Empreses, motor del territori

empreses

empreses motor del territori

L’economia s’alenteix i el creixement econòmic de Catalunya serà d’1,5%

Anna Ferran /

ACN

Un any de creixement moderat i d’estabilització de la inflació. Aquesta és la fotografia que els principals indicadors fan de l’economia catalana per al 2023. Si bé el 2022 va començar amb uns creixements importants, del 5%, a causa de l’acceleració postpandèmia de l’activitat industrial, comercial i turística, l’esclat de la guerra a Ucraïna i l’impacte que aquesta ha tingut en l’àmbit econòmic, amb els preus de l’energia disparats, va suposar una forta frenada a les perspectives de creixement que, enguany, encara s’arrossegaran.

Les dades de BBVA Research indiquen que Catalunya experimentarà un creixement de l’1,5% (1,4% per al conjunt de l’Estat espanyol), en un context de desacceleració, especialment si es compara amb el creixement de 2022 que va ser de 5,2%, segons dades d’aquesta mateixa institució. La Cambra de Comerç de Barcelona, per la seva banda, es mostra més optimista. A finals de gener va actualitzar les seves previsions per a 2023 i va millorar dues dècimes el creixement de l’economia catalana per enguany, situant-lo en l’1,8%. Els seus càlculs situen el creixement del PIB el 2022 en el 5%, cosa que suposa set dècimes més del que l’organisme havia pronosticat. Els motius d’aquesta revisió a l’alça són el dinamisme del mercat de treball, el consum de les llars i la intensa recuperació del turisme estranger.

«L’evolució de l’activitat ha anat de més a menys al llarg de l’any 2022. I aquest procés de desacceleració tindrà continuïtat durant el primer trimestre del 2023», explicava la presidenta de

la Cambra barcelonina, Mònica Roca. En aquesta mateixa línia, des de BBVA Research consideren que no es pot descartar que el PIB experimenti una contracció a curt termini. «L’entrada en recessió de l’Eurozona i l’esgotament de la recuperació del turisme faran que la contribució al creixement de la demanda externa sigui negativa el 2023

i el 2024», asseguren. I afegeixen que «la despesa de les llars es veurà afectada per l’augment dels preus, la major incertesa, la desacceleració de l’ocupació i la pujada dels tipus d’interès».

Contenció a les llars

De fet, el comportament de les llars és determinant per a predir l’evolució de l’economia. Així

també ho veuen des de la Cambra de Barcelona. El director del seu del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures, Joan Ramon Rovira, afirmava que «l’increment dels preus continua sent elevat, un fet que debilitarà el consum de les llars». Així mateix, Rovira posava el focus en la capacitat d’estalvi de les famílies, que en el 2022 ha estat un dels factors claus que han explicat perquè, finalment, la desacceleració no ha estat tan acusada com es temia en un primer moment. Aquest estalvi acumulat durant els dos anys de pandèmia

i restriccions ha permès una forta despesa el 2022 i això s’ha traduït en una reducció «dràstica» de l’estalvi generat el 2022, especialment si es compara amb el 2021. «L’estalvi de les llars previst per al 2023 encara serà inferior al de l’any passat, propiciant una contribució molt més moderada sobre l’augment del consum», calculava l’expert. De fet, l’estalvi brut anual de les llars a Catalunya per al 2023 serà d’uns 8.702 MEUR, inferior als 9.982 MEUR del 2022 i un dels més baixos dels últims 15 anys.

A aquesta minvada capaci-

tat d’estalvi, cal sumar-hi l’increment generalitzat de preus, que encara l’aguditza més. Si bé l’augment s’ha moderat en els darrers mesos, «la tendència creixent de la inflació subjacent (la que exclou els productes energètics), suposa un risc per a la recuperació», alertava el director del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures.

«Les expectatives dels empresaris per al primer trimestre del 2023 apunten que el trasllat de l’augment de costos als preus de venda encara no haurà finalitzat», assenyalava Rovira, qui augurava que l’escalada del preu dels aliments no afluixarà «fins a mitjans del 2023» i serà un dels elements que determinarà la inflació anual, com ho van ser els combustibles i l’energia el 2022.

Els Next Generation, claus En aquest context, bona part de les esperances estan posades en l’execució dels projectes finançats amb els fons europeus Next Generation. «L’activitat guanyarà tracció a mesura que s’executin els fons Next Generation i s’esvaeixin les incerteses que afecten famílies i empreses», indiquen els experts de BBVA Research. Això els permet fer ja una primera projecció de creixement per al 2024. Segons els indicadors d’aquesta entitat bancària, la reactivació que suposaran els Next Generation impulsarà el creixement del PIB fins al 3,6% a Catalunya (3,4% per al conjunt de l’Estat). A la Cambra de Barcelona també comparteixen la visió sobre el potencial d’aquest gran paquet d’ajudes: «Poden ser la clau de volta que consolidi el punt d’inflexió en l’economia», constatava la seva presidenta.

Els empresaris preveuen que el trasllat de l’augment de costos als preus encara no ha finalitzat i que s’allargarà tot el 2023.

Els indicadors de BBVA Research i de la Cambra de Comerç de Barcelona mostren com la frenada de la recuperació s’allargarà durant tot el 2023

Els Next Generation facilitaran que s’acceleri el creixement de cara al 2024

L’augment dels preus, la incertesa i la pujada dels tipus d’interès són els frens a l’economia

PREVISIONS

Només 1 de cada 4 empreses preveu ampliar la plantilla a l’inici de 2023

L’últim estudi de projecció de l’ocupació de ManpowerGroup estima que l’ocupació creixerà un 3% a Espanya i un 23% a escala internacional

Anna Ferran

Només 1 de cada quatre empreses del conjunt de l’Estat té la previsió de contractar nous treballadors en el primer trimestre de 2023. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’Estudio de Proyección de Empleo elaborat per ManpowerGroup. Si bé el 25% de les empreses té la intenció ferma d’ampliar l’equip en aquests tres primers mesos, un 24% assegura que reduirà el seu capital humà i que, per tant, acomiadarà treballadors. El 48% indica que mantindrà els seus equips estables, amb el mateix nombre d’empleats que a finals de 2022.

Aquestes dades deixen una previsió de creixement net de l’ocupació del 3% a Espanya entre gener i març. La xifra se situa vint punts per sota de la mitjana internacional, que és del 23% de previsió de creixement

de la contractació. L’estudi de ManpowerGroup, que analitza les previsions d’ocupació d’un total de 41 països d’Europa, Àsia i Amèrica, situa a Espanya com el quart estat amb pitjors previsions. El motiu? Les incerteses derivades de l’espiral inflacionista de l’any passat i els preus de l’energia fan que els empresaris es mostrin prudents i vulguin esperar un temps abans de fer noves contractacions.

«El mercat de treball espanyol és especialment sensible a la incertesa. Són dels empresaris més cauts d’Europa, novament, ja que només un de cada quatre preveu ampliar equips respecte al 45% de França o el 41% de Portugal», comenta el Country Manager de MonpowerGroup, Francisco Ribeiro. I afegeix: «Això ens confirma dues tendències. D’una banda, que els empresaris busquen alternatives flexibles de contra-

ctació per a mantenir els seus nivells de productivitat. De l’altra, l’oportunitat de requalificació de professionals, per a cobrir així les noves posicions dels sectors que generen ocupació neta». Ara bé quins són aquests sectors?

Tecnologia, logística i salut

Un trimestre més, el sector tecnològic i de les TIC lidera les expectatives de contractació amb una estimació del 8%. Altres sectors que també esperen un comportament positiu són el del Transport, logística i automoció (5%), el financer i immobiliari (4%), salut i farmàcia (3%) i béns i serveis de consum (2%).

Per contra, el sector amb menys previsió de creixement de les contractacions és el de l’Energia i els subministraments, amb un resultat de -16%, cosa que suposaria, de complir-se les previsions, la destrucció de llocs de

El sector serveis és un dels que espera un comportament positiu pel que fa a generació d’ocupació.

El mercat de treball espanyol és especialment sensible a la incertesa

feina. Tant la indústria com els serveis de comunicació també es troben en previsions negatives, amb una previsió del -2%. La resta de sectors, entre els quals s’inclouen els serveis i administracions públiques, educació,

sector primari i tercer sector, es mantenen plans, amb una previsió de creació d’ocupació del 0%.

Més optimisme al Mediterrani Si bé la mitjana estatal de creixement de l’ocupació per aquest primer trimestre de 2023 és del 3%, l’estudi de Manpower mostra diferències entre regions. Concretament, l’àrea de Llevant (que inclou Comunitat Valenciana i Múrcia) i la del Nord-est

(Catalunya i Illes Balears) són les més optimistes amb previsions de creixement del 7 i del 5%, respectivament. La zona Centre (Madrid i Castella la Manxa) es mantindrien neutres (0%), mentre que el Nord-oest (Galícia, Astúries i Castella i Lleó), Nord (Aragó, Cantàbria, La Rioja, Navarra i País Basc) i Sud (Andalusia, Extremadura i Illes Canàries) presenten previsions negatives del -4, -3 i-1%.

Els set riscos a escala global que poden amenaçar les empreses catalanes

Un informe d’ACCIÓ detalla les amenaces globals amb un impacte potencial en l’economia

Redacció

La inflació, els efectes de la guerra a Ucraïna o les tensions internacionals i la divisió del món en dos blocs són només alguns dels aspectes que estan contribuint a crear un clima d’incertesa que té un gran impacte en el món econòmic i empresarial. Tant se val si es tracta d’una corporació global com d’una pime d’àmbit local, ningú s’escapa de l’impacte i les conseqüències que tenen els esdeveniments a escala global. L’anomenat efecte papallona és clarament visible en el món empresarial. És per això que ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha dut a terme un treball on avança els set grans riscos que hauran d’afrontar les empreses catalanes durant l’any 2023.

Tensions geopolítiques

El document apunta com a primer risc les tensions geopolítiques i un nou ordre internacional més polaritzat a causa de les tensions entre els Estats Units i la Xina, com la que es va veure fa unes setmanes per l’episodi del suposat globus meteorològic xinès sobrevolant territori nordamericà. Des d’ACCIÓ assegures que les tensions aniran en augment i que es materialitzaran en nous episodis de rivalitat en l’àmbit comercial i, sobretot, el tecnològic, tenint en compte que

el centre de gravetat geopolític al món es troba a l’Indo-Pacífic, especialment a Taiwan-Xina, el primer productor mundial de semiconductors. Aquest fet s’emmarca dins la creixent influència de la Xina en l’esfera mundial i la creixent fragmentació entre dos blocs.

Trencaments de cadenes

Si bé la covid-19 ja va provocar trencaments de les cadenes de valor global, la guerra entre Rússia i Ucraïna n’ha afegit encara més pressió, com demostra, per exemple, la interrupció del subministrament de cereals ucraïnesos. Totes aquestes disrupcions comporten un risc creixent de manca de subministrament per a les empreses i els consumidors, sobretot de matèries primeres i components concentrats en pocs països. En aquest sentit, una nova amenaça que està emergint és la weaponització, la utilització, per part d’alguns països, com a arma geopolítica del comerç mundial i les inversions estrangeres per contrarestar el poder creixent de les seves contraparts o evitar que companyies estratègiques passin a mans de països tercers considerats rivals. Aquest context, segons l’informe, obliga les empreses a diversificar o escurçar les seves cadenes de valor globals per fer-les més resilients i segures, relocalitzar unitats productives ja internacionalitzades

La situació geopolítica a escala global afecta a tota mena d’empreses, siguin grans o pimes

o buscar nous proveïdors al país d’origen o propers.

Emergència climàtica

Mentrestant, les empreses hauran de fer front a l’emergència climàtica, un dels principals riscos de l’any 2023. En el cas de Catalunya, la crisi hídrica té una gran afectació en el sector agroalimentari, que ha patit reduccions de més de la meitat de les collites en alguns cultius de regadiu en l’olivera, i també en la producció d’energia renovable hidràulica. Des d’ACCIÓ indiquen que caldrà saber aprofitar iniciatives impulsades per la Comissió Europea com el Pacte Verd Europeu, el Fit for 55 o el REPowerEU per a impulsar la descarbonització i augmentar l’ús d’energies renovables.

Preu de l’energia

En paral·lel, la indústria haurà de fer front al xoc energètic provocat per l’augment de la demanda global amb la sortida de la crisi

de la Covid-19, les sancions imposades a Rússia i la volatilitat de mercat. De fet, els preus de l’energia han assolit els màxims històrics aquest 2022, un fet amb un fort impacte en la indústria europea, ja que el gas és la font d’energia més important i no és senzill substituir-lo en molts processos productius. A més, cal tenir en compte que el desenvolupament de noves tecnologies energètiques netes depèn de minerals crítics com el coure, el liti, el níquel, el cobalt o les terres rares. L’augment de la demanda i la complexitat d’ampliació de l’oferta actual produeix un augment de preus d’aquests minerals i fa aparèixer el concepte de greenflation. Aquest fet podria portar al dilema d’acceptar preus més alts o retardar la transició energètica.

Inseguretat alimentària

Una altra disrupció que ha intensificat la guerra entre Rússia i Ucraïna és l’increment dels preus dels aliments, que sumat als fenòmens climàtics extrems que pertorben les collites arreu del món intensificarà la inseguretat alimentària encara més l’any vinent. Aquesta situació

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur

aeqtonline.com

pot comportar potencials tensions socials i inestabilitat política en algunes regions que poden ser potencials mercats emergents per a les empreses catalanes.

Desacoblament digital

L’estudi elaborat per ACCIÓ subratlla que la batalla geopolítica és ara geotecnològica i es juga en l’àmbit dels semiconductors més avançats, ja que en depenen tecnologies com la intel·ligència artificial, el 5G o la computació quàntica, que també tenen aplicació en defensa i seguretat.

L’augment de la desconfiança mútua entre els Estats Units i la Xina fa perillar l’elevat nivell d’interdependència tecnològica i digital, cosa que afavoreix el desacoblament digital, és a dir, la formació de règims normatius múltiples i mútuament divergents que suposen barreres considerables a la capacitat de les empreses per a transferir dades a través de les fronteres i desenvolupar solucions digitals integrades d’àmbit mundial. Aquest risc se suma al dèficit tecnològic de la Unió Europea i la pèrdua de competitivitat, un fet que posa en joc entre 2 i 4 bilions d’euros a l’any de valor afegit empresa-

rial a Europa si no s’aborden les mancances tecnològiques de continent.

Estagflació

Des d’un punt de vista macroeconòmic, l’informe destaca el perill de l’estagflació. Tot i que s’espera que la inflació hagi assolit el seu màxim històric el tercer trimestre del 2022 i que es comenci a moderar, el 2023 els preus es mantindran molt elevats; i de fet es preveu que aquesta situació perduri els pròxims anys. D’aquesta manera, s’estima que el 2023 seguirà la política monetària restrictiva a Europa, així com l’efecte d’inflació importada que ha suposat l’enfortiment del dòlar respecte a la resta de divises mundials. Així, la persistència de la inflació i la pujada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals pot provocar un augment del risc creditici i desestabilitzar el sistema financer, al qual cal sumar la tendència baixista de les borses i l’esclat de la bombolla de les criptomonedes. Aquesta situació pot provocar un possible escenari de recessió mundial, en el qual Europa seria una de les grans regions més afectades.

La inestabilitat internacional fa que el trencament en la cadena de subministrament sigui un risc per a empreses de tots els sectors.

DADES

Les exportacions tarragonines creixen un 5,6% el 2022 i superen els 10.000 MEUR

Els productes químics i els alimentaris centren el comerç exterior de la província

Anna Ferran / ACN

Les exportacions a les comarques de Tarragona van experimentar un creixement del 5,4% el 2022 i van enfilar-se fins als 10.486,8 milions d’euros, segons es desprèn de les dades oficials de balanç anual presentades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Aquestes xifres colloquen a la província, com la segona amb més volum d’exportacions del conjunt de Catalunya, només per darrere de Barcelona. El sector químic ha estat el principal exportador de la demarcació de Tarragona, agrupant el 42,5% del total del comerç exterior que es va dur a terme des

LOGÍSTICA

del territori. Les exportacions químiques van suposar un total de 4.461,7 milions d’euros. L’altre principal sector exportador tarragoní és el de l’alimentació i les begudes, que va suposar el 12,1% del total de les exportacions i un total de 1.269,1 milions d’euros.

Xifres rècord a Catalunya

Les exportacions catalanes van marcar un nou rècord històric el 2022 i van sumar 94.926 milions d’euros, xifra que representa un creixement del 17,9%, respecte a tot el 2021, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Les vendes catalanes a l’estranger van suposar el 24,4%

El sector químic va agrupar el 42,5% de les exportacions, per valor de més de 4.400 MEUR

del conjunt de l’Estat. D’aquesta manera, se superen les previsions que va fer el Govern a finals de l’any passat, quan estimava un creixement de les exportacions del 16%, fins als 93.000 milions d’euros. Les exportacions cata-

Calsina Carré segueix apostant per un futur sostenible

Amb més de 10.000 viatges en tren, el 2022 han evitat 11.600 tones d’emissions de CO2

Redacció

Calsina Carré és una multinacional familiar de referència al món del transport i la logística, amb més de 50 anys d’experiència. La segona i tercera generació lideren actualment aquest projecte mantenint l’esperit emprenedor dels seus funda-

dors. Amb seu central a Pont de Molins i amb filials a Espanya, Holanda, Romania, Tunísia, Marroc i Turquia, té una forta presència a Europa i el Magreb.

Conscients de la problemàtica mediambiental, Calsina Carré ha potenciat la seva oferta intermodal a través del

transport ferroviari i marítim. En aquest sentit, ha invertit intensament en l’adaptació de la seva flota per a poder accedir al ferrocarril. El 2022 va efectuar més de 10.000 viatges en tren connectant França, Alemanya i Luxemburg, convertint-se en un dels operadors amb més

lanes també sobrepassen amb escreix, concretament amb un 28,5% més, les dades del 2019, l’any anterior a la pandèmia, quan es van registrar 78.853 milions d’euros i van suposar un nou rècord aleshores.

Pel que fa als sectors més exportadors, els productes químics van representar el 30% de les exportacions, amb 28.434,1 milions d’euros, un 19,8% més; seguit dels béns d’equip, amb 15.024,4

presència a les terminals ferroviàries que connecten el sud de França amb Europa. A més, ha apostat per alternatives més sostenibles. El 2021 van presentar el seu primer duo tràiler de baixes emissions, sent pioners a Catalunya. Aquesta solució li permet reduir costos i fins a un 25% de les emissions de CO2. Així mateix, l’any passat va renovar la seva flota incorporant nous furgons i pneumàtics ecològics i va condicionar la seu central per a la instal·lació de 360 plaques solars que els permeten un estalvi anual de 56,5 tones de CO2

milions d’euros, un 12,5% més que e-l 2021 i un 15,8% del total. En tercer lloc, l’alimentació, les begudes i el tabac van créixer un 15,2%, fins als 14.242 milions d’euros i van representar un 15% del total de les exportacions catalanes el 2022.

Pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, aquestes dades demostren que el sector exterior és la «punta de llança» de l’economia catalana. Torrent

EMPRESA RECOMANADA

Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. L’empresa té una dilatada experiència al territori fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentacions, entre altres. Aquesta última és, de fet, la seva principal especialització. Utilitzen la tècnica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia de la competència, ja que són poques

destaca que les exportacions han crescut un 61% en l’última dècada i actualment representen més del 30% del PIB català. «Les exportacions són el motor econòmic de Catalunya i, lluny de contraure’s en aquest context, s’han demostrat dinàmiques i creixents», subratlla el titular d’Empresa i Treball. A més a més, Torrent afegeix: «El sector exportador a Catalunya té molt bona salut».

les companyies que realitzen aquesta tècnica.

La bona preparació del terreny és clau per a garantir la solidesa del paviment. Per això, realitzen tots els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, per a adaptar-se a les necessitats del projecte. També fan excavacions, transport de maquinària i lloguer d’aquesta.

Patrán Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació

La província de Tarragona és la segona per volum d’exportacions, en el conjunt de Catalunya.

empreses motor del territori

Fer el salt cap a la circularitat, urgent pel 60% de les empreses catalanes

El reciclatge i l’eficiència en l’ús de recursos són les accions que més es duen a terme

Redacció

El 60% de les empreses catalanes considera que fer la transició cap a l’economia circular és urgent. Així es desprèn de la segona edició del Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana impulsat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, PIMEC, Foment del Treball Nacional i la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus Mataró-Maresme. Aquest treball recull les percepcions de més de 200 companyies dels sectors industrial, construcció i terciari a partir d’una persona treballadora i de menys d’un milió d’euros de facturació. L’economia circular té una certa influència en la definició de l’estratègia de l’empresa en un 45% dels casos, segons indica el Baròmetre. Aquesta influència és forta en un 38% de les empreses. Només un 16% considera que l’economia circular no té cap influència en el moment de definir la seva estratègia. Així mateix, cal destacar que aquesta influència varia segons la grandària de la companyia. Així, el 50% de les empreses grans considera que la influència és forta, mentre que la proporció baixa al 33% en el cas de les empreses més petites, d’1 a 9 persones treballadores.

Més estalvi, menys dependència

En relació als motius més rellevants per fer la transició cap a l’economia circular, la majoria apunta a la reducció dels riscos ambientals, la dependència de materials i l’estalvi de costos. Aquests motius representen un canvi respecte al primer Baròmetre, elaborat el 2020, quan es consideraven més importants la reputació corporativa i respon-

La remanufactura dels

El context inflacionista fa que les empreses vegin la circularitat com una mesura d’estalvi

La dificultat per a trobar materials reciclats de qualitat, un dels grans reptes

dre a les necessitats dels clients. Els autors expliquen que les particularitats del context actual, amb els costos energètics i la inflació a l’alça han influït notablement a l’hora d’emetre valoracions.

Més enllà de les percepcions empresarials, el Baròmetre també recull quines són les principals iniciatives en matèria d’economia circular que les empreses estan tirant endavant. En aquest punt, la dimensió de l’empresa

també determina quines iniciatives s’han impulsat i el grau d’implementació. Així doncs, les més grans són les més actives en executar polítiques d’economia circular. En general, les accions que s’han dut a terme se centren en el reciclatge, en la millora de l’eficiència de l’ús dels recursos i en la seva recuperació. Per contra, les iniciatives vinculades a la integració de la reforma i remanufactura dels productes i a la servitització es consideren més difícils d’abordar.

Igualment, les empreses vinculen el progrés en l’economia circular amb la millora de l’eficiència de processos dins de la cadena de subministrament. Les empreses grans posen èmfasi en la valorització dels residus i en la incorporació i adquisició de matèries primeres renovables. Per contra, les empreses més petites

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental

Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp

indiquen tenir dificultats en influir i augmentar la capacitat de valoració dels residus. L’aplicació de mètriques per avaluar l’impacte dins l’empresa de les seves pròpies iniciatives en economia circular continua sent un tema amb un fort espai de millora, especialment a les empreses petites que no tenen tan integrada l’economia circular en l’estratègia de l’empresa.

Finalment, el baròmetre ha consultat per les barreres a superar i els estímuls per avançar. Les principals barreres detectades a l’hora d’implantar pràctiques i models d’economia circular són la disponibilitat de material reciclat de qualitat i la dificultat de recuperar materials per al reciclatge, especialment per a les empreses de 10 a 49 persones treballadores del sector industrial i de la construcció.

Redacció Vigilància Mediambiental l’Escurçó, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis. L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis, cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

productes és un dels processos que es considera més difícil d’abordar.

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva, i contra els abocaments il·legals.

SOSTENIBILITAT

Els cinc passos a fer per a incorporar la sostenibilitat a l’estratègia empresarial

La petjada de carboni o l’homogeneïtzació amb la legislació europea són tan importants com les accions a fer o l’avaluació posterior

Anna Ferran

Ser una empresa sostenible és una de les fites que bona part de les companyies, independentment del seu sector d’activitat o grandària, es plantegen. Ara bé, la manera com s’aborda aquesta aposta és diversa. Hi ha empreses que compten amb plans i estratègies ben dissenyades, però d’altres només duen a terme accions puntuals, sovint relacionades amb l’energia renovable, la reducció de l’ús del plàstic i el reciclatge. Si bé qualsevol acció, per petita que sigui, suma a favor de la protecció del planeta, el cert és que si una empresa vol definir-se com a sostenible, i ser reconeguda per organismes independents com a tal, ha de dur a terme diverses accions que garanteixin que les seves accions a favor del planeta i la societat van en la mateixa línia que els Objectius de Desenvolupament

TRIBUNA

Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Càlcul de la petjada de carboni Reduir la petjada de carboni de la nostra activitat és un dels àmbits que concentra més esforços. Ara bé, no sabrem si realment la reduïm, si no disposem de dades que ens permetin comparar. Actualment, existeixen diversos serveis, alguns d’ells en línia i d’altres oferts per consultores, especialitzades a fer el càlcul de la nostra petjada de carboni. Aquesta eina serà clau, perquè ens permetrà identificar quins són els aspectes que tenen més impacte i sobre els quals hem de focalitzar els esforços. A més, és necessària si volem aconseguir una ecoetiqueta.

Homogeneïtzar la sostenibilitat Fins fa uns anys, gairebé ningú parlava de sostenibilitat, de sob-

te, aquesta paraula va aparèixer i tothom va començar a utilitzar i a definir alguns dels seus processos i accions com a sostenible sense tenir massa clar si realment ho són o no. Progressivament, la legislació ha anat definint les activitats que són sostenibles. I això s’ha fet a nivell estatal, però també amb directives europees, que justament el que pretenen és generar una homogeneïtzació sobre la sostenibilitat al conjunt del continent. Per això, si volem aprofundir com a empresa sostenible és important estar sempre al dia de les normatives i de la taxonomia que aquesta empra, per a poder-nos ajustar de manera legal i oficial a la sostenibilitat.

Anàlisi,

estratègia i pla d’acció

Un cop tenim calculada la nostra petjada de carboni i tenim una base legal clara, toca passar a l’acció. Els experts en manage-

Elaborar una memòria de sostenibilitat anual ajuda a fer balanç i continuar avançant.

La memòria de sostenibilitat ha de mostrar com avança l’execució del pla

ment i sostenibilitat expliquen que primer cal dur a terme una anàlisi de materialitat que farà una diagnosi sobre la qual partir per a definir l’estratègia de sostenibilitat que ens plantegem i el pla d’acció que haurem d’exe-

Més efectivitat en la formació de prevenció de riscos laborals

la sort agafi la persona que treballa sempre preparada.

A sp|activa pensem que la prevenció no és cosa de sort, per això, hem posat en marxa unes instal·lacions de primer nivell, al Polígon Constantí, on impartir formació teòrica i pràctica sobre prevenció de riscos laborals, treballs en altura, espais confinats, ús de carretons i plataformes elevadores, i altres temàtiques, perquè a la feina,

A l’entorn laboral és important incidir en la millora dels nivells d’informació i de formació i, amb això, aconseguir una millor integració de la prevenció i participació dels treballadors i que també ajudi a fer que la persona que treballa es pugui sentir protegida dels possibles riscos que es puguin derivar de la feina, sigui perquè s’hagin evitat o se n’hagin minimitzat les causes de possibles accidents o de malalties professionals. A l’empresa s’ha de tenir valorat si el treballador sap fer allò que té encomanat, ja que si no és així, això li generarà inseguretat a més d’un nivell d’estrès important, que pot donar com a resultat una mala qualitat de l’activitat que realitza i/o que pugui arribar a produir-se un dany a la seva salut. En alguns

cutar.

Passar comptes Avaluar els avenços fets i identificar els aspectes on s’ha punxat és tan important com disposar d’una estratègia. I és que si no es fa una valoració a posteriori, mai sabrem si estem realment avançant cap a la fita final de ser una empresa sostenible. És per això que cada any cal fer una memòria de sostenibilitat on

s’identifiquin els objectius plantejats, les accions dutes a terme per a assolir-los i el seu grau de compliment. Fer el balanç és clau si volem tancar el cercle del procés i continuar avançant. A més a més, també es poden encarregar els estats d’informació no financera, que són uns informes de gestió que analitzen a fons qüestions vinculades amb el factor humà i la sostenibilitat de la companyia.

convenis laborals com el de construcció, el del metall, el de la fusta, el del vidre i la ceràmica i el seu comerç, o en estàndards com el de telecomunicacions (TELCO), es fa especial èmfasi en uns determinats nivells mínims de formació en prevenció de riscs laborals.

La formació aporta a la persona que treballa un empoderament i més satisfacció laboral i, per tant, propicia una millor productivitat

Tant en aquests darrers casos indicats o derivat de les mateixes necessitats del lloc de treball, la formació aporta a la persona que treballa un empoderament i més satisfacció laboral i, per tant, propicia una millor productivitat, tot això des del moment de la seva contractació, qualsevol que sigui la modalitat o durada d’aquesta, com quan es produeixin canvis en les funcions que exerceixi o s’introdueixin noves tecnologies o canvis als equips de treball o de qualsevol altra índole.

LLUÍS BALSELLS R+D+I sp|activa

Millorar l’atenció per adaptar-se a les necessitats d’una societat digital i diversa

Agbar implementa millores en els serveis a la ciutadania i incorpora l’atenció en 15 idiomes, llengua de signes i per WhatsApp

Redacció

En els darrers anys, ha canviat la nostra manera de viure, relacionar-nos i comunicar-nos. Davant d’una societat cada cop més digital i diversa, les companyies de serveis tenen el repte d’adaptar la seva atenció a les necessitats de la ciutadania.

Amb aquesta vocació de situar les persones al centre i continuar impulsant l’atenció inclusiva i diversa per garantir l’accessibilitat universal, Agbar ha implementat el programa Amb tu per posar a disposició de la ciutadania una atenció multicanal, accessible i àgil.

Mitjançant un procés de millora contínua i l’impuls dels canals no presencials, la companyia que gestiona els serveis del cicle integral de l’aigua ha fet un nou pas endavant per fer més senzilles i còmodes les gestions que tenen a veure amb el subministrament de l’aigua, i garantir que totes les persones puguin accedir als seus serveis en igualtat de condicions.

És en aquest sentit que Agbar ha incorporat l’atenció en 15 idiomes i el servei de videointerpretació en llengua de signes, per eliminar les barreres de comprensió i facilitar l’accessibilitat.

A més, ha posat en marxa l’atenció a través de l’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp amb l’objectiu d’eliminar les barreres lligades a les discapacitats auditives i d’adaptar-se als hàbits de la ciutadania. El propòsit d’aquest nou canal és atendre, de forma còmoda i flexible, les gestions

en relació amb el servei d’aigua, exceptuant les noves contractacions, que s’hauran de fer a través de la resta de canals.

El programa Amb tu, en el qual s’emmarquen aquestes ini-

ciatives, representa un salt qualitatiu en la millora de l’atenció a la ciutadania, especialment en l’atenció a les persones vulnerables, per tal d’identificar les barreres digitals, de comprensió, d’accessibilitat o econòmiques que puguin tenir i superar-les.

El millor servei, una prioritat Rapidesa, comoditat i accessibilitat són avantatges d’aquests nous canals que la companyia posa a disposició de la ciuta-

dania. A més, amb l’aposta pels canals no presencials per facilitar les gestions, cada usuari pot escollir el canal pel qual vol ser atès en funció de les seves necessitats, gaudir així d’una flexibilitat horària més gran per fer gestions, i evitar esperes i desplaçaments.

La directora de Clients d’Agbar, Núria Latorre, ha destacat que «l’objectiu és aplicar la millora contínua al nostre model d’atenció i assegurar que

no deixem ningú enrere». I ha afegit: «Per això, a més de continuar mesurant la satisfacció dels usuaris i usuàries via enquestes directes, continuarem col·laborant amb entitats socials per identificar noves oportunitats, conèixer la seva visió i treballar amb anticipació per atendre les diferents situacions de vulnerabilitat».

Agbar posa sempre les persones en el centre del seu servei i s’adapta a les seves necessitats.

Gràcies a la implementació d’aquestes millores, el servei d’atenció d’Agbar ha estat premiat com a millor «Servei d’Atenció al Client de l’any» en la categoria d’empreses subministradores d’aigua en la 12a edició del Certamen Líders en Servei com el millor en la categoria d’empreses subministradores d’aigua.

Nous idiomes d’atenció A banda de l’atenció en català i castellà, els nous idiomes en els quals ja s’atén a la ciutadania són: anglès, francès, alemany, rus, àrab, italià, portuguès, romanès, xinès, urdú, ucraïnès, georgià i farsi. D’aquesta manera, quan una persona necessiti ser atesa en un d’aquests idiomes, haurà de sol·licitar cita prèviament. L’atenció es farà de forma presencial, però a través d’un servei de videoconferència que inclou la llengua de signes. Donar a conèixer les ajudes i facilitar les gestions

Davant les situacions de vulnerabilitat econòmica, l’objectiu d’Agbar és garantir que totes aquelles persones que poden requerir algun dels ajuts disponibles (opcions com «12 gotes» –pagament fraccionat amb la mateixa quantia cada mes–, ajornament i fraccionament de deute sense interessos, tarifes i fons socials) les coneguin i les puguin sol·licitar de forma senzilla i àgil.

Aquesta és l’aposta d’Agbar per a una atenció més propera, inclusiva i adaptada a les necessitats de les persones.

CEDIDA

Per eliminar les barreres lligades a la digitalització, facilita les gestions a l’oficina amb cita prèvia i per telèfon. Agbar ha estat premiada pel seu servei d’atenció al client en la 12a edició del certamen Líders en Servei

INNOVACIÓ

Catalunya tanca 2022 superant la barrera de les

2.000 ‘startups’

S’ha registrat una pujada del 6,3% en un any, però les perspectives pel 2023 són prudents a causa del refredament econòmic

ACN

El nombre d’startups a Catalunya va superar el llindar de les 2.000 el 2022, amb el creixement del 6,3% de l’ecosistema al llarg de l’any, segons un estudi elaborat per Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. «L’ecosistema català s’ha convertit de manera indiscutible en el primer hub del sud d’Europa i en un dels cinc principals del continent», va dir el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, en la presentació de l’estudi, fa unes setmanes. Les perspectives del Govern pel 2023 són prudents pel context de refredament econòmic. «No tindrem dades espectacularment més altes que el 2022», avisava, en el mateix acte, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos.

L’informe també constata que

les empreses emergents catalanes ocupen 19.100 persones l’any 2022. L’informe recull empreses d’un màxim de 10 anys de vida, amb models escalables i aplicables a altres països i exclou les empreses que entren a cotitzar a borsa, com va fer Glovo a inicis del 2022. «La sortida d’una sola empresa pot distorsionar el llistat», va afegir Torrent, qui remarcava que en els últims anys l’ecosistema ha duplicat els llocs de treball. En concret, durant el 2022 s’han registrat prop de 370 startups noves i gairebé 250 han sortit del rànquing.

Rècord de facturació i inversió

Una de les dades que mostra una evolució positiva del conjunt d’empreses emergents és la facturació, que va marcar un nou rècord el 2022 amb 1.720 milions d’euros. De la mateixa manera, la inversió captada també és la

més alta de la sèrie històrica, amb 1.653 milions. «Fa tan sols una dècada Catalunya no sortia en cap rànquing vinculat a les startups. En pocs anys, hem duplicat el nombre d’startups i hem multiplicat per quatre el volum d’inversió captada», afirmava Torrent.

Doblar les xifres el 2030

Pel que fa a sectors, es dediquen principalment a la salut, els serveis empresarials i les TIC. Per localització geogràfica, la concentració és molt evident a l’àrea metropolitana de Barcelona on hi ha el 86% de les empreses emergents del país. Així mateix, 1 de cada 4 treballadors són estrangers i majoritàriament provenen d’Europa occidental (44%), Amèrica del Sud (25%) i Europa oriental (13%). L’objectiu d’Acció és arribar a les 4.000 startups el 2030. Així

mateix, també hi ha el propòsit d’augmentar en els pròxims deu anys fins a 12 més les empreses valorades en 1.000 milions de dòlars, conegudes com a ‘unicorns’. Actualment a Catalunya n’hi ha set.

Menys creixement el 2023 El secretari d’Empresa i Competitivitat deia que cal mirar el futur immediat amb «prudència» per l’increment de tipus d’interès i el context de refreda-

SERVEI RECOMANAT

Les empreses de la Incubadora TIC de Reus facturaran 1,3 MEUR el 2023

ment econòmic de les empreses tecnològiques al món, que han anunciat acomiadaments massius, sobretot als Estats Units. «Les perspectives són positives, tindrem dades millors, però les previsions macroeconòmiques i l’entorn internacional ens fa ser més prudents», reiterava Castellanos, abans d’afegir que les previsions de creixement econòmic són «més baixes que el 2022 i això condicionarà el comportament de l’ecosistema».

Tant emprenedors com empreses internacionals hi confien

Els espais professionals, amb despatxos i zones de coworking, van a l’alça. Empreses i emprenedors hi troben tot el que necessiten perquè la seva activitat prosperi: serveis per-

Si bé el gruix d’startups es troba focalitzat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, el cert és el Camp de Tarragona també és un territori que està promovent la creació d’empreses emergents. L’ecosistema d’empreses vinculades al sector tecnològic a Reus, agrupades sota el paraigua del Clúster TicSud, propicia l’existència d’un pol de concentració d’startups, que s’ha reforçat gràcies al projecte Incubadora TIC impulsat per l’Ajuntament de Reus, a través de Redessa. Actualment, està en marxa el procés de selecció de les participants en la tercera edició d’aquesta iniciativa. Les empreses que van prendre part en la primera edició, engegada el 2020, estan mostrant resultats molt prometedors. En total, han creat una cinquantena de llocs de treball i preveuen una facturació d’1,3 milions d’euros aquest 2023. Tot i que la mitjana de treballadors és d’entre 2 i 3 per startup, en alguns casos, la plantilla arriba a una quinzena de professionals.

sonalitzats, la possibilitat de fer networking per ampliar la xarxa de contactes i unes instal·lacions amb altes prestacions que esdevenen la millor carta de presentació, tant per a empreses emergents com per a

companyies d’àmbit nacional i internacional. Tot això és justament el que es pot trobar a Multioficines Tarraco. Es tracta d’un centre de primer nivell, amb totes les comoditats. Disposen de despatxos, sales de reunions, una sala d’actes i zona de coworking. A més, ofereixen un ampli ventall de serveis, com secretaria, paqueteria, cantina, domiciliació social i fiscal de l’empresa a la seva adreça, atenció telefònica i personalitzada de les visites, etc. I tot en un ambient que fomenta les sinergies entre professionals.

L’objectiu del govern català és doblar la xifra ‘d’startups’ el 2030.

A. Ferran

Multioficines Tarraco, l’espai on fer que la teva empresa tingui èxit

Marc Miquel

«Som el fabricant d’àcid oxàlic més net i eficient del món»

Aquesta empresa tarragonina durà a terme una inversió de més de 377 milions d’euros a Terol, per a ampliar el seu centre productiu d’Alcanyís i construir-ne un de nou a Andorra, que suposaran 390 nous llocs de treball

Redacció

—Quin és el posicionament que té Oxaquim en el mercat europeu? I a escala global?

—Oxaquim és el primer productor europeu i segon a nivell mundial d’àcid oxàlic, un component estratègic per a sectors emergents que treballen a favor de la sostenibilitat. També som el primer fabricant d’oxalats de potassi. Oxaquim proveeix a 16 sectors productius i exporta el 95% de la producció a 85 països de tot el món.

—Quines aplicacions té l’àcid oxàlic?

—Els usos de l’àcid oxàlic són molt diversos. Abastim a sectors com ara el de l’alimentació, tèxtil, fertilitzants, tractament del marbre... Ara bé, el creixement més significatiu té a veure

amb l’ús de l’àcid oxàlic com a purificador de les denominades terres rares, uns minerals que s’utilitzen a les bateries i motors dels cotxes elèctrics, molins eòlics, components electrònics i digitals... la qual cosa converteix a l’àcid oxàlic en un element imprescindible per dur a terme la transformació cap a la mobilitat elèctrica, l’impuls de les energies renovables i la digitalització. En definitiva, un món i una economia més neta i verda.

—La conjuntura actual marcada pels elevats costos energètics, la inflació i la guerra d’Ucraïna ha impactat en els seus resultats econòmics?

—Oxaquim manté les previsions de creixement i els plans d’expansió, justament per la mateixa demanda i importància estra-

tègica de l’àcid oxàlic a escala mundial. Ara bé, és cert que els costos derivats de l’augment de l’energia i la matèria primera han suposat unes variables inesperades.

—Duran a terme una inversió de 377 milions d’euros a Terol. En quantes fases s’implementarà aquesta inversió? Com transformarà la seva activitat productiva?

—L’objectiu és ampliar la fàbrica que ja tenim a Alcanyís i obrir-ne una segona a Andorra (Terol). A la instal·lació d’Andorra n’hi seguiran més d’acord amb l’evolució prevista en la demanda.

—Quin impacte econòmic tindrà la inversió a la província de Terol?

—L’ampliació d’Alcanyís i el projecte a Andorra suposaria créixer

Miquel explica que actualment exporten el 95% de la seva producció a 85 països d’arreu del món.

L’àcid oxàlic s’usa com a purificador de les terres rares. És imprescindible per a sectors emergents i sostenibles

en 390 llocs de treball nous. Un creixement basat en el nostre compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient, que ens ha

La inversió a l’Aragó no només és estratègica per aquesta comunitat, sinó pel conjunt de l’Estat

convertit en el fabricant d’àcid oxàlic més net i eficient del món. —Aquesta inversió ha estat seleccionada pel govern de l’Ara-

gó com un dels projectes autonòmics estratègics. Què suposa això per a Oxaquim?

—Suposa un reconeixement a la feina que des de l’any 1991 estem desenvolupant a la fàbrica d’Alcanyís, alhora que és un compromís del Govern d’Aragó envers una inversió estratègica no només per aquella comunitat autònoma, sinó també pel conjunt de l’Estat.

CEO d’Oxaquim

DADES

Catalunya és la regió europea amb la millor estratègia per captar inversió

Financial Times destaca com a cas d’èxit d’aquesta estratègia la inversió d’ILJIN a Mont-roig CEDIDA

Redacció

Catalunya i Barcelona són el territori i la ciutat d’Europa amb la millor estratègia per captar inversions estrangeres segons la publicació fDI Magazine del grup Financial Times. Aquest és un dels rànquings més prestigiosos a escala internacional que utilitzen les multinacionals per estudiar futurs projectes d’inversió empresarial i que reconeix diverses iniciatives impulsades per la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, Catalunya i la seva capital, tornen a liderar aquest rànquing com en l’edició del 2022.

En concret, en el cas de Catalunya, la publicació valora l’estratègia de captació d’inversions estrangeres d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, i el seu balanç de l’any 2022 en aquest camp. ACCIÓ va captar 94 projectes d’inversió estrangera que van suposar una inversió de 620 milions d’euros i la creació de més de 3.400 llocs de treball.

L’ecosistema d’universitats catalanes és un aspecte valorat.

L’fDi Magazine reconeix l’estratègia d’ACCIÓ focalitzada en atreure nous projectes empresarials a Catalunya vinculats a la transformació digital i l’economia verda, i destaca, concre-

tament, el programa ProACCIÓ Green, que ofereix ajuts i suport a projectes empresarials per impulsar la sostenibilitat. Com a exemple d’èxit d’aquesta estratègia, la publicació destaca el

projecte de l’empresa sud-coreana Iljin Materials, que invertirà 600 milions d’euros per obrir a Mont-roig del Camp la seva primera fàbrica a Europa, on crearà 500 llocs de treball. La publicació també menciona la presència a Catalunya de 12 universitats que estan «creant un pol de talent que accelerarà la transformació de la regió des d’un centre industrial a un líder de la indústria 4.0».

El reconeixement fet pel grup Financial Times, que s’emmarca dins la categoria Large European Regions of the Future - FDI Strategy, situa Catalunya en primera posició, juntament amb Île-de-France (França), i per davant de regions com Escòcia (el Regne Unit), Flandes (Bèlgica) i la Llombardia (Itàlia). Pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent «Catalunya és un imant per a projectes d’alt valor afegit». I afegeix: «Bona part de les empreses amb matriu estrangera presents a Catalunya hi tornen a invertir i, per tant, tenen confiança en el país».

FORMACIÓ

FORMACIÓ

El programa d’FP Ocupacional Dual dona feina a

1.300 joves

Tindran un contracte en alternança d’un any

Redacció

Un total de 1.343 joves participen en la segona convocatòria del programa de Formació

Professional Ocupacional Dual que impulsa el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta segona edició compta amb una partida de 25 milions d’euros, cosa que suposa un pressupost un 47% superior respecte a l’any passat. El seu objectiu és oferir un contracte de treball i formació en alternança de 12 mesos. El programa de la FPO Dual està destinat a persones joves d’entre 16 i 29 anys amb major risc de vulnerabilitat, amb un suport econòmic que els permeti sostenir els processos formatius a mig i llarg termini. Les persones participants, doncs, són joves en situació d’atur, sense qualificació o nivell formatiu baix. Durant el programa, les persones joves reben acompanyament i un cop finalitzat el programa obtenen un certificat de professionalitat

que els acrediten les competències professionals per l’activitat laboral formada.

La Formació Professional Ocupacional Dual és un programa que s’adapta al món laboral i s’alinea amb les necessitats reals i actuals de les empreses, segons expliquen des del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. I això es reforça amb el fet que les empreses s’involucrin en la formació dels futurs treballadors i treballadores. De fet, la participació de les empreses s’ha duplicat d’una convocatòria a l’altra i per aquesta edició hi participen un total de 557 companyies repartides a tot el territori català. Això és gràcies al fet que aquest programa dona resposta a les demandes del mercat de treball capacitant persones joves en sectors productius generadors d’ocupació o amb mancança de personal qualificat, com l’industrial, l’agroalimentari o les energies renovables.

Institut Comte de Rius, formant els professionals 4.0

Estan especialitzats en àmbits com la digitalització o les tecnologies de l’hidrogen

Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb 50 anys de trajectòria formant operadors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb empreses capdavanteres els han permès de traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Competència 4.0

La digitalització està suposant una nova revolució industrial. L’automatització, la intelligència artificial i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i personalitzats. L’equip docent del Comte de Rius treballa per a garantir que els alumnes adquireixin, reforcin i ampliïn les competències 4.0 per fer front al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors assegurant un bon entrenament del

futur professional. Han impulsat un projecte de digitalització dels laboratoris, Els laboratoris als núvols, que ha rebut diferents premis a la innovació educativa. També han creat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que apropen l’estudiant a situacions quasi reals

Apropen l’estudiant a situacions quasi reals gràcies als simuladors i la realitat virtual

de forma segura i controlada.

El centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, imparteix el curs d’especialització Digitalització en el manteniment industrial, per a preparar en indústria 4.0 tèc-

nics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

L’hidrogen, aposta de present El seu compromís amb la innovació els ha convertit en un dels centres formatius de referència en l’àmbit de les tecnologies de l’hidrogen. Aquest curs tornaran a impartir classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno. A més participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis i han adequat una aula-laboratori amb un electrolitzador per poder treballar en aquestes tecnologies.

Aquesta filosofia ha fet que l’Institut Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó que esdevingui un espai d’oportunitats. L’institut s’ha convertit en una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat en aquest centre la clau del seu futur personal i professional.

Descarbonització: un objectiu, un compromís, una realitat

Dins dels seus objectius estratègics, IQOXE es fixa com a prioritat la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle

JOSÉ MANUEL SEGURA Director General d’IQOXE

Com a empresa, a IQOXE busquem sempre la màxima eficiència i els millors recursos per assolir els nostres objectius de producció, partint d’una prioritat innegociable, com és el respecte per l’entorn natural i social que ens acull. És a dir, fem el que faria qualsevol empresa responsable.

En aquest marc d’actuació, a IQOXE hem posat el focus en contribuir a la descarbonització de la nostra producció, a través de diverses iniciatives, algunes ja consolidades i d’altres en fase d’estudi. L’objectiu és substituir les fonts energètiques fòssils per altres fonts alternatives com l’hidrogen, el biocombustible o l’energia solar.

Com ja és conegut, participem activament d’una iniciativa compartida de

la mà de tres companyies capdavanteres i de gran prestigi com són Repsol, Enagás i Messer, amb les quals vam signar un projecte conjunt, una aliança per al futur de les nostres empreses però, també, de Catalunya. Parlem de les energies renovables associades al sector químic i d’una iniciativa, la de l’impuls d’aquestes com a font energètica per a l’obtenció d’hidrogen, una idea que, a poc a poc, es va confirmant com una opció real per a un futur més sostenible.

IQOXE ha decidit entrar en aquest projecte perquè formem part del polígon petroquímic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa i en el qual confiem plenament. De fet, la nostra aposta per aquest polígon és total, ja que en som part essencial com a subministrador únic peninsular d’òxid d’etilè -i un dels principals en glicols i derivats de l’òxid d’etilè- però també com a transformador de matèries primeres en altres productes que les indústries veïnes aprofiten en el seu procés de producció.

És a dir, som consumidors, transformadors i proveïdors d’un polígon industrial i d’un sector productiu avesat a aportar solucions en molts àmbits de la vida quotidiana.

A tall d’exemple, el món actual seria impossible sense l’aportació de la indústria química, un sector que -a

base d’experiència- combina a la perfecció el talent i la ciència. Però, alhora, també és un sector que consumeix molta energia i, per tant, genera grans quantitats de CO2. Aquest acord multiempresarial al qual m’he referit -junt amb altres iniciatives que estem desenvolupant- ve a solucionar, parcialment, aquest problema.

Aquesta és una passa endavant, la primera de moltes. Perquè dintre dels nostres objectius estratègics, a IQOXE ens fixem com a prioritat la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per fer-ho possible, hem de

substituir els combustibles fòssils que utilitzem per a la generació de calor per altres com l’hidrogen obtingut a partir d’energies renovables. I, a més, aprofitem l’oxigen per a la producció d’òxid d’etilè. Per tot plegat, IQOXE forma part d’aquest projecte d’hidrogen i oxigen verd, perquè apostem per Tarragona i pel seu futur.

Tot plegat, amb l’objectiu de continuar sent un actor essencial del polígon petroquímic, com a consumidors, transformadors i proveïdors de matèries per a altres empreses del nostre entorn.

El món actual seria impossible sense la indústria química, un sector que combina el talent i la ciència

Què vol la generació Z del seu lloc de treball? Valors, creixement i conciliació

L’estudi ‘The New Human Age’ estudia l’impacte que tindrà en el mercat laboral l’entrada d’aquest col·lectiu jove

Redacció

Com serà el món laboral del demà? Com s’equilibrarà l’ús de les tecnologies amb les habilitats humanes? Què suposarà l’entrada al mercat de treball de la generació Z? Aquestes són algunes de les respostes a les quals intenta donar resposta l’informe The New Human Age, elaborat per ManpowerGroup, en el qual analitza les tendències del futur del treball i que acaba de presentar a principis d’aquest mes de febrer. Sota la premissa que la tecnologia, en lloc de substituir els professionals, impulsarà el seu rendiment, l’informe repassa els quatre grans moviments que estan impactant en el mercat de treball: els canvis demogràfics, les preferències individuals dels professionals, l’adopció tecnològica i la sofisticació de les organitzacions. Per a elaborar l’estudi, s’han tingut en compte les

aportacions de 13.000 directius de Recursos Humans i de 8.000 professionals de vuit països. El resultat són 14 tendències clau per al present i el futur del treball.

Canvis demogràfics

L’accés al mercat de treball de la generació Z o la possibilitat de captar talent sénior ja retirat són només dos aspectes que evidencien que el mercat de treball s’està enfrontant a canvis substancials. Cal tenir en compte que el 2025 la generació Z suposarà el 27% de la població activa. A hores d’ara, el 88% dels treballadors Z afirma que la pandèmia ha afectat al que volen i esperen de la seva feina; un percentatge que baixa fins al 65% en els treballadors de més de 55 anys. L’entrada d’aquesta nova generació suposa, per tant, un canvi en les expectatives professionals.

A aquest canvi, cal sumar-hi que els treballadors cada vegada més volen que les empreses tinguin en compte allò que és important per a ells. Entre les principals qüestions, s’hi poden trobar ampliar les iniciatives de diversitat, igualtat, inclusió i pertinença; augmentar l’ocupacionalitat individual; i oferir als professionals un major control del seu desenvolupament perquè puguin estar segurs que tenen les competències necessàries per avui i per al futur.

A l’hora de seleccionar els candidats, l’estudi revela que cada vegada es tindrà més en compte les capacitats adquirides en experiències prèvies i el potencial del candidat, més enllà de la seva titulació. Aquesta tendència és una resposta als problemes per a trobar talents i candidats capaços de cobrir les places vacants; una qüestió que l’any passat va

ESTABLIMENT RECOMANAT

La Cooperativa de Vila-seca ha encetat una nova etapa amb la posada en funcionament de les seves instal·lacions. L’entitat ha abandonat els dos espais que tenia al centre de la localitat i ha unificat tots els seus serveis en una àmplia nau al Polígon Alba, al carrer Mas de l’Abat, cantonada amb Vila dels Olzina. El solar té una superfície de 1.500 m², dels quals 625 s’han dedicat a l’edi-

afectar a més del 75% de les empreses. Una altra solució que es posa sobre la taula és la possibilitat de recórrer a professionals ja retirats. Amb tot, ara per ara, només el 19% dels responsables de contractació busca a candidats jubilats que vulguin deixar de ser-ho per a cobrir les places.

Preferències individuals

The New Human Age demostra com la pandèmia definitivament

ha canviat molts aspectes vinculats al món laboral. El confinament i les restriccions ens han demostrat que la feina és només una de les dimensions d’una vida plena i satisfactòria. Per això, els professionals busquen empreses que reconeguin i promoguin activament una millor conciliació.

L’estudi també evidencia que les dones estan més motivades per a tornar a l’oficina que els homes. El 41% de les dones

PRODUCTE RECOMANAT

apunten a la socialització com a motiu clau per a treballar presencialment. A més, creuen que permet una col·laboració més eficient, millora la concentració i facilita fer la feina.

Un altre aspecte sobre el qual l’estudi posa el focus és la reorganització de les setmanes laborals amb quatre dies laborables i tres dies de cap de setmana. Darrerament, aquest tema s’ha començat a debatre en diverses esferes,

ficació. Aquesta està dividida en diversos espais: el magatzem, on es fa la recepció de les collites que porten els socis; l’Agrobotiga, amb una entrada independent; oficines, sala de reunions i una sala polivalent, que està situada a la planta superior. El canvi d’ubicació ha suposat la modernització de la maquinària, deixant l’entitat preparada pels reptes de present i de futur.

Amb un dels productes més preuats del territori, l’ametlla marcona, s’elaboren les postres tradicionals reusenques: el menjablanc. Si hi ha un establiment a la ciutat que l’elabori de manera artesanal, seguint la recepta tradicional, aquest és la Pastisseria Miquel Caelles. De fet, el menjablanc és una de les especialitats més reconegudes i apreciades pels clients d’aquesta pastisseria.

Per a fer el menjablanc, el mestre artesà explica que utilitzen l’orxata d’ametlles marcones, sucre, ratlladura de pell de llimona i canyella. Es tracta de productes de primeríssima qualitat i, en el cas de les ametlles, sempre de quilòmetre zero. Així mateix, destaquen que aquesta delícia local és apte per a cel·líacs i vegans, així que tothom pot degustar la veritable essència reusenca.

La Cooperativa de Vila-seca es modernitza amb noves instal·lacions

El menjablanc, l’essència reusenca més dolça, a Pastisseria Caelles

cosa que l’ha convertit en una tendència de futur. Diverses investigacions fetes al respecte indiquen que treballar quatre dies pot augmentar la productivitat, reduir despeses generals, fomentar el benestar, atreure i comprometre el talent, a més d’impulsar la creació de nous llocs de treball. La salut mental és un altre dels àmbits on s’està prestant especial atenció, un fet inèdit fins fa poc més d’un any. És per això

que l’estudi de ManpowerGroup alerta que aquelles empreses que no cuidin als seus equips, perdran talent. En canvi, aquelles que es preocupin per la salut mental dels seus treballadors aconseguiran equips més implicats i compromesos. En l’àmbit de les preferències individuals, l’estudi identifica una última tendència: la formació interna. Actualment, el 57% dels empleats s’està formant fora

Els joves de la generació Z busquen empreses que promoguin la inclusió i la diversitat on puguin desenvolupar-se individualment

de la seva companyia, perquè els programes de formació propis no els ensenyen les habilitats necessàries, no els permeten avançar en la seva carrera professional o no els ajuden a continuar sent competitius. Per tant, adaptar i actualitzar la formació interna és clau per a tenir equips actualitzats, motivats i amb sentiment de pertinença.

Adopció tecnològica

Els avenços en tecnologia són un altre dels aspectes que estan transformant dia rere dia el món laboral. Si bé durant molts anys s’havia temut que la incorporació de cada vegada més mitjans tecnològics deshumanitzaria el treball, ara el que es busca és rehumanitzar. La majoria de professionals creuen que ser capaç de col·laborar (83%), resoldre problemes (82%) i generar confiança (82%) és més important per a fer bé la seva feina que únicament produir (76%). En aquesta línia, les empreses de sectors en creixement, com per exemple les d’IT, hauran de cultivar el seu propi talent. I és que les companyies que se centrin a donar

suport al desenvolupament professional dels seus equips atrauran, comprometran, crearan i dirigiran a la pròxima generació de talent.

La tecnologia també ha permès una hibridació del treball i l’estudi indica que cal continuar aprofundint en aquesta idea. Si bé més de la meitat dels professionals (52%) i molts empresaris (46%) afirmen que les sessions presencials de brainstorming generen les idees més creatives, el cert és que el 87% dels enquestats no vol treballar a temps complet des de l’oficina.

Un mercat més sofisticat Tots aquests aspectes han fet del mercat laboral una esfera cada vegada més sofisticada, on allò que és local preval, si bé la realitat és global, indica The New Human Age. Novament, la pandèmia ha evidenciat la importància de ser resilient i tenir capacitat d’adaptació. En aquest sentit, aquelles companyies que tenen les seves plantes de producció, mercats i espais de presa de decisió més a prop tenen menys riscos, respecte a aquelles que estan clarament deslocalitzades. De fet, el 90% de les empreses té previst invertir en plantes de producció onshoring o nearshoring per a reduir els riscos en la seva cadena de subministrament, cosa que suposarà un nou canvi en el mercat laboral.

Algunes de les tendèn cies que apunta l’in forme són només un pas més a moltes de les condicions laborals que es valoren en optar a un lloc de treball més enllà de les merament econòmiques: una ubicació pròxima al domicili, la possibilitat de treballar a casa, una assegurança mèdica privada, oferta diversa en programes de formació, la possibilitat d’un ascens, un horari flexible que ens permeti una bona conciliació familiar, la pertinença a un grup, un bon ambient laboral, el reconeixement o l’autonomia per a planificar-se, entre moltes altres. Totes aquestes qüestions formen part de l’anomenat «salari emocional», un concepte bastant recent que podria definir-se com el conjunt de motivacions no oneroses que ofereix una empresa amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida dels seus treballadors i obtenir el seu benestar físic i emocional.

Les noves generacions, com els millennials o la generació Z, són les que donen més importància a aquests incentius, per la qual cosa cada vegada es fa més complicat retenir el talent d’aquests professionals si no hi ha una política empresarial que doni suport a aquests aspectes. Aconseguir que un treballador se senti a gust i motivat genera beneficis a ambdues parts, ja que augmenta la productivitat; disminueix la rotació i amb ella, els costos de selecció i formació dels nous empleats; es reté el talent; i hi ha menys absentisme.

El salari emocional no pot suplir, no obstant això, al salari econòmic, sinó que tot ha de sumar. Implementar aquestes mesures en les empreses és una inversió molt més econòmica que unes altres actuacions, ja que un equip motivat i compromès és altament productiu.

El salari emocional, quan els empleats no només volen un bon sou

El 25% dels petits comerços pateix problemes de liquiditat

Les dades de l’última enquesta elaborada per PIMEComerç mostren una lleugera milloria

Anna Ferran

Un de cada quatre comerços de Catalunya assegura tenir problemes de liquiditat en l’actualitat i un 44% no en té en aquest moment, però creu que poden ser imminents. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de la consulta que ha realitzat PIMEComerç als seus afiliats per a valorar els resultats de la campanya de Nadal, que no ha estat prometedora com s’esperava. Aquestes dades preocupen a la patronal de la micro, petita i mitjana empresa catalana. En aquest sentit, el president de PIMEComerç, Àlex Goñi, adverteix que els problemes de liquiditat poden generar un «efecte dominó», que queda evidenciat amb les possibles sortides en les quals desembocaria la falta de liquiditat.

Així doncs, l’enquesta pregunta a aquelles persones que han afirmat patir dificultats de liquiditat quines eren les implicacions que suposaria aquesta situació econòmica. Un 35,64% indica que redundaran en un impagament als proveïdors. Un

21,78% que comportarà un impagament del deute i un 20,79%, la reestructuració de la plantilla de l’establiment. Així mateix, un altre 21,78% assegura que es veurà abocat al tancament del seu comerç a causa de la falta de liquiditat.

Malgrat aquestes dades, el 56% dels comerços valora la situació econòmica del seu negoci com a estable. El 31%, per contra, considera que és dolenta i el 13%, que és bona. Des de PIMEComerç destaquen aquest 13%, ja que en l’anterior enquesta elabo-

rada, només el 7% consideraven que la seva situació econòmica era bona, de manera que s’ha registrat una lleugera millora de sis punts percentuals, encara que la xifra sigui baixa.

La consulta elaborada també posa de manifest que el clima i

les percepcions sobre l’evolució del context econòmic són negatives. Així, ho opina un 84% dels participants (un 46% manifesta clara preocupació, mentre que un 38%, incertesa per l’evolució del panorama i del seu comerç).

A les percepcions dels comerciants, cal sumar-hi les dels seus clients, que van en una línia similar: un 25,25% es mostra preocupat i un 57,58% defineix la situació actual d’incertesa.

Bona part d’aquesta preocupació i incertesa és causada pel context inflacionista, que ha impactat de ple al sector comercial. El 44,04% dels consultats s’ha vist obligada a augmentar els preus dels seus productes a causa de la pujada de l’IPC i un 20,21% ha assumit l’augment dels costos mitjançant una reducció dels marges.

Pel que fa a les previsions pel 2023, el 58,15% creu que en els pròxims sis mesos continuarà com ara; el 23,11%, que empitjorarà i disminuirà el seu volum de negoci; el 7,54% no pot garantir que el seu negoci continuï obert i l’11,19% creu que millorarà i augmentarà el seu volum de negoci. Novament, aquestes xifres són millors que les de l’anterior enquesta feta a l’octubre de 2022, on només el 6,37% preveia una millora, el 47,45%, l’estabilitat, el 37,90%, disminució; i el 8,28% no podia garantir la supervivència del seu negoci.

EMPRESA DESTACADA

El Black Friday no funciona en el petit comerç

Més enllà de les dades de percepció general de l’activitat, la consulta de PIMEComerç ha posat el focus en la valoració que han fet els comerços de la campanya de Nadal, incloent-hi les jornades de descomptes de Black Friday i de Cyber Monday. Pel que fa a les vendes en el conjunt de la campanya, un 37% dels comerciants assegura que han estat menors respecte al mateix període de 2021. Per contra, un 26,76% diu que s’han incrementat, quan l’any anterior aquest percentatge se situava en el 20,95%. La despesa mitjana se situa entre els 21 i 50 euros, segons el gairebé 47% dels participants. Pel que fa al Black Friday, 2022 va ser l’any amb menys seguiment, d’ençà que se’n tenen registres, amb només el 39% dels establiments sumant-se a la campanya de descomptes. D’aquests, el 61% assegura no haver incrementat les vendes, cosa que per a PIMEComerç evidencia que aquest model no té encaix dins del funcionament del comerç urbà català.

Maddel, referents en el transport d’aigua potable per al consum humà

Què demanem al nostre administrador de finques? Eficiència, dedicació i confiança. Aquesta és la pedra angular del servei que ofereix LeitMotiv. L’advocada i administradora de finques Teresa Maria Llevat n’és l’alma mater. Amb més de sis anys d’experiència en el sector, aquesta jove professional ha obert fa poc oficina a la ciutat de Reus. El tret diferenciador de LeitMo-

tiv és la transparència en la gestió de les comunitats. Els propietaris tenen accés a una plataforma online on poden consultar tota la documentació de l’immoble: escriptures, actes, pòlisses, estat econòmic, incidències obertes, etc. Això juntament amb l’alta implicació de Teresa Maria Llevat amb totes les comunitats que gestiona fan de LeitMotiv un servei adaptat als nous temps.

Transports Maddel és referent en el transport de líquids alimentaris amb camió cisterna.

Amb més de 35 anys d’experiència, té dues línies de negoci, una centrada en el transport de líquids alimentaris com glucoses i sucres, olis vegetals, sucs, llevat de cervesa, cremogenats de fruites, most o vi; i l’altra, en el transport d’aigua potable per a consum humà.

Disposa d’una flota d’última

generació i un codi de bones pràctiques que garanteix la qualitat del servei. És l’única empresa del Baix Camp autoritzada pel Departament de Salut per a transportar aigua potable de consum humà. Això fa de Maddel una peça clau per a molts municipis que, per la sequera, tenen problemes d’abastiment. I és que gràcies al seu bon servei, l’aigua no ha mancat.

LeitMotiv, transparència i bona gestió per a les comunitats de veïns

El 56% dels comerciants valora la seva situació econòmica com a estable, segons l’enquesta.

Anna Ferran

«Liquidació per jubilació». «Festa de comiat per jubilació». Ben segur que tots hem vist penjar un cartell amb una frase com aquesta similar en els darrers temps, mentre passegem per la nostra ciutat o poble. El sector comercial es troba en un moment especialment delicat. I és que són molts els establiments regentats per persones en edat de jubilar-se. Les dades de població activa evidencien que la mitjana d’edat del comerç al detall és elevada i això pot desembocar en dos escenaris oposats: un és el que ja estem vivint, el del tancament de negocis emblemàtics a causa de la jubilació del seu propietari. Aquesta via, però, té perills associats, com la desertificació dels centres urbans de les poblacions i la mort del model comercial mediterrani, que ha definit Catalunya en els darrers segles, tal com alerten diferents entitats com PIMEComerç, la Confederación Española de Comercio o l’Instituto de la Empresa Familiar. El segon escenari és el del relleu generacional, la continuïtat dels establiments i la modernització. Ara bé, per què s’està prioritzant la primera alternativa en lloc de la segona?

SÓN ELS BOTIGUERS UNA ESPÈCIE EN EXTINCIÓ?

Entitats del món del comerç alerten de la delicada situació que viuen per la manca de relleu generacional

elles, en destaca l’alta edat mitjna de l’empresari comercial, que, segons el DAFO del SEPE, pot comportar efectes nocius sobre el dinamisme i la innovació del sector; l’alt índex d’envelliment de les persones ocupades en el sector; la falta de competitivitat per la no adaptació a tècniques més modernes de gestió empresarial; l’aparició de nous formats de botigues de proximitat vinculades a grans cadenes; i canvis en els hàbits de compra. Totes aquestes traves explicarien la manca d’interès en el relleu generacional i a la vegada generen una situació de peix que es mossega la cua.

A aquestes causes, cal sumar-n’hi d’altres que identifica PIMEComerç en el seu treball

obertures en dissabtes, l’absència de mobilitat geogràfica i l’escassa rotació entre sectors complicarien l’entrada de joves a aquest sector, cosa que es tradueix en una gran dificultat per a afrontar el relleu generacional. Ara bé, des de PIMEComerç, asseguren que hi ha un problema de fons: «la concepció general de la carrera professional del sector comercial com ‘de segona’, per darrere de les sortides professionals per les quals es requereix estudis universitaris o altra formació especialitzada».

Transformació i futur

Un estudi elaborat pel SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) posa llum sobre les amenaces i les debilitats a les quals s’enfronta el sector del comerç al detall. Entre

SERVEI RECOMANAT

La falta de relleu generacional als comerços de Catalunya. Segons indiquen des de la patronal de la micro, petita i mitjana empresa, bona part dels problemes estan en la percepció que tenen els joves del sector comercial al detall. La percepció que els salaris del ram no estan a l’altura de la duresa del treball, amb llargues jornades laborals i

La modernització i transformació del sector, amb la digitalització i el salt cap a models híbrids que combinin físic i online, és, segons els experts, una de les claus per a assegurar el futur del ram, ja que comportaria una actualització i la possibilitat de reduir alguns dels frens que fan que els joves defugin d’aquest sector. Així mateix, les entitats comercials aconsellen que no es deixi córrer el temps i es posposi la decisió del relleu generacional fins a l’últim moment. És calcula que prop del 70% de processos de relleu surten malament i els negocis han d’acabar tancant. L’anticipació permet trobar a una persona interessada a donar continuïtat al negoci i preparar-la per la seva nova responsabilitat.

Delon, solucions personalitzades i de confiança en el control d’accessos

El servei és una referència al sector gràcies a la serietat i la solvència dels seus professionals

Anna Ferran

Sigui en recintes, en establiments o en esdeveniments, comptar amb un bon control d’accessos és fonamental per a garantir la tranquil·litat i la seguretat dels presents. Justament aquesta és la missió de Controladores de Accesos

Delon 1961. Aquesta empresa és proveïdora a nivell nacional de controladors d’accessos, tots ells titulats, així com auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments de tota mena, establiments comercials, proves esportives, entre altres. La professionalitat, la serietat, la solvència, i l’eficàcia amb la qual presten els seus serveis els ha convertit en una referència al sector i en una empresa de màxima confiança per als seus clients, que no dubten en recomanar-los.

Cal destacar que Controladores de Accesos Delon compta amb un equip de consultors especialitzat en els diversos sectors per als quals treballen.

Així doncs, el seu personal estudia i analitza cadascuna de les possibilitats en funció de l’espai o situació en la qual hagin de prestar els seus serveis, cosa que els permet oferir sempre una solució personalitzada i ajustada a les necessitats con-

cretes del moment i de la ubicació on treballen.

I és que Controladores de Accesos Delon 1961 té com a premissa que cada servei que realitza és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’adapta a cada situació.

CONTROLADORES DE ACCESOS

DELON 1961 S.L

CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L.

Es una empresa dedicada exclusivamente a auxiliares de servicios y controladores de accesos.

Prestamos servicio a nivel nacional.

Nos amoldamos a las necesidades de nuestros clientes y a los servicios.

Para más información y solicitar presupuesto sin compromiso: 618 00 72 88

La digitalització i hibridació del comerç físic i online serà clau per a atreure a joves botiguers.

Treballen en esdeveniments, recintes, establiments, etc.

CEDIDES

Volàtil, personal i omnicanal, les tres tendències del comerç del futur

Treballar els valors de marca i apostar per la proximitat seran aspectes clau, segons experts en l’àmbit del ‘retail’ de les escoles de negocis

Anna Ferran

Volàtil, omnicanal i personal. Aquests són les tres característiques que, segons els experts de l’IESE Business School, definiran el futur més immediat del món del comerç. Fins fa poc temps moltes de les tendències ja consolidades es veien com una meta a llarg termini. Ara bé, com en molts altres sectors, la pandèmia ha tingut un gran impacte en el sector comercial. I és que els consumidors han canviat les seves preferències i això els obliga a transformar-se per a no quedar-se enrere.

Un dels grans ensenyaments

PRODUCTE RECOMANAT

de la covid ha estat la facilitat amb la qual tot el que coneixem i donem per fet pot canviar en qüestió d’un instant. Aquesta volatilitat pot generar un clima d’incertesa que no és positiu per cap negoci, i menys pel comerç. És per això que els experts d’IESE Business School expliquen en un context líquid, les marques potents, que innoven i aporten valor afegit són les més resistents, ja que compten amb un públic fidelitzat. Per aconseguir-ho, és important construir una marca amb uns valors i uns propòsits clars, amb els quals el consumidor s’identifiqui. En l’àmbit del

Celler De Muller, 170 anys a prop teu

Busquen sempre la unió amb el client i el territori, amb referents com el Vermut Iris, els vins rancis o els vins i escumosos de la DO Tarragona

Redacció

Des de 1851, De Muller ha estat un referent en la producció i exportació de vi a la regió.

La seva llarga història els ha permès viatjar des de la ciutat francesa d’Alsàcia, lloc d’ori-

gen del seu fundador, Don Augusto De Muller i Ruinart de Brimont; cap al carrer Reial de Tarragona (lloc de fundació de l’empresa); passant pel Vaticà (sent una de les seves principals destinacions d’exportació

comerç al detall multimarca, indiquen que cal abordar aquest aspecte des de dos vessants: d’una banda, seleccionant productes de marques que tinguin aquesta capacitat de lideratge; de l’altre, prestant atenció a la marca que s’ha creat al voltant del nostre establiment, creant una connexió amb el client que reforci la relació i la fidelitzi, per

en el segle XIX amb el vi de missa); arribant fins al Mas de Valls a Reus, actual ubicació del celler des de l’any 1996.

De Muller es troba en un procés de recerca constant per a generar un llaç d’unió amb els seus clients a través de productes de proximitat que són un referent de tradició local com el Vermut Iris, els nostres vins rancis i el Vi de Missa. I tot sense oblidar la innovació, que queda perfectament expressada en els seus diversos vins blancs, negres, rosats i escumosos que s’inclouen a la DO Tarragona.

a sortir enfortits davant de qualsevol conjuntura.

Físic i ‘online’ Un dels aspectes que ha suposat un abans i un després arran de la pandèmia és l’auge del comerç online. Les xifres es van disparar durant el confinament, per motius obvis, però molta gent que fins al moment era reticent,

VILA-SECA

ara veu la comoditat de comprar amb només dos clics. És per això que cal fer el salt cap al món online i ser comerços omnicanal, expliquen des d’IESE. Això no significa la mort dels establiments físics, com molts havien pronosticat. Els experts expliquen que les botigues físiques funcionaran com a aparadors on connecti amb els clients, se’ls mostri i se’ls

Dissenys personalitzats

i creacions úniques, a Joieria Lara

Sumen més de 50 anys elaborant joies artesanalment

Amb més de 50 anys de trajectòria i la segona generació al capdavant, Joieria Lara és tota una referència a Vila-seca. Aquest establiment, situat a la plaça de l’Església, està especi-

Les botigues físiques funcionaran com a aparadors on connectar amb els clients

Hi ha una creixent sensibilització social per a preservar els comerços de ‘tota la vida’

doni a provar el producte. Així mateix, els establiments es convertiran en punts de recollida de les compres online, facilitant la logística i reduint costos.

Pròxim i personal Malgrat que la pandèmia va fer créixer la compra online, també va servir per a mostrar com és d’important el comerç de proximitat. Amb la proliferació del teletreball i dels models híbrids, disposar del comerç a només dues passes continua sent crucial. A tot això, cal sumar-hi una creixent sensibilització social per a preservar els comerços de tota la vida, que justifica perquè allò que ens sentim més proper és allò que més valorem, també en l’àmbit del comerç. La proximitat està molt relacionada amb la personalització i en aquest sentit, els experts d’IESE expliquen que oferir productes personalitzats és una de les fórmules per diferenciar-se i mantenir la competitivitat.

alitzat en el disseny i la creació de peces de joieria úniques, fetes de manera artesanal i totalment personalitzada.

La seva llarga experiència en aquest àmbit, juntament amb l’ús de les tècniques més avan-

çades els permet realitzar tota mena de creacions en or i plata, des d’aquelles més tradicionals a veritables peces d’avantguarda. I tot sempre amb un tracte pròxim i un assessorament complet, perquè el client surti satisfet. Destaquen especialment l’elaboració d’aliances totalment personalitzades segons el gust i les peticions personals dels nuvis. A més, Joieria Lara ofereix la possibilitat que els nuvis participin en el procés de creació de les seves aliances, fonent l’or al taller (vídeo al QR), convertint el procés en un record únic i inesborrable.

Les botigues físiques seran també un punt de recollida de comandes online.

A. Ferran

ESTABLIMENT

Sensonar t’escolta perquè puguis sentir i gaudir de la vida amb plenitud

Aquest centre d’especialitats auditives posa el pacient al centre i li dedica tant temps com calgui per aconseguir solucionar el seu problema auditiu

Anna Ferran

Quan tenim un problema, sigui quin sigui, necessitem que algú ens escolti perquè ens pugui ajudar a trobar-hi una solució. Ara bé, si el nostre problema està relacionat amb l’oïda i la pèrdua de capacitat auditiva, comptar amb algú que ens atengui amb dedicació i expertesa és vital. Aquest és justament el tret que diferencia el centre d’especialitats auditives Sensonar. Situat al carrer Colom 11 de Tarragona, l’establiment té com a prioritat fer que «el pacient se senti com a casa», expliquen les seves copropietàries i emprenedores, Sonia Fernández, audioprotetista i directora tècnica, i Sandra Gómez, administrativa.

«Volem que cadascun dels nostres clients se senti còmode, escoltat i acompanyat en tot moment», ressalten. La clau per aconseguir-ho es resumeix en una paraula: temps. I és que a Sensonar el pacient disposa de tot el temps que necessiti per a explicar el seu problema auditiu en profunditat. En aquest sentit, Sonia Fernández i Sandra Gómez comenten que «és fonamental que cada pacient pugui transmetre’ns amb detall la seva situació. Tenir una bona comunicació és la base de l’èxit dels audiòfons».

Així doncs, a Sensonar, els pacients no disposen d’un temps limitat i preestablert, sinó que tenen a la seva dispo-

El servei de reeducació auditiva ajuda a millorar la capacitat d’escolta del pacient

sició a les dues professionals del centre el temps que calgui i en tantes visites com faci falta per aconseguir, en primer lloc,

trobar l’audiòfon perfecte i, un cop ja es té, que aquest s’adapti totalment. Proporcionen un servei integral, que inclou des dels primers estudis i l’assessorament fins a les revisions anuals i al manteniment dels audiòfons. A més, compten amb un servei d’audiologia especialitzat en entrenaments i reeducacions auditives per a millorar les ca-

pacitats del pacient després de recuperar la capacitat d’escolta en portar un audiòfon. Un altre dels serveis destacats de Sensonar és el tractament d’acúfens. Disposen d’uns audiòfons que emmascaren els sorolls que senten aquelles persones que pateixen d’acúfens, cosa que els ajuda a relaxar-se i a gaudir del seu entorn.

Aquest plantejament innovador i els seus serveis especialitzats han fet que les principals firmes del sector de l’audiologia confiïn en aquest centre independent per a distribuir els seus dispositius. Però no només això, sinó que, gràcies a Sensonar, cada dia són més les persones que tornen a sentir, a escoltar i a viure la vida amb plenitud.

Sandra Gómez i Sonia Fernández, les copropietàries i emprenedores que lideren Sensonar, al davant del centre del carrer Colom.

ESTUDI

El Radar Cambra preveu un escenari econòmic d’estabilitat i cautela

L’Índex de Confiança Empresarial ha passat de valors negatius (-1,8%) a un 17%

Anna Ferran

Estabilitat i cautela. Aquestes són les dues màximes que estan regint els empresaris de l’àrea d’influència de la Cambra de Comerç de Reus, segons es desprèn de l’última onada, la 36a, del Radar Cambra, impulsat per la corporació i elaborat pel Gabinet CERES. L’anàlisi dels diferents paràmetres que té en compte el treball evidencia una situació estable, en la qual no s’esperen creixements ni pel que fa a volum de negoci, ni en l’àmbit de la plantilla, les inversions i les exportacions. El motiu d’aquesta prudència el trobem en la conjuntura global actual, segons expliquen els autors de l’estudi. I és que els empresaris continuen a l’expectativa de com evolucionarà la situació econòmica a causa de l’impacte encara fort de la

TARRAGONA

guerra d’Ucraïna i de l’augment de preus derivat, en gran mesura, d’aquesta.

Si bé la situació general es valora com a «regular», el cert és que l’Índex de Confiança Empresarial ha repuntat de manera considerable i se situa en valors positius (17% en el quart trimestre de 2022, quan en el tercer trimestre havia estat de -1,8%).

De fet, el 44,1% dels panelistes del Radar Cambra van assegurar que la xifra de negoci havia augmentat el quart trimestre, respecte al tercer. Si bé en el 62,7% dels casos, les plantilles es van mantenir estables, també destaca el 23,7% de les empreses que afirma haver augmentat el seu capital humà. De la mateixa manera, en l’àmbit de la inversió, més de la meitat de les empreses panelistes (54,2%) van continuar

a Bar Moderno Restaurant

Destaquen pels seus generosos esmorzars de forquilla

La qualitat del producte i els plats de sempre són la base de la proposta gastronòmica de Bar Moderno Restaurant. Aquest establiment, ubicat al carrer dels Rebolledo, 17, de

La xifra de negoci va augmentar en el 44,1% de les empreses panelistes

amb el mateix nivell inversor que en el trimestre anterior. Ara bé, un 30,5% va augmentar-la.

Perspectives de millora

El Radar Cambra també inclou les valoracions que es fan

nats i els plats del dia, que es caracteritzen per incloure racions generoses. Així mateix, Bar Moderno és conegut pels seus esmorzars de forquilla, on les receptes tradicionals i la bona mà als fogons dels cuiners queda demostrada mos a mos.

per aquest primer trimestre de 2023. Novament, l’estabilitat és la tònica general en tots els àmbits, amb l’excepció dels preus de venda, on la majoria de les empreses participants (47,5%) preveuen que continuaran augmentaran.

Així i tot, les expectatives per aquest inici d’any tendeixen més a l’optimisme que al pessimisme, segons l’estudi. Un 40,7% de panelistes creu que augmentaran

FORMACIÓ

el volum de negoci respecte al 13,6% que creu que disminuirà. Així mateix, un 28,8% opina que creixerà la inversió feta en la companyia que representa, respecte a l’11,9% que creu que es contraurà. L’àmbit que es manté amb unes xifres més estables és la plantilla. Un 72,9% assegura que es mantindrà igual, respecte al 13, que creu que creixerà i a l’11,9% que creu que es produiran acomiadaments.

Estimula la creativitat amb les classes d’Academia de Arte Salou

Tarragona, està especialitzat en l’elaboració d’esmorzars i dinars. Disposen d’una extensa carta d’entrepans freds i calents, fets sempre amb pa artesà, que es complementa amb les tapes, els plats combi-

Entre les especialitats de la cada que es poden trobar a la carta de Bar Moderno, en destaquen plats com els peus de porc, tripes (callos), bacallà a la biscaïna, cap de corder, braó de porc o broquetes morunes.

Bar Moderno Restaurant està obert de dilluns a divendres, de 7 a 18 hores.

Petits i grans aprenen tota mena de tècniques

A. Ferran Desenvolupar la creativitat i fomentar la llibertat via l’art. Aquesta és la filosofia d’Academia de Arte Salou. L’artista Myriam Arnold ha agafat des de principis d’any les regnes

d’aquesta emblemàtica escola amb l’objectiu de continuar promovent la creativitat de petits i grans de Salou i voltants mitjançant les arts plàstiques. «Fa molt de temps que em dedico a la pintura. De fet, vaig ser

Reus acull la I Trobada d’Associacions de Comerciants de Catalunya

La ciutat de Reus acollirà el 6 de març, a Fira Reus, la I Trobada d’Associacions de Comerciants de Catalunya impulsada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus. L’esdeveniment comptarà amb presència institucional, amb veus expertes en comerç i economia, i es preveu que hi prenguin part més de 300 persones provinents d’associacions de tot Catalunya. El programa inclou dues taules rodones. En la primera, es presentaran iniciatives singulars per a promoure el comerç de proximitat impulsades en diversos municipis catalana. La segona taula rodona analitzarà visions de futur del concepte de comerç i de ciutat. Durant el transcurs de la jornada, també es duran a terme diversos tallers, que posaran el focus en aspectes com les APEU, la sostenibilitat, els nous serveis, els espais urbans i l’associacionisme. Així mateix, també disposarà d’un espai per a fomentar el networking

alumna d’aquesta acadèmia. Fa uns mesos va sorgir l’oportunitat d’agafar-ne el relleu i em semblava una llàstima deixar-la perdre», explica Arnold. El centre ofereix classes de dibuix, pintura i manualitats tant per a infants, com per a joves i adults. Els petits treballen tota mena de tècniques: modelatge, pintures, collage, etc. Els grans s’introdueixen en la pintura al natural, els retrats i tècniques, com l’oli o l’acrílic, entre altres. En aquesta línia, Myriam Arnold afirma: «Fomentem la llibertat com a base per aprendre a crear».

OLÍVIA MOLET

Les expectatives per l’inici de 2023 tendeixen més a l’optimisme que al pessimisme.

A. Ferran

Esmorzars i dinars amb el gust i els plats de sempre,

empreses motor del territori

ACN

L’obertura de l’economia a l’exterior ha obligat moltes empreses a redoblar els seus esforços per millorar el nivell d’idiomes dels treballadors. Tanmateix, les llengües estrangeres cada cop són necessàries en capes més àmplies de la plantilla, més enllà de la direcció. Segons un estudi de la patronal FemCAT, Catalunya té avui un nivell lingüístic lleugerament superior a la mitjana espanyola, però encara baix si es compara amb Europa. De fet, vuit de cada deu empreses assegura fer programes per suplir les «mancances» del sistema educatiu. Pel que fa a preferències, l’anglès segueix com l’idioma dominant, encara que el 40% de les organitzacions ja demana una segona llengua estrangera.

«La bretxa idiomàtica segueix aquí, tot i que hem millorat», ressalta directora general de FemCAT, Teresa Navarro. Malgrat això, alerta que aquest avenç es concentra en els perfils laborals que ja tenen una bona base, com el personal de direcció. «Només el 23% de les empreses ens diuen que tenen dificultats per trobar perfils de direcció i màrqueting amb idiomes, però això puja al 40% si parles de posicions de logística o financeres», destaca. A parer seu, tot el cos de l’empresa ha de tenir un cert nivell de llengües estrangeres, ja que la internacionalització interpel·la a totes les seves capes.

Tot i que des de FemCAT destaquen l’esforç empresarial per formar als treballadors, lamenten que el baix nivell de base que ofereix el sistema educatiu obliga a centrar els esforços en coneixents molt genèrics, i no en conceptes especialitzats, tècnics o de negociació.

«L’empresa sempre farà l’esforç de formació, però estaria bé que simplement

APRENDRE IDIOMES PER A MILLORAR LA COMPETITIVITAT

La internacionalització de l’economia obliga a millorar les aptituds de tota la plantilla, més enllà de la direcció

d’aprendre anglès sinó de vida». «La iniciativa va tenir molt d’èxit», ha afirmat el conseller delegat de Prefabricats Pujol, Jordi Pujol.

Un dels que va decidir canviar la planta de Mollerussa per la de Leeds va ser el Gerard Vilalta, per millorar un anglès que tenia «obsolet». «Allà practicàvem anglès cada dia i ara durant el dia les hores que estem parlant ho fem en anglès», ha dit.

Més de 7,1 MEUR en ajuts a microempreses i autònoms per formar en transformació verda i digital

fes aquests plus de les necessitats específiques i no donar la base, que és el més difícil d’adquirir», indica Navarro.

A ulls de la patronal, el nivell d’idiomes dels treballadors té un efecte directe en la competitivitat. «És un fre», alerten des de FemCAT. «Pel grau d’internacionalització que tenim a Catalunya, hi ha un baix nivell d’idiomes», apunta Navarro. Tal com indiquen les dades d’aquesta organització, el 90% de les empreses consultades afirma que el coneixement d’idiomes estrangers és important per a la seva activitat tot i que el 37% avisa que els idiomes són l’habilitat tècnica que més sovint troben a faltar entre els seus treballadors.

Els idiomes són necessaris també per a un treballador de planta a una empresa industrial com Pujol, que produeix prefabricats de formigó a Mollerussa i que també compta amb una planta a Leeds (Regne Unit). La gestió de la instal·lació britànica es porta des de Catalunya, fet que obliga que els empleats dominin l’anglès. Amb tot, la direcció va constatar que «el nivell d’anglès i francès de la gent que arribava era massa bàsic per a poder-la convertir en llengua de negocis» i va optar per formar la plantilla.

A banda d’oferir cursos a 150 treballadors, també va promoure la possibilitat de desplaçar-se un any a la fàbrica de Leeds, «una oportunitat no només

L’evolució dels rols i la creixent internacionalització obliga els treballadors a tenir un bon nivell d’idiomes. En el cas de Moventia, empresa multinacional que gestiona diverses xarxes d’autobusos i bici públiques a tot al món i que ha promogut formacions entre la plantilla des del 2015 per respondre a les necessitats davant l’expansió a França i al nord d’Europa. Una de les últimes adjudicacions va ser a la francesa Pays de Grasse, cosa que ha revifat encara més la necessitat de dominar el francès a l’empresa vallesana. Aquesta adjudicació se suma a la llista de serveis de bici per ciutats com Helsinki, París, dels districtes de Lima San Isidro i Miraflores. No només els directius han optat per formar-se, sinó que també ho han fet altres càrrecs intermedis com Josefina Llovera, secretària de presidència de la firma. «Quan vam començar a expandir-nos i a licitar fora, vaig veure que necessitava més confiança i millorar el nivell», ha dit. Els cursos d’idiomes estan bonificats, però les empreses no sempre poden accedir al 100% del descompte pels mínims de presencialitat del 75% que costa complir en plena jornada laboral. «Està clar que és un sobreesforç per l’empresa», ha detallat Sílvia Martí, vicepresidenta corporativa de Moventia.

El Departament d’Empresa i Treball té oberta una nova convocatòria del programa d’ajuts Ocupació + Transformació, dirigit a persones treballadores autònomes, microempreses i cooperatives amb l’objectiu d’oferir-los suport per al manteniment de l’ocupació –amb la compensació d’una part dels costos salarials- i facilitar la seva digitalització o transició cap a l’economia verda. El pressupost d’aquesta convocatòria és de 7,1 milions d’euros, finançada amb fons MRR (REACT-EU). Avui és l’últim dia per a presentar la sol·licitud a través d’un d’aquests dos webs: canalempresa.gencat.cat o tramits.gencat.cat

Per mitjà del programa Ocupació + Transformació, s’oferirà un ajut de 5.000 euros a autònoms, microempreses i cooperatives que tinguin entre 1 i 5 persones treballadores assalariades (o sòcies treballadores) amb el compromís de mantenir tots els llocs de treball durant un mínim de sis mesos des de la sol·licitud. de la subvenció. A més a més, l’entitat haurà de dur a terme en el termini de sis mesos des de la recepció de l’ajut una actuació formativa que faciliti la transició de la seva activitat productiva cap a l’economia verda o l’economia digital. El sumatori de l’acció o accions formatives a realitzar ha de tenir una durada mínima de 10 hores.

Per a poder optar a aquest ajut, cal que els sol·licitants tinguin almenys un centre de treball a Catalunya i que el volum de negoci anual de l’any 2021 no fos superior als 2 milions d’euros. Així mateix, les persones i entitats que van rebre la subvenció l’any 2022 no podran ser beneficiàries de la convocatòria d’aquest any.

CEDIDA

El 37% de les empreses assegura que els idiomes són l’habilitat que més troben a faltar en els seus treballadors.

REDESSA, sinònim d’innovació,

TIC i servei integral a les empreses

Farà una inversió d’1,4 MEUR per a ampliar els espais i facilitar l’arribada de noves empreses

Redacció

Reus i l’entorn del Tecnoparc en particular, ofereix unes característiques úniques per atraure empreses: unes infraestructures de primer nivell que connecten la ciutat amb la resta de l’Estat i d’Europa, només una hora al sud de Barcelona. I tot això, al costat del talent de la URV, de la investigació i la recerca. Als centres d’empreses de REDESSA treballen cada dia uns 1.400 professionals, la meitat dels quals, dedicats al sector tecnològic. En aquest àmbit hi convieuen dues realitats: la de l’impuls i creixement d’startups de nova creació i, d’altra banda, el creixement de grans empreses instal·lades. A l’abril, T-Systems ja va anunciar que crearà 300 nous llocs de treball a la ciutat i aviat, s’anunciaran nous plans d’expansió d’altres empreses.

Les empreses valoren molt positivament l’acompanyament

que se’ls ofereix a través de REDESSA durant el seu aterratge (softlanding) a la ciutat, en àmbits que no només fan referència a les instal·lacions, sinó també a l’hora de facilitar gestions i contactes per resoldre altres necessitats com l’empadronament, l’escolarització o la cerca d’un habitatge, aspectes clau quan els treballadors arriben a una nova destinació.

Serveis de valor afegit

La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge, i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, explica que: «més enllà de l’espai, REDESSA ofereix serveis amb valor afegit que potencien la col·laboració, la innovació i la digitalització. Aquest ecosistema al voltant de REDESSA és un dels principals atractius tant per les empreses que volen instal·lar-se a la ciutat, com per a les startups que

impulsen els seus projectes».

Alguns dels serveis més destacats de REDESSA són: la Incubadora TIC, que es va posar en marxa amb el primer pla de reactivació econòmica que es va impulsar al 2020 i que s’ha revelat com una eina imprescindible del catàleg de serveis de REDESSA i el laboratori d’innovació de l’Innolab, en el qual van participar 7 pimes l’any passat. Totes les empreses van finalitzar les mentories amb un producte, servei o procediment llest per a la seva implementació.

Noves inversions

En les darreres setmanes s’ha anunciat que l’Ajuntament de Reus i REDESSA destinaran 1,6 milions d’euros a l’adequació de nous espais per a acollir noves empreses a la ciutat. Aquestes inversions venen donades per quatre factors. En primer lloc, per la pràcticament

S’habilitaran 450 m2 nous al centre d’empreses de REDESSA Tecno, al Tecnoparc.

REDESSA potencia la col·laboració, la innovació i la digitalització de les companyies

plena ocupació dels centres d’empreses de REDESSA. En segon lloc, pels plans de creixement d’algunes de les empreses instal·lades als seus centres.

Les inversions també han estat propiciades per l’interès de noves empreses per instal·lar-se a la ciutat i a REDESSA, així com per la tasca de captació de corporacions vinculades a sectors estratègics per la ciutat. El pressupost preveu una inversió d’1.186.449 euros per acabar i posar en funcionament l’edifici annex a Eurecat, situat al Campus Bellissens. El projec-

te preveu que els espais puguin utilitzar-se de formes diverses en funció de les necessitats dels equips que hi treballin, que és la característica dels centres d’empreses de REDESSA. També està prevista una inversió de 400.000 euros per a habilitar 450 m² nous al centre d’empreses de REDESSA Tecno, situat al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc.

CEDIDA

Persona d’uns 40 anys i del sector serveis: radiografia de l’emprenedor català

Segons les dades del Global Entrepreneurship Monitor, el 8,5% dels catalans té intenció d’emprendre en els pròxims tres anys

Redacció / AMIC

Tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre... i emprendre. Malgrat que la dita popular només contempla les tres primeres fites, engegar un negoci propi esdevé també l’objectiu professional vital de moltes persones. De fet, el 8,5% dels catalans té la intenció d’emprendre en els tres anys vinents. Són dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2021-2022, l’estudi de referència internacional en el camp de la creació d’empreses que compta amb la participació de governs, ajuntaments, entitats de recerca i universitats de 50 països. L’informe evidencia una tendència a l’alça des del 2016 tant a Catalunya -que ha passat del 7,9% al 8,5% en l’últim any- com a Espanya, del 7% al 9%; i assegura que la variable «continua tenint un marge de millora de cara al futur», tenint

EMPRESA

en compte que als països europeus amb alts ingressos el percentatge se situa en el 14,9%.

L’emprenedoria, per territoris

De la previsió a la materialització, la proporció baixa, però manté a Catalunya en posició de lideratge. El territori català encapçala l’activitat emprenedora a Espanya amb un 7,2% de la població involucrada en negocis que es troben en una fase inicial. És a dir, 7 de cada 100 persones d’entre 18 i 64 anys estaven emprenent a Catalunya durant la segona meitat del 2021, segons el GEM. Per demarcacions, Barcelona té exactament la mateixa representació emprenedora, Girona un 5,9% de la població, Lleida un 11,2% i Tarragona un 6,4%.

L’impuls de l’entorn Segons indica l’informe GEM, la

intensitat i les característiques de l’emprenedoria depenen de dos principals factors: la percepció que té l’emprenedor sobre les oportunitats que li ofereix l’entorn i sobre les seves pròpies capacitats, habilitat i motivacions, i les condicions reals de l’entorn (context social, cultural, polític i econòmic). En aquest sentit, el percentatge de catalans que percep que les oportunitats són bones per emprendre és del 31%. La xifra és 12 punts superior a la de l’any anterior a l’estudi, el 2020, per l’efecte de la pandèmia. La mitjana espanyola es troba en el 30% i als països amb alts ingressos d’Europa en el 55%.

Quant a la percepció sobre les pròpies capacitats, el 51% dels catalans considera que té les habilitats necessàries per emprendre, percentatge similar a la mitjana espanyola (50%) i a les grans economies europees

Teymasa, innovació i indústria 4.0 al servei dels

mercats internacionals

Redacció

Teymasa està especialitzada en el subministrament d’envasadores per al sector químic i petroquímic amb diferents nivells d’automatització. Amb

més de 40 anys d’experiència al sector i nombrosos projectes per a empreses líders en els seus àmbits productius, la capacitat d’innovació de Teymasa els ha convertit en impulsors de la

transformació cap a la indústria 4.0 gràcies a la creació d’equips d’envàs de líquids que utilitzen avenços tecnològics de primer nivell com per exemple la robòtica avançada o la visió artificial,

A Tarragona, un 6,4% de la població és ara emprenedora.

(48%). La por al fracàs, gran obstacle de l’emprenedoria, afecta també a una part important de la població: el 54% dels catalans manifesta que aquesta por resulta un veritable fre a l’hora d’emprendre. Espanya es troba quatre punts per damunt (58%) i les grans potències europees per sota, amb el 47%.

A quines edats s’emprèn més?

L’edat perfecta per emprendre no existeix: mentre que els jo-

La por al fracàs és per al 54% de la població el principal fre a l’hora d’engegar un projecte

maduració del projecte, més gran és l’emprenedor. Aquestes són dades que corresponen a la segona meitat del 2021, però no representen la tendència habitual perquè, històricament, els emprenedors d’entre 18 i 34 anys s’han mantingut sempre com la franja majoritària. Va ser arran de la covid-19 que es va registrar un canvi de tendència abrupte i es va intercanviar posicions amb la següent franja (entre 35 i 64 anys).

ves solen disposar de menys recursos i experiència, també tenen més entusiasme, energia i capacitat d’assumir riscos. L’informe GEM identifica que els emprenedors potencials catalans tenen 39 anys (amb una desviació estàndard d’11 anys, és a dir, tenen entre els 28 i els 50 anys); els emprenedors que estan en una fase inicial de l’empresa emergent tenen 43 anys -o entre 32 i 54- i, en una fase consolidada 51 anys – o entre 40 i 62-. A més

Els sectors més actius Per identificar els sectors amb més empreses emergents, GEM fa una distribució territorial amb quatre agrupacions: activitats econòmiques de caràcter extractiu (obtenció de recursos naturals), sectors transformadors, activitats de prestació de serveis a empreses i, l’últim, també de prestació de serveis, però dirigits al consumidor. Les empreses de consum lideren el rànquing i representen el 44% dels projectes, seguides de les B2B -business to business, és a dir, d’empresa a empresa- (35%). Aquells sectors més transformadors abasten el 20% de les empreses emergents i les d’extracció un 1%

entre altres tecnologies punteres.

INNOVACIÓ

Xarxa Santa Tecla

S’han incorporat 10 professionals a les Àrees Bàsiques de Salut del Baix Penedès i nord del Tarragonès

Redacció

La Xarxa Santa Tecla continua enfortint els seus serveis d’atenció primària i comunitària amb la posada en marxa d’un nou programa d’incorporació de fisioterapeutes (FisioAPiC) a les sis Àrees Bàsiques de Salut (ABS) gestionades per l’organització al Baix Penedès i el nord del Tarragonès. Per tal d’impulsar aquest programa, que forma part del Pla d’Enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària del Departament de Salut, la Xarxa Santa Tecla incorpora un equip humà de 10 fisioterapeutes que es desplegarà pels diferents cen-

tres d’atenció primària, com ara el CAP Santa Tecla Llevant, CAP l’Arboç, CAP Vendrell-CAP Botafoc, consultori de Les Peces, CAP Calafell, consultori Segur de Calafell, CAP Vila-seca, CAP Torredembarra i el consultori de Roda de Barà.

A través principalment de sessions grupals amb la ciutadania, l’objectiu principal del programa FisioAPiC és la millora del funcionament i l’autonomia en pacients amb patologies cròniques, així com la prevenció de la discapacitat en persones amb risc de fragilitat. Entre les comeses més importants d’aquest nou servei es troba l’educació

del pacient en l’autocura i hàbits saludables, juntament amb una reducció del consum farmacològic, la prescripció de l’exercici terapèutic i la vinculació de

la població a activitats i serveis de la comunitat. Marta Bladé, directora de fisioteràpia de la Xarxa Santa Tecla, destaca que «la major part de l’activitat dels fisioterapeutes de l’Atenció Primària es durà a terme de forma grupal per informar i educar la població sobre la seva patologia. La idea és promoure l’autocura i l’activitat física adequada per a cadascú. Això els donarà re-

cursos i els permetrà trobar-se millor».

Per assolir aquests propòsits, FisioAPiC disposa d’una cartera de prestacions com són els programes d’educació per a la salut, on s’informa sobre tot allò relacionat amb la patologia o situació de risc; els tallers per a familiars i cuidadors, dedicats a la gestió del maneig del pacient; i les xerrades a la comunitat,

orientades a promoure consells i oferir informació sobre temes com el Parkinson o la postura i l’exercici.

Inicialment, entre les persones que podran accedir a aquest nou servei es troben tots aquells amb àlgies vertebrals (lumbàlgia i cervicàlgia), tendinopaties d’espatlla, gonàlgia i coxàlgia i persones en situació de risc de fragilitat.

La

enforteix els serveis d’atenció primària amb la incorporació de fisioterapeutes

El programa FisioAPiC inclou programes d’educació per a la salut, tallers i xerrades per als pacients i el conjunt de la comunitat.

Es vol prevenir discapacitats i millorar l’autonomia en pacients amb patologies cròniques

diarimés 28/02/2023 empreses motor del territori