sempre ha sigut un somni des de ben xicoteta. És molt difícil destacar el que més m’agrada perquè... M’agrada tot. Els actes de la falla, els actes de la federació, els de JCF... El que sí que tinc molt clar és que no vull que em compten els actes, vull viure’ls i poder contar-los.

La teua germana Laura va ser Fallera Major l’any 2014 i candidata a Cort d’Honor i FMV, li has demanat algun consell?

La meua germana Laura és meravellosa, sempre ha estat al meu costat per a tot! Sempre em recolza en totes les meues decisions i per descomptat sempre que li demane consell em tira una maneta. És el meu exemple a seguir. La vull moltíssim.

Què vas sentir quan vas ser nomenada Fallera Major de la teua comissió?

Alegria, emoció, il·lusió... no creia que fora real. He de con-

Lorena Luján_070

fessar que l’endemà del mig any tenia por... però una por, que es convertia en incertesa al no saber que m’esperava. Vaig plorar d’alegria de poder dir que per fi el meu somni que des de ben xicoteta m’havia perseguit ja era real. I no celebrar els aniversaris i brindar per molts més amb la gent

Fallera major

Sabeu què Lorena, la nostra Fallera Major, és fallera des de l’any 97? i que ja de menuda participava als play-backs i al teatre? Continua llegint i descobreix com de polifacètica pot arribar a ser!!

He de dir que abans de presentar-me com a Fallera Major estava estudiant oposicions per a educadora infantil, aquest any he decidit fer una aturada fins a l’any que ve per poder complir el meu somni i no faltar a cap acte. Fa poquet he descobert un món que m’apassiona i ara mateix estic estu diant interpretació davant de les càmeres.

La teua germana Laura va ser Fallera Major l’any 2014 i candi data a Cort d’Honor i FMV, li has demanat algun consell? La meua germana Laura és meravellosa, sempre ha estat al meu costat per a tot! Sempre em recolza en totes les meues decisions i per descomptat sempre que li demane consell em tira una maneta. És el meu exemple a seguir. La vull moltís sim.

fessar que l’endemà del mig any tenia por... però una por, que es convertia en incertesa al no saber que m’esperava. Vaig plorar d’alegria de poder dir que per fi el meu somni que des de ben xicoteta m’havia perseguit ja era real. I no sabeu quin orgull és per a mi poder representar a la meua falla i a la meua comissió que m’ha vist créixer.

Què pensa la gent que et rodeja de que sigues la representant de la Falla del teu barri?

Jo crec que la gent està molt contenta... es van alegrar molt quan van escoltar el meu nom. Estic molt orgullosa de la meua comissió. Estan molt implicats en tots els actes, estan treballant molt per a que tot isca perfecte i siga molt màgic per a nosaltres. Estic eternament agraïda.

Com t’agrada celebrar el teu aniversari?

En el meu aniversari no pot faltar un bon pastís. M’agrada celebrar-ho amb la meua família i amb els meus amics. I com no, no pot faltar una bona “festeta”. Sempre s’ha de celebrar els aniversaris i brindar per molts més amb la gent que més t’estima.

Què és per a tu la vida?

Que pregunta més difícil... Començaré dient que la positivitat i l’actitud és la clau de la vida. I ara pensareu que feliç és aquesta xica i que fàcil és dir-ho. Doncs bé si d’alguna cosa estic assabentada és que més val ficar-li el teu millor somriure a la vida perquè el resultat de què per a nosaltres pot ser un problema va ser el mateix amb la nostra pitjor cara. Òbviament quan tot va bé tot és festa.

També vull afegir que la família i les persones del teu voltant que t’estimen fan un paper molt important. I jo personalment tinc a una família i a persones del meu voltant que valen milions. Ara sí per acabar m’agradaria fer una reflexió a mode filòleg: per a mi la vida són constants experiències que sumen positivament a una persona.

Te consideres monumentalista, festera o peinetera?

He de confessar que m’agrada molt el món de les falles. Però m’encisa la indumentària valenciana. I la festa també.

Últimament t’hem vist molt a la tele... Com vas entrar en eixe món i perquè?

Tot va començar a la pandèmia. La meua germana i el meu cunyat es casaven i no podien celebrar la boda. Jo volia fer alguna cosa especial per als nóvios i que els convidats d’alguna manera poguérem estar. I així va ser, vaig contactar amb la TV i va anar una reportara i un càmera i els va casar en directe. També he participat en algun concurs i a més he tingut el plaer de participar com a figurant en alguna sèrie de TV com l’Alqueria Blanca o La Ruta. M’he adonat que m’agrada molt gravar pel·lícules i sèries i ara mateix com he dit avanç estic formant-me i estudiant interpretació.

Demana un desig per a aquestes falles...

Demane que siguen unes falles meravelloses i divertides per a tots. Que tota la comissió recorde el 2023 com un any faller súper “xuli” perquè així està sent per a nosaltres, els representants. I que no ploga.

Un menjar... Canelons o arròs al forn.

Una cançó... mediterrània de la Fúmiga i “Mediterraneo” de Joan Manuel Serrat.

Un color... Blau.

Una pel·lícula... ‘Princesa per sorpresa’.

Lorena Luján_072

Himne de la falla

En mig de cuatre cantons es ba plantar una falla i els carres que estaben tristes esclafiren corn la traca al bore nostra il.lusió Als corn pasos del faller entre Ilum, color i flors portarem nostra alegría corn enseña del amor que’n tenim per nostres festes.

ESTRIBILLO

Falla de Castielfabib, tu serás nostra sultana y al caliu del teu casal, per a rendir glóries a Espanya eres niu del meu voler Falla de Castle/tab/b, can tarem tots molt units i a les 12 de una nit te adorarem entre les flames

iVIXCA VALENCIA!

Música: Josep Cebrián

Lletra: Paqui Romero

Himne de la falla_073

Comissió major

Ivan Acarreta Garcia

Daniel Alfonso Guillem

Antonio Aramendia Polo

Miguel Arraiz Garcia

Pablo Balbastre Lazaro

Jose Maria Belenguer Camps

Irene Bermejo Morello

Lucia Burgos Romero

Alba Cervera Peris

Raquel Clerigues

Sara Costa Ferrer

Jose Vicente Crespo Llopis

Elyan Crespo Perez

Virginia Cruz Suarez

Ana De Castro Calvo

Isabel Dengra Rodriguez

Felipe Dengra Rodríguez

Cristian Jesus Ferrer Huercano

Jose Luis Gallego Sobejano

Arturo Garcia Molina

Begoña García Rafael

Vicente Gil Orero

Rosa Gimenez Monsalve

Bartolomé Limon Piris

Luis Lopez Ávila

Christian Lopez Cruz

P. Javier Lorente Orti

Victor Luis Martín

Laura Lujan Parra

David Llamosi Correcher

Domingo Llopis Ardid

Isabel Martinez Cerdan

Valeria Martínez Martínez

Andrea Minuzzo

Mercedes Miro Marti

David Molla Galbis

Ricardo Muñoz Romero

Javier Orti Garcia

Elizabet Palma Ortiz

Alba Paya Crespo

Enrique Pedregal Calero

Magdalena Perek

Reyes Perez-Manglano González

Pablo Puche Sánchez

Josefina Redondo Herrero

Elena Resa Ruiz

Jose Antonio Rodriguez Gil

Sergio Rodríguez Pomares

Manuel Romero Blesa

Amparo Romero Blesa

Pepita Rosell Martinez

Veronica Saez Romero

Daniel Sala Madrid

Javier Serra Escrich

Adriana Solano Agut

Jose Luis Vidal Fambuena

Javier Vidal Martinez

Sandra Villanueva Merino

Comissió infantil

Nora Acarreta Lozano

Saul Acarreta Lozano

Elba Acarreta Llácer

Alazne Aramendia Palma

José Maria Belenguer Cuquerella

Adrian Belenguer Cuquerella

Andrea Claramonte Romero

Hector Crespo Toboso

Neus Dengra Crespo

Carla Dominguez Chueca

Pablo Dominguez Chueca

Andres Fayos Andres

Carlota Fayos Andres

Martin Ferrando Castello

Amanda Ferrando Castello

Nicolas Ferreiro De Castro

Lola Ferreiro De Castro

Angel Ferrer Villanueva

Gala Gallego Miralles

Julia Garcia Martínez

Aitor Gil Dengra

Dario Gil Dengra

Angela Gimeno Casañ

Sofia Herrero Muñoz

Daniela López Hernandez

Ivan Lorente Orti

Sergio Lorente Orti

Ariane Lluch Blasco

Naia Lluch Blasco

Emma Melis Ruiz

Naira Molla Lujan

Sofia Muñoz Duran

Ricardo Muñoz Duran

Carla Navarro Navarro

Alejandro Navarro Navarro

Sara Pedregal Perek

Izan Platero Bernal

Alejandro Platero Bernal

Nicolás Quixal Costa

Bruno Quixal Costa

Carla Rodriguez Clérigues

Ariadna Rodriguez Clérigues

Emma Romero Mas

Carolina Romero Peñaranda

Noel Rosa Gimenez

Marco Rosa Gimenez

Lluna Sala Paya

Iris Sancho Civera

Alejandro Sancho Civera

Guillem Serra Rodríguez

Erick Simo Escudero

Ariadna Simo Escudero

Toni Villar Orti

Recompenses majors

Insignia de la falla

Lucia Burgos Romero

Jose Vicente Crespo Llopis

Elyan Crespo Perez

Virginia Cruz Suarez

Felipe Dengra Rodriguez

Arturo Garcia Molina

Bartolomé Limon Piris

David Llamosi Correcher

Luis López Ávila

Victor Luis Martín

Valeria Martinez Martinex

Elena Resa Ruiz

Sergio Rodriguez Pomares

Amparo Romero Blesa

Bunyol de coure

Raquel Clérigues Mas

Pedro Javier Lorente Orti

Andrea Minuzzo

Bunyol d’argent

Alba Cervera Peris

Virginia Cruz Suàrez

Bunyol d’or

Antonio Aramendia Polo

Maria Mir Pardo

Elísabeth Palma Ortíz

Bunyol d’or amb fulles de llorer

Javier Vidal Martínez

Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants

Daniel Lluch Marco

Letícia Ortí Pérez

10 anys falla

Antonio Aramendia Polo

Elísabeth Palma Ortíz

Cristian Ferrer Huercano

Maria Mir Pardo

25 anys falla

José Luis Vidal Fambuena

Recompenses infantils

Insignia de la falla

Elba Acarreta Llàcer

Emma Melis Ruiz

Hector Crespo Toboso

Julia Garcia Martínez

Ángela Gimeno Casañ

Carla Herrero Muñoz

Sofia Herrero Muñoz

Daniela Lopez Hernàndez

Emme Melis Ruiz

Ariadna Rodriguez Clérigues

Carla Rodríguez Clèrigues

Guillem Serra Rodríguez

Distintiu d’argent

Angel Ferrer Villanueva

Nicolas Quixal Costa

Bunyol d’or i 10 anys falla

Neus Dengra Crespo

Vega Romero Mas

President infantil

Hola a tots:

Fa uns anys no m’imaginava estant en aquest lloc ni escrivint-vos aquestes línies, però ací estic de president i molt orgullós de representar a la nostra falla. Espere que la vergonya no em lleve les ganes de divertir-me i passar-ho bé.

Segur que aquest any és igual de màgic per a mi que per a tots vosaltres, a més espere que amb el temps no l’oblide i puga recordar amb clarament aquests mesos sent president.

Vull agrair a la meua germana Vega, la Fallera Major Infantil, el fet d’haver-me acompanyat en aquest camí perquè si no haguera sigut per ella, jo no m’haguera atrevit soles. Tampoc em puc oblidar del nostre president Ximo i la nostra fallera major Lorena la paciència que tenen amb nosaltres, totes les coses que ens ensenyen i la cura amb la qual ens tracten. Moltes gràcies.

Per acabar, vos espere a tots, aquestes falles que comencen amb moltes ganes de divertir-nos i participar en totes les activitats que ens proposen i preparen.

Visca la Falla Castielfabib i visquen les Falles!!

Què t’agrada celebrar més el teu aniversari, Nadal o les

El que més m’agrada és celebrar el meu aniversari perquè és un dia en què em sent especial. Ens han dit que teniu un gosset a casa, qui s’encarrega d’ell? Entre tots!! El meu tio s’encarrega de baixar-lo a la nit i la meua germana i jo juguem amb ell, arrepleguem les caques i el baixem quan és

Sense cap dubte els coets!! Demana un desig per a aquestes falles... No vull que faça calor els dies de desfilada perquè el vestit de faller fa molta calor. També desitge poder estar amb tots els meus amics de la falla i tirar coets amb ells.

Una cançó... Normalment no escolte música

Un color... Blanc

Una pel·lícula... El detectiu Pikachu

Un llibre... El gatet que continua perdut en l’Inframón de Cube Kid

President infantil

Hola a tots:

Fa uns anys no m’imaginava estant en aquest lloc ni escri vint-vos aquestes línies, però ací estic de president i molt orgullós de representar a la nostra falla. Espere que la ver gonya no em lleve les ganes de divertir-me i passar-ho bé.

Segur que aquest any és igual de màgic per a mi que per a tots vosaltres, a més espere que amb el temps no l’obli de i puga recordar amb clarament aquests mesos sent president.

Vull agrair a la meua germana Vega, la Fallera Major In fantil, el fet d’haver-me acompanyat en aquest camí per què si no haguera sigut per ella, jo no m’haguera atrevit soles. Tampoc em puc oblidar del nostre president Ximo i la nostra fallera major Lorena la paciència que tenen amb nosaltres, totes les coses que ens ensenyen i la cura amb la qual ens tracten. Moltes gràcies.

Per acabar, vos espere a tots, aquestes falles que co mencen amb moltes ganes de divertir-nos i participar en totes les activitats que ens proposen i preparen.

Visca la Falla Castielfabib i visquen les Falles!!

Sabeu que Izan és el germà major de la nostra Fallera Major Infantil? Sabeu quin és el seu joc preferit? Si continueu llegint podeu conèixer un poc més el nostre President Infantil... ànim!

Data de naixement? 06/07/2011

Què estudies?

6E de Primària a les Escoles San José “Jesuïtes”

Des de quan eres faller? Abans de nàixer ma mare ja em va apuntar a la falla.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada molt jugar a la Nintendo i amb els meus amics. També vaig a classes d’anglés i de robòtica.

Què t’agrada celebrar més el teu aniversari, Nadal o les Falles?

El que més m’agrada és celebrar el meu aniversari perquè és un dia en què em sent especial. Ens han dit que teniu un gosset a casa, qui s’encarrega d’ell? Entre tots!! El meu tio s’encarrega de baixar-lo a la nit i la meua germana i jo juguem amb ell, arrepleguem les caques i el baixem quan és de dia.

Com és compartir els actes amb la teua germana Vega?

M’agrada molt poder compartir aquest any amb la meua germana perquè els dos som vergonyosos i anar junts ens ajuda molt.

Què t’agrada més de les falles?

Sense cap dubte els coets!! Demana un desig per a aquestes falles... No vull que faça calor els dies de desfilada perquè el vestit de faller fa molta calor. També desitge poder estar amb tots els meus amics de la falla i tirar coets amb ells.

Un menjar... Ous amb creïlles fregides de la meua iaia

Una cançó... Normalment no escolte música

Un color... Blanc

Una pel·lícula... El detectiu Pikachu

Un llibre... El gatet que continua perdut en l’Inframón de Cube Kid

Fallera major infantil

Des d’aquestes línies vos convidem a conéixer a la nostra Fallera Major Infantil un poquet més. Vega és una xiqueta molt riallera i activa que junt amb els seus germans gaudeix de cada activitat que realitza.

Data de naixement?

30/ 08/2013

Què estudies?

4T de Primària en Jesuïtes

Des de quan eres fallera?

Com ma mare és fallera, des de vaig nàixer

Què t’agrada celebrar més el teu aniversari, Nadal o les Falles?

Puc dir dues coses? M’agraden molt les Falles perquè sóc la Fallera Major Infantil i estic amb els meus amics i el meu aniversari perquè ho celebre en molts llocs i m’encanten els regals.

Què vas sentir el dia del teu nomenament com a Fallera Major Infantil?

Molta alegria i molta emoció perquè anava a ser la Fallera Major amb el meu germà.

Què pensa la teua família i els teus amics de què sigues la representat de la falla del teu barri?

Tots em diuen que he de disfrutar molt d’aquest any perquè és un honor ser la Fallera major Infantil de la meua falla i mai es repetirà un any com aquest.

Com és compartir els actes amb el teu germà Izan? És molt divertit perquè sense ell jo no m’hagués atrevit a ser Fallera Major Infantil.

Vega Romero_080

Demana un desig per a aquestes falles... vull que en general tots ens ho passem d’allò més bé i que no s’acabe mai aquest any perquè m’ho estic passant genial!!

Vega Romero_081

Fallera major infantil

Des d’aquestes línies vos convidem a conéixer a la nostra Fallera Major Infantil un poquet més. Vega és una xiqueta molt riallera i activa que junt amb els seus germans gaudeix de cada activitat que realitza.

Data de naixement?

30/ 08/2013

Què estudies?

4T de Primària en Jesuïtes

Des de quan eres fallera?

Com ma mare és fallera, des de vaig nàixer

Què t’agrada celebrar més el teu aniversari, Nadal o les Falles?

Puc dir dues coses? M’agraden molt les Falles perquè sóc la Fallera Major Infantil i estic amb els meus amics i el meu aniversari perquè ho celebre en molts llocs i m’encanten els regals.

Què vas sentir el dia del teu nomenament com a Fallera Major Infantil?

Molta alegria i molta emoció perquè anava a ser la Fallera Major amb el meu germà.

Què pensa la teua família i els teus amics de què sigues la representat de la falla del teu barri?

Tots em diuen que he de disfrutar molt d’aquest any perquè és un honor ser la Fallera major Infantil de la meua falla i mai es repetirà un any com aquest.

Com és compartir els actes amb el teu germà Izan?

És molt divertit perquè sense ell jo no m’hagués atrevit a ser Fallera Major Infantil.

Demana un desig per a aquestes falles... vull que en general tots ens ho passem d’allò més bé i que no s’acabe mai aquest any perquè m’ho estic passant genial!!

Un menjar... Fajitas

Una cançó... Qualsevol d’Aitana

Un color... Turquesa

Una pel·lícula... Tall i la sèrie Miércoles

Un llibre... El Club de Ela

Vega Romero_081

Cronologia

ABRIL Outlet faller

En acabar falles vam tindre el plaer d’organitzar el primer OUTLET FALLER de Campanar. Hi havia gran varietat de productes fallers, des de joies fins a sabates i indumentària en general, a més de preus molt assumibles per als fallers. Va ser tot un èxit!

Apuntà

Un dia amb molt de moviment al casal!! Primer vam anar a la plaça de l’Ajuntament pels premis de la falla i del llibret perquè durant la setmana fallera va ploure tant que es va haver de cancel·lar. Després començarem el que es coneix com “L’APUNTÀ”. Els infantils, aprofitant que el dia de la mare era prop, van fer un taller anomenat “un regal per a la mamà”. A més va haver dinar al casal i bingo. Aquest any hem ampliat la nostra xicoteta però gran família fallera. Esperem seguir aquesta línia molts anys més.

MAIG

Processó a la Mare de Déu dels Desemparats Com no podia ser d’altra forma, el dia de la patrona de la nostra ciutat es duen a terme nombrosos actes. Potser un dels actes més solemnes siga la processó a la qual van acudir les nostres Falleres Majors Carla i Vero, acompanyades com no, del nostre gran president Ximo.

Teatre Flumen “Houdini, història d’una mort” Donant suport a les activitats culturals, una vesprada d’estiu un grup de majos van acudir al teatre Flumen per a gaudir d’una obra – musical molt divertida. Els va encantar!!

Balls al carrer en la Plaça de la Verge organitzats per por JCF Després de dos anys de parèntesi, s’han pogut reprendre els Balls al Carrer i el nostre grup de Balls Tradicionals va brodar la seua actuació, destacant sobretot als més menuts que malgrat la calor que feia no van defallir i demostraren la seua gran preparació.

JUNY

Excursió senderista al Paratge Natural de la Murta Aquest sí que va ser un dia 10. Un grup molt nombrós de la falla va visitar el Paratge Natural de la Murta. Es van realitzar dues rutes, una per als més valents i experimentats que van pujar a la Creu del Cardenal i altra molt més suau per als xiquets on visitaren la font de la Murta on es van poder refrescar. Malgrat el calorós dia que va eixir, tots van gaudir d’un tresor de la natura que tenim ben a prop.

Concurs Màster Xef

Per entretindre un poc els sopars del divendres, aquest any des de la delegació de festejos ens han proposat fer un concurs imitant al programa de la tele Màster Xef. Conjuntament amb la convocatòria a Junta General s’informa del plat a elaborar: croquetes, truita, pizza... un jurat experimentat en la matèria atorga el premi als 3 millors. Quan arribe el mes de febrer els fallers amb més punts hauran de concursar en la Gran Final i cuinar en directe!! Quina emoció!!

Premi extraordinari de dibuix de Junta Central Fallera

Ariadna, membre de la nostra comissió infantil va aconseguir aquest any el PREMI EXTRAORDINARI DE DIBUIX DE JCF i és que no és per a menys perquè el seu dibuix era perfecte!! Destaquem que aquest premi s’atorga a millor obra presentada de totes les modalitats i categories.

Equip de futbol i de pàdel

Per fi, després d’uns anys, la nostra comissió va tornar a la competició de futbol sala i de pàdel de JCF. Els enviem tota la sort del món als integrants d’ambdós equips per als partits que els resten!!

Campionat d’escaig infantil

Aquest any vam tindre una representació de luxe al campionat d’escaig de JCF, Izan Platero Bernal, després de passar tot un matí lluitant i guanyant partides, va assolir el PRIMER PREMI de la seua categoria. Increïble el saber fer que tenim a la nostra comissió infantil!!

Festa Sant Joan

Aquest any també hem pogut recuperar la tradicional Festa de Sant Joan amb un xicotet canvi respecte als anys anteriors: tres comissions del barri ens vam ajuntar, per a fer festa i preparar un acte més obert al barri, als veïns- A més, la nostra comissió va dur a terme una activitat per als menuts de creació de bambolles de sabó. Amb l’arribada de la mitjanit es va cremar la Foguera de Sant Joan, preciós homenatge a l’estiu amb un original disseny de Victor, faller i amic de la comissió des de fa anys. Aquest és un acte molt especial per a nosaltres perquè va ser l’inici de la nostra comissió. Tots vam poder escoltar i ballar amb l’Orquestra Madre Selva i fer germanor amb les falles Pio XII i Tamarindos. Va ser una nit amb molta festa!!

JULIOL

Preselecció Fallera Major de València als Jardins del Palau de la Música

Com cada estiu vam anar a donar suport a les nostres Falleres Majors, Vero i Carla. Malgrat la bona actuació de les nostres falleres, aquest any no va poder ser, el somni es va acabar al Palau de la Música. Podeu estar molt orgulloses perquè per a nosaltres sempre sereu les millors candidates i falleres majors que podíem tenir aquests anys tan complicats. Gràcies!

SETEMBRE

Sopars els divendres

Després d’estar tot l’estiu sense vore’ns, arriba el mes dels retrobaments i com no podia ser d’altra manera els divendres i el bon temps fan que el quòrum dels sopars del divendres siga elevat, traent les taules al carrer i disfrutant de la fresqueta de la nit. Quines ganes de tornar al casal!!

Mig Any:

Aquest any els infantils van tindre taller per a dissenyar una camiseta estil hippy amb molts colors. Els majors van fer un concurs gastronòmic d’arrossos i a la vesprada vam fruir de la primera festa de l’espuma de Castielfabib. En fer-se de nit vam recuperar forces amb entrepans de salsitxes. Un dia molt completa que ens fa calfar el motor per a falles!! Sols queden 6 mesos!!

Elecció Cort d’honor i Fallera Major de València

Les nostres falleres majors eixint, Carla, i entrant, Vero, van acudir a la Fonteta per a animar i donar suport a les candidates de la Federació Benicalap – Campanar. Tant va ser així que quasi es queden afòniques!!

OCTUBRE

Concurs declamació infantil

Activitat organitzada per la Federació Benicalap – Campanar on la nostra fallera Carla Domínguez va participar recitant una preciosa poesia que li va atorgar un segon lloc a la classificació. La teua comissió està molt orgullosa. Quina gràcia! Quin art que tens!

Atletisme infantil de Federació Benicalap – Campanar Com cada any els nostres infantils van participar en el campionat d’atletisme que organitza la Federació. Malgrat ser octubre feia molta calor, però els nostres xiquets van fer com si res i van estar a l’altura i feren pòdium en algunes categories. En finalitzar el campionat, ens vam dinar al casal i vam passar la vesprada, vent el futbol, i fent sobretaula. Un diumenge diferent molt entretingut.

Làser Game al Parc de Capçalera

Una xicoteta representació de la nostra comissió infantil va participar en el campionat de Làser Game de la Federació. Mare meua la d’activitats que s’organitzen i en les quals participem!!

Campionat de futbol Sala i pàdel 2023

Els nostres equips estrenen equipació. En futbol sala ja estem classificats per a quarts de final i en pàdel continuem entre els primers llocs de la lliga. Quines ganes de saber com acaba el campionat!!

Balls al carrer

Un any més hem pogut gaudir d’un emplaçament únic i actuar als Balls al Carrer de JCF. El nostre grup de ball ho va fer d’allò més bé, des de les més xicotetes fins a les més grans. Potser era pel gran suport que van tindre dels seus fans fallers? Ben ballat xiques!!

Acomiadament dels representants 2020/21/22

Després de tres anys molt complicats, en octubre d’aquest 2022 vam acomiadar als nostres representants. Tres anys marcats per una pandèmia, unes falles no celebrades, unes falles virtuals i un adjectiu en majúscules: la RESILIÈNCIA. Gràcies, Verònica FM, per tenir sempre un somriure i traure el millor de cada moment. Gràcies, Carla FMI, per estar sempre disposada a participar i a atendre els més menuts de la comissió. Gràcies, Izan, per ser l’alegria i l’energia que ens va fer continuar endavant. Gràcies a tots tres, i al nostre president Ximo, per representar a la nostra comissió d’una forma espectacular.

Nomenament representants 2023

aquest any ho hem tornat a aconseguir i tenim el quadre d’honor complet!! Quina alegria!! El nomenament de Lorena, Vega i Izan va ser tot un èxit, ells il·luminaven el carrer a cada pas i la comissió omplia el carrer per a donar-los suport en un moment tan important. Un xicotet grup d’actors van ser una representació molt divertida d’uns iaios i els seus nets parlant de falles i després a la part més protocol·lària les falleres majors i els presidents ens dedicaren unes precioses paraules. Per tancar l’acte una picadeta final i el tradicional brindis d’honor.

Izan, Vega, Lorena... esperem que aquest siga un any inoblidable i que al costat de Ximo, amb la seua experiència, disfruteu al màxim de cada moment.

NOVEMBRE

Nit dels morts

Els xiquets, i no tant xiquets, van vindre al casal abillats amb les disfresses més terrorífiques per a fer el ja tradicional “pirueta o malifeta?” pels comerços del barri. Tots acabaren molt contents amb les seues bosses plenes de caramels. A més la delegació de festejos va decorar el casal per a fer un scape-room malèfic. Alguns van entrar i no van aconseguir desxifrar l’enigma! Encara continuaran dins? Els més menudets també van poder jugar amb activitats preparades per a les seues edats. En finalitzar tots van poder assaborir un sopar de por.

Museu de Prehistòria de València

Aquesta va ser una activitat nova cultural que va tindre molt bona acollida. La visita al museu va resultar molt enriquidora amb explicacions de les diferents civilitzacions, taller de pintura i una visita al laboratori on tracten i recomponen elements dels nostres avantpassats. Va ser un luxe poder ensenyar-se d’aquest museu.

DESEMBRE

Circ

Ja queda menys per Nadal i, amb ell la mítica visita al circ Wonderland. Aquest any un gran nombre de xiquets i de majors van acudir a esplaiar-se amb les actuacions que cada any ens preparen. Una vesprada de dissabte d’allò més divertida!!

Postals nadalenques del concurs de JCF els nostres infantils són uns grans pintors, per això van participar en el concurs de postals de Nadal de JCF. Unes cartes precioses que després van emprar per a felicitar l’any a tots els membres de la comissió.

Teatre Flumen Musical Broadway Kids

Com podeu llegir cada any al nostre llibret aquesta ja és una de les activitats indiscutibles de la prèvia a Nadal. Aquest any l’obra va ser un musical de Broadway Kids. Una vesprada divertida i u espectacle molt entretingut per a grans i menuts. Que visca la música!!

Visita del Patge Real

Les delegades d’infantils tenen contacte directe amb els Reis Mags d’Orient i cada any aconsegueixen que el Patge Real, malgrat la faena que té en aquestes dates en faça una ràpida visita al casal. Els xiquets estaven molt emocionats i van poder depositar la seua carta a la bústia real. Després van berenar una xocolata calenteta i van fer un taller pintant i acoblar un arbre de Nadal en 3 dimensions. Va ser una vesprada màgica.

Sopar de Nadal amb Amic Invisible

El dia abans de la nit de Nadal la falla va celebrar el típic sopar de Nadal amb l’entrenament de la nit de Cap d’Any. Aquest any va acudir més gent que mai i és que el pla pareixia molt divertit. No sols calia anar amb un comple-

ment de Nadal sinó que calia dur un regalet per a l’amic invisible, tant majors com menuts. Tots van tindre el seu regal! Després de sopar ens vam menjar els 12 raïms per a celebrar l’entrada del nou any i vam tenir la visita de Cristina Pedroche i Chicote atrapats dins dels cossos de Patri i Toni. BENVINGUT 2023, portat bé!!

GENER Expojove

Un grup prou nombrós d’infantils i majors han gaudit, un any més, de totes les activitats que l’Ajuntament organitza a la Fira de Mostres en Expojove. Des dels més menuts fins als més majors van fruir dels tallers, actuacions i de la fira. Un dia en molt bona companya amb els amics de la falla. L’any que ve... més i millor!!

ment de Nadal sinó que calia dur un regalet per a l’amic invisible, tant majors com menuts. Tots van tindre el seu regal! Després de sopar ens vam menjar els 12 raïms per a celebrar l’entrada del nou any i vam tenir la visita de Cristina Pedroche i Chicote atrapats dins dels cossos de Patri i Toni. BENVINGUT 2023, portat bé!!

GENER Expojove

Un grup prou nombrós d’infantils i majors han gaudit, un any més, de totes les activitats que l’Ajuntament organitza a la Fira de Mostres en Expojove. Des dels més menuts fins als més majors van fruir dels tallers, actuacions i de la fira. Un dia en molt bona companya amb els amics de la falla. L’any que ve... més i millor!!

gaudit, nitza a la Fira de Mostres en Expojove. Des dels més me-

Programació falles 2023

DIUMENGE 05 FEBRER

13:30 Menjar de pa i porta i campionat de bitlles d’adults i xiquets.

DIUMENGE 19 FEBRER

11:30 Visita per a veure la falla infantil al taller de la nostra artista REYES PE!!!

DIVENDRES 24 FEBRER

20:00 Presentació del llibret.

DISSABTE 25 FEBRER

10:00 Esmorzar. En acabar, arreplegà pel nostre barri.

DIUMENGE 26 FEBRER

07:00 Macrodespertà.

14:00 Dinar al casal.

17:30 Crida.

DIVENDRES 03 MARÇ

18:00 Arreplegà pels comerços del barri.

DISSABTE 04 MARÇ

10:00 Arreplegà pel nostre barri.

14:00 Dinar al casal.

17:00 Visita a l’Exposició del ninot.

DISSABTE 11 MARÇ

10:00 XXXIII Concurs de Paelles.

La falla donarà llenya, arròs, aigua i el lloc per a fer-les així com 1 taula i 4 cadires fins a fi d’existències (entrega per ordre d’inscripció). Preu d’inscripció 15€. (Passar pel casal a apuntar-se).

Les tres millors paelles obtindran premi. Després farem un beure amb disco-mòbil fins que caiga la nit i soparem salxixes!

DIMARTS 14 MARÇ

18:30 Concentració al casal de tota la Comissió Infantil per arreplegar el ninot de la falla infantil a l’exposició i berenar.

19:00 Anirem tots junts a l’esplanada de “Nuevo Centro” i esperarem allí a què la nostra Fallera Major arribe amb el nostre ninot. Mentrestant farem jocs infantils cooperatius, després tornarem tots fent soroll per a deixar-ho al seu lloc en la Falla Infantil. Apunta’t als campionats infantils!

20:30 Sopar oferit per la Falla per a tota la Comissió Infantil. En finalitzar es farà entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra comissió infantil i medalles dels campionats de la Federació i JCF.

22:00 Sopar de pa i porta. Després de sopar farem el ja tradicional Bingo pre-falles!

DIMECRES 15 MARÇ

08:30 Plantà de la falla infantil que porta el lema “Demana un desigi!”.

10:00 Despertà infantil pels voltants de la falla. Baixar perols i culleres per a fer molt de soroll.

11:00 Gaudirem de la Primera Xocolata de les Falles!

12:00 Taller infantil: “Amb les mans en la massa”.

13:00 Construeix el teu arener!

14:00 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal).

17:00 Campionats

18:30 Tots els majors anirem a arreplegar el ninot de la falla gran amb un complement... i al ritme de la música.

20:00 Sopar infantil oferit per la Fallera Major infantil i el President infantil.

22:00 Sopar de pa i porta per a tota la Comissió Major.

23:00 Farem l’entrega de les recompenses de la Junta Central Fallera als membres de la nostra comissió major.

24:00 Plantà de la Falla Gran que porta per lema “Mentre dure la festa” Tots els fallers anirem a ajudar a la nostra artista fallera.

DIJOUS 16 MARÇ

11:00 Xocolata per als infantils.

12:00 Jocs infantils.

12:00 Començarem els tornejos per a la comissió major de futbolí, ping-pong i parxís.

14:00 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal).

16:00 Concentració de tota la comissió per a arreplegar el premi a la Plaça de l’Ajuntament. En tornar es donarà el berenar per als xiquets. En cas de no tindre premi farem una cercavila per tot el barri i així lluir els nostres vestits de gala.

19:00 Durant aquestes quatrehores la nostra artista REYES PE ens ofereix una picaeta per a tots els fallers i no fallers amb música ambient.

20:00 Sopar de pa i porta per als infantils.

22:00 Sopar de disfresses per a tota la Comissió Major. Per a poder disfrutar d’una gran nit de disfresses, tot el món ha de dur almenys un complement de disfressa i... el seu entrepà.

00:30 Cercavila de Disfresses, visitarem les falles veïnes amb una Xaranga.

DIVENDRES 17 MARÇ

09:30 (En cas que premiaren la Falla gran), tota la Comissió Major, es presentarà al Casal, amb el vestit de gala per anar a la Plaça de l’Ajuntament a arreplegar el premi acompanyats per la Banda de Música. En tornar ens farem un refrigeri per a renovar energies.

12:00 Assaig general per al Got Talent: Participants i presentadors.

12:00 Continuem amb els tornejos de futbolí, pingpong i parxís.

14:30 Dinar al casal (imprescindible apuntar-se a la llista del tauló del casal).

19:15 Concentració al casal per anar a l’OFRENA a la Mare de Déu dels Desemparats.

21:00 Punt de trobada en l’IVAM amb la resta de falles de la Federació per a començar el recorregut oficial de l’ofrena. En tornar karaoke.

DISSABTE 18 MARÇ

11:00 Xocolata

11:30 Activitats divertides per a infantils.

12:00 Quinto i tapa potent.

14:00 Globotà.

16:00 Concurs de Got Talent. Prepara el que més t’agrade fer: play-back, ball, truc de màgia, poesia... i mostra el teu talent.

18:00 Tornejos comissió major futbolí, ping-pong i parxís.

20:00 Sopar infantil oferit per la falla.

21:00 Sopar oferit per la nostra Fallera Major.

00:00 Disco-mòbil per a fruir d’una nit fallera.

DIUMENGE 19 MARÇ

10:30 Concentració al nostre Casal, per a arreplegar a les nostres FFMM I falles veïnes i anar tots junts cap a l’església de Campanar.

12:00 Missa de Sant Josep en l’Església de Campanar acompanyats per les nostres falles veïnes.

13:30 Exhibició del Grup de Balls tradicionals valencians. Ens oferiran un xicotet repertori de les cançons més conegudes i d’altres noves.

14:00 Mascletà.

18:30 Disfresses infantil.

20:00 Cremà de la falla infantil.

21:00 Sopar de tota la comissió oferida per la falla.

22:00 Cremà de la falla gran.

NOTES

1 - Les hores subratllades fan referència a les activitats infantils.

2 - Per a una bona organització preguem que sempre que es demane vos inscriviu al llistat corresponent per a l’activitat (dinars, concursos...) i que ho feu a la major brevetat possible.

3 - Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se seran degudament comunicats al tauló d’anuncis, per megafonia instal·lada a la nostra demarcació, així com pel grup de Whatsapp de la comissió.

Anuncis

Garatje Jaguar

Rentat a mà, parking, taller mecànic i electricitat. C/ Albacete, nº13, 46007, València. 96 341 12 05.

De Marco Gelato

Gelat d’autor. Cafeteria i Creperia. Orxata tradicional. Avda. Baleares, nº34 / C/ Marqúes de San Juan, nº19.

Consum

Supermercat. Junts és cooperativa. C/ Vall de la Ballestera, nº29. www.consum.es

Viu les Falles amb nosaltres

T'esperem en el teu Consum del c/ Vall de la Ballestera i en: consum.es

Gestió Fàcil

Immobiliària. Nova llar, nova vida. Venda i lloguers. Xalets i pisos. Solars. Parcel·les. Promocions.

C/ Valle de la Ballestera, nº15, Campanar, València. 960 046 829.

José Antonio García

La teua farmàcia en pintures. Avda. Maestro Rodrigo, nº12, València. 96 348 09 09. maestro@joseantoniogarcia.com

Serveis immobiliaris. Valoracions gratuites. Avda. Pio XII, nº15, València. 96 106 93 44. www.redpiso.es campanar@redpiso.es

Sanus vitae

Centre d’entrenament personal i nutrició.

C/ Dr. Zamenhof, nº7. 96 368 32 44.

C/ Escultor Vicente Rodilla, nº6. 644 354 324.

Talleres CODA

Desenre2

Perruqueria i saló d’ungles. C/ Castielfabib, nº16 baix esquerra, 46015, València. 963 948 039.

Amparo Jordà

Floristes. www.floristeriaamparojorda.es Avda. San José de la Montaña, nº14, 46008, València. 634 869 195.

Clínica dental Campanar

Volem ser la seua clínica dental de confiança.

Plaça Diputat Lluís Lucía, nº16, València. 963 49 70 89.

Els bessons

Colla de dolçainers i tabaleters.

El Raconet de Campanar

Desdejunis, esmorzars, dinars i berenars. Avda. Campanar cantó C/Marqués de San Juan 46015, València. 96 015 28 11.

Forn de Manuela

Artesans des de 1866. Campanar, 46015, València.

C/ Benidorm, nº12, 96 349 35 20

C/ Aparicio Albiñana, nº13, 96 349 04 81.

English Tower

Acadèmies d’idiomes. www.englishtower.com

C/ Ciudad de Bolonia, nº6. 96 347 89 27 administracion@englishtower.com

Atalaya

Codi Monkey

Fitness Health

Lotería Mas

Loteries, marcs i fotografies.

C/ Vall de la Ballestera, nº36, València. 963 407 212. masmarcosyfotografia@gmail.com

Serreria

Bar restaurant. Entrepans i tapes.

C/ Rascaña, nº26, València. 680 79 69 73. maral_axchik24@hotmail.com

Tallers Àlvarez

Natalia Giles

Estètica avançada.

C/ Marqués de Sant Joan, nº15, 46015, València. 654 01 89 15.

Estética avanzada.

Tratamientos corporales y faciales con maquinaria de última generación. Depilación definitiva con láser de diodo. Especialistas en Micropigmentación y microblanding. Medicina estética.

Óptica Campanar

Òptics optometristes. Avda. Médico Vicente Torrent, nº15, 46015, València. 96 347 50 47.

Optica Campanar

El Gos de Pancho

Perruqueria canina i felina.

C/ Marqués de Sant Joan, nº13, València. 666 05 75 42.

La Bolera

Bowling Center Valencia

Avda. Campanar, nº126, València. 96 347 10 11. www.labolera.es

Marengo

Moda dona i complements.

C/ Aben Al Abbar nº18, València. 960 713 356.

Riu Blanch

Forn i pastisseria. C/ Castielfabib, nº9, 46035, València. 96 340 61 32.

ELO construcciones Construcció.

Avda. País valencià, nº20 B, Pobla de Farnals. 639 815 689. comunicacion@eloconstrucciones.com

Esta Comissió ha sigut beneficiària de la subvenció atorgada per la Diputació Provincial de València a les Falles 2023.

Esta Comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2023.