I ARA QUÈ? SORTIDA PROFESSIONAL: ESPORT ADAPTAT
EDUARDO LOTERO
Anna Ruiz, entrenadora dels Dracs CEA, durant el campionat de clubs d’Espanya a València (2020).
ANNA RUIZ
veres. Només hi ha cinc equips federats a Espanya, tres dels quals són a Catalunya, i ens coneixem tots. A més, són equips mixtos i amb persones amb discapacitats molt diferents. Volem que segueixi creixent i per això amb la selecció espanyola visitem cada mes una localitat diferent i entrenem allà per fer-ne promoció.
TEAM MANAGER I 2a ENTRENADORA DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA D’HOQUEI ADAPTAT
“Vaig arribar a l’esport adaptat per casualitat i no me’n vull separar”
22
Quina és la teva relació amb l’esport? Sempre m’ha agradat, vaig jugar a futbol durant molts anys, i quan amb l’institut vaig trepitjar l’INEFC, vaig tenir clar que volia estudiar allà. I així va ser. Per què vas triar el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport? Volia ser professora d’Educació Física i vaig tenir la sort d’entrar a l’INEFC. Però una vegada dins, veus que hi ha moltes sortides i que t’agradaria dedicar-te a tot. Per això després vaig fer el màster Med, formació de professorat en Educació Física, també a l’INEFC. No has acabat sent professora, sinó que ets la segona entrenadora de les seleccions catalana i espanyola d’hoquei en cadira de rodes elèctrica. Sí. Vaig arribar al món de l’esport adaptat per casualitat. També des de l’INEFC van dedicar-hi unes jornades i m’hi vaig apuntar. Per casualitat em va tocar l’hoquei, i un dels entrenadors, que era dels Dracs, em va convidar a un entrenament. I hi vaig anar, em va agradar molt i fins i tot vaig fer el TFG d’això.
I posteriorment, arribes a les dues seleccions. Va anar tot rodat. És un món molt petit, i en veure que m’interessava el tema, em van oferir entrenar un equip dels Dracs i vaig acceptar. I un dia, em va trucar la Federació Catalana fent-me la proposta i no m’ho vaig pensar. I en el cas de la selecció espanyola, més o menys va ser de la mateixa manera, i tampoc ho vaig dubtar. Quina és la realitat d’aquest esport a casa nostra? És molt minoritari i pensat per a persones amb discapacitats molt se-
EDUARDO LOTERO
Tot i que sempre havia volgut ser professora, la vida l’ha portat per altres camins. Actualment, l’Anna Ruiz és la segona entrenadora de les seleccions catalana i espanyola d’hoquei en cadira de rodes elèctrica, on va arribar gairebé per casualitat, i té clar que vol continuar estant involucrada en el món de l’esport adaptat, ja que considera que serveix perquè la societat canviï i avanci.
Personalment, què t’aporta treballar en el món de l’esport adaptat? Molt. Abans no el coneixia i m’ha servit per trencar el tabú de la discapacitat i poder conscienciar les persones que m’envolten que són persones com nosaltres, i això ajuda que la societat canviï la seva visió i avanci. En el futur m’agradaria continuar estant involucrada en l’esport adaptat.
Anna Ruiz donant instruccions durant una tecnificació de la selecció espanyola d’hoquei CRE a Barberà del Vallès.
Recomanaries als joves que cursessin el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a l’INEFC? Totalment. Molta gent creu que amb el grau en CAFE només pots dedicar-te a l’ensenyament, però hi ha tot un món al darrere, com la recerca i moltes altres sortides professionals... Estudiar allà em va aportar molts coneixements i experiències que he pogut aplicar professionalment i vaig trobar-me amb un professorat de qualitat, molt proper i implicat en el teu aprenentatge.
L’hoquei adaptat és molt minoritari i pensat per a persones amb discapacitats molt severes”
