TEMPS D’ERECCIONS (ELECCIONS) ALBERT LLUECA
A i! Mare quin empastre! Hui toca parlar
d’ereccions d’eixes que tenen alguns mirant
una bandera, un exercit o un escut. Ereccions que fan brollar la flama no sabem si del cap, del cor o del punt de la fava. L’eròtica del poder, diuen alguns, és com si la vida fora un simple sainet. El sexe, o el seu complement, l’amor, han influït poderosament en la història de la Humanitat. Sostenen els pensadors marxistes, i no seré jo qui els porti la contrària, que en tot esdeveniment històric subjuguen sempre motivacions econòmiques. Potser convindria matisar que també les motivacions sexuals són, sovint, responsables de certes bandades de la Història, la qual cosa ve a corroborar la famosa dita de Juan Ruiz, l’arxipreste de Hita: “Como dijo Aristóteles, cosa es verdadera, que el hombre por dos cosas trabaja, la primera por haber mantenencia, la otra cosa era por haber juntamiento con fembra placentera.” És a dir, dit més planament, que les dues metes de la Humanitat són alimentar-se i copular. Això explica que el sexe, i l’amor, puguin a vegades alterar el rumb de la Història. A les proves em remet. Però no sols és un tema actual dels nostres polítics. Des de la remota prehistòria, el sexe ha prestigiat al poder. El principal privilegi del mascle alfa dominant en el ramat primitiu consistia a fecundar a quantes femelles pogués. Elles se sotmetien obedients, no sols a l’autoritat sinó a l’instint que sempre tendeix a millorar l’espècie amb els gens del qual es decanta com a exemplar superior del ramat. Aquesta tendència va perdurar en època històrica: els faraons tenien dotzenes d’esposes, moltes d’elles garants d’acords internacionals, perquè eren princeses dels estats aliats. 0037
